EL FACEBOOK

Dues coses que haurien de ser incompatibles, tenir fills i tenir facebook.
Avui he hagut d´esborrar a un company fart de veure les tonteries i babositats que abocava a la seva pàgina després de ser pare.
Que ho pregoni als quatre vents un cop l´ha tingut......perfecte...."et felicito fill". Ara... que hagis de viure quasi al minut aquest nen o nena no crec que sigui masa recomenable per la salut.
M´hes igual si ha fet aixó o alló, si camina o no, si va o torna.

Que passa pel cap d´una persona quan es té una criatura?
Tant s´ha de canviar?
Si vols canviar cal que ho esbombis al Facebook?
Creus que tots els "amics" els hi agrada?

Doncs au ja ho tens, a partir d´avui, tornarem com abans de retrobar-nos a la xarxa social tú pel teu cantó i jo pel meu.

Que tinguis bona sort.
Fins avui el tio aportava bones fotos, bons comentaris de viatges,etc.

NI UN PAM DE NET

Ja no es poden tenir mites ni herois i menys en el mon de l´esport. Uns diuen que pleguen i després no ho fan, tornen i fan el ridicul, aixó sí a un nivell altissim per qualsevol altre mortal.
Uns altres diuen que no es dopen i....... pam mentida podrida.

Ara el més impresionant és que siguis camell i agafis la Vicepresidencia de la Federació com si el tràfic de pastilletes no anés amb tú o penses que no t´enxamparan i........pam una altre mentida podrida.
M´ha caigut molt baix la "gran corredora d´España".

Aixó sí, primer de tot presumpció d´inocencia. Au va a qui collons volen enganyar.

No hi ha ni un pam de net

UN PONT DIFICIL

Tothom esperava el pont amb les ansies de trepitjar neu, poder lliscar muntanya avall.
Tothom esperava bon temps.
Tothom esperava que fes fred.
Tothom sabia que hi hauria gent, peró cullons NO TANTA.

Peró tot s´en va anar a norris la nit de diumenge al dilluns amb la pujada de temperatures i la nuvolositat, resultat la neu a pendre pel cul, neu semblant a la del mes de març (final de temporada).
Aixó si, la gent seguiex anant a pistes i colpsant aquest petit pais que és Andorra. Tot i les recomanacions de que hi haurà un pastel del quinze.....tots amunt, tant els que fan pont com els que pujen un sol dia.

Ara només cal que tots anem a posar un ciri per que aixó dongui un tomb i caigui neu fins avorrir i així, per molta gent que hi hagi, trepitjar bona neu.
Per molt que torni a haver-hi un pastel collons......al menys trepitjar bona neu.

Almenys aquelles hores que estan lliscat muntanya avall et farà passar de mes bon humor les hores que et passaràs ins el cotxe per aribar a l´hotel.

Salut i bones lliscades.

JA HA ARRIBAT, JA ESTA AQUÍ

Ja tenim aquí el fred, la neu, les cues a l´estació d´esquí, les cues a les carreteres, les cues del pont de la purissima em definitiva......LA TEMPORADA.

Cap de setmana passat, tret de sortida. De moment poca gent, suposo que esperen al pont.

Per comptes d´aprofitar la poca assitència als remuntadors decidim fer rando.

Llogo botes el dissabte i estreno les que he comprat, dissabte a la tarda, el diumenge.

Com que encara no hi ha la suficient neu per anar per "fora pista" decidim fer les pujades per pista i un trosset pel bosc.

Dissabte a l´estació d´Arinsal i diumenge a Pal, pujada fins al Pic del Cubil.

Dissabte en ple esforç Marrades amunt a Arinsal

Vista de l´estació d´Arinsal

Diumenge pel mig del bosc direcció Pic del Cubil (Pal)

Últim esforç abans d´arribar al Pic del Cubil.

