JA HA ARRIBAT, JA ESTA AQUÍ

Ja tenim aquí el fred, la neu, les cues a l´estació d´esquí, les cues a les carreteres, les cues del pont de la purissima em definitiva......LA TEMPORADA.

Cap de setmana passat, tret de sortida. De moment poca gent, suposo que esperen al pont.

Per comptes d´aprofitar la poca assitència als remuntadors decidim fer rando.

Llogo botes el dissabte i estreno les que he comprat, dissabte a la tarda, el diumenge.

Com que encara no hi ha la suficient neu per anar per "fora pista" decidim fer les pujades per pista i un trosset pel bosc.

Dissabte a l´estació d´Arinsal i diumenge a Pal, pujada fins al Pic del Cubil.

Dissabte en ple esforç Marrades amunt a Arinsal

Vista de l´estació d´Arinsal

Diumenge pel mig del bosc direcció Pic del Cubil (Pal)

Últim esforç abans d´arribar al Pic del Cubil.

CANVI DE PLANS

Cap de setmana llarg 13,14 i 15 de novembre de 2010.
Després de meditar molt decidim agafar el dilluns 15 festa per poder anar a la Rioja, per coneixer-la i com no.... vistar alguna bodega i fer tast de ví.
Peró com que no hi ha res segur i aquesta idea la vam tenir dos mesos abans doncs passa el que passa i uns gastos no previstos i sobretot el temps que anuncien fa que tot s´envagi a norris

Per tant s´imposa un canvi de plans radical.
Dissabte al matí preparar la sortida del cap de setmana. Dissabte tarda participació a les 5 Milles Nocturnes de Cardanyola, jo vaig correr sense pitrall fart de pagar per organitzacions de pena i regals encara més inutils.
Acabada la carrera viatge fins a Vilanova de la Barca (Lleida) per fer una d´aquelles curses amb poca participació de 10 quilòmetres. No gaire a comentar, cursa bastant planera, dues voltes a un circuit de 5 kms, uns 200 participants i una rasca important... a m´oblidava la boira també.

Després de la dutxa desplaçament fins a Àger per acabar de passar el diumenge i dilluns.


Part de la Vall d´Àger vista des de el Port d´Àger

Com que haviem corregut dos dies seguits ens vam recompensar amb un bon sopar a un bon lloc, bon tracte i bon menjar.... i al costat de la llar de foc..... i SOLS. El lloc és al poble de Fontllonga (Can Quel).
Vist el temps que feia abans de dormir decidir que fem el dilluns, si plou cap a casa i si no ski-rollers per la carretera d´Àger al mirador. s´ha d´aprofitar que no hi haurà transit.

Nit una mica plujosa peró al matí solet i ganes de calçar-nos els rollers. Així que, primer, carretera avall caminant per, després, pujar fins arribar al cotxe.
Per qui no ho sàpiga amb l´ski-roller la manera de progressar és igual que la tècnica d´esquí de fons, de fet porta la mateixa fixació, un troçet de fusta i dues rodetes. Una d´elles no gira enrrera i per tant que trabada i així permet progressar endavant.
Exercici cardiac i aeròbic a tope igual que el fons.


La Rosa en ple esforç en un tram sense gaire pendent.



Jo en el mateix tram


Paravent sobrevolant la vall el diumenge a la tarda on es començava a veure el canvi de temps.

Tot i ser un lloc on hi hem estat un munt de vegades, crec que no ens cansarem mai d´anar-hi...Àger i la seva vall i sobretot la vista que hi ha des del Camp 300.

Salut,

CONTRADICCIONS

En el post anterior vaig comentar que ens deixava el Haile i uns dies més tard diu que NO. Que passa? Que ja t´has recuperat de la "caiguda" de no acabar la Marató de NY?
En calent no es poden dir aquestes coses ja que després quedes com el cul quan et retractes, igualment segiex sent el més gran peró només com a esportista.

Igual ha passat amb ciclistes, tenistes, atletes, grups musicals i un sense fi de gent que estaven a dalt.
-Que necessiten diners?
-Que els presionen els managers per seguir exprement la mamella?
-Que han de seguir tenint protagonisme i si no és deprimeixen?

Ells han decidit aquesta manera de viure per tant no haurien de tenir problemes a l´hora de retirar-se i un cop ho dius no tornar enrrera i acabar sent tal com ets "el més gran".

Salut i que hi hagin pocs retractats i els poguem recordar tal com eren en actiu.
Que dificil ha de ser per un d´aquests passar a ser "normal". De la mateixa manera que els enssenyen a guanyar haurien de passar per mans especialistes que els anessin posant al dia de que pot passar quan es retirin i deixar d´arrossegar-se per l´esport que van dominar durant anys.

Repeteixo salut a tuti.

