PRIMERA MOLA DEL 2011

Ahir primer dia, de la temporada, de còrrer per la muntanya concretament a Sant Llorenç del Munt el que tothom enten com "fer una mola"

Que dificil va ser, les primeres rampes, les segones, les terceres i així fins fer cim i per acabar-ho de rematar pluja a dalt, per sort no gaire intensa.

Sortida de Torre de l´Angel en direcció a Can Robert, canal de l´abella i pujada fins el cim. Baixada cap a Can Poble pista fins a Can Robert i baixada a Torre de l´Angel.
Total 1h:08 +542 mts, xop i el cel negre.

Que es preparin els companys del CNS per la sortida del Juliol aniré a per totes, aixó sí avui no em puc moure peró ja vindran setmanes millors.

QUE ENS PASSA??

Hi ha coses que costen de creure o mes ben dit entendre.
Hi ha molta gent que té un blog, de cuina, de coses varies, de fotografia, d´anecdotes etc. N´hi ha de mes ben escrits i de menys , en aquest segon bloc hi ha el meu.
La gent s´esforça per transmetre alló que té en ment i de cop i volta una "tia", en aquest cas és una dona si hagués estat un home també diria "tio", pareix aixó.

APM? - Tu, tot, tothom

Es per flipar en colors. Suposo que en el seu mon idealitzat només per ella sap que vol transmetre.
Aixó és com veure en un quadre una ratlla i et diuen que és un home a sobre un cavall. Per la mort de deu que som tots tontos que no veiem només un ratlla. Tota aquesta penya hauria de comercialitzar el material que es fot així tots estariem en mateixes condicions de comprensió.


Apa a disfrutar

CREUSSANS

Senzillament de pel-licula





Al cap d´una horeta de començar. Direcció a la Coma d´Arcalís





Un trosset més amunt.



Un cop passada la coma d´Arcalís i les primeres rampes "durilles".



Ja molt a prop de dalt.


Ja no hi ha més fotos. Hi vam arribar? si/no.

JA HE TORNAT

Vistes des de Mont Vallon a 2850 mts (Estació de Meribel)





Cruilla per anar a Courchevel o retornar a Meribel

Vist i no vist. S´acabat la sortida anual a esquiar, cada vegada sembla que duri menys.
Les 3 Valles és un domini esquiable gran, de fet el seu eslogan és: "LES 3 VALLES EL DOMINI ESQUIABLE MES GRAN DEL MON". Es compon de Corchevel, Meribel i Val Thorens

Courchevel és el "pijerio", Meribel és pels esquiadors que volen tranquilitat i Val Thorens és mes jovent.
Està situat a la Savoia i està al cor dels Alps Francesos , per entendre´ns, és el lloc on hi ha la major part dels ports mítics per on passa cada any el Tour de France, de fet molt a prop hi ha el Col de la Madelaine.

El punt neuràlgic va ser Brides les Bains. Vam escollir aquest lloc primer pel pressupost i segona per que a prop de l´hotel hi havia un telecabina que ens portava fins a Meribel, peró ningú s´imaginava que aquest recorregut era de mitja hora...... controlada rellotge en mà.
Depenent del pressupost sempre pots anar a Marebel Motaret o Val Thorens on, en mig del poble, hi ha pistes d´esquí, arribes aparques i ja no toques el cotxe fins l´hora de marxar.
Menció a part és Courchevel igual que Val Thorens perí moooooolt més car. Un café et pot sortir per 3,5 euros.
Aixó sí, el personal que belluga per allà és èlit. Ben vestida, glamour, diners,tot ben cuidadet peró val la pena passar-hi esquiant o bé un dels dies anar a sopar.

Aquest any, com a tot arreu, la neu era justeta tot i tenit pistes per sobre els 2500 mts.
Peró, i sempre hi ha un peró, dissabte 26 de febrer es va tapar i es va posar a ploure i nevar i tots vam pensar que encara......esquiarem amb neu acabada de caure.

