Dues coses que haurien de ser incompatibles, tenir fills i tenir facebook.
Avui he hagut d´esborrar a un company fart de veure les tonteries i babositats que abocava a la seva pàgina després de ser pare.
Que ho pregoni als quatre vents un cop l´ha tingut......perfecte...."et felicito fill". Ara... que hagis de viure quasi al minut aquest nen o nena no crec que sigui masa recomenable per la salut.
M´hes igual si ha fet aixó o alló, si camina o no, si va o torna.
Que passa pel cap d´una persona quan es té una criatura?
Tant s´ha de canviar?
Si vols canviar cal que ho esbombis al Facebook?
Creus que tots els "amics" els hi agrada?
Doncs au ja ho tens, a partir d´avui, tornarem com abans de retrobar-nos a la xarxa social tú pel teu cantó i jo pel meu.
Que tinguis bona sort.
Fins avui el tio aportava bones fotos, bons comentaris de viatges,etc.
jueves, 30 de diciembre de 2010
viernes, 10 de diciembre de 2010
NI UN PAM DE NET
Ja no es poden tenir mites ni herois i menys en el mon de l´esport. Uns diuen que pleguen i després no ho fan, tornen i fan el ridicul, aixó sí a un nivell altissim per qualsevol altre mortal.
Uns altres diuen que no es dopen i....... pam mentida podrida.
Ara el més impresionant és que siguis camell i agafis la Vicepresidencia de la Federació com si el tràfic de pastilletes no anés amb tú o penses que no t´enxamparan i........pam una altre mentida podrida.
M´ha caigut molt baix la "gran corredora d´España".
Aixó sí, primer de tot presumpció d´inocencia. Au va a qui collons volen enganyar.
No hi ha ni un pam de net
Uns altres diuen que no es dopen i....... pam mentida podrida.
Ara el més impresionant és que siguis camell i agafis la Vicepresidencia de la Federació com si el tràfic de pastilletes no anés amb tú o penses que no t´enxamparan i........pam una altre mentida podrida.
M´ha caigut molt baix la "gran corredora d´España".
Aixó sí, primer de tot presumpció d´inocencia. Au va a qui collons volen enganyar.
No hi ha ni un pam de net
martes, 7 de diciembre de 2010
UN PONT DIFICIL
Tothom esperava el pont amb les ansies de trepitjar neu, poder lliscar muntanya avall.
Tothom esperava bon temps.
Tothom esperava que fes fred.
Tothom sabia que hi hauria gent, peró cullons NO TANTA.
Peró tot s´en va anar a norris la nit de diumenge al dilluns amb la pujada de temperatures i la nuvolositat, resultat la neu a pendre pel cul, neu semblant a la del mes de març (final de temporada).
Aixó si, la gent seguiex anant a pistes i colpsant aquest petit pais que és Andorra. Tot i les recomanacions de que hi haurà un pastel del quinze.....tots amunt, tant els que fan pont com els que pujen un sol dia.
Ara només cal que tots anem a posar un ciri per que aixó dongui un tomb i caigui neu fins avorrir i així, per molta gent que hi hagi, trepitjar bona neu.
Per molt que torni a haver-hi un pastel collons......al menys trepitjar bona neu.
Almenys aquelles hores que estan lliscat muntanya avall et farà passar de mes bon humor les hores que et passaràs ins el cotxe per aribar a l´hotel.
Salut i bones lliscades.
Tothom esperava bon temps.
Tothom esperava que fes fred.
Tothom sabia que hi hauria gent, peró cullons NO TANTA.
Peró tot s´en va anar a norris la nit de diumenge al dilluns amb la pujada de temperatures i la nuvolositat, resultat la neu a pendre pel cul, neu semblant a la del mes de març (final de temporada).
Aixó si, la gent seguiex anant a pistes i colpsant aquest petit pais que és Andorra. Tot i les recomanacions de que hi haurà un pastel del quinze.....tots amunt, tant els que fan pont com els que pujen un sol dia.
Ara només cal que tots anem a posar un ciri per que aixó dongui un tomb i caigui neu fins avorrir i així, per molta gent que hi hagi, trepitjar bona neu.
Per molt que torni a haver-hi un pastel collons......al menys trepitjar bona neu.
Almenys aquelles hores que estan lliscat muntanya avall et farà passar de mes bon humor les hores que et passaràs ins el cotxe per aribar a l´hotel.
Salut i bones lliscades.
martes, 30 de noviembre de 2010
JA HA ARRIBAT, JA ESTA AQUÍ
Ja tenim aquí el fred, la neu, les cues a l´estació d´esquí, les cues a les carreteres, les cues del pont de la purissima em definitiva......LA TEMPORADA.
Cap de setmana passat, tret de sortida. De moment poca gent, suposo que esperen al pont.
Per comptes d´aprofitar la poca assitència als remuntadors decidim fer rando.
Llogo botes el dissabte i estreno les que he comprat, dissabte a la tarda, el diumenge.
Com que encara no hi ha la suficient neu per anar per "fora pista" decidim fer les pujades per pista i un trosset pel bosc.
Dissabte a l´estació d´Arinsal i diumenge a Pal, pujada fins al Pic del Cubil.
Dissabte en ple esforç Marrades amunt a Arinsal
Vista de l´estació d´Arinsal
Diumenge pel mig del bosc direcció Pic del Cubil (Pal)
Últim esforç abans d´arribar al Pic del Cubil.
martes, 23 de noviembre de 2010
CANVI DE PLANS
Cap de setmana llarg 13,14 i 15 de novembre de 2010.
Després de meditar molt decidim agafar el dilluns 15 festa per poder anar a la Rioja, per coneixer-la i com no.... vistar alguna bodega i fer tast de ví.
Peró com que no hi ha res segur i aquesta idea la vam tenir dos mesos abans doncs passa el que passa i uns gastos no previstos i sobretot el temps que anuncien fa que tot s´envagi a norris
Per tant s´imposa un canvi de plans radical.
Dissabte al matí preparar la sortida del cap de setmana. Dissabte tarda participació a les 5 Milles Nocturnes de Cardanyola, jo vaig correr sense pitrall fart de pagar per organitzacions de pena i regals encara més inutils.
Acabada la carrera viatge fins a Vilanova de la Barca (Lleida) per fer una d´aquelles curses amb poca participació de 10 quilòmetres. No gaire a comentar, cursa bastant planera, dues voltes a un circuit de 5 kms, uns 200 participants i una rasca important... a m´oblidava la boira també.
Després de la dutxa desplaçament fins a Àger per acabar de passar el diumenge i dilluns.
Part de la Vall d´Àger vista des de el Port d´Àger
Com que haviem corregut dos dies seguits ens vam recompensar amb un bon sopar a un bon lloc, bon tracte i bon menjar.... i al costat de la llar de foc..... i SOLS. El lloc és al poble de Fontllonga (Can Quel).
Vist el temps que feia abans de dormir decidir que fem el dilluns, si plou cap a casa i si no ski-rollers per la carretera d´Àger al mirador. s´ha d´aprofitar que no hi haurà transit.
Nit una mica plujosa peró al matí solet i ganes de calçar-nos els rollers. Així que, primer, carretera avall caminant per, després, pujar fins arribar al cotxe.
Per qui no ho sàpiga amb l´ski-roller la manera de progressar és igual que la tècnica d´esquí de fons, de fet porta la mateixa fixació, un troçet de fusta i dues rodetes. Una d´elles no gira enrrera i per tant que trabada i així permet progressar endavant.
Exercici cardiac i aeròbic a tope igual que el fons.
La Rosa en ple esforç en un tram sense gaire pendent.
Jo en el mateix tram
Paravent sobrevolant la vall el diumenge a la tarda on es començava a veure el canvi de temps.
Tot i ser un lloc on hi hem estat un munt de vegades, crec que no ens cansarem mai d´anar-hi...Àger i la seva vall i sobretot la vista que hi ha des del Camp 300.
Salut,
Després de meditar molt decidim agafar el dilluns 15 festa per poder anar a la Rioja, per coneixer-la i com no.... vistar alguna bodega i fer tast de ví.
Peró com que no hi ha res segur i aquesta idea la vam tenir dos mesos abans doncs passa el que passa i uns gastos no previstos i sobretot el temps que anuncien fa que tot s´envagi a norris
Per tant s´imposa un canvi de plans radical.
Dissabte al matí preparar la sortida del cap de setmana. Dissabte tarda participació a les 5 Milles Nocturnes de Cardanyola, jo vaig correr sense pitrall fart de pagar per organitzacions de pena i regals encara més inutils.
Acabada la carrera viatge fins a Vilanova de la Barca (Lleida) per fer una d´aquelles curses amb poca participació de 10 quilòmetres. No gaire a comentar, cursa bastant planera, dues voltes a un circuit de 5 kms, uns 200 participants i una rasca important... a m´oblidava la boira també.
Després de la dutxa desplaçament fins a Àger per acabar de passar el diumenge i dilluns.
Part de la Vall d´Àger vista des de el Port d´Àger
Com que haviem corregut dos dies seguits ens vam recompensar amb un bon sopar a un bon lloc, bon tracte i bon menjar.... i al costat de la llar de foc..... i SOLS. El lloc és al poble de Fontllonga (Can Quel).
Vist el temps que feia abans de dormir decidir que fem el dilluns, si plou cap a casa i si no ski-rollers per la carretera d´Àger al mirador. s´ha d´aprofitar que no hi haurà transit.
Nit una mica plujosa peró al matí solet i ganes de calçar-nos els rollers. Així que, primer, carretera avall caminant per, després, pujar fins arribar al cotxe.
Per qui no ho sàpiga amb l´ski-roller la manera de progressar és igual que la tècnica d´esquí de fons, de fet porta la mateixa fixació, un troçet de fusta i dues rodetes. Una d´elles no gira enrrera i per tant que trabada i així permet progressar endavant.
Exercici cardiac i aeròbic a tope igual que el fons.
La Rosa en ple esforç en un tram sense gaire pendent.
Jo en el mateix tram
Paravent sobrevolant la vall el diumenge a la tarda on es començava a veure el canvi de temps.
Tot i ser un lloc on hi hem estat un munt de vegades, crec que no ens cansarem mai d´anar-hi...Àger i la seva vall i sobretot la vista que hi ha des del Camp 300.
Salut,
miércoles, 17 de noviembre de 2010
CONTRADICCIONS
En el post anterior vaig comentar que ens deixava el Haile i uns dies més tard diu que NO. Que passa? Que ja t´has recuperat de la "caiguda" de no acabar la Marató de NY?
En calent no es poden dir aquestes coses ja que després quedes com el cul quan et retractes, igualment segiex sent el més gran peró només com a esportista.
Igual ha passat amb ciclistes, tenistes, atletes, grups musicals i un sense fi de gent que estaven a dalt.
-Que necessiten diners?
-Que els presionen els managers per seguir exprement la mamella?
-Que han de seguir tenint protagonisme i si no és deprimeixen?
Ells han decidit aquesta manera de viure per tant no haurien de tenir problemes a l´hora de retirar-se i un cop ho dius no tornar enrrera i acabar sent tal com ets "el més gran".
Salut i que hi hagin pocs retractats i els poguem recordar tal com eren en actiu.
