Ja hi tormen a ser. Després dels dies de Nadal, àpats abundants, beguda abundant tornem a la feina.
Peró, sorpresa, com que l´últim dia (23-12) vam fer inventari i estem en plena fusió de dues empreses resulta que no puc fer feina fins que tot estigui enllestit.
I pregunto jo: No es pot fer d´un altre manera per que una persona no estigui perdent el temps tot el dia i acabi mossegant-se les ungles?
No em poden donar festa i no venir a escalfar la cadira?
En fí, amb la tonteria ja son les 12 i ´m´acaben de donar feina per no estar parat, tot i que és feina d´una companya peró com que té festa..... A PRINGAR.
Bon any 2010
lunes, 28 de diciembre de 2009
martes, 8 de diciembre de 2009
1er contacte amb la neu 09/10
Aprofitant el pont de la purissima he pujat a Andorra, Pal concretament, a casa de la Rosa, per poder anar a fer el primer contacte, de la temporada, amb la neu.
La pena és que hi havia previsions de neu i s´ha quedat amb res, núvol un parell de dies i el dimarts sol, poca neu i, per sort, poca gent a pistes.
Després del dissabte, fent algunes compres el diumenge va ser el dia D, estació Arinsal, i primeres classes per aprendre a esquiar. Bé aixó no és cert del tot les classes son per corregir defectes adquirits d´esquiar sense monitor i autodidacte. Poca neu i poca gent.
Diluns va tocar portar a la Rosa al meu camp, l´esquí de fons, estació La Rabassa. Igual que a Arinsal, poca neu, bona tempertura i poca gent esquiant però molta al Camp de neu, Naturlandia és el nom de tot el complex. L´atracció tobotronc és la reina del complex. No hi estic d´acord amb tot el que van haver de rebentar, terreny arbrat, peró vist l´exit de la "tonteria" sembla que els hi ha valgut la pena.
Dimarts la Rosa em va portar al seu terreny, la randonee. Lloguem esquis i ens dirigim a Arcalis, per fer, en el meu cas, el primer contacte amb la Randonee, material i sensacions. Després de dues hores i de gaudir de la baixada l´experiència ha sigut positiva i amb ganes de repetir.
Pujant la primera rampa d´Arcalis
La Rosa i jo al cap de munt de la primera rampa direcció a la Coma
Ens acabem de preparar per fer la baixada cap el cotxeGràcies Rosa per portar-m´hi i fer-me passar una bona estona i un bon pont.
lunes, 30 de noviembre de 2009
Dilluns sense ordinador.
Sembla mentida el que podem arribar a estar d´enganxats a tots tipus d´aparells elctrònics. N´hi ha que sembla que son del tot imprescindibles peró comparats amb d´altres son prescindibles.
Un rentaplats ens pot semblar que sense ell estem perduts, peró només cal obrir l´aixeta i rentar a ma, o bé el microones deixes el paquet a la nevera o bé a sobre la cuina i es descongela.
Peró que fer quan el que falla és tot el sistema, xarxa al lloc on treballes? Doncs passa el que ha passat avui 30/11 que estem, des de les 8 del matí, les tres empreses del grup sense treballar.
La veritat és que no ho entenc, en 16 anys de treballar en un altre companyia no va fallar mai el sistema i aquí sembla que hi ha una mà endimoniada.
Potser és que s´ha fet el servidor a base de parxes, no posar la refrigeració adecuada o ves a saber què. Peró em costa d´entendre que en l´època que estem i de com van de ràpides les noves tecnologies, ens trobem que un dilluns no ens podem conectar a la xarxa i només fem que anar voltant per totes les webs que a un li passen pel cap.
No és que em queixi de no treballar peró collons que llarg s´està fent aquest dilluns.
Salut i qims
lunes, 23 de noviembre de 2009
Un altre cap de setmana a AND
Aquest cap de setmana es presentava bo per poder fer un entrenillu en alçada, peró una mala passada va envoltar totes les meves cervicals. Es a dir, clavat, mal si girava a l´esquerra i exactament igual a la dreta.
