Ultimament em trobo amb molts cotxes que em fan ràfegues amb les llums del cotxe.
Que no estava prohibit?
Que es pensen que sóc adiviní?
Que hi ha allà d´on venen policia, extraterrestres, assessins en serie, un gat, un gos, un accident potser res de res?
La majoria de vegades és aixó, després de deixar-te enlluernat, resulta que no veus res, que no passa res, que no hi ha res.
Senyors deixin de tocar els collons i condueixin no es preocupin de mí que ja sóc prou grandet.
I que sàpiguen que si em fan llums per que porto les meves obertes a les dotze del migdia és per que, encara que no és obligatori, és recomanació de la DGT i d´aquí a poc ho serà d´obligatori.
Que condueixin bé i sense molestar.
martes, 31 de agosto de 2010
JA HE COMENÇAT
Cap de setmana 28-29 d´agost de 2010.
Naltros fent una paradeta direcció Prat del Cadí
Pujant cap al Querforadat
Cara d´esforç, de tornada cap a Estana
Fugin de la calor del Vallès decidim anar a Martinet de Cerdanya per estar a la muntanya i aprofitar per fer alguna caminada, btt i agafar tota la fresca possible.
La caminada curteta Estana-Prat del Cadí, si no heu estat mai a cap dels dos llocs us el recomano molt. Que ben parit és el Cadí de tant a prop.
La caminada no és gens complicada i val molt la pena per la vista magestuosa del Cadí-Moixeró.
Naltros fent una paradeta direcció Prat del Cadí
Prat del Cadí. EL Cadí-Moixeró al fons.
Després tarda de piscina.
La btt, apart de que ens agrada, serviria per començar la posta apunt que m´ha de portar a aguantar tota una jornada d´esquí sense tenir les sensacions de que t´has de rebentar els lligaments, aquelles sensacions que surten després de dinar o de fer un "bocata".
Circuit btt Estana-Matinet-Querforadat-Estana. Val a dir que 30kms es fan per asfalt peró va anar força bé per poder posar els quadriceps a prova i pujar a ritme.
Pujant cap al Querforadat
Cara d´esforç, de tornada cap a Estana
Resultat: ahir dilluns, primer dia d´entrenament, semblava que els quadriceps havien de sortir rebentats de les meves cames.
En fí, que llargs seràn aquests mesos d´entrenament espero que al menys hi hagi una molt bona temporada de neu (poseu ciris, reseu i ajudeu- me jejeje).
viernes, 27 de agosto de 2010
PREPAREU-VOS
Aixó és un avís i no una amenaça. La setmana vinent comença la preparació que m´ha de portar a estar una miqueta en forma per la Mitja marató de Sant Llorenç Savall i més endavant a tenir un millor rendiment a la temporada d´esquí.
Aixó sobre el paper, la veritat pot ser i serà un altre.
Considerant que el meu nivell d´esquí és baixissim per poca millora que hi hagi serà un èxit rotund.
Tema corre, ja son figues d´un altre pané. Anys enrrera el nivell era acceptable, ara fa temps que no estic per corre per tant, igual que a l´esquí, per poc que millori "èxit assegurat". Ara, mirant els temps i rendiment d´anys anteriors em puc fotre una hostia que em tornarà a la realitat.
Ja ser que es diu que "quien tuvo, retuvo, peró la veritat és que retenir, retenir no gaire.
La cuestió és que, si no tingués aquest entrenament no em motivaria i aixó em portaria a una espiral de, no ganes d´entrenar, no ganes de fer la cursa, no ganes de patir en fi "no ganes"
Per tant PREPAREU-VOS que surto a entrenar.
Aixó sobre el paper, la veritat pot ser i serà un altre.
Considerant que el meu nivell d´esquí és baixissim per poca millora que hi hagi serà un èxit rotund.
Tema corre, ja son figues d´un altre pané. Anys enrrera el nivell era acceptable, ara fa temps que no estic per corre per tant, igual que a l´esquí, per poc que millori "èxit assegurat". Ara, mirant els temps i rendiment d´anys anteriors em puc fotre una hostia que em tornarà a la realitat.