Diumenge 27: el dia es lleva enboirat peró el paissatge a dalt l´estació ha canviat radicalment, hi ha 30 cms de neu nova aixó si vent fort i la part més alta tancada pel mal temps.Uns quantes baixades en mig de la boira, sense veure el relleu i cap a l´hotel a esperar millors dies.

Dilluns 28: dia assoleiat, esplèndit, fred, neu fresca, pistes sense trepitjar i en el cap només hi ha el "gas a fondo i avall" abans no es formin els bumps que t`acaben destrossant les cames. És el dia d´aprofitar, d´esquiar fins que els muscles de les cames no puguin més peró el cap és més fort i sempre diu "una baixada més", aquesta última és la que sol ser fatidica en cas de caiguda. En dies així només t´atura l´hora, s´acosta el tancament de l´estació.

Dimarts 1: no esquiem, entre que un li feia mal el genoll, d´altres cansats, jo que m´havia buidat el dia anterior i, no ens enganyem, el viatge llarg amb el telecabina vam optar per fotre el camp.

Total dia i mig perdut d´esquí peró és el que hi ha, conec de gent que ha anat a Alp d´Huez i no hi havia neu o bé a Val D´Isere i no poder sortir de l´hotel per temporal de neu.
En fí ara toca esperar un any.

M´EN VAIG

Adeu........... m´en vaig a esquiar i desconectar.
Es igual el temps que fagi, si fa bo millor.
Es igual l´estat de la neu, si ha nevat millor.
Es igual el que valgui el forfait.

Demà carretera i manta i fins a Brides les Bains porta de Les 3 Valles a França. prop de Courchevel, Val D´Thorens, Les Menuires.

Glaçera a 3000 mts d´alçada. Bons sopars, relax i "fiestuqui"

Siau

UNA SETMANA

Courchevel


Només queda una setmana per anar amb els companys de Sabadell a esquiar. Aquesta és la tercera sortida, la primeraa a St.Anton (Austria) amb el millor bar d´apres ski que he vist el MOOSER. La segona va ser a Dolomites (Italia) on amb el tema apres ski no la vam encertar peró ab un molt bon nivell de pistes.
Aquest any toca Alps Francesos concretament Courchevel, l´epicentre de la "pijoteria".
Domini esquiable on és impossible amb quatre dies visitar-ho tot, peró farem el possible per anar a trepitjar el major nombre de pistes.
Ja està tot enllestit hotel, cotxe de lloguer, les ganes, els diners, i ja no es pot fer res en el nivell d´esquí, és el que és.
A la tornada.......unes "fotillos"

RANDO A LES ANGLES

Pista de Les Angles......poca neu

Cap de setmana estrany i com es poden torçar les coses.
Previsió anar a les Angles el dissabte un cop acabi de treballar la Rosa, l´havia d´anar a buscar a la sortida
Realitat no potser per que divendres em vaig deixar les claus de la furgoneta al seu anorac.
Resultat una hora perduda en baixar ella i pujar els dos cap a la frontera.
No vaig fer res de res el dissabte.....totalment perdut i amb un sol acollonant.

Dissabte tarda arribada a Formigueres, al camping, instarlar-nos i anar a veure uns amics.

Diumenge decidim fer rando ja que les pistes de fons estan sense neu. Començem a pujar pel mateix lloc que les pistes de fons peró optem per desviar-nos per anar a buscar la pista d´esquí alpí, al menys allà hi ha neu.

Primera experiència en posar els esquís a l´esquena, la veritable essencia de l´esquí de muntanya, ara porto els esquís als peus ara m`els trec.


Amb els esquís a l´esquena, anant a buscar la pista "normal"

El dia espectacular igual que el dissabte.
I un cop reventats cap a la Formatgeria de LLivia a celebrar el meu aniversari.

Us recomano molt la Formatgeria, tenen una carta de vins que ja voldrien moltes vinoteques, si home d´aquests locals de moda on pots anar a fer una copa de vi i que després tenen la carta una mica....minsa aixó sí molta ampolla a la prestatgeria.



Merder a dins la furgoneta. I aixó que només va ser un cap de setmana.