Sort que les mans de la Rosa em vam deixar com nou, o quasibé, un cop vaig arribar a casa. Per aixó tot el que tenia pensat va anar a norris ni corre, ni ski rollers i el tema ski ni parlar-ne, al pas que anem ens hauren de tirar per la muntanya rodolant.
Per matar el cuquet van anar a fer el cami de pal a xixerella caminant diumenge al matí. No és gaire llarg paró a nivell visual val molt la pena i més ara amb la tardor tocant a la seva fi.
No cal dir que amb fred i les muntanyes blanques hauria sigut MOLT millor.
Us penjo unes fotos.
Sort que les mans de la Rosa em vam deixar com nou, o quasibé, un cop vaig arribar a casa. Per aixó tot el que tenia pensat va anar a norris ni corre, ni ski rollers i el tema ski ni parlar-ne, al pas que anem ens hauren de tirar per la muntanya rodolant.
Per matar el cuquet van anar a fer el cami de pal a xixerella caminant diumenge al matí. No és gaire llarg paró a nivell visual val molt la pena i més ara amb la tardor tocant a la seva fi.
No cal dir que amb fred i les muntanyes blanques hauria sigut MOLT millor.
Us penjo unes fotos.
Caminant cap a Xixerella.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
El meu amic trencat
Tinc un amic que, per molt que ho sap, quan es posa a entrenar seriosament té bastants números d´acabar trencat.
Tant és que sigui corrent que escalant que esquí de muntanya un cop per temporada acaba en ruptura.
Quan es té una edat, si no has estat élit, no val la pena forçar la màquina. No vull dir que amb 40-45 anys siguis vell només que no cal anar a tope i intentar posar marques que et poden passar factura. Millor agafar-ho amb calma que no pas el cabreig que et ve quan el trencament arriba a dues setmanes del "d".
Entenc perfectament el que li ha passat per que, tots em seguit entrenant quan em estat lesionats. El que passa que hi ha gent que en pren nota la primera vegada i d´altres que no i aquest company és dels segons.
Des de aquí només desitjar-li que es recuperi aviat i torni a fer de les seves PERÖ AMB CALMA.
Tant és que sigui corrent que escalant que esquí de muntanya un cop per temporada acaba en ruptura.
Quan es té una edat, si no has estat élit, no val la pena forçar la màquina. No vull dir que amb 40-45 anys siguis vell només que no cal anar a tope i intentar posar marques que et poden passar factura. Millor agafar-ho amb calma que no pas el cabreig que et ve quan el trencament arriba a dues setmanes del "d".
Entenc perfectament el que li ha passat per que, tots em seguit entrenant quan em estat lesionats. El que passa que hi ha gent que en pren nota la primera vegada i d´altres que no i aquest company és dels segons.
Des de aquí només desitjar-li que es recuperi aviat i torni a fer de les seves PERÖ AMB CALMA.
viernes, 6 de noviembre de 2009
Ja ha passat la mitja
Ara ja fa dies que vam fer la mitja de Sant Llorenç Savall. A comentar que van canviar el recorregut i aixó, dins el meu cap, va fer que anés tot el plantejament a norris. Aquest canvi vs provocar pujar a dos turons amb les seves respectives cordes per baixar i enlentir tot circuit.
Vaog passar de creure que estaria en dues hores a fer dues hores i vint-i-nou minuts.
Quina merda!!!!
Particularment insatisfacció amb aquest traçat i alguna que altre queixa que he vist per internet.
Peró aixó no fa que desistim de corre. Ara toca cursa nocturna a CErdanyola el 14 i cursa d´orientació el 15 potser El farell el dia 29 i a partir d´aquí, si tot va bé, A ESQUIAR.
Ja necessito fred i temperatures sota zero. Muntanyes nevades i esquí de fons, igual de dur que corre peró sense l´impacte que aixó suposa.
I el mes de març la escapada amb els companys a Dolomites.
Apa salut.
Vaog passar de creure que estaria en dues hores a fer dues hores i vint-i-nou minuts.
Quina merda!!!!
Particularment insatisfacció amb aquest traçat i alguna que altre queixa que he vist per internet.
