jueves, 29 de diciembre de 2011

LA POCA NEU

Per fi ha arribat la neu i he pogut perdre la virginitat, parlant de l´esquí. S´ha fet esperar peró tot arriba. Aixó sí ara neva, ara plou, ara fa vent i així no hi ha manera de fer bé les coses. I per agafar els esquis de muntanya feina hi ha. Dins d´aquest mon hi ha coses incomprensibles, com pot ser que la gent pagui per esquiar sense estar tot el domini obert?. Ja sabem que el fanatisme pot amb tothom peró la veritat es que no esta per tirar cohets. Per exemple Pal i Arinsal sense comunicar i molt justet de neu, resultat tot deu a Arcalis i cues quilometriques a tots els remuntadors.
Mes neu ja que aixó no aguanta al mes de febrer.

I mestrestant mirant de reull cap a Austria, ja que el viatge d´aquest any és a Ischgl. Falta molt poc per que estigui tot obert, 238 km i cinc dies per poder descobrir-ho tot.


SALUT A TUTTI

lunes, 17 de octubre de 2011

I ENS QUEIXEM DELS ESCALADORS


Foto del tríptic de la prova


Fa uns dies llegia un post d´un amic sobre l´us del magnesi a l´escalada, la marca de senyals en una via, la brutícia, etc. Els comentaris posteriors van anar derivant cap a com som de bruts la gent, uns mes que d´altres.
Doncs be, ahir vaig poder "gaudir" de tot un espectacle "español" ,la Marxa D´or a Sant Llorenç Savall.
Quillos, pentinats estil Neymar, bruts (de tirar coses a terra), crits, maleducats i el més important el 90% castellanoparlants. Aixó sí aviam qui porta la BTT més cara.
Ens queixem dels escaladors peró el mon de la BTT és per flipar. Potser aquí et pots lliurar dels gossos i els nens que criden a peu de via i de les cagades al "monte", tothom té massa pressa per parar a fer necessitats fisiològiques.
Vaig estar flipant durant els 60 kms que era la llargada de la marxa. Crec que vaig acabar mes cansat de sentir a la fauna que no pas per la duresa del recorregut.
El millor és esperar a que algú d´aquests pengi els tracks en alguna web, els recuperis i vagis a fer la pedalada o trobada pel teu compte així t´estalviaràs la "fauna".

miércoles, 7 de septiembre de 2011

APOLLO

Tret d´un comentari d´un tio.
Jo per si de cas no "l´apollaria" gaire.


"GRACIES...... EL VOSTRE APOLLO ES NOTA.. UN COP MES GRACIES PER ACONSEGUIR....."

BTT I PUNT






S´ha acabat, aquest any res de còrrer ho he avorrit,potser és que no ha sigut l´afició de la meva vida. Veig algú i penso, quina mandra posar-te les sabatilles i anar a cremar asfalt o terra.
De fet ell també pot pensar per què ara vull agafar la BTT més que mai.
Una de les raons és que ho limitaré al cap de setmana. Entre setmana doncs.... ja veurem.

La raó del NO còrrer és que després d´un any intentant recuperar les sensacions antigues no hi ha hagut manera. Ara em trobo bé, ara estic tres dies que ni en trobo.
Agafo la BTT i em trobo, agafo les sabatilles i no em trobo. Mira que és fàcil la decisió oi?

Potser la mica que fagi sigui per poder anar amb els companys a la sortida anual peró com que es "caco" ho podré aguantar.

En fí, preparació amb la BTT per poder acabar una pedalada que en tres anys no he pogut ser, sempre retallant. Aquest any 2012 serà el bo.

Salu i molts quilòmetres tant en BTT com corrent.

miércoles, 24 de agosto de 2011

VACANCES 2011 I TORNADA


Ja hi tornem a ser, de fet ja fa dies, concretament des de el vuit d´agost.
Tant esperar-les i d´un cop de pixa, hi tornes a ser. I no com abans, que deu dies després de estar treballant semblava que encara eres de vacances, poques trucades, comentar el que s´ha fet, etc. etc.