Ja ser que es diu que "quien tuvo, retuvo, peró la veritat és que retenir, retenir no gaire.
La cuestió és que, si no tingués aquest entrenament no em motivaria i aixó em portaria a una espiral de, no ganes d´entrenar, no ganes de fer la cursa, no ganes de patir en fi "no ganes"
Per tant PREPAREU-VOS que surto a entrenar.
miércoles, 18 de agosto de 2010
BTT A TOPE (AIXO ESPERAVA)
EL cap de setmana passat 14 i 15 d´agost vam agafar els "trastos" i les btt´s i cap a Sant Joan de L´erm, que hi falta gent.
Dissabte 14, direcció Pic de l´Orri, anar i tornar 43 quims aproximadament. Tot anava bé, tot i anar per una pista dura, en el sentit de compacta amb molta pedra, fins arribar a l´estació d´esquí de Portainé. Allà un bon senyor estava arreglant la pista que ens havia de portar fins al cim. La veritat és que després del "turmento" que portaven de la pujada anterior ens va desmoralitzar bastant i vam decidir tirar enrrera, el nostre "goç en un poç".
Arribada al refugi de la Basseta i ha prendre un cafè.
Tarda plovent a bots i barrals.
Diumenge 15, s´aixeca núvol i decidim esperar. Passen les hores i res de res segueixen els núvols i el fred present.
Arribat el punt de que ja no podiem fer interesant, es a dir, una pedalada llarga per poder estar la major part del dia, decidim anar a la Seu a veure quin temps fa.
Per sort no hi ha núvols i la temperatura és millor, fem una volta de dues horetes i cap a Andorra a celebrar santa Maria.
En fí aixó vol dir que haurem de tornar Sant Joan de l ´Erm a fer el que ens queda.
La Btt que anirà "in crescendo" està pensat en la preparació de la temporada d´esquí tant de pista com de muntanya conjuntament amb correr i circuits de força-resistència.
Apa salut,
Dissabte 14, direcció Pic de l´Orri, anar i tornar 43 quims aproximadament. Tot anava bé, tot i anar per una pista dura, en el sentit de compacta amb molta pedra, fins arribar a l´estació d´esquí de Portainé. Allà un bon senyor estava arreglant la pista que ens havia de portar fins al cim. La veritat és que després del "turmento" que portaven de la pujada anterior ens va desmoralitzar bastant i vam decidir tirar enrrera, el nostre "goç en un poç".
Arribada al refugi de la Basseta i ha prendre un cafè.
Tarda plovent a bots i barrals.
Diumenge 15, s´aixeca núvol i decidim esperar. Passen les hores i res de res segueixen els núvols i el fred present.
Arribat el punt de que ja no podiem fer interesant, es a dir, una pedalada llarga per poder estar la major part del dia, decidim anar a la Seu a veure quin temps fa.
Per sort no hi ha núvols i la temperatura és millor, fem una volta de dues horetes i cap a Andorra a celebrar santa Maria.
En fí aixó vol dir que haurem de tornar Sant Joan de l ´Erm a fer el que ens queda.
La Btt que anirà "in crescendo" està pensat en la preparació de la temporada d´esquí tant de pista com de muntanya conjuntament amb correr i circuits de força-resistència.
Apa salut,
lunes, 9 de agosto de 2010
USA IMATGES
Tal com es diu en castellà "para muestra un botón". Aquí la prova del viatge pels incrèduls, jejejej
Excursió a Glacier point, darrere a la dreta el Capitàn i a l´esquerra el Sentinel
Yosemite National Park
La Rosa arrepenjada en un sequoia a Tolowme Grove
Prenent un refresc en un bar al Grand Canyon National Park
La Rosa en el Grand Canyon National Park, impresionant.
Como no un passeig per Las Vegas.
Una foto típica amb el Golden Gate al fons a San Francisco.
CAP DE SETMANA DE PLATJA
Feia molt emps que passava un cap de setmana a la platja i molt menys a la Costa Brava.
