ENS HA DEIXAT

Amb aquest títol no dic que ens hagi deixat per que ha passat a millor vida sino per que no el tornarem a veure competir.

Algunes de les seves proves guanyades:

Campeón mundial de 1.500 en pista cubierta en Maebashi 1999.

Campeón mundial de 3.000 en sala en París'97, Maebashi'99 y Birmingham 2003.

Subcampeón mundial de 5.000 en Stuttgart'93.

Campeón mundial de 10.000 en Stuttgart'93, Gotemburgo'95, Atenas'97, Sevilla'99.

Subcampeón mundial de 10.000 en París 2003.

Campeón olímpico de 10.000 en Atlanta'96 y Sydney 2000.

Campeón mundial de medio maratón en Bristol 2001.

Actual recordman de Maratón 2h 03´59".

Total que ens ha deixat el més gran corredor de fons HAILE GEBRESELASSIE, després de corre 25 kms a la Marató de Nova York i acabar lesionat amb aigua al genoll i tendinitis al mateix genoll.

Sort que hi ha bona continuitat amb els Etiops.

Salut i kims.

GUANTA

Que dir d´aquesta cursa que ja és un clàssic al Vallès. 900 inscrits que després arribats sempre en son menys i, tal com diu el cartell, ja fa 25 edicions que s´arrossega.
El que si canvia, i aixó ho estic veient en les últimes curses, és la poca amabilitat de certs voluntaris sobretot pels qui arriben últims o ,diguem-ho així, els més populars sense crono, sense competir. Si no et queixes no passa res ara... com hi hagi algún motiu pel qual no estàs conforme llavors salta el que ja en té prou de sentir la mateixa queixa tot el dia.
Una miqueta més de sensibilitat que allà estem tots per passar-ho bé.
Dona la sensació que la cursa es fa per que ja fa "x" anys i no s´ha de perdre, entenc que és molt dificil organitzar i molt fàcil criticar peró s´han de buscar alternatives per que la cursa no caigui en un "sense pena ni gloria".

Salut

MES CURSES

Com que la del diumenge pasat no va anar malament del tot, tot i no entrenar, aquest cap de setmana m ´he inscrit a la Pujada i Baixada a Guanta. Aquest any celebren la 25 edició i el regal no està malament del tot una armilla.
Veieu com al final anem a correr per l´obsequi d´aquí venia el post anterior NO els hi deixaré passar que no hi hagi la talla que em correspon.
La cursa no té gaire a dir, tret de que és puja la meitat i la resta és pla o baixada, tal com diu el nom de la cursa. És de les velles del vallès qui més qui menys la fet un munt de vegades a part de que la podem qualsevol cap de setmana per entrenar ja que no han canviat el recorregut en els últims anys, que també és avorit de collons amb el que tenen pels voltants podrien tenir un parell o tres de rutes i anar-les intercalant, peró en fí aixó ja son ganes de fer les coses millor del que les fan.
Sembla que sigui molt critic amb totes les curses peró és el que veig i el que jo faria. Sempre ho miro amb el respecte del que costa muntar un tinglado així. que consti que he estat en els dos costats corredor i ajudant de control a una cursa.
Ja fa uns anys que a Vic es van començar a fer unes curses de muntanya, ara desaparegudes, que a la segona o tercera edició ja van canviar de recorregut i aixó dona un al-licient afegit a la cursa.

Apa a correr i entrenar.

EL NO REGAL

Fa un parell de posts vaig decidir que no tornava a correr si més no a entrenar ja que les curses sempre son especials, la multitud t´empeny a correr, l´ambient també i altres coses.

Unes d´aquestes "altres coses" pot ser el regal que et donen per acabar.

Ho comento per que ahir vaig correr la Cursa Popular de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.

El regal et pot fer decantar a anar a una cursa o altre de les moltes que coincideixen cada cap de setmana.

Per que paguem realment una cursa, que cada vegada son més cares?. Per tenir el regal, obsequi, entrepà ( en algunes), m´agradaria pensar que no és per fer-hi negoci.

I que passa quan vols canviar la talla de la samarreta i et diuen que no hi ha la teva?

Doncs t´has de fotre i emportar-te un llençol que no serveix per res. I aixó és el que va passar ahir.

Llavors si l´any vinent decideixo no pagar i em foto per allà el mig encara seré el dolent. Total per no tenir regal corro sense pitrall no bec aigua i quan acabi m´en vaig al bar i un entrepà i una beguda serà més econòmic que l´inscripció.

Com pot ser que després de 16 o 17 edicions pugui passar aixó? La meva indignació en acabar la cursa va anar en augment a mida que hi anava pensant.

La propera no deixaré que torni a passar i parlaré amb qui fagi falta, prou de "robar-me" els meus diners o serà la última vegada que pagui a cada cursa on hi hagi aquests tipus d´incidències.

En fi paciència i a un altre cursa la setmana vinent

BTT PART DEL CAMI DE SANT JAUME

Aprofitant que avui tenia el dia de festa he agafat la BTT. Sense cap rumb vaig cap a Sant Quirze del Vallés. Un cop a dalt de la Serra de Galliners recordo que hi ha senyalitació per anar fins a Montserrat peró un cop en el camí.....SORPRESA...... està senyalitzat el Camí de Sant Jaume des de Barcelona.

Senyals oficials blaves amb la llegenda del camí, quilòmetres que falten etc i també uns pals de fusta amb el simbol de la vieria gravat en relleu, quina passada.

També se que des de Sabadell hi ha segetes grogues peró per seguir-les s´ha de ser enginyer per que o no hi son o es perden i amb prou feines arribes fins a Terrassa, és a dir, la marevellosa distància de uns 7 quilòmetres aprox. .....ACOLLONANT de perfecte¡¡¡¡¡¡¡.....per fer aixó millor quedar-se a casa i no embrutar res.

Seguint les que he trobat "oficials" he arribat fins a Ullastrell uns 25 abans de Montserrat sense cap problema. El proper dia carregaré la bici al cotxe i faré un altre tros potserfins al Monestir.

Tot aquest tram és ciclable menys un trosset on els matolls han crescut massa i quasi bé no es pot passar ni caminant. El millor seria fer una tirada en linea peró quan no pot ser, no pot ser.

Anar i tornar 40 kms

Apa salut a tutti.

Diumenge a per els deu quilòtres de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.

AIXO S´HA ACABAT

Pujant cap a Prat del Cadí, estiu 2010

Ho deixo, no vull patir més.
Quan no és una cama és l´altre, d´altres la motivació. Estic fart d´anar-me creien que és questió de posar-s´hi peró ni així trobo la manera de voler surtir a correr.
Ara és el tendó d´aquiles. A la que porto quinze minuts fot mal tota la cama.
Tampoc ajuda que ara tingui més motivació per anar amb bicicleta.
Ganes de caminar, ganes d´esqui de muntanya,ganes d´esquí de fons, és a dir, res que tingui impacte sobre les articulacions.

No creia alló que deien que si l´edat no perdona, que si ens fem grans, que si tomba que si gira i al final serà veritat. I aixó que no he competit, només a mí mateix i sempre quedava segon.
Costa una mica fer el canvi de només surtir a correr, a surtir per fer salut i veure que vas “arrosegant” els peus.
I tampoc serveix el que et diguin “el que tuvo retuvo”. Que no ho veieu que per sobre d´aixó hi ha les GANES de sortir.

En fí que sempre arriba un punt on treiem el famós llibre d´excuses, si home aquell que serveix per tot i en qualsevol ocasió, tant és quin esport es practica o la feina que es fa sempre hi ha un capitol dedicat.

Ahir mateix un company em va fer reflexionar sobre el sortir per sortir peró, tot i així, no em veig capaç fins que el mal desapareixi del tot la sensació del no poder tirar, la de aixecar polseguera per que estàs arrossegant els peus és fa realment feixuga.

Vinga a seguir entrenant i a fer el que ens vingui de gust.

MAS CADAFALCH

Des de l´últim post han passat coses. He passat de les bones sensacions a tenir-ne de dolentes. M´explico, no és que siguin dolentes de deixar de còrrer peró tot el que estava fent anava en contra de progressar i em vaig trobar que anava enrrera.