Ara entres a full, a tope, sense poder ni anar al WC, tothom ha fet vacances peró quan estan davant de l´ordinador volen fer com si no hagés pasat el temps.

En fí, ja s´ho faran o bé els hi petarà el cor.

Aquest any furgoneta pels alps francesos, no excents de perill. La idea principal era a anar a Dolomites peró un cop a un cotxe i perdre la matricula pel mig de l´autopista ens va fer quedar-nos a França.

Visita a Chamonix, ports mítics per on passa el tour, Albertville i algún lloc més.



Aguille Du Midi vista des de Brevent

Després d´una setmana llarga i havent ensenyat el parte i explicat el que ens havia passat,masses vegades pel meu gust, sort de la Rosa que parla Francés, tornem que a Sabadell falta gent.

I com que tot ha de tenir un final feliç marxem quatre dies a La Rioja ha menjar pintxos i beure vi, per cert moooolt millor de preu que a Catalunya. Mare meva que bé que viuen aquella gent.

Ara a esperar la tardor i la neu.




miércoles, 6 de julio de 2011

TROTADA VALL DE BOI

El dia 02 de juliol va ser el dia "D".
El dia de la sortida anual amb els companys del CNS a fer una trotatada per la muntanya.
El dia de veure qui es "rajava", qui podia i qui no venia.
El dia de comprovar que, o entrenes bé o acabes del revés, bé aixó ja se sap peró mai s´admet.
El dia de veure si els entrenaments de cadascu han funcionat.

Aquest any vam optar per no repetir trotada a la Pica d´Estats i anar cap a la Vall de Boí.
La idea és molt senzilla: sortida de la presa de Cavallers, Comalesbienes, Punta Alta de Comalesbienes, refugi Ventosa, Montardo i retorn a Cavallers.



La "volteta"


La idea era estar entre 6 o 7 hores, caminar a les pujades i trotar als "plans" i baixades. Peró algún que altre mal de genoll, el terreny que ens vam trobar, massa pedregós i l´estat de forma baixissim de més d´un, el meu el primer, va fer que sortissin 8 hores. Aixó també juga al teu favor per encarar el dinar amb més ganes.



Mooolt dora al matí preparant la bossa i recollint



Primeres rampes cap a Comalesbienes



Els quatre "jinetes"amb la Punta Alta al darrera. Fins i tot la càmera ja no sabia el que es feia jejeje.


Al cim de la Punta Alta



El seguent objectiu el Montardo


Al cim del Montardo

Arribat aquest punt, Montardo, queda una llarga baixada fins a Cavallers que sembla no tenir final. Rocs i mes rocs.

Com sempre passa penses que és l´última vegada que t´enrreden peró al dinar ja l´hi donavem voltes al cap d´on anar l´any vinent, molt probablement a Andorra.


Salut

martes, 14 de junio de 2011

PER LA RUTA DEL CISTER

Cap de setmana de tres dies 11,12 i 13 de juny, amb pluja tota la setmana peró amb un punt d´esperança pel "finde" llarg. Hi així ha sigut. Llavors.....carretera i manta a fer la Ruta del Cister (Vallbona de les Monges, Santes Creus i Poblet),un tortell de 114 kms, dic tortell per que, tot i saber que hi havia 1800 mts de desnivell, no pensava que dos trams fossin tant durs fins el punt de baixar de la BTT.

El perfil del "tortell"


Pensant que diumenge podia caure la de deu, a nivell solar, vam decidir fer al màxim de quilòmetres el dissabte, en van sortir quasi bé 70. Així que pedals i amunt.



Primeres rampes sortint de Vallbona de les Monges.

Els primers 30 quilòmetres van ser "tranquils" una pujada al Coll de Collvert entre Rocafort de Queralt i Montbrió de la Marca van marcar la dificultat.


Senyal a dalt de Collvert.


