BTT PART DEL CAMI DE SANT JAUME

Aprofitant que avui tenia el dia de festa he agafat la BTT. Sense cap rumb vaig cap a Sant Quirze del Vallés. Un cop a dalt de la Serra de Galliners recordo que hi ha senyalitació per anar fins a Montserrat peró un cop en el camí.....SORPRESA...... està senyalitzat el Camí de Sant Jaume des de Barcelona.

Senyals oficials blaves amb la llegenda del camí, quilòmetres que falten etc i també uns pals de fusta amb el simbol de la vieria gravat en relleu, quina passada.

També se que des de Sabadell hi ha segetes grogues peró per seguir-les s´ha de ser enginyer per que o no hi son o es perden i amb prou feines arribes fins a Terrassa, és a dir, la marevellosa distància de uns 7 quilòmetres aprox. .....ACOLLONANT de perfecte¡¡¡¡¡¡¡.....per fer aixó millor quedar-se a casa i no embrutar res.

Seguint les que he trobat "oficials" he arribat fins a Ullastrell uns 25 abans de Montserrat sense cap problema. El proper dia carregaré la bici al cotxe i faré un altre tros potserfins al Monestir.

Tot aquest tram és ciclable menys un trosset on els matolls han crescut massa i quasi bé no es pot passar ni caminant. El millor seria fer una tirada en linea peró quan no pot ser, no pot ser.

Anar i tornar 40 kms

Apa salut a tutti.

Diumenge a per els deu quilòtres de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.

AIXO S´HA ACABAT

Pujant cap a Prat del Cadí, estiu 2010

Ho deixo, no vull patir més.
Quan no és una cama és l´altre, d´altres la motivació. Estic fart d´anar-me creien que és questió de posar-s´hi peró ni així trobo la manera de voler surtir a correr.
Ara és el tendó d´aquiles. A la que porto quinze minuts fot mal tota la cama.
Tampoc ajuda que ara tingui més motivació per anar amb bicicleta.
Ganes de caminar, ganes d´esqui de muntanya,ganes d´esquí de fons, és a dir, res que tingui impacte sobre les articulacions.

No creia alló que deien que si l´edat no perdona, que si ens fem grans, que si tomba que si gira i al final serà veritat. I aixó que no he competit, només a mí mateix i sempre quedava segon.
Costa una mica fer el canvi de només surtir a correr, a surtir per fer salut i veure que vas “arrosegant” els peus.
I tampoc serveix el que et diguin “el que tuvo retuvo”. Que no ho veieu que per sobre d´aixó hi ha les GANES de sortir.

En fí que sempre arriba un punt on treiem el famós llibre d´excuses, si home aquell que serveix per tot i en qualsevol ocasió, tant és quin esport es practica o la feina que es fa sempre hi ha un capitol dedicat.

Ahir mateix un company em va fer reflexionar sobre el sortir per sortir peró, tot i així, no em veig capaç fins que el mal desapareixi del tot la sensació del no poder tirar, la de aixecar polseguera per que estàs arrossegant els peus és fa realment feixuga.

Vinga a seguir entrenant i a fer el que ens vingui de gust.