Cames pesades, bloqueix total a les pujades, sensació de no poder apretar al pla i baixada (mal de cap, cansament, malt als ossos, enfebrat)

Total que prenc la decisió de no seguir l´entrenament marcat haviam que passa i programar entrenaments que ajudin a agafar ritme de cursa i dues curses abans de la Mitja Marató de Sant Llorenç Savall (objectiu final).



1ª prova 26/09/2010 Pujada i baixada a Can Cadafalch 14,5 kms.

Sensacions en pujada molt bones peró en pla i baixada res de res. Fins als voltant de l´hora de cursa tot correcte a partir d´aquí caiguda en picat en el rendiment.

Falta ritme de cursa.


2ª prova serà el 17/10/2010 a Riudecanyes 17 kms. Es la primera edició i no en tinc referències de cap tipus.



Salut,

BONES SENSACIONS

D´acord amb el planing de l´entrenadora aquest cap de setmana tocava descans el dissabte i 3h de BTT el diumenge.
Només fa una setmana que he començat la rutina i sembla que funciona, o serà la motivació?
Per que, es clar, només amb un setmana dubto que trobi millores en res. En tot cas les 3h van donar per fer 42 kms i aixó feia molt temps que no era capaç de fer-ho.

VISCA LA MOTIVACIO.

També ajuda les sessions de compex quan creus que no has assolit el treball suficient ens els tots poderosos quadriceps. Si el fan servir els cracks per que nosaltres no?
I aquesta setmana doncs més força/resistència i correr i el cap de setmana BTT a Besalú.


Salut

VEIG LLUMS

Ultimament em trobo amb molts cotxes que em fan ràfegues amb les llums del cotxe.
Que no estava prohibit?
Que es pensen que sóc adiviní?
Que hi ha allà d´on venen policia, extraterrestres, assessins en serie, un gat, un gos, un accident potser res de res?
La majoria de vegades és aixó, després de deixar-te enlluernat, resulta que no veus res, que no passa res, que no hi ha res.

Senyors deixin de tocar els collons i condueixin no es preocupin de mí que ja sóc prou grandet.
I que sàpiguen que si em fan llums per que porto les meves obertes a les dotze del migdia és per que, encara que no és obligatori, és recomanació de la DGT i d´aquí a poc ho serà d´obligatori.

Que condueixin bé i sense molestar.

JA HE COMENÇAT

Cap de setmana 28-29 d´agost de 2010.

Fugin de la calor del Vallès decidim anar a Martinet de Cerdanya per estar a la muntanya i aprofitar per fer alguna caminada, btt i agafar tota la fresca possible.

La caminada curteta Estana-Prat del Cadí, si no heu estat mai a cap dels dos llocs us el recomano molt. Que ben parit és el Cadí de tant a prop.

La caminada no és gens complicada i val molt la pena per la vista magestuosa del Cadí-Moixeró.

Naltros fent una paradeta direcció Prat del Cadí

Prat del Cadí. EL Cadí-Moixeró al fons.

Després tarda de piscina.

La btt, apart de que ens agrada, serviria per començar la posta apunt que m´ha de portar a aguantar tota una jornada d´esquí sense tenir les sensacions de que t´has de rebentar els lligaments, aquelles sensacions que surten després de dinar o de fer un "bocata".

Circuit btt Estana-Matinet-Querforadat-Estana. Val a dir que 30kms es fan per asfalt peró va anar força bé per poder posar els quadriceps a prova i pujar a ritme.

Pujant cap al Querforadat

Cara d´esforç, de tornada cap a Estana

Resultat: ahir dilluns, primer dia d´entrenament, semblava que els quadriceps havien de sortir rebentats de les meves cames.

En fí, que llargs seràn aquests mesos d´entrenament espero que al menys hi hagi una molt bona temporada de neu (poseu ciris, reseu i ajudeu- me jejeje).

PREPAREU-VOS

Aixó és un avís i no una amenaça. La setmana vinent comença la preparació que m´ha de portar a estar una miqueta en forma per la Mitja marató de Sant Llorenç Savall i més endavant a tenir un millor rendiment a la temporada d´esquí.
Aixó sobre el paper, la veritat pot ser i serà un altre.
Considerant que el meu nivell d´esquí és baixissim per poca millora que hi hagi serà un èxit rotund.
Tema corre, ja son figues d´un altre pané. Anys enrrera el nivell era acceptable, ara fa temps que no estic per corre per tant, igual que a l´esquí, per poc que millori "èxit assegurat". Ara, mirant els temps i rendiment d´anys anteriors em puc fotre una hostia que em tornarà a la realitat.
Ja ser que es diu que "quien tuvo, retuvo, peró la veritat és que retenir, retenir no gaire.

La cuestió és que, si no tingués aquest entrenament no em motivaria i aixó em portaria a una espiral de, no ganes d´entrenar, no ganes de fer la cursa, no ganes de patir en fi "no ganes"

Per tant PREPAREU-VOS que surto a entrenar.

BTT A TOPE (AIXO ESPERAVA)

EL cap de setmana passat 14 i 15 d´agost vam agafar els "trastos" i les btt´s i cap a Sant Joan de L´erm, que hi falta gent.

Dissabte 14, direcció Pic de l´Orri, anar i tornar 43 quims aproximadament. Tot anava bé, tot i anar per una pista dura, en el sentit de compacta amb molta pedra, fins arribar a l´estació d´esquí de Portainé. Allà un bon senyor estava arreglant la pista que ens havia de portar fins al cim. La veritat és que després del "turmento" que portaven de la pujada anterior ens va desmoralitzar bastant i vam decidir tirar enrrera, el nostre "goç en un poç".
Arribada al refugi de la Basseta i ha prendre un cafè.

Tarda plovent a bots i barrals.

Diumenge 15, s´aixeca núvol i decidim esperar. Passen les hores i res de res segueixen els núvols i el fred present.
Arribat el punt de que ja no podiem fer interesant, es a dir, una pedalada llarga per poder estar la major part del dia, decidim anar a la Seu a veure quin temps fa.
Per sort no hi ha núvols i la temperatura és millor, fem una volta de dues horetes i cap a Andorra a celebrar santa Maria.

En fí aixó vol dir que haurem de tornar Sant Joan de l ´Erm a fer el que ens queda.

La Btt que anirà "in crescendo" està pensat en la preparació de la temporada d´esquí tant de pista com de muntanya conjuntament amb correr i circuits de força-resistència.

Apa salut,

USA IMATGES

Tal com es diu en castellà "para muestra un botón". Aquí la prova del viatge pels incrèduls, jejejej

Excursió a Glacier point, darrere a la dreta el Capitàn i a l´esquerra el Sentinel

Yosemite National Park

La Rosa arrepenjada en un sequoia a Tolowme Grove

Prenent un refresc en un bar al Grand Canyon National Park

La Rosa en el Grand Canyon National Park, impresionant.

Como no un passeig per Las Vegas.

Una foto típica amb el Golden Gate al fons a San Francisco.

CAP DE SETMANA DE PLATJA

Feia molt emps que passava un cap de setmana a la platja i molt menys a la Costa Brava.

Si el que vols és la tranquilitat aquella de no fer res és el millor. Una estona al sol i una estona a l´aigua i així fins a l´avorriment.

Tot aixó amanit amb, ara un gelat ara una birreta i per acabar-ho de rematar un bon arrós.

Aquest cop va ser arrós negre (encara tinc les ungles negres).

El meu company Jordi Rubio i jo mateix quasibé gamba del tot.

La Rosa i el Jordi en un lloc excepcional per fer un bany.

CRONICA AMERICANA

Una petita crónica del pas pels USA aquestes vacances.

Viatge BCN-NY i NY-SF. Després de perdre el compte d´hores, sort que vas enrrera, arribem a l´hotel tot i així son les 23h, menys mal que vam reservar per no haver d´estar buscant a les tantes de la nit. Passem bona nit.


Esmorzar i sortida cap a Yosemite National Park, meca dels escaladors. Pels que alguna vegada em escalat i no ens hem atrevit a fer grans parets és visita obligada si es viatge a aquest pais.
Aquí estarem un parell de dies per poder visitar el Village i poder fer alguna excursió.
Escollim anar a Glacier Point a peu, també s´hi pot anar amb cotxe. Després de "lluitar" dues hores i mitja contra la pujada arribem al cap de munt i hi ha dues vistes ben diferents. Una és la del Half Dome, tota la vall, Royal Arches, etc i l´altre tota la potulada de gent amb xancles, mudats com si anessin de boda, aixó és el que té que es pugui arribar a motor.