Una relativa baixada ens porta al següent monestir.
A Santes Creus era hora de trucar en els possibles afortunats de que ens tinguessin a dormir i sopar.
Penso..., és la Ruta del Cister segur que trobem lloc a més portava un llistat de tres fulls amb allotjaments adherits a la ruta. EM VA COSTAR CINC TRUCADES trobar lloc.
"Ho sento està tot ple", "Ui només fem reserves prèvies", "Pots trucar a un parell d´albergs".
Sort que hi ha crisi, em veia dormint al ras i tapant-me amb la BTT.
A la sisena trucada trobo lloc Hotel Els pins de Prenafeta a cinc quilòmetres de Montblanc.
Ara mateix no sabia com descriure aquell.....hotel?. Semblava un "balneari"anat a menys i deixadot. Peró després del 6 o 7 hores damunt la bici, si et pots dutxar, menjar el dormir és igual.
Aixó sí abans d´arribar t´has hagut de menjar el tortell mes gran de tota la ruta pujar i passar el Coll de Prenafeta, crec que nosaltres ens vam equivocar i no ens vam desviar per la ruta alternativa per BTT ja que els tros final era un pedregar infernal mes apte per anar a peu.
Al menys la recompensa a la vista és millor que no pas a Collvert.



A dalt del Coll de Prenafeta amb Montbrió de la Marca a baix.

Diumenge al matí un bon esmorzar a la plaça de Montblanc i direcció cap el tercer objectiu el Monestir de Poblet, aquí ja es comencen a veure mes "domingueros". El dia anterior no vam trobar ningú per les pistes plenes de pols.
La dificultat del dia està en pujar al Santuari del Tallat ja molt a prop de Santes Creus, a partir d´aquí ja és tot baixada.
Baixant del tallat ja tornem a trobar els típics camps de secà de Lleida.
Tota la ruta està molt ben senyalitzada, kms que portes els que et queden, sempre a trams.
De totes maneres al web de la ruta del cister hi ha els tracks per poder anar amb GPS i fins i tot per internet ens pot trobar un Road book.

Molt recomenable sobretot evitar l´època de més sol. Nosaltres vam acabar bastant cremats pel sol.



El "retonno"al punt d´origen.



La prova feafent del quilometratge.

miércoles, 25 de mayo de 2011

JUANITUUUUUU

Ja hi tornem a ser a treure en Juanitu i a la seva troupe de l´himalaia. Aquest cop han fet un comunicat, suposo que per fer veure que els "españoles" estan tots junts i no abandonen a ningu com pretenia la Coreana.
Ja fa pudor aquest tio i els del filo i la Edurne i tota la colla passigolla. Que no ho veu que tambe era per alla un home de 72 anys i pim pam cap problema.

Juanituuuuu que et va gran tot aixo i quan es recuperi que l´hi facin l´entrevista al sherpa que el va baixar a llom.
Pobre gent, quins grans oblidats de tot aquest circ. Si amb aixó creuen que la gent que estima la muntanya s´hi poden enmirallar van arreglats un gran percentatge els té coms els pallassos de la tele.


A10

lunes, 16 de mayo de 2011

4ª MOLA DEL 2011




Divendres passat quedada a la torre de l´Angel amb quatre companys del CNS. La sortida prometia o aixó em pensava,
Primeres rampes, collons ja vaig l´últim. Als 20 minuts de còrrer seguia al darrera i les sensacions a cada passa que feia pitjor. Començo a pensar, aixó és que ahir (dijous) com que també vas sortir estàs cansat.
A dins el cap et flueixen tot tipus de pensament i quasibé tots negatius que si poc entrenament, de mala qualitat, mal fet,etc, etc. No em podia creure que estigés tant malament com per no poder seguir dignament.

Fins que un d´aquest et diu: "falta ritme de cursa", rememorant unes paraules d´un company corredor i escalador.
Va ser justament la paraula "ritme" la que em va fer pensar, arran d´un post que vaig llegir, molt bó per cert. No serà que aquest "ritme" està fora de lloc? Poser haig de buscar uns altres "ritmes" i aquest deixar-lo aparcat o no tornar a "ballar" més.