Que dificil ha de ser per un d´aquests passar a ser "normal". De la mateixa manera que els enssenyen a guanyar haurien de passar per mans especialistes que els anessin posant al dia de que pot passar quan es retirin i deixar d´arrossegar-se per l´esport que van dominar durant anys.
Repeteixo salut a tuti.
En calent no es poden dir aquestes coses ja que després quedes com el cul quan et retractes, igualment segiex sent el més gran peró només com a esportista.
Igual ha passat amb ciclistes, tenistes, atletes, grups musicals i un sense fi de gent que estaven a dalt.
-Que necessiten diners?
-Que els presionen els managers per seguir exprement la mamella?
-Que han de seguir tenint protagonisme i si no és deprimeixen?
Ells han decidit aquesta manera de viure per tant no haurien de tenir problemes a l´hora de retirar-se i un cop ho dius no tornar enrrera i acabar sent tal com ets "el més gran".
Salut i que hi hagin pocs retractats i els poguem recordar tal com eren en actiu.
Que dificil ha de ser per un d´aquests passar a ser "normal". De la mateixa manera que els enssenyen a guanyar haurien de passar per mans especialistes que els anessin posant al dia de que pot passar quan es retirin i deixar d´arrossegar-se per l´esport que van dominar durant anys.
Repeteixo salut a tuti.
martes, 9 de noviembre de 2010
ENS HA DEIXAT
Amb aquest títol no dic que ens hagi deixat per que ha passat a millor vida sino per que no el tornarem a veure competir.
Algunes de les seves proves guanyades:
Campeón mundial de 1.500 en pista cubierta en Maebashi 1999.
Campeón mundial de 3.000 en sala en París'97, Maebashi'99 y Birmingham 2003.
Subcampeón mundial de 5.000 en Stuttgart'93.
Campeón mundial de 10.000 en Stuttgart'93, Gotemburgo'95, Atenas'97, Sevilla'99.
Subcampeón mundial de 10.000 en París 2003.
Campeón olímpico de 10.000 en Atlanta'96 y Sydney 2000.
Campeón mundial de medio maratón en Bristol 2001.
Actual recordman de Maratón 2h 03´59".
Total que ens ha deixat el més gran corredor de fons HAILE GEBRESELASSIE, després de corre 25 kms a la Marató de Nova York i acabar lesionat amb aigua al genoll i tendinitis al mateix genoll.
Sort que hi ha bona continuitat amb els Etiops.
Salut i kims.
lunes, 8 de noviembre de 2010
GUANTA
Que dir d´aquesta cursa que ja és un clàssic al Vallès. 900 inscrits que després arribats sempre en son menys i, tal com diu el cartell, ja fa 25 edicions que s´arrossega.
El que si canvia, i aixó ho estic veient en les últimes curses, és la poca amabilitat de certs voluntaris sobretot pels qui arriben últims o ,diguem-ho així, els més populars sense crono, sense competir. Si no et queixes no passa res ara... com hi hagi algún motiu pel qual no estàs conforme llavors salta el que ja en té prou de sentir la mateixa queixa tot el dia.
Una miqueta més de sensibilitat que allà estem tots per passar-ho bé.
Dona la sensació que la cursa es fa per que ja fa "x" anys i no s´ha de perdre, entenc que és molt dificil organitzar i molt fàcil criticar peró s´han de buscar alternatives per que la cursa no caigui en un "sense pena ni gloria".
Salut
miércoles, 3 de noviembre de 2010
MES CURSES
Com que la del diumenge pasat no va anar malament del tot, tot i no entrenar, aquest cap de setmana m ´he inscrit a la Pujada i Baixada a Guanta. Aquest any celebren la 25 edició i el regal no està malament del tot una armilla.
Veieu com al final anem a correr per l´obsequi d´aquí venia el post anterior NO els hi deixaré passar que no hi hagi la talla que em correspon.
La cursa no té gaire a dir, tret de que és puja la meitat i la resta és pla o baixada, tal com diu el nom de la cursa. És de les velles del vallès qui més qui menys la fet un munt de vegades a part de que la podem qualsevol cap de setmana per entrenar ja que no han canviat el recorregut en els últims anys, que també és avorit de collons amb el que tenen pels voltants podrien tenir un parell o tres de rutes i anar-les intercalant, peró en fí aixó ja son ganes de fer les coses millor del que les fan.
Sembla que sigui molt critic amb totes les curses peró és el que veig i el que jo faria. Sempre ho miro amb el respecte del que costa muntar un tinglado així. que consti que he estat en els dos costats corredor i ajudant de control a una cursa.
Ja fa uns anys que a Vic es van començar a fer unes curses de muntanya, ara desaparegudes, que a la segona o tercera edició ja van canviar de recorregut i aixó dona un al-licient afegit a la cursa.
Apa a correr i entrenar.
Veieu com al final anem a correr per l´obsequi d´aquí venia el post anterior NO els hi deixaré passar que no hi hagi la talla que em correspon.
La cursa no té gaire a dir, tret de que és puja la meitat i la resta és pla o baixada, tal com diu el nom de la cursa. És de les velles del vallès qui més qui menys la fet un munt de vegades a part de que la podem qualsevol cap de setmana per entrenar ja que no han canviat el recorregut en els últims anys, que també és avorit de collons amb el que tenen pels voltants podrien tenir un parell o tres de rutes i anar-les intercalant, peró en fí aixó ja son ganes de fer les coses millor del que les fan.
Sembla que sigui molt critic amb totes les curses peró és el que veig i el que jo faria. Sempre ho miro amb el respecte del que costa muntar un tinglado així. que consti que he estat en els dos costats corredor i ajudant de control a una cursa.
Ja fa uns anys que a Vic es van començar a fer unes curses de muntanya, ara desaparegudes, que a la segona o tercera edició ja van canviar de recorregut i aixó dona un al-licient afegit a la cursa.
Apa a correr i entrenar.
lunes, 1 de noviembre de 2010
EL NO REGAL
Fa un parell de posts vaig decidir que no tornava a correr si més no a entrenar ja que les curses sempre son especials, la multitud t´empeny a correr, l´ambient també i altres coses.
Unes d´aquestes "altres coses" pot ser el regal que et donen per acabar.
Ho comento per que ahir vaig correr la Cursa Popular de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.
El regal et pot fer decantar a anar a una cursa o altre de les moltes que coincideixen cada cap de setmana.
Per que paguem realment una cursa, que cada vegada son més cares?. Per tenir el regal, obsequi, entrepà ( en algunes), m´agradaria pensar que no és per fer-hi negoci.
I que passa quan vols canviar la talla de la samarreta i et diuen que no hi ha la teva?
Doncs t´has de fotre i emportar-te un llençol que no serveix per res. I aixó és el que va passar ahir.
Llavors si l´any vinent decideixo no pagar i em foto per allà el mig encara seré el dolent. Total per no tenir regal corro sense pitrall no bec aigua i quan acabi m´en vaig al bar i un entrepà i una beguda serà més econòmic que l´inscripció.
Com pot ser que després de 16 o 17 edicions pugui passar aixó? La meva indignació en acabar la cursa va anar en augment a mida que hi anava pensant.
La propera no deixaré que torni a passar i parlaré amb qui fagi falta, prou de "robar-me" els meus diners o serà la última vegada que pagui a cada cursa on hi hagi aquests tipus d´incidències.
En fi paciència i a un altre cursa la setmana vinent
viernes, 29 de octubre de 2010
BTT PART DEL CAMI DE SANT JAUME
Aprofitant que avui tenia el dia de festa he agafat la BTT. Sense cap rumb vaig cap a Sant Quirze del Vallés. Un cop a dalt de la Serra de Galliners recordo que hi ha senyalitació per anar fins a Montserrat peró un cop en el camí.....SORPRESA...... està senyalitzat el Camí de Sant Jaume des de Barcelona.
Senyals oficials blaves amb la llegenda del camí, quilòmetres que falten etc i també uns pals de fusta amb el simbol de la vieria gravat en relleu, quina passada.
També se que des de Sabadell hi ha segetes grogues peró per seguir-les s´ha de ser enginyer per que o no hi son o es perden i amb prou feines arribes fins a Terrassa, és a dir, la marevellosa distància de uns 7 quilòmetres aprox. .....ACOLLONANT de perfecte¡¡¡¡¡¡¡.....per fer aixó millor quedar-se a casa i no embrutar res.
Seguint les que he trobat "oficials" he arribat fins a Ullastrell uns 25 abans de Montserrat sense cap problema. El proper dia carregaré la bici al cotxe i faré un altre tros potserfins al Monestir.
Tot aquest tram és ciclable menys un trosset on els matolls han crescut massa i quasi bé no es pot passar ni caminant. El millor seria fer una tirada en linea peró quan no pot ser, no pot ser.
Anar i tornar 40 kms
Apa salut a tutti.
Diumenge a per els deu quilòtres de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.
viernes, 8 de octubre de 2010
AIXO S´HA ACABAT
Pujant cap a Prat del Cadí, estiu 2010
Ho deixo, no vull patir més.
Quan no és una cama és l´altre, d´altres la motivació. Estic fart d´anar-me creien que és questió de posar-s´hi peró ni així trobo la manera de voler surtir a correr.
Ara és el tendó d´aquiles. A la que porto quinze minuts fot mal tota la cama.
Tampoc ajuda que ara tingui més motivació per anar amb bicicleta.
Ganes de caminar, ganes d´esqui de muntanya,ganes d´esquí de fons, és a dir, res que tingui impacte sobre les articulacions.
No creia alló que deien que si l´edat no perdona, que si ens fem grans, que si tomba que si gira i al final serà veritat. I aixó que no he competit, només a mí mateix i sempre quedava segon.
Costa una mica fer el canvi de només surtir a correr, a surtir per fer salut i veure que vas “arrosegant” els peus.
I tampoc serveix el que et diguin “el que tuvo retuvo”. Que no ho veieu que per sobre d´aixó hi ha les GANES de sortir.
En fí que sempre arriba un punt on treiem el famós llibre d´excuses, si home aquell que serveix per tot i en qualsevol ocasió, tant és quin esport es practica o la feina que es fa sempre hi ha un capitol dedicat.
Quan no és una cama és l´altre, d´altres la motivació. Estic fart d´anar-me creien que és questió de posar-s´hi peró ni així trobo la manera de voler surtir a correr.
Ara és el tendó d´aquiles. A la que porto quinze minuts fot mal tota la cama.
Tampoc ajuda que ara tingui més motivació per anar amb bicicleta.
Ganes de caminar, ganes d´esqui de muntanya,ganes d´esquí de fons, és a dir, res que tingui impacte sobre les articulacions.
No creia alló que deien que si l´edat no perdona, que si ens fem grans, que si tomba que si gira i al final serà veritat. I aixó que no he competit, només a mí mateix i sempre quedava segon.
Costa una mica fer el canvi de només surtir a correr, a surtir per fer salut i veure que vas “arrosegant” els peus.
I tampoc serveix el que et diguin “el que tuvo retuvo”. Que no ho veieu que per sobre d´aixó hi ha les GANES de sortir.