Allà dalt t´en adones de la immensitat del parc. El que aquí podria ser una excursió mitjana allà és de les petites, les grans rutes poden durar dies.


Després d´aquesta visita reprenem la marxa cap a Grand Canyon National Park, aquí és on tenim el dilema si fer una tirada o bé parar a mig camí.

Decidim que anem tirant i ja veurem. Sortida ben dora al matí i despres de 12h arribada a Tusayan, porta d´entrada a Grand Canyon, queden dues milles. Aquesta va ser la part mes dura del viatge i es que quan es va tant curt de temps i hi ha tant cosa a veure t´has de menjar aquestes barbaritats.

Ens instalem en un camping.

Grand Canyon, aquest inmens forat a la terra juntament amb la llargada del riu Colorado és una de les millors visions per regalar als ulls. Terra vermella, troços verds, marrons tot plegat fa que el Canyon tingui tres o quatre tonalitats diferents depenen de l´hora del dia. I anar als dos punts on es veuen les millors postes de sol és una imatge que es queda clavada a la retina. (Hopi point i Mojave point)
Un petita excursió de 3-4 hores ens va portar a caminar per dins del forat i.... a més avall més calor, es poden assorlir 45º al fons de la vall, després de baixar entre 900 i 1300 mts de desnivell peró aixó ja son ganes de caminar, la nostra "excursioneta" ens va portar a fer 400 mts de desnivell (Kaibab trail south que enllaça amb la noth i que es pot fer tota).
També és recomenable la Raim trail que va vorejant el precipici.

Següent parada Las Vegas. Arribada i ens instalem en un Motel"ucho".

Que dir d´aquest paradís de joc, sexe, alcohol i grans edificacions. Tot és tant exagerat que el que es veu a les pelicules i el que t´expliquen queda curt. Màquines grans, gent grossa, atraccions dins els casinos, espectacles al carrer, etc,etc.

Tant pots guanyar un cotxe com 30 milions de dollars o , el que és més problable, que surtis més escurat que una rata.
Aixó sí ja podeu anar preparats a l´estiu; mitjana de temperatura 40º fins i tot de nit.


Tram final, SF city quatre dies.

Ciutat molt mediterrània, encara que sembli un tòpic. Visites obligades Golden Gate, Chinatown, Financial District, Coit Tower, Fisherman´s Wharph, Museu del Cable Car i tot el que surt a qualsevol guia. Amb temps també molt recomenable Sausalito, on hi ha les cases vaixell, i voltants.


Tornada cap a casa SF-Toronto i Toronto-BCN. Unes bones vacancetes tot i sortir car el menjar, allotjament (campings a 25 usd la tenda,30 usd per pax a un Hostel, Motels a 50 usd la habitació) i gasolina (3,19 usd el galó), no entenc com sent productors està al mateix preu que aquí.

Ara mateix és un pais car de visitar peró be val una visiteta.
En quan tingui les fotos preparades les penjo.

Salut

MES COMPTE ENRRERE

I és que el compte errere d´ara encara és més gran "1 any",el que queden per les següents vacances. Aixó ha sigut vist i no vist, ara estic volant i sense adonar-t´en tornes a estar a l´avió peró en sentit contrari, tornant cap a casa.

Peró per aixó son les vacances per anar a tope dormir poc i estar tot el dia caminant o fent aixó o alló.
Visitar els punts d´informació turistica i recollir una quantitat ingent de folletons, propagandes amb descomptes i punts d´on poder treure les millors fotos.

Aquest any volteta pels USA, San Francisco, Yosemite National Park, Grand Canyon National Park, Las Vegas i tornada a San Francisco. Tot aixó amanit amb unes 1800 milles de conducció a 70 mph (inacabable).

Pais de contrastos molta calor de dia, nits fresques (depenent del lloc) i al final bastant fred a SF.
Al Grand Canyon passes de estar fregit durant el dia a dormir bastant bé per les nits. El que no s´enten és com es pot estar per sobre dels 30º estan a 2300 mts sobre el nivell del mar.

La calor de Las Vegas ja és insoportable poden estar desde el mes de maig fins el setembre a 40º de mitjana i a les nits NO refresca. Aquest any vam "pillar" vent calent i la calor normal, el que tampoc s´enten és que a les dues de la matinada no afluixés ni mica. Així és molt dificil dormir.

Peró el que em va sobtar més és lo car que està tot. Sembla que hagin fet el mateix qie nosaltres amb l´euro, apujar-ho tot, dormir car (ja sigui en Motel que en camping), menjar car (tant comprar com anar al restaurant) i la gasolina igual que aquí, cosa imcomprensible ja que son productors de petroli.

Tot i amb aquestes "pegues" el pais és molt recomenable de fer una visita

Salut

COMPTE ENRRERE II

Aixó està a punt d´explotar

Treien el dia d´avui ja només queden dos dies. D´aquests dos, un, el de divendres, haig d´aguantar 5 hores de formació d´un collons de programa.

No se si en treuré res quan un 1/3 de la meva persona està pensant en fer l´equipatge, un altre 1/3 amb ganes de plegar i últim 1/3 ja està als EEUU.

Mira que hi ha mesos durant l´any. En fí entre aixó, les vacances pel mig i que el "pograma" no està operatiu fins l´octubre el dia "D" ja no recordaré res de res i l´esforç haurà de ser titànic.

Apa bones vacances.

COMPTE ENRRERE

Yosemite National Park

Queden:

Tres dies per agafar vacances.

Quatre per marxar cap a EEUU de vacances.

Dinou per tornar a treballar

I després, tot l´agost fent el vint-i-nou amunt i avall (piscina. platja, etc, etc)

Un petita representació dels parcs que aniré a veure, la foto de dalt n´és un.

Bones vacances¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Bryce Canyon National Park

Grand Canyon National Park

UT AND

El cop final al llarg cap de setmana, aprofitant el pont de Sant Joan, va ser fer de control a la Ultra trail d´Andorra (112 km i 9700 mts de desnivell).
Quina passada veure la filera de frontals acostant-se al avituallament i un cop allà poder xerrar uns segons amb ells.
Tot s´ha de dir que venien "frescos" ja que estava al km 17. I tot seguit pujaven 900mts de desnivell en 3.5 kms fins coronar el Comapedrosa.

Si voleu llegir una bona crònica, tot i ser llarga, entreu al seguent blog un bon company i com podreu comprovar un crack.

http://raulangulo.wordpress.com/

Després de veure el que van fer tots els corredors els arribats i els que no, els que es van lesionar al km 17 i els que van abandonar al punt que fos és per treure´s el barret. I jo que em pensava que per anar a dormir a les 7 del matí havia fet una gran proesa jejeje.
Aixó si vaig trossejar 20 rajoles de xoco i tallar 25 quilos de taronges i a més, ells no es van mullar al començament peró jo vaig pillar tota l´aigua de mitja tarda fins arribar al refugi.

Apa salut

QUATRE DIES A ANDORRA

Coincidint amb Sant Joan i que tinc divendres de pont fujo cap Andorra a passar la revetlla i per participar en un gran event esportiu la Ultra trial d´Andorra (112kms i 9000+o- mts de desnivell)

Participar ,aquest cop, vol dir fer de control, no us penseu que vaig TANT sobrat com per poder correr 112km

Peró abans de anar al control ahir faig fer un entrenament en alçada, que sempre va bé.
Ruta: coll de la botella, estació de pal, collada montaner i a partir d´aquí cresta cap al pic del cubil i seguir, mes o menys, crestejant cap al coll de la botella.
Temps: 53´73" i 354mts de desnivell positiu.

Avui divendres tarda-vespre cap al Pla de l´estany a muntar el control que estarà obert de les 01,30 fins a les 05,00.

La resta del cap de setmana FESTA MAJOR DE PAL.


YEHAAAAAAAAAAA, FESTAAAAAAAAA

ALPENS´10

Aquest és el perfil de la "trotada" d´aquest diumenge 06 de Juny de 2010.








Cursa de les 3 Comarques d´Alpens, 26,5 kms i 1060 mts de desnivell.