Al final 1h15´23" +549 mts positius i sensacions dolentes.

Dissabte descans i cap a la Seu d´Urgell amb les bicicletes per fer una pedalada el diumenge.

Tot comença bé. En la primera hora de BTT havia pedalat 15 kms. Arribo al primer avituallament aprox. quilòmetre 18. I a partir d´aquí l´infern, 6 kms de pujada 1h30´, segon avituallament km 27 aprox. Fent un senzill calcul per acabar els 48 kms hauria necessitat prop de les 5h.
Bastant cansat és en aquets segon avituallament on decideixo tirar pel recorregut curt ja que hi havia la possibilitat.
Acabant de menjar sindria em tornar venir al cap el "ritme". Potser ha arribat l´etapa de que ja no es poden "ballar" dos "ritmes". O un o l´altre.
Si no es va bé el "ball" es torna agònic, no es disfruta.

Salut

viernes, 6 de mayo de 2011

ABANDONAR????

Qué us pensaveu qu havia abandonat les moles o la preparació per las trotada del juliol?
Doncs no. Una petita lesió al turmell m´ha deixat fora del "circuit" un parell o tres de dies.
La sessio continua.........
Aquesta setmana dos dies de correr un per probar com estava de la lesio i ahir més candela.
Si tot va be la setmana vinent dos dies de mola el divendres segur i l´altre a triar, potser dilluns.
Ahir mentre sopavem els companys del CNS, de tant en tant toca,ja decidiem quina ruta farem el mes de juliol, potser ve mes gent peró, sense dret de vot sobre el recorregut jejejejejej.
No diré res, només que és a prop de Boí, la ruta? Doncs secret d´estat.
En. El mateix sopar també vam "comspirar" dos dels tres que estavem en anar a fer l´aneto un mes abans de la trobada caminant, sense correr, només per acumular desnivell ja que un del grup en una sola tacada en fará 6200 en una cursa trail i sobre aixó no s´hi pot competir collons.

sábado, 23 de abril de 2011

ARA EN ALÇADA

Ara que la neu ja ha desaparegut, a la velocitat de la llum toca pode fer entrenaments en alçada. I quin millor lloc que Andorra.
Així doncs aprofitant les festes de Setmana Santa, que només tenen feina els capellans i cada cop menys, agafo tratos i cap al pais veí que hi falta gent.
La idea és alternar BTT i correr peró el mal temps ha fotut enlaire la BTT.
En una finestra de bon temps, com diuen els alpinistes, m´he enfilat cap el coll de la botella per poder una trotada integrament per sobre els 2000 mts d´alçada amb cota máxima 2358 mts, Pic del Cubil. Que bo seria poder estar 15 dies entrenant per aquestes alçades.
No s´enten com en un pais de muntanya no trobis mai ningú en rutes com aquestes, ben be que tot está enfocat a
L´esquí. Tot s´ha de dir que si que hi ha llocs on anar a correr és enmig de turistes. Aquestes son les valls mes conegudes.

Resum: 1h12`05¨ +381mts.

Aixó va "viento en popa"

lunes, 18 de abril de 2011

3ª MOLA DEL2011


L´objecte de l´ascenció, llom sense cap mena de dificultat



Dissabte passat aprofitant que estava per el Vallès vaig decdir anar a corer per la Mola. La primera idea era fer el cim i després anar al Montcau peró la quantitat de gent que vaig trobar em va ratllar i.....canvi de plans.
Decideixo anar direcció Montcau i despreés cap a la Serra de l´Obac per anar fins a l´Alzina del Sal.lari,passant pel Coll de Box i Coll de Tres Creus, feia temps que no corria per allà i segurament, com així va ser, sense gent.
L´únic inconvenient, si no sap o no recordes mes camí,és que has de baixar a la carretera i anar a buscar la riera seca.
És com correr per la platja ara s´enfonsa un peu, ara es torça un turmell, etc.

Satisfet i amb la feina feta 2h 09´40" i +720 mts de desnivell.