En fí que sempre arriba un punt on treiem el famós llibre d´excuses, si home aquell que serveix per tot i en qualsevol ocasió, tant és quin esport es practica o la feina que es fa sempre hi ha un capitol dedicat.
Ahir mateix un company em va fer reflexionar sobre el sortir per sortir peró, tot i així, no em veig capaç fins que el mal desapareixi del tot la sensació del no poder tirar, la de aixecar polseguera per que estàs arrossegant els peus és fa realment feixuga.
Vinga a seguir entrenant i a fer el que ens vingui de gust.
lunes, 27 de septiembre de 2010
MAS CADAFALCH
Des de l´últim post han passat coses. He passat de les bones sensacions a tenir-ne de dolentes. M´explico, no és que siguin dolentes de deixar de còrrer peró tot el que estava fent anava en contra de progressar i em vaig trobar que anava enrrera.
Cames pesades, bloqueix total a les pujades, sensació de no poder apretar al pla i baixada (mal de cap, cansament, malt als ossos, enfebrat)
Total que prenc la decisió de no seguir l´entrenament marcat haviam que passa i programar entrenaments que ajudin a agafar ritme de cursa i dues curses abans de la Mitja Marató de Sant Llorenç Savall (objectiu final).
1ª prova 26/09/2010 Pujada i baixada a Can Cadafalch 14,5 kms.
Sensacions en pujada molt bones peró en pla i baixada res de res. Fins als voltant de l´hora de cursa tot correcte a partir d´aquí caiguda en picat en el rendiment.
Falta ritme de cursa.
2ª prova serà el 17/10/2010 a Riudecanyes 17 kms. Es la primera edició i no en tinc referències de cap tipus.
Salut,
Cames pesades, bloqueix total a les pujades, sensació de no poder apretar al pla i baixada (mal de cap, cansament, malt als ossos, enfebrat)
Total que prenc la decisió de no seguir l´entrenament marcat haviam que passa i programar entrenaments que ajudin a agafar ritme de cursa i dues curses abans de la Mitja Marató de Sant Llorenç Savall (objectiu final).
1ª prova 26/09/2010 Pujada i baixada a Can Cadafalch 14,5 kms.
Sensacions en pujada molt bones peró en pla i baixada res de res. Fins als voltant de l´hora de cursa tot correcte a partir d´aquí caiguda en picat en el rendiment.
Falta ritme de cursa.
2ª prova serà el 17/10/2010 a Riudecanyes 17 kms. Es la primera edició i no en tinc referències de cap tipus.
Salut,
lunes, 6 de septiembre de 2010
BONES SENSACIONS
D´acord amb el planing de l´entrenadora aquest cap de setmana tocava descans el dissabte i 3h de BTT el diumenge.
Només fa una setmana que he començat la rutina i sembla que funciona, o serà la motivació?
Per que, es clar, només amb un setmana dubto que trobi millores en res. En tot cas les 3h van donar per fer 42 kms i aixó feia molt temps que no era capaç de fer-ho.
VISCA LA MOTIVACIO.
També ajuda les sessions de compex quan creus que no has assolit el treball suficient ens els tots poderosos quadriceps. Si el fan servir els cracks per que nosaltres no?
I aquesta setmana doncs més força/resistència i correr i el cap de setmana BTT a Besalú.
Salut
Només fa una setmana que he començat la rutina i sembla que funciona, o serà la motivació?
Per que, es clar, només amb un setmana dubto que trobi millores en res. En tot cas les 3h van donar per fer 42 kms i aixó feia molt temps que no era capaç de fer-ho.
VISCA LA MOTIVACIO.
També ajuda les sessions de compex quan creus que no has assolit el treball suficient ens els tots poderosos quadriceps. Si el fan servir els cracks per que nosaltres no?
I aquesta setmana doncs més força/resistència i correr i el cap de setmana BTT a Besalú.
Salut
martes, 31 de agosto de 2010
VEIG LLUMS
Ultimament em trobo amb molts cotxes que em fan ràfegues amb les llums del cotxe.
Que no estava prohibit?
Que es pensen que sóc adiviní?
Que hi ha allà d´on venen policia, extraterrestres, assessins en serie, un gat, un gos, un accident potser res de res?
La majoria de vegades és aixó, després de deixar-te enlluernat, resulta que no veus res, que no passa res, que no hi ha res.
Senyors deixin de tocar els collons i condueixin no es preocupin de mí que ja sóc prou grandet.
I que sàpiguen que si em fan llums per que porto les meves obertes a les dotze del migdia és per que, encara que no és obligatori, és recomanació de la DGT i d´aquí a poc ho serà d´obligatori.
Que condueixin bé i sense molestar.
Que no estava prohibit?
Que es pensen que sóc adiviní?
Que hi ha allà d´on venen policia, extraterrestres, assessins en serie, un gat, un gos, un accident potser res de res?
La majoria de vegades és aixó, després de deixar-te enlluernat, resulta que no veus res, que no passa res, que no hi ha res.
Senyors deixin de tocar els collons i condueixin no es preocupin de mí que ja sóc prou grandet.
I que sàpiguen que si em fan llums per que porto les meves obertes a les dotze del migdia és per que, encara que no és obligatori, és recomanació de la DGT i d´aquí a poc ho serà d´obligatori.
Que condueixin bé i sense molestar.
JA HE COMENÇAT
Cap de setmana 28-29 d´agost de 2010.
Naltros fent una paradeta direcció Prat del Cadí
Pujant cap al Querforadat
Cara d´esforç, de tornada cap a Estana
Fugin de la calor del Vallès decidim anar a Martinet de Cerdanya per estar a la muntanya i aprofitar per fer alguna caminada, btt i agafar tota la fresca possible.
La caminada curteta Estana-Prat del Cadí, si no heu estat mai a cap dels dos llocs us el recomano molt. Que ben parit és el Cadí de tant a prop.
La caminada no és gens complicada i val molt la pena per la vista magestuosa del Cadí-Moixeró.
Naltros fent una paradeta direcció Prat del Cadí
Prat del Cadí. EL Cadí-Moixeró al fons.
Després tarda de piscina.
La btt, apart de que ens agrada, serviria per començar la posta apunt que m´ha de portar a aguantar tota una jornada d´esquí sense tenir les sensacions de que t´has de rebentar els lligaments, aquelles sensacions que surten després de dinar o de fer un "bocata".
Circuit btt Estana-Matinet-Querforadat-Estana. Val a dir que 30kms es fan per asfalt peró va anar força bé per poder posar els quadriceps a prova i pujar a ritme.
Pujant cap al Querforadat
Cara d´esforç, de tornada cap a Estana
Resultat: ahir dilluns, primer dia d´entrenament, semblava que els quadriceps havien de sortir rebentats de les meves cames.
En fí, que llargs seràn aquests mesos d´entrenament espero que al menys hi hagi una molt bona temporada de neu (poseu ciris, reseu i ajudeu- me jejeje).
viernes, 27 de agosto de 2010
PREPAREU-VOS
Aixó és un avís i no una amenaça. La setmana vinent comença la preparació que m´ha de portar a estar una miqueta en forma per la Mitja marató de Sant Llorenç Savall i més endavant a tenir un millor rendiment a la temporada d´esquí.
Aixó sobre el paper, la veritat pot ser i serà un altre.
Considerant que el meu nivell d´esquí és baixissim per poca millora que hi hagi serà un èxit rotund.
Tema corre, ja son figues d´un altre pané. Anys enrrera el nivell era acceptable, ara fa temps que no estic per corre per tant, igual que a l´esquí, per poc que millori "èxit assegurat". Ara, mirant els temps i rendiment d´anys anteriors em puc fotre una hostia que em tornarà a la realitat.
Ja ser que es diu que "quien tuvo, retuvo, peró la veritat és que retenir, retenir no gaire.
La cuestió és que, si no tingués aquest entrenament no em motivaria i aixó em portaria a una espiral de, no ganes d´entrenar, no ganes de fer la cursa, no ganes de patir en fi "no ganes"
Per tant PREPAREU-VOS que surto a entrenar.
Aixó sobre el paper, la veritat pot ser i serà un altre.
Considerant que el meu nivell d´esquí és baixissim per poca millora que hi hagi serà un èxit rotund.
Tema corre, ja son figues d´un altre pané. Anys enrrera el nivell era acceptable, ara fa temps que no estic per corre per tant, igual que a l´esquí, per poc que millori "èxit assegurat". Ara, mirant els temps i rendiment d´anys anteriors em puc fotre una hostia que em tornarà a la realitat.
Ja ser que es diu que "quien tuvo, retuvo, peró la veritat és que retenir, retenir no gaire.
La cuestió és que, si no tingués aquest entrenament no em motivaria i aixó em portaria a una espiral de, no ganes d´entrenar, no ganes de fer la cursa, no ganes de patir en fi "no ganes"
Per tant PREPAREU-VOS que surto a entrenar.
miércoles, 18 de agosto de 2010
BTT A TOPE (AIXO ESPERAVA)
EL cap de setmana passat 14 i 15 d´agost vam agafar els "trastos" i les btt´s i cap a Sant Joan de L´erm, que hi falta gent.
Dissabte 14, direcció Pic de l´Orri, anar i tornar 43 quims aproximadament. Tot anava bé, tot i anar per una pista dura, en el sentit de compacta amb molta pedra, fins arribar a l´estació d´esquí de Portainé. Allà un bon senyor estava arreglant la pista que ens havia de portar fins al cim. La veritat és que després del "turmento" que portaven de la pujada anterior ens va desmoralitzar bastant i vam decidir tirar enrrera, el nostre "goç en un poç".
Arribada al refugi de la Basseta i ha prendre un cafè.
Tarda plovent a bots i barrals.
Diumenge 15, s´aixeca núvol i decidim esperar. Passen les hores i res de res segueixen els núvols i el fred present.
Arribat el punt de que ja no podiem fer interesant, es a dir, una pedalada llarga per poder estar la major part del dia, decidim anar a la Seu a veure quin temps fa.
Per sort no hi ha núvols i la temperatura és millor, fem una volta de dues horetes i cap a Andorra a celebrar santa Maria.
En fí aixó vol dir que haurem de tornar Sant Joan de l ´Erm a fer el que ens queda.
La Btt que anirà "in crescendo" està pensat en la preparació de la temporada d´esquí tant de pista com de muntanya conjuntament amb correr i circuits de força-resistència.
Apa salut,
Dissabte 14, direcció Pic de l´Orri, anar i tornar 43 quims aproximadament. Tot anava bé, tot i anar per una pista dura, en el sentit de compacta amb molta pedra, fins arribar a l´estació d´esquí de Portainé. Allà un bon senyor estava arreglant la pista que ens havia de portar fins al cim. La veritat és que després del "turmento" que portaven de la pujada anterior ens va desmoralitzar bastant i vam decidir tirar enrrera, el nostre "goç en un poç".
Arribada al refugi de la Basseta i ha prendre un cafè.
Tarda plovent a bots i barrals.
Diumenge 15, s´aixeca núvol i decidim esperar. Passen les hores i res de res segueixen els núvols i el fred present.
Arribat el punt de que ja no podiem fer interesant, es a dir, una pedalada llarga per poder estar la major part del dia, decidim anar a la Seu a veure quin temps fa.
