Pujant cap a Prat del Cadí, estiu 2010
Ho deixo, no vull patir més.
Quan no és una cama és l´altre, d´altres la motivació. Estic fart d´anar-me creien que és questió de posar-s´hi peró ni així trobo la manera de voler surtir a correr.
Ara és el tendó d´aquiles. A la que porto quinze minuts fot mal tota la cama.
Tampoc ajuda que ara tingui més motivació per anar amb bicicleta.
Ganes de caminar, ganes d´esqui de muntanya,ganes d´esquí de fons, és a dir, res que tingui impacte sobre les articulacions.
No creia alló que deien que si l´edat no perdona, que si ens fem grans, que si tomba que si gira i al final serà veritat. I aixó que no he competit, només a mí mateix i sempre quedava segon.
Costa una mica fer el canvi de només surtir a correr, a surtir per fer salut i veure que vas “arrosegant” els peus.
I tampoc serveix el que et diguin “el que tuvo retuvo”. Que no ho veieu que per sobre d´aixó hi ha les GANES de sortir.
En fí que sempre arriba un punt on treiem el famós llibre d´excuses, si home aquell que serveix per tot i en qualsevol ocasió, tant és quin esport es practica o la feina que es fa sempre hi ha un capitol dedicat.
Quan no és una cama és l´altre, d´altres la motivació. Estic fart d´anar-me creien que és questió de posar-s´hi peró ni així trobo la manera de voler surtir a correr.
Ara és el tendó d´aquiles. A la que porto quinze minuts fot mal tota la cama.
Tampoc ajuda que ara tingui més motivació per anar amb bicicleta.
Ganes de caminar, ganes d´esqui de muntanya,ganes d´esquí de fons, és a dir, res que tingui impacte sobre les articulacions.
No creia alló que deien que si l´edat no perdona, que si ens fem grans, que si tomba que si gira i al final serà veritat. I aixó que no he competit, només a mí mateix i sempre quedava segon.
Costa una mica fer el canvi de només surtir a correr, a surtir per fer salut i veure que vas “arrosegant” els peus.
I tampoc serveix el que et diguin “el que tuvo retuvo”. Que no ho veieu que per sobre d´aixó hi ha les GANES de sortir.
En fí que sempre arriba un punt on treiem el famós llibre d´excuses, si home aquell que serveix per tot i en qualsevol ocasió, tant és quin esport es practica o la feina que es fa sempre hi ha un capitol dedicat.
Ahir mateix un company em va fer reflexionar sobre el sortir per sortir peró, tot i així, no em veig capaç fins que el mal desapareixi del tot la sensació del no poder tirar, la de aixecar polseguera per que estàs arrossegant els peus és fa realment feixuga.
Vinga a seguir entrenant i a fer el que ens vingui de gust.
No hay comentarios:
Publicar un comentario