"DESTRUSANTU TOT"

Ho sento per la "poca" gent que llegeix aquest bloc peró no ho he pogut resistir.
Mireu quin post he trobat de "puta" casualitat.
El que hi ha escrit a sota NO és meu, aviso que pot ferir la sensibilitat del lector.

BLOC ALBARRACÍN

Cap de semana inulviadable, albarracín destrusan les llemas dels dits despues de temps sensa escala els dits avui dimars encara sem resentan pero vuenu ja u truvava a falta el dulo de dits.
Gracias a la gent que he cunagut alli, que son tots encantadors; Nuria, Migel, Ignasi, Bibiana en companyia.
Espero que ens vaiem aviat per algn bloc.

UNES ESQUIADES DE POR (PEL FRED)

Arribada del telecabina de la Massana a l´estació de Pal


Cap de setmana del 22/23 de gener de 2011.
Per fí ha tornat el fred, el sotazero, el vent del nord que et fa anar tapat fins a les orelles.


Donen molt de fred peró les ganes de que s´escapi alguna volva de neu em fa estar mes neguitós del que ja estic habitualment. Ja fa masses dies que no neva i les estacions començan a estar sota mínims.


Sortida, com cada divendres, desde la feina direcció Andorra.

Un cop arribo a lloc em trobo que de neu poca, la que cau,peró de vent un munt i aixó fa la barrufa vagi a tota merda pel pais des de els cims fins pràcticament abaix a la frontera.

Nit de divendres de mil dimonis vent i vent i més vent, cada hora que passa fa que les possibilitats de troba bona neu caigui en picat.


Aixó si dos dies d´una visibilitat brutal amb vent cada dia a menys, sol espatarrant i una molt bona companyia, la del Raul Angulo i la seva companya Eva. dos dies lliscant els quatre per tot el domini esquiable de Vallnord.


Un bon dinar a casa el diumenge i després...... cadascú a casa seva.

L´ELEMENT MES DESITJAT

A finals de novembre tot apuntava alt, molt alt. Fred, neu, alguna nevadeta. Producció de neu a dojo, ja que la precipitació era poca.
Arriba el Pont de la Constitució "Egpañola" i el nivell seguia molt alt, bons gruixos acumulats, seguia el fred per tant conservació de la neu perfecte.
Peró de cop un volta un bon dia, del pont més "important" de l´hivern, es comença a ennovular a la nit i la tragèdia comença a mastergar-se.
Conseqüència: de matinada no gela, no fa fred intens i comença la gran "transformer"
Anem a dormir tot esperant que a l´endemà es llevi amb sol i refresqui, tal com toca pel temps que estem, val encara no a començat l ´hivern peró és igual volem l´or blanc a dalt de les muntanyes ja.
Peró res més lluny de la realitat el dia s´aixeca amb boira o broma i la transformació passa a estat de destrucció massiva.

I així vam estar durant tot el mes de Desembre de 2010 i a hores d´ara. estem a 14 de gener de 2011, encara no es veu el final d´aquest collons de primavera avançada.
Aixó sí totes les estacions seguiexen donant neu pols i en alguns casos neu dura. Peró com haver-hi neu pols si no ha caigut ni un floc de neu.

En fí, encara confio amb un pagés de Pal (Andorra) que em va dir que el dia 19 de gener cauria una gran nevada només que nevi una mica amb cara iulls ja n´hi haurà prou ja que fins ara només ha nevat merda pel ruc.

De totes maneres ja m´estarà bé que caigui l´element desitjat a final de temporada per que aquest any he començat amb l´esquí de muntanya.
Qui no es conforme és per que no vol.


Salut

EL FACEBOOK

Dues coses que haurien de ser incompatibles, tenir fills i tenir facebook.
Avui he hagut d´esborrar a un company fart de veure les tonteries i babositats que abocava a la seva pàgina després de ser pare.
Que ho pregoni als quatre vents un cop l´ha tingut......perfecte...."et felicito fill". Ara... que hagis de viure quasi al minut aquest nen o nena no crec que sigui masa recomenable per la salut.
M´hes igual si ha fet aixó o alló, si camina o no, si va o torna.