Si el que vols és la tranquilitat aquella de no fer res és el millor. Una estona al sol i una estona a l´aigua i així fins a l´avorriment.
Tot aixó amanit amb, ara un gelat ara una birreta i per acabar-ho de rematar un bon arrós.
Aquest cop va ser arrós negre (encara tinc les ungles negres).
El meu company Jordi Rubio i jo mateix quasibé gamba del tot.
La Rosa i el Jordi en un lloc excepcional per fer un bany.
martes, 3 de agosto de 2010
CRONICA AMERICANA
Una petita crónica del pas pels USA aquestes vacances.
Viatge BCN-NY i NY-SF. Després de perdre el compte d´hores, sort que vas enrrera, arribem a l´hotel tot i així son les 23h, menys mal que vam reservar per no haver d´estar buscant a les tantes de la nit. Passem bona nit.
Esmorzar i sortida cap a Yosemite National Park, meca dels escaladors. Pels que alguna vegada em escalat i no ens hem atrevit a fer grans parets és visita obligada si es viatge a aquest pais.
Aquí estarem un parell de dies per poder visitar el Village i poder fer alguna excursió.
Escollim anar a Glacier Point a peu, també s´hi pot anar amb cotxe. Després de "lluitar" dues hores i mitja contra la pujada arribem al cap de munt i hi ha dues vistes ben diferents. Una és la del Half Dome, tota la vall, Royal Arches, etc i l´altre tota la potulada de gent amb xancles, mudats com si anessin de boda, aixó és el que té que es pugui arribar a motor.
Allà dalt t´en adones de la immensitat del parc. El que aquí podria ser una excursió mitjana allà és de les petites, les grans rutes poden durar dies.
Després d´aquesta visita reprenem la marxa cap a Grand Canyon National Park, aquí és on tenim el dilema si fer una tirada o bé parar a mig camí.
Decidim que anem tirant i ja veurem. Sortida ben dora al matí i despres de 12h arribada a Tusayan, porta d´entrada a Grand Canyon, queden dues milles. Aquesta va ser la part mes dura del viatge i es que quan es va tant curt de temps i hi ha tant cosa a veure t´has de menjar aquestes barbaritats.
Ens instalem en un camping.
Grand Canyon, aquest inmens forat a la terra juntament amb la llargada del riu Colorado és una de les millors visions per regalar als ulls. Terra vermella, troços verds, marrons tot plegat fa que el Canyon tingui tres o quatre tonalitats diferents depenen de l´hora del dia. I anar als dos punts on es veuen les millors postes de sol és una imatge que es queda clavada a la retina. (Hopi point i Mojave point)
Un petita excursió de 3-4 hores ens va portar a caminar per dins del forat i.... a més avall més calor, es poden assorlir 45º al fons de la vall, després de baixar entre 900 i 1300 mts de desnivell peró aixó ja son ganes de caminar, la nostra "excursioneta" ens va portar a fer 400 mts de desnivell (Kaibab trail south que enllaça amb la noth i que es pot fer tota).
També és recomenable la Raim trail que va vorejant el precipici.
Següent parada Las Vegas. Arribada i ens instalem en un Motel"ucho".
Aixó sí ja podeu anar preparats a l´estiu; mitjana de temperatura 40º fins i tot de nit.
Tram final, SF city quatre dies.
Ciutat molt mediterrània, encara que sembli un tòpic. Visites obligades Golden Gate, Chinatown, Financial District, Coit Tower, Fisherman´s Wharph, Museu del Cable Car i tot el que surt a qualsevol guia. Amb temps també molt recomenable Sausalito, on hi ha les cases vaixell, i voltants.
Tornada cap a casa SF-Toronto i Toronto-BCN. Unes bones vacancetes tot i sortir car el menjar, allotjament (campings a 25 usd la tenda,30 usd per pax a un Hostel, Motels a 50 usd la habitació) i gasolina (3,19 usd el galó), no entenc com sent productors està al mateix preu que aquí.