Anem esmolant la forma,la capacitat de patiment i sobretot la ment que sempre et diu que pleguis.


Salut

viernes, 15 de abril de 2011

ORDINADORETS

Aixó és un prova feta des de un ordinador d´aquests miniatures. A primer cop de vista sembla que no és pugui fer res, que pitjarás dues tecles amb un dit.
Peró encara és prou agil per escriure no un tractat de filologia peró si per sortir del pas quan estás de vacances i el temps és una merda.


A reveure

FEINA FETA


Sempre controlant el temps



Ahir tocava còrrer, és a dir, ritme "allegro" ja que les últimes sortides, les de la Mola, els ritmes son baixissims i és perd velocitat.
Doncs bé ni ritme, ni velocitat ni polles en vinagre. Que lluny estic, ara per ara, del ritme que havia portat anys enrera de fet no se ni si m´hi acostaré.
Val que he estat tot l´hivern sense còrrer, val que no entreno tant com abans peró no poder baixar dels 5min/km em sembla irreal.
Tot sigui per la sortida del Juliol, allà l´important serà el desnivell més que la velocitat peró s´ha de fer de tot i per tant patir els rigors del crono que , evidentment, sembla que vagi el doble de ràpid que tú.

En fi, 1h13´40", +226 mts, 14 kms.

PD. Dissabte un altre Mola, Montcau o Serra de l´Obac encara està per decidir.

lunes, 11 de abril de 2011

UNA "CURIOSITAT"




Mare meva quina infància deuria tenir el pobre amb aquest cognom.

jueves, 7 de abril de 2011

2ª MOLA DEL 2011


Que bo seria poder còrrer i llegir al mateix temps

Quina pau, quina tranquilitat, quina bona temperatura.
Ahir va ser un d´aquells dies que no deixaries de còrrer i menys sota els tres "paràmetres"anteriors.
De fet no vaig trobar ningú, només un avi amb la seva neta al cim. Cinc minutets de xerrada, que d´on vens, que si jo faig bicicleta, em deia l´home, i poca cosa més.

La idea era pujar a la Mola per un lloc diferent, en part, a la primera. Aparcament a Torre de l´Angel i acabar fent la baixada "normal" cap a Can Poble, Can Robert i Torre de l´Angel.
Peró un cop dalt el cim creuament de cables i enfilo direcció a la canal que m´ha de portar al camí de la Font Soleia.
Un cop acabat el camí de la font si que agafo la baixada "normal".

En fi una bona trotada no gaire llarga en quilòmetres i a un ritme baix degut a les canals i el cami de la font és molt estret i dificil de corre.

Temps. 1h28´10" +609 mts i aprox. 11kms

PD.Raul anem acumulant mica en mica. Un dissabte que pugui t´igualaré en mts de desnivell jejejejejej, ara que ja s´acabat la temporada de neu i evident faré "pujadetes" per guanyar globuls vermells ( ja m´entens).



L´objectiu de moltes tardes

viernes, 1 de abril de 2011

CALORETA JA?????


L´essencia


No pot ser, no m ´ho puc creure. Ja està la fresca?. Aquest hivern està sent una mica lleu en questió de fred. Dic està sent per que per data encara hi som peró en temperatura sembla que no.

No pot ser que hagi de penjar els esquis ja.
No pot ser que no m´hagi calçat els de fons ni un dia.
No pot ser que vegis neu i sigui de mala qualitat.
No pot ser que també la sortida amb els companys hagi semblat més curta que mai.

Aixó té una vessant boníssima, sortir amb BTT, còrrer per la muntanya, dies mes llargs, les dones més lleugeretes de roba jejej. Tapes a les terrassetes, gastar "leuros" a punta pala, preparació de les vacances d´estiu.

Peró de totes maneres a 1 d´Abril aixó encara NO POT SER.