Peró aixó no fa que desistim de corre. Ara toca cursa nocturna a CErdanyola el 14 i cursa d´orientació el 15 potser El farell el dia 29 i a partir d´aquí, si tot va bé, A ESQUIAR.
Ja necessito fred i temperatures sota zero. Muntanyes nevades i esquí de fons, igual de dur que corre peró sense l´impacte que aixó suposa.
I el mes de març la escapada amb els companys a Dolomites.
Apa salut.
miércoles, 21 de octubre de 2009
A PUNT PER LA MITJA
El títol d´aquesta entrada pot donar a entendre que tot està més que preparat per a una mitja marató. Peró no és així, mai s´està preparat del tot, pots tenir sensacions més o menys bones, peró estar tot a punt mai.
Diem aixó per que és la manera de automotivar-se i si el dia "d" a l´hora "h" no surt bé, doncs treiem el llibre d´excuses i avall que fa baixada. Que si he estat malalt, que si les series no han acabat de sortir, que si la última setmana estava massa carregat i així amb una infinitat de recurrents respostes.
Aquest mateix llibre serveix per qualsevol esport hi son tots sense excepció, fins i tot pel mes insignificant i que quasi bé només practica una sola persona o esportista.
El primer cap de setmana d´octubre vam aprofitar, la Rosa i jo, per anar a Sant Llorenç Savall a fer la marxa d´or en BTT, aixó si amb la calma per no interferir amb l´entrenament de la cursa a peu.
Tota la organització i els voluntaris va ser correcte fins que al arribar tornes el número assignat per poder pedalar i a canvi et donen una bossa amb el regal.
Aigua, bé, fruita, bé, informació d´altres pedalades, bé. Després de seguir remanat la bossa busques el que, en principi, has pagat EL REGAL i et trobes amb una mena de mocador pel cap.
Ser que és dificil buscar un detall que agradi a tothom peró és preferible fer cada any un mallot o un culot que no pas un mocador que el 90% dels ciclistes no es posaran mai. El que si seria bó és que la inscripció estigués amb concordancia amb el regal.
Si el preu d´aquest any era el mateix que l´any passat per que no ens han donat un maillot.
QUE NO CONTIN AMB MI L´ANY VINENT SI PUC I ANIRÉ PER LLIURE A PASSEJAR ENTRE MIG DE TOTS ELS BTT´S.
Salut
Diem aixó per que és la manera de automotivar-se i si el dia "d" a l´hora "h" no surt bé, doncs treiem el llibre d´excuses i avall que fa baixada. Que si he estat malalt, que si les series no han acabat de sortir, que si la última setmana estava massa carregat i així amb una infinitat de recurrents respostes.
Aquest mateix llibre serveix per qualsevol esport hi son tots sense excepció, fins i tot pel mes insignificant i que quasi bé només practica una sola persona o esportista.
El primer cap de setmana d´octubre vam aprofitar, la Rosa i jo, per anar a Sant Llorenç Savall a fer la marxa d´or en BTT, aixó si amb la calma per no interferir amb l´entrenament de la cursa a peu.
Tota la organització i els voluntaris va ser correcte fins que al arribar tornes el número assignat per poder pedalar i a canvi et donen una bossa amb el regal.
Aigua, bé, fruita, bé, informació d´altres pedalades, bé. Després de seguir remanat la bossa busques el que, en principi, has pagat EL REGAL i et trobes amb una mena de mocador pel cap.
Ser que és dificil buscar un detall que agradi a tothom peró és preferible fer cada any un mallot o un culot que no pas un mocador que el 90% dels ciclistes no es posaran mai. El que si seria bó és que la inscripció estigués amb concordancia amb el regal.
Si el preu d´aquest any era el mateix que l´any passat per que no ens han donat un maillot.
QUE NO CONTIN AMB MI L´ANY VINENT SI PUC I ANIRÉ PER LLIURE A PASSEJAR ENTRE MIG DE TOTS ELS BTT´S.