Per sort no hi ha núvols i la temperatura és millor, fem una volta de dues horetes i cap a Andorra a celebrar santa Maria.
En fí aixó vol dir que haurem de tornar Sant Joan de l ´Erm a fer el que ens queda.
La Btt que anirà "in crescendo" està pensat en la preparació de la temporada d´esquí tant de pista com de muntanya conjuntament amb correr i circuits de força-resistència.
Apa salut,
lunes, 9 de agosto de 2010
USA IMATGES
Tal com es diu en castellà "para muestra un botón". Aquí la prova del viatge pels incrèduls, jejejej
Excursió a Glacier point, darrere a la dreta el Capitàn i a l´esquerra el Sentinel
Yosemite National Park
La Rosa arrepenjada en un sequoia a Tolowme Grove
Prenent un refresc en un bar al Grand Canyon National Park
La Rosa en el Grand Canyon National Park, impresionant.
Como no un passeig per Las Vegas.
Una foto típica amb el Golden Gate al fons a San Francisco.
CAP DE SETMANA DE PLATJA
Feia molt emps que passava un cap de setmana a la platja i molt menys a la Costa Brava.
Si el que vols és la tranquilitat aquella de no fer res és el millor. Una estona al sol i una estona a l´aigua i així fins a l´avorriment.
Tot aixó amanit amb, ara un gelat ara una birreta i per acabar-ho de rematar un bon arrós.
Aquest cop va ser arrós negre (encara tinc les ungles negres).
El meu company Jordi Rubio i jo mateix quasibé gamba del tot.
La Rosa i el Jordi en un lloc excepcional per fer un bany.
martes, 3 de agosto de 2010
CRONICA AMERICANA
Una petita crónica del pas pels USA aquestes vacances.
Viatge BCN-NY i NY-SF. Després de perdre el compte d´hores, sort que vas enrrera, arribem a l´hotel tot i així son les 23h, menys mal que vam reservar per no haver d´estar buscant a les tantes de la nit. Passem bona nit.
Esmorzar i sortida cap a Yosemite National Park, meca dels escaladors. Pels que alguna vegada em escalat i no ens hem atrevit a fer grans parets és visita obligada si es viatge a aquest pais.
Aquí estarem un parell de dies per poder visitar el Village i poder fer alguna excursió.
Escollim anar a Glacier Point a peu, també s´hi pot anar amb cotxe. Després de "lluitar" dues hores i mitja contra la pujada arribem al cap de munt i hi ha dues vistes ben diferents. Una és la del Half Dome, tota la vall, Royal Arches, etc i l´altre tota la potulada de gent amb xancles, mudats com si anessin de boda, aixó és el que té que es pugui arribar a motor.
Allà dalt t´en adones de la immensitat del parc. El que aquí podria ser una excursió mitjana allà és de les petites, les grans rutes poden durar dies.
Després d´aquesta visita reprenem la marxa cap a Grand Canyon National Park, aquí és on tenim el dilema si fer una tirada o bé parar a mig camí.
Decidim que anem tirant i ja veurem. Sortida ben dora al matí i despres de 12h arribada a Tusayan, porta d´entrada a Grand Canyon, queden dues milles. Aquesta va ser la part mes dura del viatge i es que quan es va tant curt de temps i hi ha tant cosa a veure t´has de menjar aquestes barbaritats.
Ens instalem en un camping.
Grand Canyon, aquest inmens forat a la terra juntament amb la llargada del riu Colorado és una de les millors visions per regalar als ulls. Terra vermella, troços verds, marrons tot plegat fa que el Canyon tingui tres o quatre tonalitats diferents depenen de l´hora del dia. I anar als dos punts on es veuen les millors postes de sol és una imatge que es queda clavada a la retina. (Hopi point i Mojave point)
Un petita excursió de 3-4 hores ens va portar a caminar per dins del forat i.... a més avall més calor, es poden assorlir 45º al fons de la vall, després de baixar entre 900 i 1300 mts de desnivell peró aixó ja son ganes de caminar, la nostra "excursioneta" ens va portar a fer 400 mts de desnivell (Kaibab trail south que enllaça amb la noth i que es pot fer tota).
També és recomenable la Raim trail que va vorejant el precipici.
Següent parada Las Vegas. Arribada i ens instalem en un Motel"ucho".
Aixó sí ja podeu anar preparats a l´estiu; mitjana de temperatura 40º fins i tot de nit.
Tram final, SF city quatre dies.
Ciutat molt mediterrània, encara que sembli un tòpic. Visites obligades Golden Gate, Chinatown, Financial District, Coit Tower, Fisherman´s Wharph, Museu del Cable Car i tot el que surt a qualsevol guia. Amb temps també molt recomenable Sausalito, on hi ha les cases vaixell, i voltants.
Tornada cap a casa SF-Toronto i Toronto-BCN. Unes bones vacancetes tot i sortir car el menjar, allotjament (campings a 25 usd la tenda,30 usd per pax a un Hostel, Motels a 50 usd la habitació) i gasolina (3,19 usd el galó), no entenc com sent productors està al mateix preu que aquí.
Ara mateix és un pais car de visitar peró be val una visiteta.
En quan tingui les fotos preparades les penjo.
Salut
Viatge BCN-NY i NY-SF. Després de perdre el compte d´hores, sort que vas enrrera, arribem a l´hotel tot i així son les 23h, menys mal que vam reservar per no haver d´estar buscant a les tantes de la nit. Passem bona nit.
Esmorzar i sortida cap a Yosemite National Park, meca dels escaladors. Pels que alguna vegada em escalat i no ens hem atrevit a fer grans parets és visita obligada si es viatge a aquest pais.
Aquí estarem un parell de dies per poder visitar el Village i poder fer alguna excursió.
Escollim anar a Glacier Point a peu, també s´hi pot anar amb cotxe. Després de "lluitar" dues hores i mitja contra la pujada arribem al cap de munt i hi ha dues vistes ben diferents. Una és la del Half Dome, tota la vall, Royal Arches, etc i l´altre tota la potulada de gent amb xancles, mudats com si anessin de boda, aixó és el que té que es pugui arribar a motor.
Allà dalt t´en adones de la immensitat del parc. El que aquí podria ser una excursió mitjana allà és de les petites, les grans rutes poden durar dies.
Després d´aquesta visita reprenem la marxa cap a Grand Canyon National Park, aquí és on tenim el dilema si fer una tirada o bé parar a mig camí.
Decidim que anem tirant i ja veurem. Sortida ben dora al matí i despres de 12h arribada a Tusayan, porta d´entrada a Grand Canyon, queden dues milles. Aquesta va ser la part mes dura del viatge i es que quan es va tant curt de temps i hi ha tant cosa a veure t´has de menjar aquestes barbaritats.
Ens instalem en un camping.
Grand Canyon, aquest inmens forat a la terra juntament amb la llargada del riu Colorado és una de les millors visions per regalar als ulls. Terra vermella, troços verds, marrons tot plegat fa que el Canyon tingui tres o quatre tonalitats diferents depenen de l´hora del dia. I anar als dos punts on es veuen les millors postes de sol és una imatge que es queda clavada a la retina. (Hopi point i Mojave point)
Un petita excursió de 3-4 hores ens va portar a caminar per dins del forat i.... a més avall més calor, es poden assorlir 45º al fons de la vall, després de baixar entre 900 i 1300 mts de desnivell peró aixó ja son ganes de caminar, la nostra "excursioneta" ens va portar a fer 400 mts de desnivell (Kaibab trail south que enllaça amb la noth i que es pot fer tota).
També és recomenable la Raim trail que va vorejant el precipici.
Següent parada Las Vegas. Arribada i ens instalem en un Motel"ucho".
Que dir d´aquest paradís de joc, sexe, alcohol i grans edificacions. Tot és tant exagerat que el que es veu a les pelicules i el que t´expliquen queda curt. Màquines grans, gent grossa, atraccions dins els casinos, espectacles al carrer, etc,etc.
Tant pots guanyar un cotxe com 30 milions de dollars o , el que és més problable, que surtis més escurat que una rata.Aixó sí ja podeu anar preparats a l´estiu; mitjana de temperatura 40º fins i tot de nit.
Tram final, SF city quatre dies.
Ciutat molt mediterrània, encara que sembli un tòpic. Visites obligades Golden Gate, Chinatown, Financial District, Coit Tower, Fisherman´s Wharph, Museu del Cable Car i tot el que surt a qualsevol guia. Amb temps també molt recomenable Sausalito, on hi ha les cases vaixell, i voltants.
Tornada cap a casa SF-Toronto i Toronto-BCN. Unes bones vacancetes tot i sortir car el menjar, allotjament (campings a 25 usd la tenda,30 usd per pax a un Hostel, Motels a 50 usd la habitació) i gasolina (3,19 usd el galó), no entenc com sent productors està al mateix preu que aquí.
Ara mateix és un pais car de visitar peró be val una visiteta.
En quan tingui les fotos preparades les penjo.
Salut
miércoles, 28 de julio de 2010
MES COMPTE ENRRERE
I és que el compte errere d´ara encara és més gran "1 any",el que queden per les següents vacances. Aixó ha sigut vist i no vist, ara estic volant i sense adonar-t´en tornes a estar a l´avió peró en sentit contrari, tornant cap a casa.
Peró per aixó son les vacances per anar a tope dormir poc i estar tot el dia caminant o fent aixó o alló.
Visitar els punts d´informació turistica i recollir una quantitat ingent de folletons, propagandes amb descomptes i punts d´on poder treure les millors fotos.
Aquest any volteta pels USA, San Francisco, Yosemite National Park, Grand Canyon National Park, Las Vegas i tornada a San Francisco. Tot aixó amanit amb unes 1800 milles de conducció a 70 mph (inacabable).
Pais de contrastos molta calor de dia, nits fresques (depenent del lloc) i al final bastant fred a SF.
Al Grand Canyon passes de estar fregit durant el dia a dormir bastant bé per les nits. El que no s´enten és com es pot estar per sobre dels 30º estan a 2300 mts sobre el nivell del mar.
La calor de Las Vegas ja és insoportable poden estar desde el mes de maig fins el setembre a 40º de mitjana i a les nits NO refresca. Aquest any vam "pillar" vent calent i la calor normal, el que tampoc s´enten és que a les dues de la matinada no afluixés ni mica. Així és molt dificil dormir.
Peró el que em va sobtar més és lo car que està tot. Sembla que hagin fet el mateix qie nosaltres amb l´euro, apujar-ho tot, dormir car (ja sigui en Motel que en camping), menjar car (tant comprar com anar al restaurant) i la gasolina igual que aquí, cosa imcomprensible ja que son productors de petroli.
Tot i amb aquestes "pegues" el pais és molt recomenable de fer una visita
Salut
Peró per aixó son les vacances per anar a tope dormir poc i estar tot el dia caminant o fent aixó o alló.
Visitar els punts d´informació turistica i recollir una quantitat ingent de folletons, propagandes amb descomptes i punts d´on poder treure les millors fotos.
Aquest any volteta pels USA, San Francisco, Yosemite National Park, Grand Canyon National Park, Las Vegas i tornada a San Francisco. Tot aixó amanit amb unes 1800 milles de conducció a 70 mph (inacabable).