I l´altre essencia

miércoles, 30 de marzo de 2011

PRIMERA MOLA DEL 2011


Ahir primer dia, de la temporada, de còrrer per la muntanya concretament a Sant Llorenç del Munt el que tothom enten com "fer una mola"

Que dificil va ser, les primeres rampes, les segones, les terceres i així fins fer cim i per acabar-ho de rematar pluja a dalt, per sort no gaire intensa.

Sortida de Torre de l´Angel en direcció a Can Robert, canal de l´abella i pujada fins el cim. Baixada cap a Can Poble pista fins a Can Robert i baixada a Torre de l´Angel.
Total 1h:08 +542 mts, xop i el cel negre.

Que es preparin els companys del CNS per la sortida del Juliol aniré a per totes, aixó sí avui no em puc moure peró ja vindran setmanes millors.

viernes, 25 de marzo de 2011

QUE ENS PASSA??

Hi ha coses que costen de creure o mes ben dit entendre.
Hi ha molta gent que té un blog, de cuina, de coses varies, de fotografia, d´anecdotes etc. N´hi ha de mes ben escrits i de menys , en aquest segon bloc hi ha el meu.
La gent s´esforça per transmetre alló que té en ment i de cop i volta una "tia", en aquest cas és una dona si hagués estat un home també diria "tio", pareix aixó.

APM? - Tu, tot, tothom

Es per flipar en colors. Suposo que en el seu mon idealitzat només per ella sap que vol transmetre.
Aixó és com veure en un quadre una ratlla i et diuen que és un home a sobre un cavall. Per la mort de deu que som tots tontos que no veiem només un ratlla. Tota aquesta penya hauria de comercialitzar el material que es fot així tots estariem en mateixes condicions de comprensió.


Apa a disfrutar

miércoles, 23 de marzo de 2011

CREUSSANS

Senzillament de pel-licula





Al cap d´una horeta de començar. Direcció a la Coma d´Arcalís





Un trosset més amunt.



Un cop passada la coma d´Arcalís i les primeres rampes "durilles".



Ja molt a prop de dalt.


Ja no hi ha més fotos. Hi vam arribar? si/no.

jueves, 10 de marzo de 2011

JA HE TORNAT


Vistes des de Mont Vallon a 2850 mts (Estació de Meribel)





Cruilla per anar a Courchevel o retornar a Meribel

Vist i no vist. S´acabat la sortida anual a esquiar, cada vegada sembla que duri menys.
Les 3 Valles és un domini esquiable gran, de fet el seu eslogan és: "LES 3 VALLES EL DOMINI ESQUIABLE MES GRAN DEL MON". Es compon de Corchevel, Meribel i Val Thorens

Courchevel és el "pijerio", Meribel és pels esquiadors que volen tranquilitat i Val Thorens és mes jovent.
Està situat a la Savoia i està al cor dels Alps Francesos , per entendre´ns, és el lloc on hi ha la major part dels ports mítics per on passa cada any el Tour de France, de fet molt a prop hi ha el Col de la Madelaine.

El punt neuràlgic va ser Brides les Bains. Vam escollir aquest lloc primer pel pressupost i segona per que a prop de l´hotel hi havia un telecabina que ens portava fins a Meribel, peró ningú s´imaginava que aquest recorregut era de mitja hora...... controlada rellotge en mà.
Depenent del pressupost sempre pots anar a Marebel Motaret o Val Thorens on, en mig del poble, hi ha pistes d´esquí, arribes aparques i ja no toques el cotxe fins l´hora de marxar.
Menció a part és Courchevel igual que Val Thorens perí moooooolt més car. Un café et pot sortir per 3,5 euros.
Aixó sí, el personal que belluga per allà és èlit. Ben vestida, glamour, diners,tot ben cuidadet peró val la pena passar-hi esquiant o bé un dels dies anar a sopar.

Aquest any, com a tot arreu, la neu era justeta tot i tenit pistes per sobre els 2500 mts.
Peró, i sempre hi ha un peró, dissabte 26 de febrer es va tapar i es va posar a ploure i nevar i tots vam pensar que encara......esquiarem amb neu acabada de caure.