CANVI DE PLANS

Cap de setmana llarg 13,14 i 15 de novembre de 2010.
Després de meditar molt decidim agafar el dilluns 15 festa per poder anar a la Rioja, per coneixer-la i com no.... vistar alguna bodega i fer tast de ví.
Peró com que no hi ha res segur i aquesta idea la vam tenir dos mesos abans doncs passa el que passa i uns gastos no previstos i sobretot el temps que anuncien fa que tot s´envagi a norris

Per tant s´imposa un canvi de plans radical.
Dissabte al matí preparar la sortida del cap de setmana. Dissabte tarda participació a les 5 Milles Nocturnes de Cardanyola, jo vaig correr sense pitrall fart de pagar per organitzacions de pena i regals encara més inutils.
Acabada la carrera viatge fins a Vilanova de la Barca (Lleida) per fer una d´aquelles curses amb poca participació de 10 quilòmetres. No gaire a comentar, cursa bastant planera, dues voltes a un circuit de 5 kms, uns 200 participants i una rasca important... a m´oblidava la boira també.

Després de la dutxa desplaçament fins a Àger per acabar de passar el diumenge i dilluns.


Part de la Vall d´Àger vista des de el Port d´Àger

Com que haviem corregut dos dies seguits ens vam recompensar amb un bon sopar a un bon lloc, bon tracte i bon menjar.... i al costat de la llar de foc..... i SOLS. El lloc és al poble de Fontllonga (Can Quel).
Vist el temps que feia abans de dormir decidir que fem el dilluns, si plou cap a casa i si no ski-rollers per la carretera d´Àger al mirador. s´ha d´aprofitar que no hi haurà transit.

Nit una mica plujosa peró al matí solet i ganes de calçar-nos els rollers. Així que, primer, carretera avall caminant per, després, pujar fins arribar al cotxe.
Per qui no ho sàpiga amb l´ski-roller la manera de progressar és igual que la tècnica d´esquí de fons, de fet porta la mateixa fixació, un troçet de fusta i dues rodetes. Una d´elles no gira enrrera i per tant que trabada i així permet progressar endavant.
Exercici cardiac i aeròbic a tope igual que el fons.


La Rosa en ple esforç en un tram sense gaire pendent.



Jo en el mateix tram


Paravent sobrevolant la vall el diumenge a la tarda on es començava a veure el canvi de temps.

Tot i ser un lloc on hi hem estat un munt de vegades, crec que no ens cansarem mai d´anar-hi...Àger i la seva vall i sobretot la vista que hi ha des del Camp 300.

Salut,

CONTRADICCIONS

En el post anterior vaig comentar que ens deixava el Haile i uns dies més tard diu que NO. Que passa? Que ja t´has recuperat de la "caiguda" de no acabar la Marató de NY?
En calent no es poden dir aquestes coses ja que després quedes com el cul quan et retractes, igualment segiex sent el més gran peró només com a esportista.

Igual ha passat amb ciclistes, tenistes, atletes, grups musicals i un sense fi de gent que estaven a dalt.
-Que necessiten diners?
-Que els presionen els managers per seguir exprement la mamella?
-Que han de seguir tenint protagonisme i si no és deprimeixen?

Ells han decidit aquesta manera de viure per tant no haurien de tenir problemes a l´hora de retirar-se i un cop ho dius no tornar enrrera i acabar sent tal com ets "el més gran".

Salut i que hi hagin pocs retractats i els poguem recordar tal com eren en actiu.
Que dificil ha de ser per un d´aquests passar a ser "normal". De la mateixa manera que els enssenyen a guanyar haurien de passar per mans especialistes que els anessin posant al dia de que pot passar quan es retirin i deixar d´arrossegar-se per l´esport que van dominar durant anys.

Repeteixo salut a tuti.

ENS HA DEIXAT

Amb aquest títol no dic que ens hagi deixat per que ha passat a millor vida sino per que no el tornarem a veure competir.

Algunes de les seves proves guanyades:

Campeón mundial de 1.500 en pista cubierta en Maebashi 1999.