Pais de contrastos molta calor de dia, nits fresques (depenent del lloc) i al final bastant fred a SF.
Al Grand Canyon passes de estar fregit durant el dia a dormir bastant bé per les nits. El que no s´enten és com es pot estar per sobre dels 30º estan a 2300 mts sobre el nivell del mar.
La calor de Las Vegas ja és insoportable poden estar desde el mes de maig fins el setembre a 40º de mitjana i a les nits NO refresca. Aquest any vam "pillar" vent calent i la calor normal, el que tampoc s´enten és que a les dues de la matinada no afluixés ni mica. Així és molt dificil dormir.
Peró el que em va sobtar més és lo car que està tot. Sembla que hagin fet el mateix qie nosaltres amb l´euro, apujar-ho tot, dormir car (ja sigui en Motel que en camping), menjar car (tant comprar com anar al restaurant) i la gasolina igual que aquí, cosa imcomprensible ja que son productors de petroli.
Tot i amb aquestes "pegues" el pais és molt recomenable de fer una visita
Salut
miércoles, 7 de julio de 2010
COMPTE ENRRERE II
Aixó està a punt d´explotar
Treien el dia d´avui ja només queden dos dies. D´aquests dos, un, el de divendres, haig d´aguantar 5 hores de formació d´un collons de programa.
No se si en treuré res quan un 1/3 de la meva persona està pensant en fer l´equipatge, un altre 1/3 amb ganes de plegar i últim 1/3 ja està als EEUU.
Mira que hi ha mesos durant l´any. En fí entre aixó, les vacances pel mig i que el "pograma" no està operatiu fins l´octubre el dia "D" ja no recordaré res de res i l´esforç haurà de ser titànic.
Apa bones vacances.
martes, 6 de julio de 2010
COMPTE ENRRERE
Yosemite National Park
Queden:
Tres dies per agafar vacances.
Quatre per marxar cap a EEUU de vacances.
Dinou per tornar a treballar
I després, tot l´agost fent el vint-i-nou amunt i avall (piscina. platja, etc, etc)
Un petita representació dels parcs que aniré a veure, la foto de dalt n´és un.
Bones vacances¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Bryce Canyon National Park
Grand Canyon National Park
martes, 29 de junio de 2010
UT AND
El cop final al llarg cap de setmana, aprofitant el pont de Sant Joan, va ser fer de control a la Ultra trail d´Andorra (112 km i 9700 mts de desnivell).
Quina passada veure la filera de frontals acostant-se al avituallament i un cop allà poder xerrar uns segons amb ells.
Tot s´ha de dir que venien "frescos" ja que estava al km 17. I tot seguit pujaven 900mts de desnivell en 3.5 kms fins coronar el Comapedrosa.
Si voleu llegir una bona crònica, tot i ser llarga, entreu al seguent blog un bon company i com podreu comprovar un crack.
http://raulangulo.wordpress.com/
Després de veure el que van fer tots els corredors els arribats i els que no, els que es van lesionar al km 17 i els que van abandonar al punt que fos és per treure´s el barret. I jo que em pensava que per anar a dormir a les 7 del matí havia fet una gran proesa jejeje.
Aixó si vaig trossejar 20 rajoles de xoco i tallar 25 quilos de taronges i a més, ells no es van mullar al començament peró jo vaig pillar tota l´aigua de mitja tarda fins arribar al refugi.
Apa salut
Quina passada veure la filera de frontals acostant-se al avituallament i un cop allà poder xerrar uns segons amb ells.
Tot s´ha de dir que venien "frescos" ja que estava al km 17. I tot seguit pujaven 900mts de desnivell en 3.5 kms fins coronar el Comapedrosa.
Si voleu llegir una bona crònica, tot i ser llarga, entreu al seguent blog un bon company i com podreu comprovar un crack.
http://raulangulo.wordpress.com/
Després de veure el que van fer tots els corredors els arribats i els que no, els que es van lesionar al km 17 i els que van abandonar al punt que fos és per treure´s el barret. I jo que em pensava que per anar a dormir a les 7 del matí havia fet una gran proesa jejeje.
Aixó si vaig trossejar 20 rajoles de xoco i tallar 25 quilos de taronges i a més, ells no es van mullar al començament peró jo vaig pillar tota l´aigua de mitja tarda fins arribar al refugi.
Apa salut
viernes, 25 de junio de 2010
QUATRE DIES A ANDORRA
Coincidint amb Sant Joan i que tinc divendres de pont fujo cap Andorra a passar la revetlla i per participar en un gran event esportiu la Ultra trial d´Andorra (112kms i 9000+o- mts de desnivell)
Participar ,aquest cop, vol dir fer de control, no us penseu que vaig TANT sobrat com per poder correr 112km
Peró abans de anar al control ahir faig fer un entrenament en alçada, que sempre va bé.
Ruta: coll de la botella, estació de pal, collada montaner i a partir d´aquí cresta cap al pic del cubil i seguir, mes o menys, crestejant cap al coll de la botella.
Temps: 53´73" i 354mts de desnivell positiu.
Avui divendres tarda-vespre cap al Pla de l´estany a muntar el control que estarà obert de les 01,30 fins a les 05,00.
La resta del cap de setmana FESTA MAJOR DE PAL.
YEHAAAAAAAAAAA, FESTAAAAAAAAA
Participar ,aquest cop, vol dir fer de control, no us penseu que vaig TANT sobrat com per poder correr 112km
Peró abans de anar al control ahir faig fer un entrenament en alçada, que sempre va bé.
Ruta: coll de la botella, estació de pal, collada montaner i a partir d´aquí cresta cap al pic del cubil i seguir, mes o menys, crestejant cap al coll de la botella.
Temps: 53´73" i 354mts de desnivell positiu.
Avui divendres tarda-vespre cap al Pla de l´estany a muntar el control que estarà obert de les 01,30 fins a les 05,00.
La resta del cap de setmana FESTA MAJOR DE PAL.
YEHAAAAAAAAAAA, FESTAAAAAAAAA
martes, 1 de junio de 2010
ALPENS´10
Aquest és el perfil de la "trotada" d´aquest diumenge 06 de Juny de 2010.
Cursa de les 3 Comarques d´Alpens, 26,5 kms i 1060 mts de desnivell.
Que deu tenir aquesta cursa que, cada vegada, que l´acabo dic que no tornaré peró a l´any següent allà estic a les 8,30 a la Plaça Major d´Alpens a punt per anar a correr.
Potser son els corriols, pistes amples, camins que no hi deu passar ningú, només el dia de la cursa, rierols per saltar, una mica de fang, calor, pluja etc. Tot aixó, amb la mida justa, fa que sigui una molt bona cursa a més a més de la bona organització i ganes de tot un poble que es volca en aquesta cursa.
Ja fa uns anys que, com no corris a inscriure´t et pots quedar a fora i és que limitar a 300 corredors és un encert.
Per tant us recomano, a qui no hi ha anat mai, corre-la al menys una vegada.
Aquest any només sortir van caure quatre gotes mal comptades peró sufucients per deixar-te moll i que la sensació d´humitat augmentés. Després d´aixó nuvols i sol.
Tot i que aquest any estava millor que l´any passat vaig fer més temps que en 09 i és que vaig cometre un error de càlcul, els 10 primers quilòmetres no hauria d´haver anat tant relaxat.
Tenia en el cap que en el 09 havia patit molt i no volia repetir l´experiència.
Total 2h 45´ i al final una bon entrepà de butifarra, una bona dutxa freda i a dinar.
Ara només cal esperar un any i veure en quines condicions hi arribo, per que de segur que hi acabaré anat.
No tenim cura.
Cursa de les 3 Comarques d´Alpens, 26,5 kms i 1060 mts de desnivell.
Que deu tenir aquesta cursa que, cada vegada, que l´acabo dic que no tornaré peró a l´any següent allà estic a les 8,30 a la Plaça Major d´Alpens a punt per anar a correr.
Potser son els corriols, pistes amples, camins que no hi deu passar ningú, només el dia de la cursa, rierols per saltar, una mica de fang, calor, pluja etc. Tot aixó, amb la mida justa, fa que sigui una molt bona cursa a més a més de la bona organització i ganes de tot un poble que es volca en aquesta cursa.
Ja fa uns anys que, com no corris a inscriure´t et pots quedar a fora i és que limitar a 300 corredors és un encert.
Per tant us recomano, a qui no hi ha anat mai, corre-la al menys una vegada.
Aquest any només sortir van caure quatre gotes mal comptades peró sufucients per deixar-te moll i que la sensació d´humitat augmentés. Després d´aixó nuvols i sol.
Tot i que aquest any estava millor que l´any passat vaig fer més temps que en 09 i és que vaig cometre un error de càlcul, els 10 primers quilòmetres no hauria d´haver anat tant relaxat.
Tenia en el cap que en el 09 havia patit molt i no volia repetir l´experiència.
Total 2h 45´ i al final una bon entrepà de butifarra, una bona dutxa freda i a dinar.
Ara només cal esperar un any i veure en quines condicions hi arribo, per que de segur que hi acabaré anat.
No tenim cura.
lunes, 24 de mayo de 2010
ESCANYABOCS´10 (segona part)
Cap de setmana multidisciplinar peró moooooolt light,sobretot el dissabte la prova triraid, aixó és el que va ser l´Escanyabocs 2010. Amb aquesta afirmació no vol dir que sigui un crack peró si jo vaig tenir aquesta sensació ja us podeu imaginar un crack
Val que et donin una hora per fer la orientació a peu, si apretaves et donava temps de trobar totes les fites, peró que et donin 1 h per fer la btt i trobar les fites em sembla molt poc. Portàvem 15´i encara no haviem sortit de la seu. En 45´ només tres fites.
Aquí ni estrategia ni po.... falta temps, la prova una miqueta més llarga si us plau.
Massa moguda per tant poc plaer.
Val que sigui popular
Val que hi intentin
Val que vulguin acostar el raid al "populacho"
Peró ni poc ni massa.
Tema a part va ser la pedalada del diumenge, organitzada pel CC Tupedala. Dos circuits-dos desnivells.
Resumit queda així: curt aprox 27 kms 1050 mts de desnivell i el llarg 50 kms 1520 mts de desnivell.
Perfil cursa curta
Perfil cursa llarga
Veien com son aquests de Tupedala et pots esperar de tot en el recorregut, aixó si, no fallen mai en organització ni avituallaments ni en el traçat.
Molts corriols, baixades pedragoses, pistes en bon estat i amples, etc ,una mica de tot.
Es una molt bona pedalada. Tot i que està dins el programa escanyabocs es una prova a part. Pots fer tot l´escanyabocs o només les proves que vulguis.
Els que vulgueu ja sabeu on anar l ány vinent.
P.D.
Crec que vaig ser el que va protagonitzar l´anècdota del triraid. Arribo a la secció del caiac, em poso a dins agafo el rem i em dirigeixo a la linea de sortida.
Només creuar-la la corrent fa virar el caiac cap al marge i quan l´ intento adreçar vaig volcar.
No vaig ser l´únic peró segur que el menys metres vaig fer.
miércoles, 19 de mayo de 2010
ESCANYABOCS´ 10
Logo de la prova
Anem per parts. Aquest cap de setmana es fa a la Seu d´Urgell l´escanyabocs 2010. Que què és aixó?