Que deu tenir aquesta cursa que, cada vegada, que l´acabo dic que no tornaré peró a l´any següent allà estic a les 8,30 a la Plaça Major d´Alpens a punt per anar a correr.

Potser son els corriols, pistes amples, camins que no hi deu passar ningú, només el dia de la cursa, rierols per saltar, una mica de fang, calor, pluja etc. Tot aixó, amb la mida justa, fa que sigui una molt bona cursa a més a més de la bona organització i ganes de tot un poble que es volca en aquesta cursa.

Ja fa uns anys que, com no corris a inscriure´t et pots quedar a fora i és que limitar a 300 corredors és un encert.
Per tant us recomano, a qui no hi ha anat mai, corre-la al menys una vegada.

Aquest any només sortir van caure quatre gotes mal comptades peró sufucients per deixar-te moll i que la sensació d´humitat augmentés. Després d´aixó nuvols i sol.
Tot i que aquest any estava millor que l´any passat vaig fer més temps que en 09 i és que vaig cometre un error de càlcul, els 10 primers quilòmetres no hauria d´haver anat tant relaxat.

Tenia en el cap que en el 09 havia patit molt i no volia repetir l´experiència.
Total 2h 45´ i al final una bon entrepà de butifarra, una bona dutxa freda i a dinar.

Ara només cal esperar un any i veure en quines condicions hi arribo, per que de segur que hi acabaré anat.



No tenim cura.

ESCANYABOCS´10 (segona part)

Cap de setmana multidisciplinar peró moooooolt light,sobretot el dissabte la prova triraid, aixó és el que va ser l´Escanyabocs 2010. Amb aquesta afirmació no vol dir que sigui un crack peró si jo vaig tenir aquesta sensació ja us podeu imaginar un crack

Val que et donin una hora per fer la orientació a peu, si apretaves et donava temps de trobar totes les fites, peró que et donin 1 h per fer la btt i trobar les fites em sembla molt poc. Portàvem 15´i encara no haviem sortit de la seu. En 45´ només tres fites.

Aquí ni estrategia ni po.... falta temps, la prova una miqueta més llarga si us plau.

Massa moguda per tant poc plaer.

Val que sigui popular

Val que hi intentin

Val que vulguin acostar el raid al "populacho"

Peró ni poc ni massa.

Tema a part va ser la pedalada del diumenge, organitzada pel CC Tupedala. Dos circuits-dos desnivells.

Resumit queda així: curt aprox 27 kms 1050 mts de desnivell i el llarg 50 kms 1520 mts de desnivell.

Perfil cursa curta

Perfil cursa llarga

Veien com son aquests de Tupedala et pots esperar de tot en el recorregut, aixó si, no fallen mai en organització ni avituallaments ni en el traçat.

Molts corriols, baixades pedragoses, pistes en bon estat i amples, etc ,una mica de tot.

Es una molt bona pedalada. Tot i que està dins el programa escanyabocs es una prova a part. Pots fer tot l´escanyabocs o només les proves que vulguis.

Els que vulgueu ja sabeu on anar l ány vinent.

P.D.

Crec que vaig ser el que va protagonitzar l´anècdota del triraid. Arribo a la secció del caiac, em poso a dins agafo el rem i em dirigeixo a la linea de sortida.

Només creuar-la la corrent fa virar el caiac cap al marge i quan l´ intento adreçar vaig volcar.

No vaig ser l´únic peró segur que el menys metres vaig fer.

ESCANYABOCS´ 10

Logo de la prova

Anem per parts. Aquest cap de setmana es fa a la Seu d´Urgell l´escanyabocs 2010. Que què és aixó?

Doncs una prova-cursa on es combinen varies proves, per entendre´ns, un raid peró per "matats" (matats=popular).

A més a més hi ha tres proves més opcionals que, aprofitant la organització del raid, pots fer o no. Dues son el dissabte i l´altre el diumenge.

El dissabte a la tarda hi ha la Cursa Vertical Quiri a Noves de Segre i a la nit una cursa d´orientació nocturna per dins la Seu. I el diumenge una pedalada popular que organitza el CC Tupedala.

Si es fa tot s`opta a ser l´escanyaboc de ferro, amb aixó ja es veu la "popularitat" de tot l´event, gràcies per fer-ho possible i que tothom pugui experimentar el que és un Raid per paralles.

El Raid aquest any es composa de: caiac per relleus al parc del segre (a les aigues tranquiles, no fotem) a continuació orientació a peu, després orientació BTT i per acabar tir amb arc, sempre procurant no ferir a ningú.

Fins aquí un petit resum del que ens espera dissabte i diumenge.

Després de la tortura faré una petita crónica o un intent.

Apa a passar-ho bé

UNA ALTRE CURSA AL SAC

Cartell de la Cursa

Dins de la pèsima preparació per la Cursa d´Alpens, del dia 6 de juny, aquest diumenge passat vaig anar a fer la Cursa del Corriol de Solsona.

La cursa té un bon recorregut, bon ambient, bona organització i el que és important no gaire participació. Si no recordo malament erem 250 corredors i crec que a la llargo ho volen limitar fins els 300.

Peró la qüestió no és aquesta sino per què, sense tenir el rodatge sufucient, ens entestem en anar a tope?

Si no entrenem el mateix que fa dos anys per que volem assolir el mateix temps?

Ens creiem que "com ja ho he fet" ara també ho puc aconsseguir i aixó fa que segui l´efecte contrari. Arribat a un punt on les cames i també el cap diuen, peró que estàs fent, els minuts passen de corre al teu favor a corre en contra i et cauen a una velocitat endimoniada.

I penses "res no he perdut tant temps", fins que veus la classificació i el temps promig i t´adones que si, que ho estaves fent malament. I tornes a tocar de peus a terra.

Jo pensava que un cop passes la fase competició aniria a les curses sense crono. Error, un altre vegada, el segueixo engegant a cada cursa, o millor dit, els seguim engegant TOTS. Per que en el fons ens agrada competir ni que sigui amb la nostra propia ombra i poder dir o pensar "mira he quedat per davant d´aquell o d´aquell altra.

Apa salut i fins la propera.

Moments previs

Ella, la Rosa

Jo mateix

Les dues últimes fotos son de la part final de la cursa.

CAPS DE SETMANA PLENS

Aquest cap de setmana passat va ser light, una mica de correr, una mica de BTT i prou. Peró a partir d´aquest que estem 15-16 de Maig no hi ha temps per descansar i preparar vacances al Juliol.
15-16: preparació de vacances i Cursa "corriol de Solsona".
22-23: Escanyabocs a la Seu d´Urgell (triraid per aficionats) i pedalada popular.
29-30: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
05-06: preparar vacances i Cursa "Tres Comarques" a Alpens.
12-13: escalar i BTT.
19-20: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
26-27: Control a la Ultra-trail d´Andorra.
03-04: Ultims preparatius de les vacances.
10: Marxem de vacances.

Yehaaaaaa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ a tope.

PASSAT PER AIGUA

Cap de setmana decidits a matar del tot l´esquí fent una pujadeta amb rando a la zona d´arcalís. Peró res a fer només va quedar en aixó, "decisió". Aigua a estones sol a unes altres i entre que et decideixes i no pluja un altre cop.
I entre ullada i ullada de sol un parell de sortides per anar a correr, que sempre van bé en époques d´entrenament.
Dissabte fins a coll Jovell i diumenge, més light, cami de les Pardines aprox. 10 qms plans.
I aquest matí quan m´he llevat, 03 de maig,neu a Pal (poble). No gaire peró no deixa de ser neu al mes de Maig.
Sempre ha passat el mateix final de temporada i encaraaaa....... s´hi veu neu acabada de caure.


Apa salut.

DOBLET

Cap de setmana de doblet de curses. Doblet en la distancia recorreguda, aprox 14 quims, distancies no homologades i també doblet en el temps 1h 04´.
La del dissabte va ser a Olot la primera edició de la cursa de la Fageda. Bon ambient, organització correcte i paissatge fantàstic. La organització va tenir els seus errors peró lleus per ser la primera, que tiquis miquis que som els corredors, sempre volem el millor , el correcte, sense errors i moure tanta gent el més fàcil és que hi hagi errades.
Tot i ser la primera es van "atrevir" a posar control de chip, fins i tot a mitja cursa, fantàstic. Allà al mig d´un camí, NO ASFALTAT, hi javia l´estora de control.
Senyors de curses més consagrades PRENGUIN NOTA que no costa tant.