Salut
miércoles, 30 de septiembre de 2009
Corrent per Montserrat
Ahir, aprofitant que treballo, Tala, a Sant Vicenç de Castellet, molt a prop de Manresa i quasi bé als peus de Montserrat, vaig decidir anar a fer un rodatge per la "nostra muntanya". La llastima és que sigui més un negoci que no una muntanya i tot gràcies a la inestimable ajuda dels monjos i el patronat que la gestiona.
El recorregut que vaig fer no era de gran desnivell sino més haviat llarg.
Sortida del refugi de Santa Cecilia i pujar fins enllaçar amb el GR que ve de Can Maçana i va direcció al Monastir, és al que camí que fan servir els escaladors per anar a la pared de l´aeri, diables i el Cavall Bernat.
Mes endavant es passa molt a prop del refigi de Sant Benet i s´enllaça amb les escales de pugen s Sant Geroni. En aquest punt tirem avall, per les escales, fins al monastir.
A partir d´aqui tot asfalt fins al peatge i després carretera cap a Sant Cecilia.
Tot el recorregut té unes marevelloses vistes tant cap a la vall com a les parets, sobretot del Cavall Bernat.
Total del circuit entre 50´ i 1 hora.
Salut i quims
El recorregut que vaig fer no era de gran desnivell sino més haviat llarg.
Sortida del refugi de Santa Cecilia i pujar fins enllaçar amb el GR que ve de Can Maçana i va direcció al Monastir, és al que camí que fan servir els escaladors per anar a la pared de l´aeri, diables i el Cavall Bernat.
Mes endavant es passa molt a prop del refigi de Sant Benet i s´enllaça amb les escales de pugen s Sant Geroni. En aquest punt tirem avall, per les escales, fins al monastir.
A partir d´aqui tot asfalt fins al peatge i després carretera cap a Sant Cecilia.
Tot el recorregut té unes marevelloses vistes tant cap a la vall com a les parets, sobretot del Cavall Bernat.
Total del circuit entre 50´ i 1 hora.
Salut i quims
martes, 29 de septiembre de 2009
Uns dels objectius
Diumenge pasat aprofitant que teniem un dinar familiar la Rosa i jo vam anar a fer la Pujada i Baixada a Can Cadaflach.
La cursa la organitza el Club Atlètic de Castellar del Vallès i Can cadafalch és una masia que està, quasi bé a la meitat de cursa.
L´objectiu, meu, tala, era baixar de l´hora o bé quedar-me molt a prop. No ser si passar-se 4 minuts és molt lluny o no , peró a mi em va semblar que arribava tardissim. De fet quan et planteges objectius d´aquests i no s´assoleixen et dona aquesta sensació, peró quan després mires les classificacions et canvia la cara.
Veus que has arribat en la posició 37 de 200 i pocs corredors acabats i aixó et va sentir que el que estàs fent no és envà i penses que no tot està tant malament.
En fi un pas més en la preparació per anar a la Mitja de Sant Llorenç Savall.
Avui un altre entrenillu i aquest cap de setmana anem a la Marxa d´Or, pedalada popular a Sant Llorenç Savall. La Rosa farà la de 30 qms i jo la marxa de 66 qms, haviam si acabo.
Salut
La cursa la organitza el Club Atlètic de Castellar del Vallès i Can cadafalch és una masia que està, quasi bé a la meitat de cursa.
L´objectiu, meu, tala, era baixar de l´hora o bé quedar-me molt a prop. No ser si passar-se 4 minuts és molt lluny o no , peró a mi em va semblar que arribava tardissim. De fet quan et planteges objectius d´aquests i no s´assoleixen et dona aquesta sensació, peró quan després mires les classificacions et canvia la cara.
Veus que has arribat en la posició 37 de 200 i pocs corredors acabats i aixó et va sentir que el que estàs fent no és envà i penses que no tot està tant malament.
En fi un pas més en la preparació per anar a la Mitja de Sant Llorenç Savall.
Avui un altre entrenillu i aquest cap de setmana anem a la Marxa d´Or, pedalada popular a Sant Llorenç Savall. La Rosa farà la de 30 qms i jo la marxa de 66 qms, haviam si acabo.