Campeón mundial de 3.000 en sala en París'97, Maebashi'99 y Birmingham 2003.

Subcampeón mundial de 5.000 en Stuttgart'93.

Campeón mundial de 10.000 en Stuttgart'93, Gotemburgo'95, Atenas'97, Sevilla'99.

Subcampeón mundial de 10.000 en París 2003.

Campeón olímpico de 10.000 en Atlanta'96 y Sydney 2000.

Campeón mundial de medio maratón en Bristol 2001.

Actual recordman de Maratón 2h 03´59".

Total que ens ha deixat el més gran corredor de fons HAILE GEBRESELASSIE, després de corre 25 kms a la Marató de Nova York i acabar lesionat amb aigua al genoll i tendinitis al mateix genoll.

Sort que hi ha bona continuitat amb els Etiops.

Salut i kims.

GUANTA

Que dir d´aquesta cursa que ja és un clàssic al Vallès. 900 inscrits que després arribats sempre en son menys i, tal com diu el cartell, ja fa 25 edicions que s´arrossega.
El que si canvia, i aixó ho estic veient en les últimes curses, és la poca amabilitat de certs voluntaris sobretot pels qui arriben últims o ,diguem-ho així, els més populars sense crono, sense competir. Si no et queixes no passa res ara... com hi hagi algún motiu pel qual no estàs conforme llavors salta el que ja en té prou de sentir la mateixa queixa tot el dia.
Una miqueta més de sensibilitat que allà estem tots per passar-ho bé.
Dona la sensació que la cursa es fa per que ja fa "x" anys i no s´ha de perdre, entenc que és molt dificil organitzar i molt fàcil criticar peró s´han de buscar alternatives per que la cursa no caigui en un "sense pena ni gloria".

Salut

MES CURSES

Com que la del diumenge pasat no va anar malament del tot, tot i no entrenar, aquest cap de setmana m ´he inscrit a la Pujada i Baixada a Guanta. Aquest any celebren la 25 edició i el regal no està malament del tot una armilla.
Veieu com al final anem a correr per l´obsequi d´aquí venia el post anterior NO els hi deixaré passar que no hi hagi la talla que em correspon.
La cursa no té gaire a dir, tret de que és puja la meitat i la resta és pla o baixada, tal com diu el nom de la cursa. És de les velles del vallès qui més qui menys la fet un munt de vegades a part de que la podem qualsevol cap de setmana per entrenar ja que no han canviat el recorregut en els últims anys, que també és avorit de collons amb el que tenen pels voltants podrien tenir un parell o tres de rutes i anar-les intercalant, peró en fí aixó ja son ganes de fer les coses millor del que les fan.
Sembla que sigui molt critic amb totes les curses peró és el que veig i el que jo faria. Sempre ho miro amb el respecte del que costa muntar un tinglado així. que consti que he estat en els dos costats corredor i ajudant de control a una cursa.
Ja fa uns anys que a Vic es van començar a fer unes curses de muntanya, ara desaparegudes, que a la segona o tercera edició ja van canviar de recorregut i aixó dona un al-licient afegit a la cursa.

Apa a correr i entrenar.

EL NO REGAL

Fa un parell de posts vaig decidir que no tornava a correr si més no a entrenar ja que les curses sempre son especials, la multitud t´empeny a correr, l´ambient també i altres coses.

Unes d´aquestes "altres coses" pot ser el regal que et donen per acabar.

Ho comento per que ahir vaig correr la Cursa Popular de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.

El regal et pot fer decantar a anar a una cursa o altre de les moltes que coincideixen cada cap de setmana.

Per que paguem realment una cursa, que cada vegada son més cares?. Per tenir el regal, obsequi, entrepà ( en algunes), m´agradaria pensar que no és per fer-hi negoci.

I que passa quan vols canviar la talla de la samarreta i et diuen que no hi ha la teva?

Doncs t´has de fotre i emportar-te un llençol que no serveix per res. I aixó és el que va passar ahir.