Doncs una prova-cursa on es combinen varies proves, per entendre´ns, un raid peró per "matats" (matats=popular).
A més a més hi ha tres proves més opcionals que, aprofitant la organització del raid, pots fer o no. Dues son el dissabte i l´altre el diumenge.
El dissabte a la tarda hi ha la Cursa Vertical Quiri a Noves de Segre i a la nit una cursa d´orientació nocturna per dins la Seu. I el diumenge una pedalada popular que organitza el CC Tupedala.
Si es fa tot s`opta a ser l´escanyaboc de ferro, amb aixó ja es veu la "popularitat" de tot l´event, gràcies per fer-ho possible i que tothom pugui experimentar el que és un Raid per paralles.
El Raid aquest any es composa de: caiac per relleus al parc del segre (a les aigues tranquiles, no fotem) a continuació orientació a peu, després orientació BTT i per acabar tir amb arc, sempre procurant no ferir a ningú.
Fins aquí un petit resum del que ens espera dissabte i diumenge.
Després de la tortura faré una petita crónica o un intent.
Apa a passar-ho bé
lunes, 17 de mayo de 2010
UNA ALTRE CURSA AL SAC
Cartell de la CursaDins de la pèsima preparació per la Cursa d´Alpens, del dia 6 de juny, aquest diumenge passat vaig anar a fer la Cursa del Corriol de Solsona.
La cursa té un bon recorregut, bon ambient, bona organització i el que és important no gaire participació. Si no recordo malament erem 250 corredors i crec que a la llargo ho volen limitar fins els 300.
Peró la qüestió no és aquesta sino per què, sense tenir el rodatge sufucient, ens entestem en anar a tope?
Si no entrenem el mateix que fa dos anys per que volem assolir el mateix temps?
Ens creiem que "com ja ho he fet" ara també ho puc aconsseguir i aixó fa que segui l´efecte contrari. Arribat a un punt on les cames i també el cap diuen, peró que estàs fent, els minuts passen de corre al teu favor a corre en contra i et cauen a una velocitat endimoniada.
I penses "res no he perdut tant temps", fins que veus la classificació i el temps promig i t´adones que si, que ho estaves fent malament. I tornes a tocar de peus a terra.
Jo pensava que un cop passes la fase competició aniria a les curses sense crono. Error, un altre vegada, el segueixo engegant a cada cursa, o millor dit, els seguim engegant TOTS. Per que en el fons ens agrada competir ni que sigui amb la nostra propia ombra i poder dir o pensar "mira he quedat per davant d´aquell o d´aquell altra.
Apa salut i fins la propera.
Moments previs
Ella, la Rosa
Jo mateix
Les dues últimes fotos son de la part final de la cursa.
martes, 11 de mayo de 2010
CAPS DE SETMANA PLENS
Aquest cap de setmana passat va ser light, una mica de correr, una mica de BTT i prou. Peró a partir d´aquest que estem 15-16 de Maig no hi ha temps per descansar i preparar vacances al Juliol.
15-16: preparació de vacances i Cursa "corriol de Solsona".
22-23: Escanyabocs a la Seu d´Urgell (triraid per aficionats) i pedalada popular.
29-30: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
05-06: preparar vacances i Cursa "Tres Comarques" a Alpens.
12-13: escalar i BTT.
19-20: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
26-27: Control a la Ultra-trail d´Andorra.
03-04: Ultims preparatius de les vacances.
10: Marxem de vacances.
Yehaaaaaa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ a tope.
15-16: preparació de vacances i Cursa "corriol de Solsona".
22-23: Escanyabocs a la Seu d´Urgell (triraid per aficionats) i pedalada popular.
29-30: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
05-06: preparar vacances i Cursa "Tres Comarques" a Alpens.
12-13: escalar i BTT.
19-20: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
26-27: Control a la Ultra-trail d´Andorra.
03-04: Ultims preparatius de les vacances.
10: Marxem de vacances.
Yehaaaaaa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ a tope.
lunes, 3 de mayo de 2010
PASSAT PER AIGUA
Cap de setmana decidits a matar del tot l´esquí fent una pujadeta amb rando a la zona d´arcalís. Peró res a fer només va quedar en aixó, "decisió". Aigua a estones sol a unes altres i entre que et decideixes i no pluja un altre cop.
I entre ullada i ullada de sol un parell de sortides per anar a correr, que sempre van bé en époques d´entrenament.
Dissabte fins a coll Jovell i diumenge, més light, cami de les Pardines aprox. 10 qms plans.
I aquest matí quan m´he llevat, 03 de maig,neu a Pal (poble). No gaire peró no deixa de ser neu al mes de Maig.
Sempre ha passat el mateix final de temporada i encaraaaa....... s´hi veu neu acabada de caure.
Apa salut.
I entre ullada i ullada de sol un parell de sortides per anar a correr, que sempre van bé en époques d´entrenament.
Dissabte fins a coll Jovell i diumenge, més light, cami de les Pardines aprox. 10 qms plans.
I aquest matí quan m´he llevat, 03 de maig,neu a Pal (poble). No gaire peró no deixa de ser neu al mes de Maig.
Sempre ha passat el mateix final de temporada i encaraaaa....... s´hi veu neu acabada de caure.
Apa salut.
martes, 27 de abril de 2010
DOBLET
Cap de setmana de doblet de curses. Doblet en la distancia recorreguda, aprox 14 quims, distancies no homologades i també doblet en el temps 1h 04´.
La del dissabte va ser a Olot la primera edició de la cursa de la Fageda. Bon ambient, organització correcte i paissatge fantàstic. La organització va tenir els seus errors peró lleus per ser la primera, que tiquis miquis que som els corredors, sempre volem el millor , el correcte, sense errors i moure tanta gent el més fàcil és que hi hagi errades.
Tot i ser la primera es van "atrevir" a posar control de chip, fins i tot a mitja cursa, fantàstic. Allà al mig d´un camí, NO ASFALTAT, hi javia l´estora de control.
Senyors de curses més consagrades PRENGUIN NOTA que no costa tant.
La del diumenge Pujada a Vallhonesta. Una clàssica ja que de les 6 edicions l´he fet quatre.
Dia un pelet massa calurós, peró no ens enganyem, vaig nota la falta de rodatge i entrenament i la cames de la cursa d´Olot del dia anterior. És a dir, no podia anar ràpid ni baixant.
En fi un bon cap de setmana de curses en dos llocs ben diferents d´una zona volcànica a una zona més industrial.
Salut
La del dissabte va ser a Olot la primera edició de la cursa de la Fageda. Bon ambient, organització correcte i paissatge fantàstic. La organització va tenir els seus errors peró lleus per ser la primera, que tiquis miquis que som els corredors, sempre volem el millor , el correcte, sense errors i moure tanta gent el més fàcil és que hi hagi errades.
Tot i ser la primera es van "atrevir" a posar control de chip, fins i tot a mitja cursa, fantàstic. Allà al mig d´un camí, NO ASFALTAT, hi javia l´estora de control.
Senyors de curses més consagrades PRENGUIN NOTA que no costa tant.
La del diumenge Pujada a Vallhonesta. Una clàssica ja que de les 6 edicions l´he fet quatre.
Dia un pelet massa calurós, peró no ens enganyem, vaig nota la falta de rodatge i entrenament i la cames de la cursa d´Olot del dia anterior. És a dir, no podia anar ràpid ni baixant.
En fi un bon cap de setmana de curses en dos llocs ben diferents d´una zona volcànica a una zona més industrial.
Salut
lunes, 19 de abril de 2010
SGAE+RFEA= ROBATORI
No seré el primer que parli ni de la SGAE ni de la RFEA. No entenc en quin collons de pais vivim, em refereixo a Espanya. Uns en claven amb un canon que, per desgràcia, no tenim més collons que pagar ja que quan compres qualsevol estri per escoltor música hi és inclòs en el preu.
Peró que vulguin controlar al corredor popular amb un carnet, aixó em sembla una barbaritat.
Qui em pot prohibir correr pels carrers de la meva ciutat?
Qui em pot dir que en una cursa no corri sense pitrall si no consumeixo res ni agafo l´obsequi?
Es que en una cursa de muntanya està tota vallada i hi ha l´accés restringit?
Doncs tal com diu la RFEA, no es podrà correr les curses del SEU calendari sense aquest carnet i la organització de la cursa estarà obligada a cobrar-te´l.
I quin problema hi ha? A Catalunya ens toca un percentatge molt petit de tot el pastís només cal que aquestes surtin del seu fantàstic calendari i es confitin un a un els carnets dels catalans.
Creieu que si la Cursa dels Bombers deixa a la RFEA la gent hi deixarà d´anar?
Potser si que notaran absència de gent si és queden amb ells i el seu calendariet.
NO A AQUESTA EXTORSIO. Com es nota que el Sr. Odriozola ni és corredor, ni ha pagat mai cap cursa. Els càrrecs els haurien d´ocupar gent que ha "patit" els inconvenients i les dificultats d´organitzar curses popular i estar més sensibilitzats amb tot el que envolta aquella federació de la qual és president.
NO, NO i NO.
Peró que vulguin controlar al corredor popular amb un carnet, aixó em sembla una barbaritat.
Qui em pot prohibir correr pels carrers de la meva ciutat?
Qui em pot dir que en una cursa no corri sense pitrall si no consumeixo res ni agafo l´obsequi?
Es que en una cursa de muntanya està tota vallada i hi ha l´accés restringit?
Doncs tal com diu la RFEA, no es podrà correr les curses del SEU calendari sense aquest carnet i la organització de la cursa estarà obligada a cobrar-te´l.
I quin problema hi ha? A Catalunya ens toca un percentatge molt petit de tot el pastís només cal que aquestes surtin del seu fantàstic calendari i es confitin un a un els carnets dels catalans.
Creieu que si la Cursa dels Bombers deixa a la RFEA la gent hi deixarà d´anar?
Potser si que notaran absència de gent si és queden amb ells i el seu calendariet.
NO A AQUESTA EXTORSIO. Com es nota que el Sr. Odriozola ni és corredor, ni ha pagat mai cap cursa. Els càrrecs els haurien d´ocupar gent que ha "patit" els inconvenients i les dificultats d´organitzar curses popular i estar més sensibilitzats amb tot el que envolta aquella federació de la qual és president.
NO, NO i NO.
domingo, 18 de abril de 2010
OBJECTIU FRONTO
Bé ja ha passat el tant ansiat retorn al mon del campionat i ens han aniquilat. I quan faig servir aquesta paraula és en tot el seu significat.
Han sigut autèntiques màquines de devorar punts, alguns o, molts facilitats per nosaltres mateixos i d´altres guanyats amb tota claredat.
A hores d´ara encara estem pensant en com ens han pogut colocar aquelles pilotes o bé aquelles deixades, ni sent l´AVE hi hauriem arribat.
Total: dels dos objectius un aconsseguit que era passar-ho bé i riure i l´altre , no quedar els últims i aquí senyors, ni en els millors del somnis ho hauriem aconsseguit.