Salut
viernes, 25 de septiembre de 2009
Retrobament CNS
Ahir, després de quasi bé dos anys, per no dir tres, em vaig retrobar amb el grupet de corredors del Club natació sabadell.
Ens vam trobar com sempre a les 19,30. Creien que només seriem 2, a l´hora de la veritat ens vam ajuntar set runners.
Després de quatre salutacions decidim fer una volta pel camp a risc de que s´ens fes fosc. I així va ser peró ja erem a dins a Sabadell.
En total una horeta de riures, "piques", històries i plans per l´hivern (esqui alpí, de muntanya, curses, etc).
En fi un retrobament molt esperat i des de que he començat a correr ho esperava amb ganes.
Ens vam trobar com sempre a les 19,30. Creien que només seriem 2, a l´hora de la veritat ens vam ajuntar set runners.
Després de quatre salutacions decidim fer una volta pel camp a risc de que s´ens fes fosc. I així va ser peró ja erem a dins a Sabadell.
En total una horeta de riures, "piques", històries i plans per l´hivern (esqui alpí, de muntanya, curses, etc).
En fi un retrobament molt esperat i des de que he començat a correr ho esperava amb ganes.
miércoles, 23 de septiembre de 2009
Quilòmetres i més quilòmetres
Aquesta setmana dos dies d´entrenament un de llarg (1h 12´), per probar si estem en condicions de còrrer dues hores seguides i l´altre de rodatge, mes curt peró intens (50´).
Aquest segon dia no trobo les sensacions que crec que tinc, és a dir. penso que estic bé, i la realitat és que les cames no van ni a tiros. Pesat, lent, cames que pesen un munt, en fi un munt de sensacions que no entenc.
Evidenment estic entrenant malament peró d´aqui a notar aquelles sensacions es que , realment ho estic fent fatal.
El fet de tornar a còrrer és fer i acabar la mitja de sant llorenç savall el 25/10 peró a mig camí hi ha una altre cursa, la pujada a can cadafalc. Aqui hi ha el repte de baixar de l ´hora peró, vistes les sensacions del dimarts està mooooooooolt lluny.
En fi sortirem i a mida que vagin fent efecte les sensacions anirem més rapid o més lent.
Hi ha un company que està preparant la Marató de Donostia i envejo la capacitat que té de fer els entrenaments que li marca el preparador. De fet envejo a tots els que tenen aquesta fortalesa mental de fer-ho.
Aquest segon dia no trobo les sensacions que crec que tinc, és a dir. penso que estic bé, i la realitat és que les cames no van ni a tiros. Pesat, lent, cames que pesen un munt, en fi un munt de sensacions que no entenc.
Evidenment estic entrenant malament peró d´aqui a notar aquelles sensacions es que , realment ho estic fent fatal.
El fet de tornar a còrrer és fer i acabar la mitja de sant llorenç savall el 25/10 peró a mig camí hi ha una altre cursa, la pujada a can cadafalc. Aqui hi ha el repte de baixar de l ´hora peró, vistes les sensacions del dimarts està mooooooooolt lluny.
En fi sortirem i a mida que vagin fent efecte les sensacions anirem més rapid o més lent.
Hi ha un company que està preparant la Marató de Donostia i envejo la capacitat que té de fer els entrenaments que li marca el preparador. De fet envejo a tots els que tenen aquesta fortalesa mental de fer-ho.
viernes, 18 de septiembre de 2009
La nena que no para
Seguim afinan per anar a Castellar del Vallès la setmana vinent. Ara que entrenat una mica per Andorra i en alçada he notat que vaig millor arran de mar.
No se si és "efecto placebo" o bé que estic més entrenat o que realment va bé peró és realment bo. Tinc ganes de pujar per seguir rodant.
Avui que no toca entrenar i fer relax he anat al pxb i que em trobo.. un collons de nena que no para de plorar i la mare....? doncs parlant per telèfon, no ser a qui li hauria fotut abans al moc si a la nena o a la mare, en fi, al cap de 10 min s´ha disculpat.