Ara mateix és un pais car de visitar peró be val una visiteta.
En quan tingui les fotos preparades les penjo.
Salut
Viatge BCN-NY i NY-SF. Després de perdre el compte d´hores, sort que vas enrrera, arribem a l´hotel tot i així son les 23h, menys mal que vam reservar per no haver d´estar buscant a les tantes de la nit. Passem bona nit.
Esmorzar i sortida cap a Yosemite National Park, meca dels escaladors. Pels que alguna vegada em escalat i no ens hem atrevit a fer grans parets és visita obligada si es viatge a aquest pais.
Aquí estarem un parell de dies per poder visitar el Village i poder fer alguna excursió.
Escollim anar a Glacier Point a peu, també s´hi pot anar amb cotxe. Després de "lluitar" dues hores i mitja contra la pujada arribem al cap de munt i hi ha dues vistes ben diferents. Una és la del Half Dome, tota la vall, Royal Arches, etc i l´altre tota la potulada de gent amb xancles, mudats com si anessin de boda, aixó és el que té que es pugui arribar a motor.
Allà dalt t´en adones de la immensitat del parc. El que aquí podria ser una excursió mitjana allà és de les petites, les grans rutes poden durar dies.
Després d´aquesta visita reprenem la marxa cap a Grand Canyon National Park, aquí és on tenim el dilema si fer una tirada o bé parar a mig camí.
Decidim que anem tirant i ja veurem. Sortida ben dora al matí i despres de 12h arribada a Tusayan, porta d´entrada a Grand Canyon, queden dues milles. Aquesta va ser la part mes dura del viatge i es que quan es va tant curt de temps i hi ha tant cosa a veure t´has de menjar aquestes barbaritats.
Ens instalem en un camping.
Grand Canyon, aquest inmens forat a la terra juntament amb la llargada del riu Colorado és una de les millors visions per regalar als ulls. Terra vermella, troços verds, marrons tot plegat fa que el Canyon tingui tres o quatre tonalitats diferents depenen de l´hora del dia. I anar als dos punts on es veuen les millors postes de sol és una imatge que es queda clavada a la retina. (Hopi point i Mojave point)
Un petita excursió de 3-4 hores ens va portar a caminar per dins del forat i.... a més avall més calor, es poden assorlir 45º al fons de la vall, després de baixar entre 900 i 1300 mts de desnivell peró aixó ja son ganes de caminar, la nostra "excursioneta" ens va portar a fer 400 mts de desnivell (Kaibab trail south que enllaça amb la noth i que es pot fer tota).
També és recomenable la Raim trail que va vorejant el precipici.
Següent parada Las Vegas. Arribada i ens instalem en un Motel"ucho".
Que dir d´aquest paradís de joc, sexe, alcohol i grans edificacions. Tot és tant exagerat que el que es veu a les pelicules i el que t´expliquen queda curt. Màquines grans, gent grossa, atraccions dins els casinos, espectacles al carrer, etc,etc.
Tant pots guanyar un cotxe com 30 milions de dollars o , el que és més problable, que surtis més escurat que una rata.Aixó sí ja podeu anar preparats a l´estiu; mitjana de temperatura 40º fins i tot de nit.
Tram final, SF city quatre dies.
Ciutat molt mediterrània, encara que sembli un tòpic. Visites obligades Golden Gate, Chinatown, Financial District, Coit Tower, Fisherman´s Wharph, Museu del Cable Car i tot el que surt a qualsevol guia. Amb temps també molt recomenable Sausalito, on hi ha les cases vaixell, i voltants.
Tornada cap a casa SF-Toronto i Toronto-BCN. Unes bones vacancetes tot i sortir car el menjar, allotjament (campings a 25 usd la tenda,30 usd per pax a un Hostel, Motels a 50 usd la habitació) i gasolina (3,19 usd el galó), no entenc com sent productors està al mateix preu que aquí.
Ara mateix és un pais car de visitar peró be val una visiteta.
En quan tingui les fotos preparades les penjo.
Salut
Suscribirse a:
Entradas (Atom)