Llavors si l´any vinent decideixo no pagar i em foto per allà el mig encara seré el dolent. Total per no tenir regal corro sense pitrall no bec aigua i quan acabi m´en vaig al bar i un entrepà i una beguda serà més econòmic que l´inscripció.

Com pot ser que després de 16 o 17 edicions pugui passar aixó? La meva indignació en acabar la cursa va anar en augment a mida que hi anava pensant.

La propera no deixaré que torni a passar i parlaré amb qui fagi falta, prou de "robar-me" els meus diners o serà la última vegada que pagui a cada cursa on hi hagi aquests tipus d´incidències.

En fi paciència i a un altre cursa la setmana vinent

BTT PART DEL CAMI DE SANT JAUME

Aprofitant que avui tenia el dia de festa he agafat la BTT. Sense cap rumb vaig cap a Sant Quirze del Vallés. Un cop a dalt de la Serra de Galliners recordo que hi ha senyalitació per anar fins a Montserrat peró un cop en el camí.....SORPRESA...... està senyalitzat el Camí de Sant Jaume des de Barcelona.

Senyals oficials blaves amb la llegenda del camí, quilòmetres que falten etc i també uns pals de fusta amb el simbol de la vieria gravat en relleu, quina passada.

També se que des de Sabadell hi ha segetes grogues peró per seguir-les s´ha de ser enginyer per que o no hi son o es perden i amb prou feines arribes fins a Terrassa, és a dir, la marevellosa distància de uns 7 quilòmetres aprox. .....ACOLLONANT de perfecte¡¡¡¡¡¡¡.....per fer aixó millor quedar-se a casa i no embrutar res.

Seguint les que he trobat "oficials" he arribat fins a Ullastrell uns 25 abans de Montserrat sense cap problema. El proper dia carregaré la bici al cotxe i faré un altre tros potserfins al Monestir.

Tot aquest tram és ciclable menys un trosset on els matolls han crescut massa i quasi bé no es pot passar ni caminant. El millor seria fer una tirada en linea peró quan no pot ser, no pot ser.

Anar i tornar 40 kms

Apa salut a tutti.

Diumenge a per els deu quilòtres de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.

AIXO S´HA ACABAT

Pujant cap a Prat del Cadí, estiu 2010

Ho deixo, no vull patir més.
Quan no és una cama és l´altre, d´altres la motivació. Estic fart d´anar-me creien que és questió de posar-s´hi peró ni així trobo la manera de voler surtir a correr.
Ara és el tendó d´aquiles. A la que porto quinze minuts fot mal tota la cama.
Tampoc ajuda que ara tingui més motivació per anar amb bicicleta.
Ganes de caminar, ganes d´esqui de muntanya,ganes d´esquí de fons, és a dir, res que tingui impacte sobre les articulacions.

No creia alló que deien que si l´edat no perdona, que si ens fem grans, que si tomba que si gira i al final serà veritat. I aixó que no he competit, només a mí mateix i sempre quedava segon.
Costa una mica fer el canvi de només surtir a correr, a surtir per fer salut i veure que vas “arrosegant” els peus.
I tampoc serveix el que et diguin “el que tuvo retuvo”. Que no ho veieu que per sobre d´aixó hi ha les GANES de sortir.

En fí que sempre arriba un punt on treiem el famós llibre d´excuses, si home aquell que serveix per tot i en qualsevol ocasió, tant és quin esport es practica o la feina que es fa sempre hi ha un capitol dedicat.

Ahir mateix un company em va fer reflexionar sobre el sortir per sortir peró, tot i així, no em veig capaç fins que el mal desapareixi del tot la sensació del no poder tirar, la de aixecar polseguera per que estàs arrossegant els peus és fa realment feixuga.

Vinga a seguir entrenant i a fer el que ens vingui de gust.

