TALABARD-ROSA: UNA ALTRE CURSA AL SAC

Cartell de la Cursa

Dins de la pèsima preparació per la Cursa d´Alpens, del dia 6 de juny, aquest diumenge passat vaig anar a fer la Cursa del Corriol de Solsona.

La cursa té un bon recorregut, bon ambient, bona organització i el que és important no gaire participació. Si no recordo malament erem 250 corredors i crec que a la llargo ho volen limitar fins els 300.

Peró la qüestió no és aquesta sino per què, sense tenir el rodatge sufucient, ens entestem en anar a tope?

Si no entrenem el mateix que fa dos anys per que volem assolir el mateix temps?

Ens creiem que "com ja ho he fet" ara també ho puc aconsseguir i aixó fa que segui l´efecte contrari. Arribat a un punt on les cames i també el cap diuen, peró que estàs fent, els minuts passen de corre al teu favor a corre en contra i et cauen a una velocitat endimoniada.

I penses "res no he perdut tant temps", fins que veus la classificació i el temps promig i t´adones que si, que ho estaves fent malament. I tornes a tocar de peus a terra.

Jo pensava que un cop passes la fase competició aniria a les curses sense crono. Error, un altre vegada, el segueixo engegant a cada cursa, o millor dit, els seguim engegant TOTS. Per que en el fons ens agrada competir ni que sigui amb la nostra propia ombra i poder dir o pensar "mira he quedat per davant d´aquell o d´aquell altra.

Apa salut i fins la propera.