Per aquí a sabadell pujada a la mola un dia i un altre una horeta i deu minuts i poca cosa mes.
viernes, 11 de septiembre de 2009
11 de Setembre
Aprofitan que la molta gent penja estalades als balcons i fan ofrenes florals jo he aprofitat per pujar a Andorra i anar a correr, entre altres coses, igual que ha fet molta altre gent.
He anat a fer Coll Jovell i Refugi Font vert. Senzillament una passada de cami, pedres, corriols, ondulacions, pujades, en fi té una mica de tot. Molt molt recomenable. De fet només he estat en un "racó" d´aquesta vall.
Últimament he estat sortint a correr per Andorra i la veritat és que estic molt sorprès, té recons impresionants, Vall del Madriu és un bon exemple. Aixó ha estat possible gràcies a l´Isidre i a la Rosa i de fet encara queda molt per veure i per corre.
He anat a fer Coll Jovell i Refugi Font vert. Senzillament una passada de cami, pedres, corriols, ondulacions, pujades, en fi té una mica de tot. Molt molt recomenable. De fet només he estat en un "racó" d´aquesta vall.
Últimament he estat sortint a correr per Andorra i la veritat és que estic molt sorprès, té recons impresionants, Vall del Madriu és un bon exemple. Aixó ha estat possible gràcies a l´Isidre i a la Rosa i de fet encara queda molt per veure i per corre.
lunes, 7 de septiembre de 2009
Seguim entrenant i primer dia de feina
El dijous dia 03 vaig seguir amb l´entrenament per posar a punt els filferros. Pugem al Engolasters amb l´Isidre i al cap de 45 min (jo, ell va fer 50 min) ja ho tenim tot fet.
Dissabte, aprofitan que encara estem de vacances (Jordi i Rosa), anem cap a Aristot a fer una trobada Atlètica, és la III edició, i enmarcada dins el circuit fer.
Fem 10 quims, que tot i ser muntanya és ràpida. Els 4 primers pujada, 4 més de baixada, 1 en lleugera pujada i l´últim quilòmetre pujada dura fins arribar a meta.
Diumenge 30 quilòmetres en BTT , Volta a Lletó. És una volta no gaire complicada practicament la meitat és pujada i la resta baixada.
Aquesta volta surt del parc del segre da la seu d´urgell.
Aixó no m´agrada gens PRIMER DIA DE FEINA i ja voldria vacances un altre cop.
Dissabte, aprofitan que encara estem de vacances (Jordi i Rosa), anem cap a Aristot a fer una trobada Atlètica, és la III edició, i enmarcada dins el circuit fer.
Fem 10 quims, que tot i ser muntanya és ràpida. Els 4 primers pujada, 4 més de baixada, 1 en lleugera pujada i l´últim quilòmetre pujada dura fins arribar a meta.
Diumenge 30 quilòmetres en BTT , Volta a Lletó. És una volta no gaire complicada practicament la meitat és pujada i la resta baixada.
Aquesta volta surt del parc del segre da la seu d´urgell.
Aixó no m´agrada gens PRIMER DIA DE FEINA i ja voldria vacances un altre cop.
miércoles, 2 de septiembre de 2009
Comença l´entrenament
Aquestes vacances com que no hem parat de fer esport vam decidir fer la mitja marató de Sant Llorenç Savall al mes d´octubre.
Per tant ja toca anar afinant i posar el cos apunt.
Ahir 01/09/09 vaig fer 50 minuts ( Tala) amb el company Isidre a un lloc formidable Engolasters (Andorra), aixó si em va portar amb la llengua fora ja que ell està preparant la Marató de Donostia i ja porta tralla al cos, peró vaig aguantar dignament.
Avui he anat aun altre lloc, recomenat per ell, i encara més espectacular que engolasters "el camí de la vaca morta".
Suposo que el camí deu tenir un altre nom peró com que hi ha aquell rumiant mort doncs li han posat aquest nom.
El circuit és espectacular prometo penjar una foto un altre dia que el vagi a fer.
Salut i kims
Per tant ja toca anar afinant i posar el cos apunt.
