miércoles, 30 de marzo de 2011

PRIMERA MOLA DEL 2011


Ahir primer dia, de la temporada, de còrrer per la muntanya concretament a Sant Llorenç del Munt el que tothom enten com "fer una mola"

Que dificil va ser, les primeres rampes, les segones, les terceres i així fins fer cim i per acabar-ho de rematar pluja a dalt, per sort no gaire intensa.

Sortida de Torre de l´Angel en direcció a Can Robert, canal de l´abella i pujada fins el cim. Baixada cap a Can Poble pista fins a Can Robert i baixada a Torre de l´Angel.
Total 1h:08 +542 mts, xop i el cel negre.

Que es preparin els companys del CNS per la sortida del Juliol aniré a per totes, aixó sí avui no em puc moure peró ja vindran setmanes millors.

viernes, 25 de marzo de 2011

QUE ENS PASSA??

Hi ha coses que costen de creure o mes ben dit entendre.
Hi ha molta gent que té un blog, de cuina, de coses varies, de fotografia, d´anecdotes etc. N´hi ha de mes ben escrits i de menys , en aquest segon bloc hi ha el meu.
La gent s´esforça per transmetre alló que té en ment i de cop i volta una "tia", en aquest cas és una dona si hagués estat un home també diria "tio", pareix aixó.

APM? - Tu, tot, tothom

Es per flipar en colors. Suposo que en el seu mon idealitzat només per ella sap que vol transmetre.
Aixó és com veure en un quadre una ratlla i et diuen que és un home a sobre un cavall. Per la mort de deu que som tots tontos que no veiem només un ratlla. Tota aquesta penya hauria de comercialitzar el material que es fot així tots estariem en mateixes condicions de comprensió.


Apa a disfrutar

miércoles, 23 de marzo de 2011

CREUSSANS

Senzillament de pel-licula





Al cap d´una horeta de començar. Direcció a la Coma d´Arcalís





Un trosset més amunt.



Un cop passada la coma d´Arcalís i les primeres rampes "durilles".



Ja molt a prop de dalt.


Ja no hi ha més fotos. Hi vam arribar? si/no.

jueves, 10 de marzo de 2011

JA HE TORNAT


Vistes des de Mont Vallon a 2850 mts (Estació de Meribel)





Cruilla per anar a Courchevel o retornar a Meribel

Vist i no vist. S´acabat la sortida anual a esquiar, cada vegada sembla que duri menys.
Les 3 Valles és un domini esquiable gran, de fet el seu eslogan és: "LES 3 VALLES EL DOMINI ESQUIABLE MES GRAN DEL MON". Es compon de Corchevel, Meribel i Val Thorens

Courchevel és el "pijerio", Meribel és pels esquiadors que volen tranquilitat i Val Thorens és mes jovent.
Està situat a la Savoia i està al cor dels Alps Francesos , per entendre´ns, és el lloc on hi ha la major part dels ports mítics per on passa cada any el Tour de France, de fet molt a prop hi ha el Col de la Madelaine.

El punt neuràlgic va ser Brides les Bains. Vam escollir aquest lloc primer pel pressupost i segona per que a prop de l´hotel hi havia un telecabina que ens portava fins a Meribel, peró ningú s´imaginava que aquest recorregut era de mitja hora...... controlada rellotge en mà.
Depenent del pressupost sempre pots anar a Marebel Motaret o Val Thorens on, en mig del poble, hi ha pistes d´esquí, arribes aparques i ja no toques el cotxe fins l´hora de marxar.
Menció a part és Courchevel igual que Val Thorens perí moooooolt més car. Un café et pot sortir per 3,5 euros.
Aixó sí, el personal que belluga per allà és èlit. Ben vestida, glamour, diners,tot ben cuidadet peró val la pena passar-hi esquiant o bé un dels dies anar a sopar.

Aquest any, com a tot arreu, la neu era justeta tot i tenit pistes per sobre els 2500 mts.
Peró, i sempre hi ha un peró, dissabte 26 de febrer es va tapar i es va posar a ploure i nevar i tots vam pensar que encara......esquiarem amb neu acabada de caure.

Diumenge 27: el dia es lleva enboirat peró el paissatge a dalt l´estació ha canviat radicalment, hi ha 30 cms de neu nova aixó si vent fort i la part més alta tancada pel mal temps.Uns quantes baixades en mig de la boira, sense veure el relleu i cap a l´hotel a esperar millors dies.

Dilluns 28: dia assoleiat, esplèndit, fred, neu fresca, pistes sense trepitjar i en el cap només hi ha el "gas a fondo i avall" abans no es formin els bumps que t`acaben destrossant les cames. És el dia d´aprofitar, d´esquiar fins que els muscles de les cames no puguin més peró el cap és més fort i sempre diu "una baixada més", aquesta última és la que sol ser fatidica en cas de caiguda. En dies així només t´atura l´hora, s´acosta el tancament de l´estació.

Dimarts 1: no esquiem, entre que un li feia mal el genoll, d´altres cansats, jo que m´havia buidat el dia anterior i, no ens enganyem, el viatge llarg amb el telecabina vam optar per fotre el camp.

Total dia i mig perdut d´esquí peró és el que hi ha, conec de gent que ha anat a Alp d´Huez i no hi havia neu o bé a Val D´Isere i no poder sortir de l´hotel per temporal de neu.
En fí ara toca esperar un any.