Diumenge 27: el dia es lleva enboirat peró el paissatge a dalt l´estació ha canviat radicalment, hi ha 30 cms de neu nova aixó si vent fort i la part més alta tancada pel mal temps.Uns quantes baixades en mig de la boira, sense veure el relleu i cap a l´hotel a esperar millors dies.

Dilluns 28: dia assoleiat, esplèndit, fred, neu fresca, pistes sense trepitjar i en el cap només hi ha el "gas a fondo i avall" abans no es formin els bumps que t`acaben destrossant les cames. És el dia d´aprofitar, d´esquiar fins que els muscles de les cames no puguin més peró el cap és més fort i sempre diu "una baixada més", aquesta última és la que sol ser fatidica en cas de caiguda. En dies així només t´atura l´hora, s´acosta el tancament de l´estació.

Dimarts 1: no esquiem, entre que un li feia mal el genoll, d´altres cansats, jo que m´havia buidat el dia anterior i, no ens enganyem, el viatge llarg amb el telecabina vam optar per fotre el camp.

Total dia i mig perdut d´esquí peró és el que hi ha, conec de gent que ha anat a Alp d´Huez i no hi havia neu o bé a Val D´Isere i no poder sortir de l´hotel per temporal de neu.
En fí ara toca esperar un any.

jueves, 24 de febrero de 2011

M´EN VAIG

Adeu........... m´en vaig a esquiar i desconectar.
Es igual el temps que fagi, si fa bo millor.
Es igual l´estat de la neu, si ha nevat millor.
Es igual el que valgui el forfait.

Demà carretera i manta i fins a Brides les Bains porta de Les 3 Valles a França. prop de Courchevel, Val D´Thorens, Les Menuires.

Glaçera a 3000 mts d´alçada. Bons sopars, relax i "fiestuqui"

Siau

sábado, 19 de febrero de 2011

UNA SETMANA


Courchevel


Només queda una setmana per anar amb els companys de Sabadell a esquiar. Aquesta és la tercera sortida, la primeraa a St.Anton (Austria) amb el millor bar d´apres ski que he vist el MOOSER. La segona va ser a Dolomites (Italia) on amb el tema apres ski no la vam encertar peró ab un molt bon nivell de pistes.
Aquest any toca Alps Francesos concretament Courchevel, l´epicentre de la "pijoteria".
Domini esquiable on és impossible amb quatre dies visitar-ho tot, peró farem el possible per anar a trepitjar el major nombre de pistes.
Ja està tot enllestit hotel, cotxe de lloguer, les ganes, els diners, i ja no es pot fer res en el nivell d´esquí, és el que és.
A la tornada.......unes "fotillos"

miércoles, 9 de febrero de 2011

RANDO A LES ANGLES


Pista de Les Angles......poca neu

Cap de setmana estrany i com es poden torçar les coses.
Previsió anar a les Angles el dissabte un cop acabi de treballar la Rosa, l´havia d´anar a buscar a la sortida
Realitat no potser per que divendres em vaig deixar les claus de la furgoneta al seu anorac.
Resultat una hora perduda en baixar ella i pujar els dos cap a la frontera.
No vaig fer res de res el dissabte.....totalment perdut i amb un sol acollonant.

Dissabte tarda arribada a Formigueres, al camping, instarlar-nos i anar a veure uns amics.

Diumenge decidim fer rando ja que les pistes de fons estan sense neu. Començem a pujar pel mateix lloc que les pistes de fons peró optem per desviar-nos per anar a buscar la pista d´esquí alpí, al menys allà hi ha neu.

Primera experiència en posar els esquís a l´esquena, la veritable essencia de l´esquí de muntanya, ara porto els esquís als peus ara m`els trec.


Amb els esquís a l´esquena, anant a buscar la pista "normal"

El dia espectacular igual que el dissabte.
I un cop reventats cap a la Formatgeria de LLivia a celebrar el meu aniversari.