ENS HA DEIXAT

Amb aquest títol no dic que ens hagi deixat per que ha passat a millor vida sino per que no el tornarem a veure competir.

Algunes de les seves proves guanyades:

Campeón mundial de 1.500 en pista cubierta en Maebashi 1999.

Campeón mundial de 3.000 en sala en París'97, Maebashi'99 y Birmingham 2003.

Subcampeón mundial de 5.000 en Stuttgart'93.

Campeón mundial de 10.000 en Stuttgart'93, Gotemburgo'95, Atenas'97, Sevilla'99.

Subcampeón mundial de 10.000 en París 2003.

Campeón olímpico de 10.000 en Atlanta'96 y Sydney 2000.

Campeón mundial de medio maratón en Bristol 2001.

Actual recordman de Maratón 2h 03´59".

Total que ens ha deixat el més gran corredor de fons HAILE GEBRESELASSIE, després de corre 25 kms a la Marató de Nova York i acabar lesionat amb aigua al genoll i tendinitis al mateix genoll.

Sort que hi ha bona continuitat amb els Etiops.

Salut i kims.

GUANTA

Que dir d´aquesta cursa que ja és un clàssic al Vallès. 900 inscrits que després arribats sempre en son menys i, tal com diu el cartell, ja fa 25 edicions que s´arrossega.
El que si canvia, i aixó ho estic veient en les últimes curses, és la poca amabilitat de certs voluntaris sobretot pels qui arriben últims o ,diguem-ho així, els més populars sense crono, sense competir. Si no et queixes no passa res ara... com hi hagi algún motiu pel qual no estàs conforme llavors salta el que ja en té prou de sentir la mateixa queixa tot el dia.
Una miqueta més de sensibilitat que allà estem tots per passar-ho bé.
Dona la sensació que la cursa es fa per que ja fa "x" anys i no s´ha de perdre, entenc que és molt dificil organitzar i molt fàcil criticar peró s´han de buscar alternatives per que la cursa no caigui en un "sense pena ni gloria".

Salut

MES CURSES

Com que la del diumenge pasat no va anar malament del tot, tot i no entrenar, aquest cap de setmana m ´he inscrit a la Pujada i Baixada a Guanta. Aquest any celebren la 25 edició i el regal no està malament del tot una armilla.
Veieu com al final anem a correr per l´obsequi d´aquí venia el post anterior NO els hi deixaré passar que no hi hagi la talla que em correspon.
La cursa no té gaire a dir, tret de que és puja la meitat i la resta és pla o baixada, tal com diu el nom de la cursa. És de les velles del vallès qui més qui menys la fet un munt de vegades a part de que la podem qualsevol cap de setmana per entrenar ja que no han canviat el recorregut en els últims anys, que també és avorit de collons amb el que tenen pels voltants podrien tenir un parell o tres de rutes i anar-les intercalant, peró en fí aixó ja son ganes de fer les coses millor del que les fan.
Sembla que sigui molt critic amb totes les curses peró és el que veig i el que jo faria. Sempre ho miro amb el respecte del que costa muntar un tinglado així. que consti que he estat en els dos costats corredor i ajudant de control a una cursa.
Ja fa uns anys que a Vic es van començar a fer unes curses de muntanya, ara desaparegudes, que a la segona o tercera edició ja van canviar de recorregut i aixó dona un al-licient afegit a la cursa.

Apa a correr i entrenar.

EL NO REGAL

Fa un parell de posts vaig decidir que no tornava a correr si més no a entrenar ja que les curses sempre son especials, la multitud t´empeny a correr, l´ambient també i altres coses.

Unes d´aquestes "altres coses" pot ser el regal que et donen per acabar.

Ho comento per que ahir vaig correr la Cursa Popular de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.

El regal et pot fer decantar a anar a una cursa o altre de les moltes que coincideixen cada cap de setmana.

Per que paguem realment una cursa, que cada vegada son més cares?. Per tenir el regal, obsequi, entrepà ( en algunes), m´agradaria pensar que no és per fer-hi negoci.

I que passa quan vols canviar la talla de la samarreta i et diuen que no hi ha la teva?

Doncs t´has de fotre i emportar-te un llençol que no serveix per res. I aixó és el que va passar ahir.

Llavors si l´any vinent decideixo no pagar i em foto per allà el mig encara seré el dolent. Total per no tenir regal corro sense pitrall no bec aigua i quan acabi m´en vaig al bar i un entrepà i una beguda serà més econòmic que l´inscripció.

Com pot ser que després de 16 o 17 edicions pugui passar aixó? La meva indignació en acabar la cursa va anar en augment a mida que hi anava pensant.

La propera no deixaré que torni a passar i parlaré amb qui fagi falta, prou de "robar-me" els meus diners o serà la última vegada que pagui a cada cursa on hi hagi aquests tipus d´incidències.

En fi paciència i a un altre cursa la setmana vinent