La del diumenge Pujada a Vallhonesta. Una clàssica ja que de les 6 edicions l´he fet quatre.
Dia un pelet massa calurós, peró no ens enganyem, vaig nota la falta de rodatge i entrenament i la cames de la cursa d´Olot del dia anterior. És a dir, no podia anar ràpid ni baixant.

En fi un bon cap de setmana de curses en dos llocs ben diferents d´una zona volcànica a una zona més industrial.

Salut

SGAE+RFEA= ROBATORI

No seré el primer que parli ni de la SGAE ni de la RFEA. No entenc en quin collons de pais vivim, em refereixo a Espanya. Uns en claven amb un canon que, per desgràcia, no tenim més collons que pagar ja que quan compres qualsevol estri per escoltor música hi és inclòs en el preu.
Peró que vulguin controlar al corredor popular amb un carnet, aixó em sembla una barbaritat.
Qui em pot prohibir correr pels carrers de la meva ciutat?
Qui em pot dir que en una cursa no corri sense pitrall si no consumeixo res ni agafo l´obsequi?
Es que en una cursa de muntanya està tota vallada i hi ha l´accés restringit?

Doncs tal com diu la RFEA, no es podrà correr les curses del SEU calendari sense aquest carnet i la organització de la cursa estarà obligada a cobrar-te´l.
I quin problema hi ha? A Catalunya ens toca un percentatge molt petit de tot el pastís només cal que aquestes surtin del seu fantàstic calendari i es confitin un a un els carnets dels catalans.
Creieu que si la Cursa dels Bombers deixa a la RFEA la gent hi deixarà d´anar?
Potser si que notaran absència de gent si és queden amb ells i el seu calendariet.

NO A AQUESTA EXTORSIO. Com es nota que el Sr. Odriozola ni és corredor, ni ha pagat mai cap cursa. Els càrrecs els haurien d´ocupar gent que ha "patit" els inconvenients i les dificultats d´organitzar curses popular i estar més sensibilitzats amb tot el que envolta aquella federació de la qual és president.

NO, NO i NO.

OBJECTIU FRONTO

Bé ja ha passat el tant ansiat retorn al mon del campionat i ens han aniquilat. I quan faig servir aquesta paraula és en tot el seu significat.
Han sigut autèntiques màquines de devorar punts, alguns o, molts facilitats per nosaltres mateixos i d´altres guanyats amb tota claredat.
A hores d´ara encara estem pensant en com ens han pogut colocar aquelles pilotes o bé aquelles deixades, ni sent l´AVE hi hauriem arribat.

Total: dels dos objectius un aconsseguit que era passar-ho bé i riure i l´altre , no quedar els últims i aquí senyors, ni en els millors del somnis ho hauriem aconsseguit.

Sense treure mèrit a qui ens ha guanyat i a nosaltres els nostres errors, val a dir que la parella ha vingut directament de la disco a jugar sense haver dormit ni deu minuts i aixó només ha fet que oposessim molt poca resistència i els punts ens caiguessin la pluja.

El seguent campionat serà qüestió de triar millor.

Salut

FRONTO

Després de 10 o 15 anys sense jugar a frontó, només esporadicament els estius, l´any passat em va tornar el cuquet.
Vaig deixar de jugar després d´un campionat amb pilota de tennis. De fet vaig dir que no jugaria cap campionat més amb aquest tipus de pilota. Els jugadors només picaven i picaven, cada vegada més fort. Si tú enviaves un "missil" ells dos.
Resultat mal a l´esquena.

Peró tal he dit m´han tornat les ganes de jugar i com que som així de "burros" i no aprenem mai, els que sempre hem fet esport, el diumenge jugaré un CAMPIONAT de dobles peró amb pilota mexicana, la que no té pèl.

Objectius: passar-ho bé i no quedar els últims. Dels dos un es molt fàcil d´aconsseguir i l´altre força més complicat. Us imagineu quins és cadasqun?

Tot i que la quantitat de gent que juga a frontó al CNS ha baixat molt d´uns anys cap aquí els que estan apuntats als campionats no ho han deixat mai. I s´han convertit en uns coleccionadors de trofeus.
Només hi ha dues o tres parelles que juguen esporadicament i aquest és l´objectiu, quedar davant d´elles.

Dilluns 19 el resultat.

UN ALTRE DUATLÓ.

Aquest cap de setmana la Rosa i jo decidim començar amb les curses de muntanya, ja n ´hi ha prou d´asfalt, carrers, semàfors i conductors emprenyats per que tenen ganes d´arribar a casa.
Escollim una cursa a Berga que té la sortida dins el Camping Berga-Resort, per cert, un camping de 5 estrelles.
De fet triem aquesta per que és de 13,5 quims i creiem que en una horata o bé hora i quinze ho tindrem pelat.
Peró res d´aixó, corriols i més corriols, alguns oberts només per la cursa, o aquesta és la sensació que ens dona. Com canvien les curses que estàn al Pre-pirineu de les que tenim a prop de casa. Qualsevol pujadeta es converteix en un mur i tot s´allarga fins no poder més.
Resum 1h 27´ pel menda i 1h 49´per la jefa, encara, avui dilluns té agulletes per tot arreu.
La cursa no està gens malament només hi va haver un aspecte a resoldre i es que, per estalviar-se colocar un avituallament més, vam passar dues vegades pel mateix i aixó va fer que ens el trobessim per primera vegada quan portàvem 4 kms i la segona vegada després de corre 8 kms aixó dona 12 kms i NOMËS en quedava 1.5 pel final. Quin sentit té posar un avituallament a 1.5 del final? Doncs cap.

Vaig fer el comentari directament al president de Mountain Runners i per la propera es resoldrà.


Diumenge la segona part de la Duatló. Finalització de la temporada d´esquí a pista, bua, bua¡¡¡¡¡¡¡.
Només queda el pont de l´u de maig anar a fer rando a la Coma d´Arcalís, per sobre dels 2500mts, i gaudir de l´abundancia de neu en silenci sense remuntadors engegats ni gent a pistes. Només el soroll de la lliscada dels esquís i el poquet que pots parlar amb el company/a d´ascenció.



A disfrutar

SETMANA SANTA.

Després de acabar la temporada d´esquí ve una bona època per fer coses a l´aire lliure. S´acosta setmana santa i si es té la possibilitat de marxar tota la setmana millor i així ha vam fer.

Aquest any, amb la Rosa, vam decidir anar a les Gorges du Tarn a França peró dos dies de pluja i neu van fer que marxessim abans d´hora.

Axí doncs camí cap a Olot a fer el carrilet, no és gaire cosa en questió de dificultat, peró per començar la temporada de BTT és suficient. Olot-Anglès i tornar 82 kms.

Dia següent cap a Rupit. Amb el cul adolorit només podem fer 20 kms anar i tonar Rupi-Tavertet, per damunt la cinglera de Collsacabra.

Resta de dies a Sabadell fugint de la massificació, correr i més BTT.
Una de les sortides amb BTT per Sabadell la vam fer seguint el Riu Ripoll en direcció a Barcelona, concretament fins els Besós. No sabria descriure si és bonic o no, més aviat no, trams amb podor d´altres massa a prop de polígons industrials.
La millor part de poder seguir el riu ripoll és de Castellar del Vallès cap a munt, remuntant el riu. I precisament és el millor per que no hi ets mai al costat tant sols el creues un parell de vegades.

Quin mal que va fer el tèxtil i deixar construir i abocar tota la merda al riu. D´aixó han passat 30 anys o més i encara no hem estat capaços de recuperar el riu, ni biologicament ni visualment.

Una llàstima.

S¨HA ACABAT!!!!!!!!!!!

Aquest hiver s´ha acabat el cap de setmana passat. És increible com pot canviar l´estat de la neu d´una setmana per un altre, vist des de els que només podem pujar els week-end´s.

El cap de setmana passat,la setmana de "la gran nevada", vaig estar amb els nebots a Arinsal i a´aquella neu semblava que no s´hagués d´acabar mai, freda, bona, pols.
I set dies després, pesada, tova, bassals d´aigua, etc, etc. QUE HA PASSAT? Només per pujar uns graus aquest estropici?