Sense treure mèrit a qui ens ha guanyat i a nosaltres els nostres errors, val a dir que la parella ha vingut directament de la disco a jugar sense haver dormit ni deu minuts i aixó només ha fet que oposessim molt poca resistència i els punts ens caiguessin la pluja.
El seguent campionat serà qüestió de triar millor.
Salut
Han sigut autèntiques màquines de devorar punts, alguns o, molts facilitats per nosaltres mateixos i d´altres guanyats amb tota claredat.
A hores d´ara encara estem pensant en com ens han pogut colocar aquelles pilotes o bé aquelles deixades, ni sent l´AVE hi hauriem arribat.
Total: dels dos objectius un aconsseguit que era passar-ho bé i riure i l´altre , no quedar els últims i aquí senyors, ni en els millors del somnis ho hauriem aconsseguit.
Sense treure mèrit a qui ens ha guanyat i a nosaltres els nostres errors, val a dir que la parella ha vingut directament de la disco a jugar sense haver dormit ni deu minuts i aixó només ha fet que oposessim molt poca resistència i els punts ens caiguessin la pluja.
El seguent campionat serà qüestió de triar millor.
Salut
miércoles, 14 de abril de 2010
FRONTO
Després de 10 o 15 anys sense jugar a frontó, només esporadicament els estius, l´any passat em va tornar el cuquet.
Vaig deixar de jugar després d´un campionat amb pilota de tennis. De fet vaig dir que no jugaria cap campionat més amb aquest tipus de pilota. Els jugadors només picaven i picaven, cada vegada més fort. Si tú enviaves un "missil" ells dos.
Resultat mal a l´esquena.
Peró tal he dit m´han tornat les ganes de jugar i com que som així de "burros" i no aprenem mai, els que sempre hem fet esport, el diumenge jugaré un CAMPIONAT de dobles peró amb pilota mexicana, la que no té pèl.
Objectius: passar-ho bé i no quedar els últims. Dels dos un es molt fàcil d´aconsseguir i l´altre força més complicat. Us imagineu quins és cadasqun?
Tot i que la quantitat de gent que juga a frontó al CNS ha baixat molt d´uns anys cap aquí els que estan apuntats als campionats no ho han deixat mai. I s´han convertit en uns coleccionadors de trofeus.
Només hi ha dues o tres parelles que juguen esporadicament i aquest és l´objectiu, quedar davant d´elles.
Dilluns 19 el resultat.
Vaig deixar de jugar després d´un campionat amb pilota de tennis. De fet vaig dir que no jugaria cap campionat més amb aquest tipus de pilota. Els jugadors només picaven i picaven, cada vegada més fort. Si tú enviaves un "missil" ells dos.
Resultat mal a l´esquena.
Peró tal he dit m´han tornat les ganes de jugar i com que som així de "burros" i no aprenem mai, els que sempre hem fet esport, el diumenge jugaré un CAMPIONAT de dobles peró amb pilota mexicana, la que no té pèl.
Objectius: passar-ho bé i no quedar els últims. Dels dos un es molt fàcil d´aconsseguir i l´altre força més complicat. Us imagineu quins és cadasqun?
Tot i que la quantitat de gent que juga a frontó al CNS ha baixat molt d´uns anys cap aquí els que estan apuntats als campionats no ho han deixat mai. I s´han convertit en uns coleccionadors de trofeus.
Només hi ha dues o tres parelles que juguen esporadicament i aquest és l´objectiu, quedar davant d´elles.
Dilluns 19 el resultat.
lunes, 12 de abril de 2010
UN ALTRE DUATLÓ.
Aquest cap de setmana la Rosa i jo decidim començar amb les curses de muntanya, ja n ´hi ha prou d´asfalt, carrers, semàfors i conductors emprenyats per que tenen ganes d´arribar a casa.
Escollim una cursa a Berga que té la sortida dins el Camping Berga-Resort, per cert, un camping de 5 estrelles.
De fet triem aquesta per que és de 13,5 quims i creiem que en una horata o bé hora i quinze ho tindrem pelat.
Peró res d´aixó, corriols i més corriols, alguns oberts només per la cursa, o aquesta és la sensació que ens dona. Com canvien les curses que estàn al Pre-pirineu de les que tenim a prop de casa. Qualsevol pujadeta es converteix en un mur i tot s´allarga fins no poder més.
Resum 1h 27´ pel menda i 1h 49´per la jefa, encara, avui dilluns té agulletes per tot arreu.
La cursa no està gens malament només hi va haver un aspecte a resoldre i es que, per estalviar-se colocar un avituallament més, vam passar dues vegades pel mateix i aixó va fer que ens el trobessim per primera vegada quan portàvem 4 kms i la segona vegada després de corre 8 kms aixó dona 12 kms i NOMËS en quedava 1.5 pel final. Quin sentit té posar un avituallament a 1.5 del final? Doncs cap.
Vaig fer el comentari directament al president de Mountain Runners i per la propera es resoldrà.
Diumenge la segona part de la Duatló. Finalització de la temporada d´esquí a pista, bua, bua¡¡¡¡¡¡¡.
Només queda el pont de l´u de maig anar a fer rando a la Coma d´Arcalís, per sobre dels 2500mts, i gaudir de l´abundancia de neu en silenci sense remuntadors engegats ni gent a pistes. Només el soroll de la lliscada dels esquís i el poquet que pots parlar amb el company/a d´ascenció.
A disfrutar
Escollim una cursa a Berga que té la sortida dins el Camping Berga-Resort, per cert, un camping de 5 estrelles.
De fet triem aquesta per que és de 13,5 quims i creiem que en una horata o bé hora i quinze ho tindrem pelat.
Peró res d´aixó, corriols i més corriols, alguns oberts només per la cursa, o aquesta és la sensació que ens dona. Com canvien les curses que estàn al Pre-pirineu de les que tenim a prop de casa. Qualsevol pujadeta es converteix en un mur i tot s´allarga fins no poder més.
Resum 1h 27´ pel menda i 1h 49´per la jefa, encara, avui dilluns té agulletes per tot arreu.
La cursa no està gens malament només hi va haver un aspecte a resoldre i es que, per estalviar-se colocar un avituallament més, vam passar dues vegades pel mateix i aixó va fer que ens el trobessim per primera vegada quan portàvem 4 kms i la segona vegada després de corre 8 kms aixó dona 12 kms i NOMËS en quedava 1.5 pel final. Quin sentit té posar un avituallament a 1.5 del final? Doncs cap.
Vaig fer el comentari directament al president de Mountain Runners i per la propera es resoldrà.
Diumenge la segona part de la Duatló. Finalització de la temporada d´esquí a pista, bua, bua¡¡¡¡¡¡¡.
Només queda el pont de l´u de maig anar a fer rando a la Coma d´Arcalís, per sobre dels 2500mts, i gaudir de l´abundancia de neu en silenci sense remuntadors engegats ni gent a pistes. Només el soroll de la lliscada dels esquís i el poquet que pots parlar amb el company/a d´ascenció.
A disfrutar
martes, 6 de abril de 2010
SETMANA SANTA.
Després de acabar la temporada d´esquí ve una bona època per fer coses a l´aire lliure. S´acosta setmana santa i si es té la possibilitat de marxar tota la setmana millor i així ha vam fer.
Aquest any, amb la Rosa, vam decidir anar a les Gorges du Tarn a França peró dos dies de pluja i neu van fer que marxessim abans d´hora.
Axí doncs camí cap a Olot a fer el carrilet, no és gaire cosa en questió de dificultat, peró per començar la temporada de BTT és suficient. Olot-Anglès i tornar 82 kms.
Dia següent cap a Rupit. Amb el cul adolorit només podem fer 20 kms anar i tonar Rupi-Tavertet, per damunt la cinglera de Collsacabra.
Resta de dies a Sabadell fugint de la massificació, correr i més BTT.
Una de les sortides amb BTT per Sabadell la vam fer seguint el Riu Ripoll en direcció a Barcelona, concretament fins els Besós. No sabria descriure si és bonic o no, més aviat no, trams amb podor d´altres massa a prop de polígons industrials.
La millor part de poder seguir el riu ripoll és de Castellar del Vallès cap a munt, remuntant el riu. I precisament és el millor per que no hi ets mai al costat tant sols el creues un parell de vegades.
Quin mal que va fer el tèxtil i deixar construir i abocar tota la merda al riu. D´aixó han passat 30 anys o més i encara no hem estat capaços de recuperar el riu, ni biologicament ni visualment.
Una llàstima.
Aquest any, amb la Rosa, vam decidir anar a les Gorges du Tarn a França peró dos dies de pluja i neu van fer que marxessim abans d´hora.
Axí doncs camí cap a Olot a fer el carrilet, no és gaire cosa en questió de dificultat, peró per començar la temporada de BTT és suficient. Olot-Anglès i tornar 82 kms.
Dia següent cap a Rupit. Amb el cul adolorit només podem fer 20 kms anar i tonar Rupi-Tavertet, per damunt la cinglera de Collsacabra.
Resta de dies a Sabadell fugint de la massificació, correr i més BTT.
Una de les sortides amb BTT per Sabadell la vam fer seguint el Riu Ripoll en direcció a Barcelona, concretament fins els Besós. No sabria descriure si és bonic o no, més aviat no, trams amb podor d´altres massa a prop de polígons industrials.
La millor part de poder seguir el riu ripoll és de Castellar del Vallès cap a munt, remuntant el riu. I precisament és el millor per que no hi ets mai al costat tant sols el creues un parell de vegades.
Quin mal que va fer el tèxtil i deixar construir i abocar tota la merda al riu. D´aixó han passat 30 anys o més i encara no hem estat capaços de recuperar el riu, ni biologicament ni visualment.
Una llàstima.
lunes, 22 de marzo de 2010
S¨HA ACABAT!!!!!!!!!!!
Aquest hiver s´ha acabat el cap de setmana passat. És increible com pot canviar l´estat de la neu d´una setmana per un altre, vist des de els que només podem pujar els week-end´s.
El cap de setmana passat,la setmana de "la gran nevada", vaig estar amb els nebots a Arinsal i a´aquella neu semblava que no s´hagués d´acabar mai, freda, bona, pols.
I set dies després, pesada, tova, bassals d´aigua, etc, etc. QUE HA PASSAT? Només per pujar uns graus aquest estropici?
Que hi farem és així i ara toca BTT, corre per muntanya, bolets, escalar i sobretot gaudir de la millor època de tot l´any "LA PRIMAVERA" abans de que vinguin les calorades de l´estiu i el, no puc dormir, suar com un porc amb qualsevol moviment que fagis.
El cap de setmana passat,la setmana de "la gran nevada", vaig estar amb els nebots a Arinsal i a´aquella neu semblava que no s´hagués d´acabar mai, freda, bona, pols.
I set dies després, pesada, tova, bassals d´aigua, etc, etc. QUE HA PASSAT? Només per pujar uns graus aquest estropici?
Que hi farem és així i ara toca BTT, corre per muntanya, bolets, escalar i sobretot gaudir de la millor època de tot l´any "LA PRIMAVERA" abans de que vinguin les calorades de l´estiu i el, no puc dormir, suar com un porc amb qualsevol moviment que fagis.
martes, 9 de marzo de 2010
NOMES QUEDA 1 ANY
Ja només queda 1 any per tornar a esquiar amb els companys.