Us recomano molt la Formatgeria, tenen una carta de vins que ja voldrien moltes vinoteques, si home d´aquests locals de moda on pots anar a fer una copa de vi i que després tenen la carta una mica....minsa aixó sí molta ampolla a la prestatgeria.



Merder a dins la furgoneta. I aixó que només va ser un cap de setmana.

martes, 8 de febrero de 2011

"DESTRUSANTU TOT"

Ho sento per la "poca" gent que llegeix aquest bloc peró no ho he pogut resistir.
Mireu quin post he trobat de "puta" casualitat.
El que hi ha escrit a sota NO és meu, aviso que pot ferir la sensibilitat del lector.


BLOC ALBARRACÍN

Cap de semana inulviadable, albarracín destrusan les llemas dels dits despues de temps sensa escala els dits avui dimars encara sem resentan pero vuenu ja u truvava a falta el dulo de dits.
Gracias a la gent que he cunagut alli, que son tots encantadors; Nuria, Migel, Ignasi, Bibiana en companyia.
Espero que ens vaiem aviat per algn bloc.

sábado, 22 de enero de 2011

UNES ESQUIADES DE POR (PEL FRED)



Arribada del telecabina de la Massana a l´estació de Pal


Cap de setmana del 22/23 de gener de 2011.
Per fí ha tornat el fred, el sotazero, el vent del nord que et fa anar tapat fins a les orelles.


Donen molt de fred peró les ganes de que s´escapi alguna volva de neu em fa estar mes neguitós del que ja estic habitualment. Ja fa masses dies que no neva i les estacions començan a estar sota mínims.


Sortida, com cada divendres, desde la feina direcció Andorra.

Un cop arribo a lloc em trobo que de neu poca, la que cau,peró de vent un munt i aixó fa la barrufa vagi a tota merda pel pais des de els cims fins pràcticament abaix a la frontera.

Nit de divendres de mil dimonis vent i vent i més vent, cada hora que passa fa que les possibilitats de troba bona neu caigui en picat.


Aixó si dos dies d´una visibilitat brutal amb vent cada dia a menys, sol espatarrant i una molt bona companyia, la del Raul Angulo i la seva companya Eva. dos dies lliscant els quatre per tot el domini esquiable de Vallnord.


Un bon dinar a casa el diumenge i després...... cadascú a casa seva.

viernes, 14 de enero de 2011

L´ELEMENT MES DESITJAT

A finals de novembre tot apuntava alt, molt alt. Fred, neu, alguna nevadeta. Producció de neu a dojo, ja que la precipitació era poca.
Arriba el Pont de la Constitució "Egpañola" i el nivell seguia molt alt, bons gruixos acumulats, seguia el fred per tant conservació de la neu perfecte.
Peró de cop un volta un bon dia, del pont més "important" de l´hivern, es comença a ennovular a la nit i la tragèdia comença a mastergar-se.
Conseqüència: de matinada no gela, no fa fred intens i comença la gran "transformer"
Anem a dormir tot esperant que a l´endemà es llevi amb sol i refresqui, tal com toca pel temps que estem, val encara no a començat l ´hivern peró és igual volem l´or blanc a dalt de les muntanyes ja.
Peró res més lluny de la realitat el dia s´aixeca amb boira o broma i la transformació passa a estat de destrucció massiva.

I així vam estar durant tot el mes de Desembre de 2010 i a hores d´ara. estem a 14 de gener de 2011, encara no es veu el final d´aquest collons de primavera avançada.
Aixó sí totes les estacions seguiexen donant neu pols i en alguns casos neu dura. Peró com haver-hi neu pols si no ha caigut ni un floc de neu.

En fí, encara confio amb un pagés de Pal (Andorra) que em va dir que el dia 19 de gener cauria una gran nevada només que nevi una mica amb cara iulls ja n´hi haurà prou ja que fins ara només ha nevat merda pel ruc.

De totes maneres ja m´estarà bé que caigui l´element desitjat a final de temporada per que aquest any he començat amb l´esquí de muntanya.
Qui no es conforme és per que no vol.


Salut