Que hi farem és així i ara toca BTT, corre per muntanya, bolets, escalar i sobretot gaudir de la millor època de tot l´any "LA PRIMAVERA" abans de que vinguin les calorades de l´estiu i el, no puc dormir, suar com un porc amb qualsevol moviment que fagis.

NOMES QUEDA 1 ANY

Ja només queda 1 any per tornar a esquiar amb els companys.

Dolomites ja està al record de cada un de nosaltres i per la resta d´amics queden les fotos.

Només dir que és impresionant, tant pel domini esquiables com pel paisatge, tan és així que un estiu m´hi acostaré per passar-hi unes vacances.

Allò son ALPS ALPS amb tot el que comporta, grans dominis, pistes amb molt bon estat, desnivells, gent amable, etc, etc.

Ser que queden molts alps per veure peró crec que serà dificil de superar, sobretot a nivell visual.

Potser hi ha llocs amb pistes més dificils o més llargues peró de moment millor Dolomites que St.Anton.

1 DIA

Aixó és el que queda, 1 dia, per marxar-ne cinc a estripar la neu de Dolomites.

1 dia per poder fer la Sellaronda.
1 dia per poder esquiar per la Marmolada.
1 dia per menjar pizza i pasta ben feta, segons diuen, aixó ho confirmarem quan tornem.
1 dia per estar cinc amics, sense les dones, que també va bé de tant en tant.
1 dia per només pensar per quines pistes baixarem sense repetir-ne cap.
1 dia per veure uns dels paratges més espectaculars, declarats patrimoni de la humanitat, si no vaig errat.

En fi només queda 1 dia.

Salut.

4 DIES

Aquests son els que queden per marxar a Dolomites. A tres setmanes de la marxa va planajar sobre el grup que dos es quedessin a Sabadell, per dos motius ven diferents. Un amb problemes familiars amb el pare i l´altre per feina.

Amb la feina s´hi pot fer alguna coseta peró amb el tema familiar és el que és i les malelties i problemes no entenen de dates, ni festes, ni esquiades


Peró a quatre dies, en principi, tot està arreglat i els nervis i les ganes d´anar de viatge surten a flor de pell. Fins i tot n´hi ha que el dia abans ni dorm, com quan de petit esperes als reis.

Aquest cap de setmana passat tots vam anar a la neu i hem tornat sans, ni caigudes, ni problemes de material. Per tant només cal anar preparant tot el que foterem a la maleta, sense pasar-nos de pes i cap a Italia que hi falta gent


I dissabte només faltarà que els "senyors" de vueling no perdin ni trenquin cap esquí, ni cap maleta peró aixó, igual que el temps, ja no està en les nostres mans.



Salut.

UN ALTRE 10

De 10 és com es pot classificar aquest cap de setmana passat.

Tot va començar el divendres quan em truquem a casa per dir que els companys d´Andorra estaven a Sabadell i si volia anar a sopar.

Evidentment vaig dir que si i així va començar un cap de setmana de riures, escalades i esquiades.

Dissabte al sector Camp 300 a Àger, només 3 vies i en top rop, per començar a agafar, un altre cop, les ganes i la confiança en l´escalada.

Després, aprofitant que hi havia quatre companys escalant als Puntals d´Ager, ens vam trobar per anar a sopar a Fontllonga.

Diumenge, aprofitant el fred i el SOL, cap a tuixen a fer fons. Quasi bé tres hores d´intens esforç per amb un somriure d´orella a orella.

No hi ha res millor que compartir aquests moments amb aquest GRANS amics. I grans amb mayúscules ya que son insuperables.

S´ACOSTA DOLOMITES.

Ja estem inmersos en el compte enrrera. Només queden tres setmanes per marxar a Selva de Valgardena.
Per aixó aquest cap de setmana vaig seguir la "preparació" de l´esquí, per poder estar a l´alçada dels meus companys de viatge. Ho haig de fer així per poder-los seguir, em porten masses anys d´esqui per endavant. "Pu lu tant" haig d´entrenar sol, cremar hores i hores a pistes, ara una blava ara una vermella, ara caig ara m´aixeco.
El que em pot salvar de no ser el primer a plegar és l´edat. Tot i tenir quaranta i llargs sóc el més jove jajaja. Ja poden anar tirant ja que a mida que passin les hores més bé estic jo.

En fi, aquests dies que queden ho aprofitaré per anar a correr i fer fons per no caure rendit als seus peus.

Tot aixó amenitzat amb un canvi de lloc de treball, que bonic és el mon laboral i tot el que l´en volta.

Salut

MASELLA, AMICS I NEU

Aquest any en farà dos que un bon grup d´amics anem a esquiar 4 dies fora de catalunya. L´any passat va ser a St. Anton (Austria) i aquest 2010 toca Dolomites concretament a Val Gardena.

Peró per anar fent boca vam preparar un cap de setmana a Masella i estada a Alp a casa d´un dels companys.

Aixó només pot tenir un resultat juerga i passar-ho de pu.... mare, i si es pot esquiar millor.

En un principi anavem sis peró problemes familiars varis fan que dos es despengin i no poguin venir.

De fet tot el cap de setmana estava condicionat al voltant del dinar del dissabte a un lloc impressionant, més per com és el local és pel lloc on està situat. De fet per fora no donaries un duro per aquella casa-restaurant.

Un cop arribes i tens taula, cosa no gaire fàcil, seus a taula i començen a desfilar plats per davant teu sense possibilitat de demanar res, és el que hi ha t´agradi o no. El personatge que t´aten és l´amo, cuiner, cambrer i relacions públiques.

Depenent de la feina pot ser que segui a la taula i t´expliqui mil històries varies, algunes fins i tot pots creure que s´ho està inventant.

A final de dinar o sopar ve l´hora de pagar 60 euros per cap i sense possibilitat de pagar amb tarja.

Aquest marevellós lloc és al Querforadat. IMPRESSIONANT el gin tònic que prepara al final, suau peró el més curiós és la manera de preparar-ho.

Si teniu ganes, possibilitat i curiositat aneu-hi.

Aixó sí, entres a les 15 de la tarda i pots sortir a les 18 o 19 hores, mamat i amb la panxa que vol sentir de menjar en dos dies.

A part d´aquest dinar dissabte i diumenge al matí esquiar a tope amb una molt bona neu. Per cert aixó que he explicat va passar el cap de setmana del 23-24 de gener.

El Josep Maria i el Jesus a l´enllaç de dues estacions

Tota la troupe i l´amo del restaurant

Entrant al restaurant

TRIATLO

Cap de setmana de triatló, no entès com un triatló convencional sino per que he fet tres esports diferents.

Tots tenen un denominador comú i és que es practiquen a la muntanya i és precisament per aixó que els intento practicar.

Dissabte esquí de fons a Tuixen, dia esplèndit, bona neu,sol i tres grans amics per practicar aquesta modalitat d´esquí.

Diumenge al matí Cursa dels 2 Turons a Moià, 10,7 kms,bonic poble on vaig tenir la sort de viure- hi dos anys i retrobament amb companys corredors de Solsona.

Després de corre cotxe cap a Montserrat, sector Can Jorba, on m´esperaven els companys per fer escalada esportiva. Aquí és vaig fer menys pel temps, enboirat i amb mala adherència. Peró la companyia mereixia molt pena anar de Moià a Montserrat. Grans riures i sobretot no pensar en res, només en estar allà i gaudir de tot i tothom.

Entre mig, nit de dissabte, va caure un gran sopar amb els escaladors. Bon menjar i bon ví i el millor de tot BONA COMPANYIA.

Cap de setmana rodó, un 10, sóc afortunat per tenir aquests amics: Mar, Xai, Gat, Sueca i Bob, tots ja sabeu qui és cadasqu.

Pedraforca vist des de l´estació de Tuixen La Vansa

Gent esquiant en una de les pistes.

Rigurós Hivern

S´ha fet esperar i que passessin les festes i acabés l´any 2009 peró l´hivern ja ha arribat. I per celebrar-ho el millor és esquiar.

Peró també hi ha l´altre inconvenient, EL FRED, peró com que és principi de temporada i tots estem amb ganes doncs ja se sap.

Aquest cap de setmana coincidint amb el fred i amb les ganes de neu freda i pols doncs he anat a Vallnord (Andorra).