MAS CADAFALCH

Des de l´últim post han passat coses. He passat de les bones sensacions a tenir-ne de dolentes. M´explico, no és que siguin dolentes de deixar de còrrer peró tot el que estava fent anava en contra de progressar i em vaig trobar que anava enrrera.

Cames pesades, bloqueix total a les pujades, sensació de no poder apretar al pla i baixada (mal de cap, cansament, malt als ossos, enfebrat)

Total que prenc la decisió de no seguir l´entrenament marcat haviam que passa i programar entrenaments que ajudin a agafar ritme de cursa i dues curses abans de la Mitja Marató de Sant Llorenç Savall (objectiu final).



1ª prova 26/09/2010 Pujada i baixada a Can Cadafalch 14,5 kms.

Sensacions en pujada molt bones peró en pla i baixada res de res. Fins als voltant de l´hora de cursa tot correcte a partir d´aquí caiguda en picat en el rendiment.

Falta ritme de cursa.


2ª prova serà el 17/10/2010 a Riudecanyes 17 kms. Es la primera edició i no en tinc referències de cap tipus.



Salut,

BONES SENSACIONS

D´acord amb el planing de l´entrenadora aquest cap de setmana tocava descans el dissabte i 3h de BTT el diumenge.
Només fa una setmana que he començat la rutina i sembla que funciona, o serà la motivació?
Per que, es clar, només amb un setmana dubto que trobi millores en res. En tot cas les 3h van donar per fer 42 kms i aixó feia molt temps que no era capaç de fer-ho.

VISCA LA MOTIVACIO.

També ajuda les sessions de compex quan creus que no has assolit el treball suficient ens els tots poderosos quadriceps. Si el fan servir els cracks per que nosaltres no?
I aquesta setmana doncs més força/resistència i correr i el cap de setmana BTT a Besalú.


Salut

VEIG LLUMS

Ultimament em trobo amb molts cotxes que em fan ràfegues amb les llums del cotxe.
Que no estava prohibit?
Que es pensen que sóc adiviní?
Que hi ha allà d´on venen policia, extraterrestres, assessins en serie, un gat, un gos, un accident potser res de res?
La majoria de vegades és aixó, després de deixar-te enlluernat, resulta que no veus res, que no passa res, que no hi ha res.

Senyors deixin de tocar els collons i condueixin no es preocupin de mí que ja sóc prou grandet.
I que sàpiguen que si em fan llums per que porto les meves obertes a les dotze del migdia és per que, encara que no és obligatori, és recomanació de la DGT i d´aquí a poc ho serà d´obligatori.

Que condueixin bé i sense molestar.

JA HE COMENÇAT

Cap de setmana 28-29 d´agost de 2010.

Fugin de la calor del Vallès decidim anar a Martinet de Cerdanya per estar a la muntanya i aprofitar per fer alguna caminada, btt i agafar tota la fresca possible.

La caminada curteta Estana-Prat del Cadí, si no heu estat mai a cap dels dos llocs us el recomano molt. Que ben parit és el Cadí de tant a prop.

La caminada no és gens complicada i val molt la pena per la vista magestuosa del Cadí-Moixeró.

Naltros fent una paradeta direcció Prat del Cadí

Prat del Cadí. EL Cadí-Moixeró al fons.

Després tarda de piscina.

La btt, apart de que ens agrada, serviria per començar la posta apunt que m´ha de portar a aguantar tota una jornada d´esquí sense tenir les sensacions de que t´has de rebentar els lligaments, aquelles sensacions que surten després de dinar o de fer un "bocata".

Circuit btt Estana-Matinet-Querforadat-Estana. Val a dir que 30kms es fan per asfalt peró va anar força bé per poder posar els quadriceps a prova i pujar a ritme.

Pujant cap al Querforadat

Cara d´esforç, de tornada cap a Estana

Resultat: ahir dilluns, primer dia d´entrenament, semblava que els quadriceps havien de sortir rebentats de les meves cames.