Dolomites ja està al record de cada un de nosaltres i per la resta d´amics queden les fotos.
Només dir que és impresionant, tant pel domini esquiables com pel paisatge, tan és així que un estiu m´hi acostaré per passar-hi unes vacances.
Allò son ALPS ALPS amb tot el que comporta, grans dominis, pistes amb molt bon estat, desnivells, gent amable, etc, etc.
Ser que queden molts alps per veure peró crec que serà dificil de superar, sobretot a nivell visual.
Potser hi ha llocs amb pistes més dificils o més llargues peró de moment millor Dolomites que St.Anton.
viernes, 26 de febrero de 2010
1 DIA
Aixó és el que queda, 1 dia, per marxar-ne cinc a estripar la neu de Dolomites.
1 dia per poder fer la Sellaronda.
1 dia per poder esquiar per la Marmolada.
1 dia per menjar pizza i pasta ben feta, segons diuen, aixó ho confirmarem quan tornem.
1 dia per estar cinc amics, sense les dones, que també va bé de tant en tant.
1 dia per només pensar per quines pistes baixarem sense repetir-ne cap.
1 dia per veure uns dels paratges més espectaculars, declarats patrimoni de la humanitat, si no vaig errat.
En fi només queda 1 dia.
Salut.
1 dia per poder fer la Sellaronda.
1 dia per poder esquiar per la Marmolada.
1 dia per menjar pizza i pasta ben feta, segons diuen, aixó ho confirmarem quan tornem.
1 dia per estar cinc amics, sense les dones, que també va bé de tant en tant.
1 dia per només pensar per quines pistes baixarem sense repetir-ne cap.
1 dia per veure uns dels paratges més espectaculars, declarats patrimoni de la humanitat, si no vaig errat.
En fi només queda 1 dia.
Salut.
martes, 23 de febrero de 2010
4 DIES
Aquests son els que queden per marxar a Dolomites. A tres setmanes de la marxa va planajar sobre el grup que dos es quedessin a Sabadell, per dos motius ven diferents. Un amb problemes familiars amb el pare i l´altre per feina.
Amb la feina s´hi pot fer alguna coseta peró amb el tema familiar és el que és i les malelties i problemes no entenen de dates, ni festes, ni esquiades
Peró a quatre dies, en principi, tot està arreglat i els nervis i les ganes d´anar de viatge surten a flor de pell. Fins i tot n´hi ha que el dia abans ni dorm, com quan de petit esperes als reis.
Aquest cap de setmana passat tots vam anar a la neu i hem tornat sans, ni caigudes, ni problemes de material. Per tant només cal anar preparant tot el que foterem a la maleta, sense pasar-nos de pes i cap a Italia que hi falta gent
I dissabte només faltarà que els "senyors" de vueling no perdin ni trenquin cap esquí, ni cap maleta peró aixó, igual que el temps, ja no està en les nostres mans.
Salut.
Amb la feina s´hi pot fer alguna coseta peró amb el tema familiar és el que és i les malelties i problemes no entenen de dates, ni festes, ni esquiades
Peró a quatre dies, en principi, tot està arreglat i els nervis i les ganes d´anar de viatge surten a flor de pell. Fins i tot n´hi ha que el dia abans ni dorm, com quan de petit esperes als reis.
Aquest cap de setmana passat tots vam anar a la neu i hem tornat sans, ni caigudes, ni problemes de material. Per tant només cal anar preparant tot el que foterem a la maleta, sense pasar-nos de pes i cap a Italia que hi falta gent
I dissabte només faltarà que els "senyors" de vueling no perdin ni trenquin cap esquí, ni cap maleta peró aixó, igual que el temps, ja no està en les nostres mans.
Salut.
lunes, 15 de febrero de 2010
UN ALTRE 10
De 10 és com es pot classificar aquest cap de setmana passat.
Tot va començar el divendres quan em truquem a casa per dir que els companys d´Andorra estaven a Sabadell i si volia anar a sopar.
Evidentment vaig dir que si i així va començar un cap de setmana de riures, escalades i esquiades.
Dissabte al sector Camp 300 a Àger, només 3 vies i en top rop, per començar a agafar, un altre cop, les ganes i la confiança en l´escalada.
Després, aprofitant que hi havia quatre companys escalant als Puntals d´Ager, ens vam trobar per anar a sopar a Fontllonga.
Diumenge, aprofitant el fred i el SOL, cap a tuixen a fer fons. Quasi bé tres hores d´intens esforç per amb un somriure d´orella a orella.
No hi ha res millor que compartir aquests moments amb aquest GRANS amics. I grans amb mayúscules ya que son insuperables.
Tot va començar el divendres quan em truquem a casa per dir que els companys d´Andorra estaven a Sabadell i si volia anar a sopar.
Evidentment vaig dir que si i així va començar un cap de setmana de riures, escalades i esquiades.
Dissabte al sector Camp 300 a Àger, només 3 vies i en top rop, per començar a agafar, un altre cop, les ganes i la confiança en l´escalada.
Després, aprofitant que hi havia quatre companys escalant als Puntals d´Ager, ens vam trobar per anar a sopar a Fontllonga.
Diumenge, aprofitant el fred i el SOL, cap a tuixen a fer fons. Quasi bé tres hores d´intens esforç per amb un somriure d´orella a orella.
No hi ha res millor que compartir aquests moments amb aquest GRANS amics. I grans amb mayúscules ya que son insuperables.
lunes, 8 de febrero de 2010
S´ACOSTA DOLOMITES.
Ja estem inmersos en el compte enrrera. Només queden tres setmanes per marxar a Selva de Valgardena.
Per aixó aquest cap de setmana vaig seguir la "preparació" de l´esquí, per poder estar a l´alçada dels meus companys de viatge. Ho haig de fer així per poder-los seguir, em porten masses anys d´esqui per endavant. "Pu lu tant" haig d´entrenar sol, cremar hores i hores a pistes, ara una blava ara una vermella, ara caig ara m´aixeco.
El que em pot salvar de no ser el primer a plegar és l´edat. Tot i tenir quaranta i llargs sóc el més jove jajaja. Ja poden anar tirant ja que a mida que passin les hores més bé estic jo.
En fi, aquests dies que queden ho aprofitaré per anar a correr i fer fons per no caure rendit als seus peus.
Tot aixó amenitzat amb un canvi de lloc de treball, que bonic és el mon laboral i tot el que l´en volta.
Salut
Per aixó aquest cap de setmana vaig seguir la "preparació" de l´esquí, per poder estar a l´alçada dels meus companys de viatge. Ho haig de fer així per poder-los seguir, em porten masses anys d´esqui per endavant. "Pu lu tant" haig d´entrenar sol, cremar hores i hores a pistes, ara una blava ara una vermella, ara caig ara m´aixeco.
El que em pot salvar de no ser el primer a plegar és l´edat. Tot i tenir quaranta i llargs sóc el més jove jajaja. Ja poden anar tirant ja que a mida que passin les hores més bé estic jo.
En fi, aquests dies que queden ho aprofitaré per anar a correr i fer fons per no caure rendit als seus peus.
Tot aixó amenitzat amb un canvi de lloc de treball, que bonic és el mon laboral i tot el que l´en volta.
Salut
miércoles, 27 de enero de 2010
MASELLA, AMICS I NEU
Aquest any en farà dos que un bon grup d´amics anem a esquiar 4 dies fora de catalunya. L´any passat va ser a St. Anton (Austria) i aquest 2010 toca Dolomites concretament a Val Gardena.
Peró per anar fent boca vam preparar un cap de setmana a Masella i estada a Alp a casa d´un dels companys.
Aixó només pot tenir un resultat juerga i passar-ho de pu.... mare, i si es pot esquiar millor.
En un principi anavem sis peró problemes familiars varis fan que dos es despengin i no poguin venir.
De fet tot el cap de setmana estava condicionat al voltant del dinar del dissabte a un lloc impressionant, més per com és el local és pel lloc on està situat. De fet per fora no donaries un duro per aquella casa-restaurant.
Un cop arribes i tens taula, cosa no gaire fàcil, seus a taula i començen a desfilar plats per davant teu sense possibilitat de demanar res, és el que hi ha t´agradi o no. El personatge que t´aten és l´amo, cuiner, cambrer i relacions públiques.
Depenent de la feina pot ser que segui a la taula i t´expliqui mil històries varies, algunes fins i tot pots creure que s´ho està inventant.
A final de dinar o sopar ve l´hora de pagar 60 euros per cap i sense possibilitat de pagar amb tarja.
Aquest marevellós lloc és al Querforadat. IMPRESSIONANT el gin tònic que prepara al final, suau peró el més curiós és la manera de preparar-ho.
Si teniu ganes, possibilitat i curiositat aneu-hi.
Aixó sí, entres a les 15 de la tarda i pots sortir a les 18 o 19 hores, mamat i amb la panxa que vol sentir de menjar en dos dies.
A part d´aquest dinar dissabte i diumenge al matí esquiar a tope amb una molt bona neu. Per cert aixó que he explicat va passar el cap de setmana del 23-24 de gener.
El Josep Maria i el Jesus a l´enllaç de dues estacions
Tota la troupe i l´amo del restaurant
Entrant al restaurant
lunes, 18 de enero de 2010
TRIATLO
Cap de setmana de triatló, no entès com un triatló convencional sino per que he fet tres esports diferents.
Tots tenen un denominador comú i és que es practiquen a la muntanya i és precisament per aixó que els intento practicar.
Dissabte esquí de fons a Tuixen, dia esplèndit, bona neu,sol i tres grans amics per practicar aquesta modalitat d´esquí.
Diumenge al matí Cursa dels 2 Turons a Moià, 10,7 kms,bonic poble on vaig tenir la sort de viure- hi dos anys i retrobament amb companys corredors de Solsona.
Després de corre cotxe cap a Montserrat, sector Can Jorba, on m´esperaven els companys per fer escalada esportiva. Aquí és vaig fer menys pel temps, enboirat i amb mala adherència. Peró la companyia mereixia molt pena anar de Moià a Montserrat. Grans riures i sobretot no pensar en res, només en estar allà i gaudir de tot i tothom.
Entre mig, nit de dissabte, va caure un gran sopar amb els escaladors. Bon menjar i bon ví i el millor de tot BONA COMPANYIA.
Cap de setmana rodó, un 10, sóc afortunat per tenir aquests amics: Mar, Xai, Gat, Sueca i Bob, tots ja sabeu qui és cadasqu.
Pedraforca vist des de l´estació de Tuixen La Vansa
domingo, 10 de enero de 2010
Rigurós Hivern
S´ha fet esperar i que passessin les festes i acabés l´any 2009 peró l´hivern ja ha arribat. I per celebrar-ho el millor és esquiar.
Peró també hi ha l´altre inconvenient, EL FRED, peró com que és principi de temporada i tots estem amb ganes doncs ja se sap.
Aquest cap de setmana coincidint amb el fred i amb les ganes de neu freda i pols doncs he anat a Vallnord (Andorra).
Dos dies de fred intens un, el dissabte, amb vent inclós feia que la sensació de fred fos molt intens, peró era questió d´esperar ja que el diumenge es preveia amb sol i fred.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)