Dos dies de fred intens un, el dissabte, amb vent inclós feia que la sensació de fred fos molt intens, peró era questió d´esperar ja que el diumenge es preveia amb sol i fred.

Un altre dilluns

Ja hi tormen a ser. Després dels dies de Nadal, àpats abundants, beguda abundant tornem a la feina.
Peró, sorpresa, com que l´últim dia (23-12) vam fer inventari i estem en plena fusió de dues empreses resulta que no puc fer feina fins que tot estigui enllestit.

I pregunto jo: No es pot fer d´un altre manera per que una persona no estigui perdent el temps tot el dia i acabi mossegant-se les ungles?
No em poden donar festa i no venir a escalfar la cadira?

En fí, amb la tonteria ja son les 12 i ´m´acaben de donar feina per no estar parat, tot i que és feina d´una companya peró com que té festa..... A PRINGAR.


Bon any 2010

1er contacte amb la neu 09/10

Aprofitant el pont de la purissima he pujat a Andorra, Pal concretament, a casa de la Rosa, per poder anar a fer el primer contacte, de la temporada, amb la neu.

La pena és que hi havia previsions de neu i s´ha quedat amb res, núvol un parell de dies i el dimarts sol, poca neu i, per sort, poca gent a pistes.

Després del dissabte, fent algunes compres el diumenge va ser el dia D, estació Arinsal, i primeres classes per aprendre a esquiar. Bé aixó no és cert del tot les classes son per corregir defectes adquirits d´esquiar sense monitor i autodidacte. Poca neu i poca gent.

Diluns va tocar portar a la Rosa al meu camp, l´esquí de fons, estació La Rabassa. Igual que a Arinsal, poca neu, bona tempertura i poca gent esquiant però molta al Camp de neu, Naturlandia és el nom de tot el complex. L´atracció tobotronc és la reina del complex. No hi estic d´acord amb tot el que van haver de rebentar, terreny arbrat, peró vist l´exit de la "tonteria" sembla que els hi ha valgut la pena.

Dimarts la Rosa em va portar al seu terreny, la randonee. Lloguem esquis i ens dirigim a Arcalis, per fer, en el meu cas, el primer contacte amb la Randonee, material i sensacions. Després de dues hores i de gaudir de la baixada l´experiència ha sigut positiva i amb ganes de repetir.

Pujant la primera rampa d´Arcalis

La Rosa i jo al cap de munt de la primera rampa direcció a la Coma

Ens acabem de preparar per fer la baixada cap el cotxe

Gràcies Rosa per portar-m´hi i fer-me passar una bona estona i un bon pont.

Dilluns sense ordinador.

Sembla mentida el que podem arribar a estar d´enganxats a tots tipus d´aparells elctrònics. N´hi ha que sembla que son del tot imprescindibles peró comparats amb d´altres son prescindibles.

Un rentaplats ens pot semblar que sense ell estem perduts, peró només cal obrir l´aixeta i rentar a ma, o bé el microones deixes el paquet a la nevera o bé a sobre la cuina i es descongela.

Peró que fer quan el que falla és tot el sistema, xarxa al lloc on treballes? Doncs passa el que ha passat avui 30/11 que estem, des de les 8 del matí, les tres empreses del grup sense treballar.

La veritat és que no ho entenc, en 16 anys de treballar en un altre companyia no va fallar mai el sistema i aquí sembla que hi ha una mà endimoniada.

Potser és que s´ha fet el servidor a base de parxes, no posar la refrigeració adecuada o ves a saber què. Peró em costa d´entendre que en l´època que estem i de com van de ràpides les noves tecnologies, ens trobem que un dilluns no ens podem conectar a la xarxa i només fem que anar voltant per totes les webs que a un li passen pel cap.

No és que em queixi de no treballar peró collons que llarg s´està fent aquest dilluns.

Salut i qims

Un altre cap de setmana a AND

Aquest cap de setmana es presentava bo per poder fer un entrenillu en alçada, peró una mala passada va envoltar totes les meves cervicals. Es a dir, clavat, mal si girava a l´esquerra i exactament igual a la dreta.
Sort que les mans de la Rosa em vam deixar com nou, o quasibé, un cop vaig arribar a casa. Per aixó tot el que tenia pensat va anar a norris ni corre, ni ski rollers i el tema ski ni parlar-ne, al pas que anem ens hauren de tirar per la muntanya rodolant.

Per matar el cuquet van anar a fer el cami de pal a xixerella caminant diumenge al matí. No és gaire llarg paró a nivell visual val molt la pena i més ara amb la tardor tocant a la seva fi.

No cal dir que amb fred i les muntanyes blanques hauria sigut MOLT millor.
Us penjo unes fotos.

Caminant cap a Xixerella.

El meu amic trencat

Tinc un amic que, per molt que ho sap, quan es posa a entrenar seriosament té bastants números d´acabar trencat.
Tant és que sigui corrent que escalant que esquí de muntanya un cop per temporada acaba en ruptura.

Quan es té una edat, si no has estat élit, no val la pena forçar la màquina. No vull dir que amb 40-45 anys siguis vell només que no cal anar a tope i intentar posar marques que et poden passar factura. Millor agafar-ho amb calma que no pas el cabreig que et ve quan el trencament arriba a dues setmanes del "d".

Entenc perfectament el que li ha passat per que, tots em seguit entrenant quan em estat lesionats. El que passa que hi ha gent que en pren nota la primera vegada i d´altres que no i aquest company és dels segons.

Des de aquí només desitjar-li que es recuperi aviat i torni a fer de les seves PERÖ AMB CALMA.

Ja ha passat la mitja

Ara ja fa dies que vam fer la mitja de Sant Llorenç Savall. A comentar que van canviar el recorregut i aixó, dins el meu cap, va fer que anés tot el plantejament a norris. Aquest canvi vs provocar pujar a dos turons amb les seves respectives cordes per baixar i enlentir tot circuit.
Vaog passar de creure que estaria en dues hores a fer dues hores i vint-i-nou minuts.
Quina merda!!!!

Particularment insatisfacció amb aquest traçat i alguna que altre queixa que he vist per internet.
Peró aixó no fa que desistim de corre. Ara toca cursa nocturna a CErdanyola el 14 i cursa d´orientació el 15 potser El farell el dia 29 i a partir d´aquí, si tot va bé, A ESQUIAR.

Ja necessito fred i temperatures sota zero. Muntanyes nevades i esquí de fons, igual de dur que corre peró sense l´impacte que aixó suposa.
I el mes de març la escapada amb els companys a Dolomites.

Apa salut.

A PUNT PER LA MITJA

El títol d´aquesta entrada pot donar a entendre que tot està més que preparat per a una mitja marató. Peró no és així, mai s´està preparat del tot, pots tenir sensacions més o menys bones, peró estar tot a punt mai.

Diem aixó per que és la manera de automotivar-se i si el dia "d" a l´hora "h" no surt bé, doncs treiem el llibre d´excuses i avall que fa baixada. Que si he estat malalt, que si les series no han acabat de sortir, que si la última setmana estava massa carregat i així amb una infinitat de recurrents respostes.

Aquest mateix llibre serveix per qualsevol esport hi son tots sense excepció, fins i tot pel mes insignificant i que quasi bé només practica una sola persona o esportista.

El primer cap de setmana d´octubre vam aprofitar, la Rosa i jo, per anar a Sant Llorenç Savall a fer la marxa d´or en BTT, aixó si amb la calma per no interferir amb l´entrenament de la cursa a peu.
Tota la organització i els voluntaris va ser correcte fins que al arribar tornes el número assignat per poder pedalar i a canvi et donen una bossa amb el regal.
Aigua, bé, fruita, bé, informació d´altres pedalades, bé. Després de seguir remanat la bossa busques el que, en principi, has pagat EL REGAL i et trobes amb una mena de mocador pel cap.

Ser que és dificil buscar un detall que agradi a tothom peró és preferible fer cada any un mallot o un culot que no pas un mocador que el 90% dels ciclistes no es posaran mai. El que si seria bó és que la inscripció estigués amb concordancia amb el regal.
Si el preu d´aquest any era el mateix que l´any passat per que no ens han donat un maillot.
QUE NO CONTIN AMB MI L´ANY VINENT SI PUC I ANIRÉ PER LLIURE A PASSEJAR ENTRE MIG DE TOTS ELS BTT´S.