Ahir 01/09/09 vaig fer 50 minuts ( Tala) amb el company Isidre a un lloc formidable Engolasters (Andorra), aixó si em va portar amb la llengua fora ja que ell està preparant la Marató de Donostia i ja porta tralla al cos, peró vaig aguantar dignament.
Avui he anat aun altre lloc, recomenat per ell, i encara més espectacular que engolasters "el camí de la vaca morta".
Suposo que el camí deu tenir un altre nom peró com que hi ha aquell rumiant mort doncs li han posat aquest nom.
El circuit és espectacular prometo penjar una foto un altre dia que el vagi a fer.
Salut i kims
martes, 1 de septiembre de 2009
Ultima setmana de vacances
Aquest any amb la crisi, o aixó ens fan creure, voliem anar a Menorca peró quan ens vam posar a mirar preus resulta que no hi havia lloc per tornar, ens vam despartar tard i aquestes son les consequencies.
Després ens vam assebentar que Menorca era ple de gent amb "crisis".
Solució: fer pais. Una setmana amb uns colegues a Boí, uns dies al Pirineu de Huesca cosa que vam aprofitar per fer aquesta cursa:
LA cursa no és gaire espectacular peró és gratis
Després d´aixó agafo trastos i cap a Andorra. Des de el Camp base (Pal) hem anat fent molta btt. Una ruta molt recomanable és Aransa- Llacs de la pera- Lles i Aransa total 33 qms aproximadament.
Pollineres (pujant d´aransa als llacs de la pera)
Aransa vist des de el cami vell de Lles.
Fins aviat
martes, 25 de agosto de 2009
Una`prova més
La gent de la muntanya està renyida amb la tecnologia i com que avui plou ho aprofitem per trastejar amb la tecnologia.
arribada a casa!
Després de molts dies fora de casa , Pal no s' ha mogut! tot esta com ho vam deixar...caldrà fer canvis????
martes, 11 de agosto de 2009
Quin cap de setmana
Aquest cap de setmana haviem d´anar a la platja. Peró a última hora només vam poder anar el dissabte.
Dissabte tot correcte, sol, platja, aigua transparent, bona companyia, dones en topless.... ui perdó, dinar al "chiringuito", gin tònic de Hendrick´s , una de les millors ginebres.
Peró diumenge tot va canviar. Un cop ens decedim a fer btt veiem que el cel es posa negre, fosc, venta amb força i comento que tenim tots els números de que ens caigui un aiguat.
Com que tenim ganes de pedalar continuem el nostre recorregut. Quan portavem 15 quilòmetres ens va caure el cel a la terra, vam arreplegar tota l´aigua possible i més. Crec, que si van caure 60 l/m2 ens els vam endur tots.
Quin aiguat, mare meva, feia temps que no em mullava tant.
Us recomanem que si podeu sortir amb btt algún dia amb pluja ho feu, sempre i quan no sigui un aiguat.
Dissabte tot correcte, sol, platja, aigua transparent, bona companyia, dones en topless.... ui perdó, dinar al "chiringuito", gin tònic de Hendrick´s , una de les millors ginebres.
Peró diumenge tot va canviar. Un cop ens decedim a fer btt veiem que el cel es posa negre, fosc, venta amb força i comento que tenim tots els números de que ens caigui un aiguat.
Com que tenim ganes de pedalar continuem el nostre recorregut. Quan portavem 15 quilòmetres ens va caure el cel a la terra, vam arreplegar tota l´aigua possible i més. Crec, que si van caure 60 l/m2 ens els vam endur tots.
Quin aiguat, mare meva, feia temps que no em mullava tant.
Us recomanem que si podeu sortir amb btt algún dia amb pluja ho feu, sempre i quan no sigui un aiguat.
jueves, 6 de agosto de 2009
Un blog més
Com que tothom en té un per què no podia ser j o un altre?
Es quasi bé segur que hi haurà poc seguiment d´aquest blogg, peró que carai, anem a provar-ho.
Aquí hi aniré deixant coses que passin o bé em semblin curioses i si hi ha faltes, informació incorrecte entre tots, si voleu, podeu ajudar a que sigui més fidedigne.
Apa ens escrivim
Suscribirse a:
Entradas (Atom)