En fí, que llargs seràn aquests mesos d´entrenament espero que al menys hi hagi una molt bona temporada de neu (poseu ciris, reseu i ajudeu- me jejeje).

PREPAREU-VOS

Aixó és un avís i no una amenaça. La setmana vinent comença la preparació que m´ha de portar a estar una miqueta en forma per la Mitja marató de Sant Llorenç Savall i més endavant a tenir un millor rendiment a la temporada d´esquí.
Aixó sobre el paper, la veritat pot ser i serà un altre.
Considerant que el meu nivell d´esquí és baixissim per poca millora que hi hagi serà un èxit rotund.
Tema corre, ja son figues d´un altre pané. Anys enrrera el nivell era acceptable, ara fa temps que no estic per corre per tant, igual que a l´esquí, per poc que millori "èxit assegurat". Ara, mirant els temps i rendiment d´anys anteriors em puc fotre una hostia que em tornarà a la realitat.
Ja ser que es diu que "quien tuvo, retuvo, peró la veritat és que retenir, retenir no gaire.

La cuestió és que, si no tingués aquest entrenament no em motivaria i aixó em portaria a una espiral de, no ganes d´entrenar, no ganes de fer la cursa, no ganes de patir en fi "no ganes"

Per tant PREPAREU-VOS que surto a entrenar.

BTT A TOPE (AIXO ESPERAVA)

EL cap de setmana passat 14 i 15 d´agost vam agafar els "trastos" i les btt´s i cap a Sant Joan de L´erm, que hi falta gent.

Dissabte 14, direcció Pic de l´Orri, anar i tornar 43 quims aproximadament. Tot anava bé, tot i anar per una pista dura, en el sentit de compacta amb molta pedra, fins arribar a l´estació d´esquí de Portainé. Allà un bon senyor estava arreglant la pista que ens havia de portar fins al cim. La veritat és que després del "turmento" que portaven de la pujada anterior ens va desmoralitzar bastant i vam decidir tirar enrrera, el nostre "goç en un poç".
Arribada al refugi de la Basseta i ha prendre un cafè.

Tarda plovent a bots i barrals.

Diumenge 15, s´aixeca núvol i decidim esperar. Passen les hores i res de res segueixen els núvols i el fred present.
Arribat el punt de que ja no podiem fer interesant, es a dir, una pedalada llarga per poder estar la major part del dia, decidim anar a la Seu a veure quin temps fa.
Per sort no hi ha núvols i la temperatura és millor, fem una volta de dues horetes i cap a Andorra a celebrar santa Maria.

En fí aixó vol dir que haurem de tornar Sant Joan de l ´Erm a fer el que ens queda.

La Btt que anirà "in crescendo" està pensat en la preparació de la temporada d´esquí tant de pista com de muntanya conjuntament amb correr i circuits de força-resistència.

Apa salut,

USA IMATGES

Tal com es diu en castellà "para muestra un botón". Aquí la prova del viatge pels incrèduls, jejejej

Excursió a Glacier point, darrere a la dreta el Capitàn i a l´esquerra el Sentinel

Yosemite National Park

La Rosa arrepenjada en un sequoia a Tolowme Grove

Prenent un refresc en un bar al Grand Canyon National Park

La Rosa en el Grand Canyon National Park, impresionant.

Como no un passeig per Las Vegas.

Una foto típica amb el Golden Gate al fons a San Francisco.

CAP DE SETMANA DE PLATJA

Feia molt emps que passava un cap de setmana a la platja i molt menys a la Costa Brava.

Si el que vols és la tranquilitat aquella de no fer res és el millor. Una estona al sol i una estona a l´aigua i així fins a l´avorriment.

Tot aixó amanit amb, ara un gelat ara una birreta i per acabar-ho de rematar un bon arrós.

Aquest cop va ser arrós negre (encara tinc les ungles negres).

El meu company Jordi Rubio i jo mateix quasibé gamba del tot.

La Rosa i el Jordi en un lloc excepcional per fer un bany.