Salut

Corrent per Montserrat

Ahir, aprofitant que treballo, Tala, a Sant Vicenç de Castellet, molt a prop de Manresa i quasi bé als peus de Montserrat, vaig decidir anar a fer un rodatge per la "nostra muntanya". La llastima és que sigui més un negoci que no una muntanya i tot gràcies a la inestimable ajuda dels monjos i el patronat que la gestiona.

El recorregut que vaig fer no era de gran desnivell sino més haviat llarg.

Sortida del refugi de Santa Cecilia i pujar fins enllaçar amb el GR que ve de Can Maçana i va direcció al Monastir, és al que camí que fan servir els escaladors per anar a la pared de l´aeri, diables i el Cavall Bernat.
Mes endavant es passa molt a prop del refigi de Sant Benet i s´enllaça amb les escales de pugen s Sant Geroni. En aquest punt tirem avall, per les escales, fins al monastir.
A partir d´aqui tot asfalt fins al peatge i després carretera cap a Sant Cecilia.

Tot el recorregut té unes marevelloses vistes tant cap a la vall com a les parets, sobretot del Cavall Bernat.

Total del circuit entre 50´ i 1 hora.


Salut i quims

Uns dels objectius

Diumenge pasat aprofitant que teniem un dinar familiar la Rosa i jo vam anar a fer la Pujada i Baixada a Can Cadaflach.

La cursa la organitza el Club Atlètic de Castellar del Vallès i Can cadafalch és una masia que està, quasi bé a la meitat de cursa.

L´objectiu, meu, tala, era baixar de l´hora o bé quedar-me molt a prop. No ser si passar-se 4 minuts és molt lluny o no , peró a mi em va semblar que arribava tardissim. De fet quan et planteges objectius d´aquests i no s´assoleixen et dona aquesta sensació, peró quan després mires les classificacions et canvia la cara.

Veus que has arribat en la posició 37 de 200 i pocs corredors acabats i aixó et va sentir que el que estàs fent no és envà i penses que no tot està tant malament.

En fi un pas més en la preparació per anar a la Mitja de Sant Llorenç Savall.
Avui un altre entrenillu i aquest cap de setmana anem a la Marxa d´Or, pedalada popular a Sant Llorenç Savall. La Rosa farà la de 30 qms i jo la marxa de 66 qms, haviam si acabo.


Salut

Retrobament CNS

Ahir, després de quasi bé dos anys, per no dir tres, em vaig retrobar amb el grupet de corredors del Club natació sabadell.

Ens vam trobar com sempre a les 19,30. Creien que només seriem 2, a l´hora de la veritat ens vam ajuntar set runners.
Després de quatre salutacions decidim fer una volta pel camp a risc de que s´ens fes fosc. I així va ser peró ja erem a dins a Sabadell.
En total una horeta de riures, "piques", històries i plans per l´hivern (esqui alpí, de muntanya, curses, etc).

En fi un retrobament molt esperat i des de que he començat a correr ho esperava amb ganes.

Quilòmetres i més quilòmetres

Aquesta setmana dos dies d´entrenament un de llarg (1h 12´), per probar si estem en condicions de còrrer dues hores seguides i l´altre de rodatge, mes curt peró intens (50´).

Aquest segon dia no trobo les sensacions que crec que tinc, és a dir. penso que estic bé, i la realitat és que les cames no van ni a tiros. Pesat, lent, cames que pesen un munt, en fi un munt de sensacions que no entenc.

Evidenment estic entrenant malament peró d´aqui a notar aquelles sensacions es que , realment ho estic fent fatal.
El fet de tornar a còrrer és fer i acabar la mitja de sant llorenç savall el 25/10 peró a mig camí hi ha una altre cursa, la pujada a can cadafalc. Aqui hi ha el repte de baixar de l ´hora peró, vistes les sensacions del dimarts està mooooooooolt lluny.

En fi sortirem i a mida que vagin fent efecte les sensacions anirem més rapid o més lent.

Hi ha un company que està preparant la Marató de Donostia i envejo la capacitat que té de fer els entrenaments que li marca el preparador. De fet envejo a tots els que tenen aquesta fortalesa mental de fer-ho.

La nena que no para

Seguim afinan per anar a Castellar del Vallès la setmana vinent. Ara que entrenat una mica per Andorra i en alçada he notat que vaig millor arran de mar.

No se si és "efecto placebo" o bé que estic més entrenat o que realment va bé peró és realment bo. Tinc ganes de pujar per seguir rodant.

Avui que no toca entrenar i fer relax he anat al pxb i que em trobo.. un collons de nena que no para de plorar i la mare....? doncs parlant per telèfon, no ser a qui li hauria fotut abans al moc si a la nena o a la mare, en fi, al cap de 10 min s´ha disculpat.

Per aquí a sabadell pujada a la mola un dia i un altre una horeta i deu minuts i poca cosa mes.

11 de Setembre

Aprofitan que la molta gent penja estalades als balcons i fan ofrenes florals jo he aprofitat per pujar a Andorra i anar a correr, entre altres coses, igual que ha fet molta altre gent.





He anat a fer Coll Jovell i Refugi Font vert. Senzillament una passada de cami, pedres, corriols, ondulacions, pujades, en fi té una mica de tot. Molt molt recomenable. De fet només he estat en un "racó" d´aquesta vall.





Últimament he estat sortint a correr per Andorra i la veritat és que estic molt sorprès, té recons impresionants, Vall del Madriu és un bon exemple. Aixó ha estat possible gràcies a l´Isidre i a la Rosa i de fet encara queda molt per veure i per corre.

Seguim entrenant i primer dia de feina

El dijous dia 03 vaig seguir amb l´entrenament per posar a punt els filferros. Pugem al Engolasters amb l´Isidre i al cap de 45 min (jo, ell va fer 50 min) ja ho tenim tot fet.

Dissabte, aprofitan que encara estem de vacances (Jordi i Rosa), anem cap a Aristot a fer una trobada Atlètica, és la III edició, i enmarcada dins el circuit fer.
Fem 10 quims, que tot i ser muntanya és ràpida. Els 4 primers pujada, 4 més de baixada, 1 en lleugera pujada i l´últim quilòmetre pujada dura fins arribar a meta.

Diumenge 30 quilòmetres en BTT , Volta a Lletó. És una volta no gaire complicada practicament la meitat és pujada i la resta baixada.
Aquesta volta surt del parc del segre da la seu d´urgell.

Aixó no m´agrada gens PRIMER DIA DE FEINA i ja voldria vacances un altre cop.

Comença l´entrenament

Aquestes vacances com que no hem parat de fer esport vam decidir fer la mitja marató de Sant Llorenç Savall al mes d´octubre.

Per tant ja toca anar afinant i posar el cos apunt.

Ahir 01/09/09 vaig fer 50 minuts ( Tala) amb el company Isidre a un lloc formidable Engolasters (Andorra), aixó si em va portar amb la llengua fora ja que ell està preparant la Marató de Donostia i ja porta tralla al cos, peró vaig aguantar dignament.

Avui he anat aun altre lloc, recomenat per ell, i encara més espectacular que engolasters "el camí de la vaca morta".
Suposo que el camí deu tenir un altre nom peró com que hi ha aquell rumiant mort doncs li han posat aquest nom.
El circuit és espectacular prometo penjar una foto un altre dia que el vagi a fer.


Salut i kims

Ultima setmana de vacances

Aquest any amb la crisi, o aixó ens fan creure, voliem anar a Menorca peró quan ens vam posar a mirar preus resulta que no hi havia lloc per tornar, ens vam despartar tard i aquestes son les consequencies.

Després ens vam assebentar que Menorca era ple de gent amb "crisis".

Solució: fer pais. Una setmana amb uns colegues a Boí, uns dies al Pirineu de Huesca cosa que vam aprofitar per fer aquesta cursa:

LA cursa no és gaire espectacular peró és gratis

Després d´aixó agafo trastos i cap a Andorra. Des de el Camp base (Pal) hem anat fent molta btt. Una ruta molt recomanable és Aransa- Llacs de la pera- Lles i Aransa total 33 qms aproximadament.

Pollineres (pujant d´aransa als llacs de la pera)

Aransa vist des de el cami vell de Lles.

Fins aviat