Que passa pel cap d´una persona quan es té una criatura?
Tant s´ha de canviar?
Si vols canviar cal que ho esbombis al Facebook?
Creus que tots els "amics" els hi agrada?

Doncs au ja ho tens, a partir d´avui, tornarem com abans de retrobar-nos a la xarxa social tú pel teu cantó i jo pel meu.

Que tinguis bona sort.
Fins avui el tio aportava bones fotos, bons comentaris de viatges,etc.

NI UN PAM DE NET

Ja no es poden tenir mites ni herois i menys en el mon de l´esport. Uns diuen que pleguen i després no ho fan, tornen i fan el ridicul, aixó sí a un nivell altissim per qualsevol altre mortal.
Uns altres diuen que no es dopen i....... pam mentida podrida.

Ara el més impresionant és que siguis camell i agafis la Vicepresidencia de la Federació com si el tràfic de pastilletes no anés amb tú o penses que no t´enxamparan i........pam una altre mentida podrida.
M´ha caigut molt baix la "gran corredora d´España".

Aixó sí, primer de tot presumpció d´inocencia. Au va a qui collons volen enganyar.

No hi ha ni un pam de net

UN PONT DIFICIL

Tothom esperava el pont amb les ansies de trepitjar neu, poder lliscar muntanya avall.
Tothom esperava bon temps.
Tothom esperava que fes fred.
Tothom sabia que hi hauria gent, peró cullons NO TANTA.

Peró tot s´en va anar a norris la nit de diumenge al dilluns amb la pujada de temperatures i la nuvolositat, resultat la neu a pendre pel cul, neu semblant a la del mes de març (final de temporada).
Aixó si, la gent seguiex anant a pistes i colpsant aquest petit pais que és Andorra. Tot i les recomanacions de que hi haurà un pastel del quinze.....tots amunt, tant els que fan pont com els que pujen un sol dia.

Ara només cal que tots anem a posar un ciri per que aixó dongui un tomb i caigui neu fins avorrir i així, per molta gent que hi hagi, trepitjar bona neu.
Per molt que torni a haver-hi un pastel collons......al menys trepitjar bona neu.

Almenys aquelles hores que estan lliscat muntanya avall et farà passar de mes bon humor les hores que et passaràs ins el cotxe per aribar a l´hotel.

Salut i bones lliscades.

JA HA ARRIBAT, JA ESTA AQUÍ

Ja tenim aquí el fred, la neu, les cues a l´estació d´esquí, les cues a les carreteres, les cues del pont de la purissima em definitiva......LA TEMPORADA.

Cap de setmana passat, tret de sortida. De moment poca gent, suposo que esperen al pont.

Per comptes d´aprofitar la poca assitència als remuntadors decidim fer rando.

Llogo botes el dissabte i estreno les que he comprat, dissabte a la tarda, el diumenge.

Com que encara no hi ha la suficient neu per anar per "fora pista" decidim fer les pujades per pista i un trosset pel bosc.

Dissabte a l´estació d´Arinsal i diumenge a Pal, pujada fins al Pic del Cubil.

Dissabte en ple esforç Marrades amunt a Arinsal

Vista de l´estació d´Arinsal

Diumenge pel mig del bosc direcció Pic del Cubil (Pal)

Últim esforç abans d´arribar al Pic del Cubil.

CANVI DE PLANS

Cap de setmana llarg 13,14 i 15 de novembre de 2010.
Després de meditar molt decidim agafar el dilluns 15 festa per poder anar a la Rioja, per coneixer-la i com no.... vistar alguna bodega i fer tast de ví.
Peró com que no hi ha res segur i aquesta idea la vam tenir dos mesos abans doncs passa el que passa i uns gastos no previstos i sobretot el temps que anuncien fa que tot s´envagi a norris

Per tant s´imposa un canvi de plans radical.
Dissabte al matí preparar la sortida del cap de setmana. Dissabte tarda participació a les 5 Milles Nocturnes de Cardanyola, jo vaig correr sense pitrall fart de pagar per organitzacions de pena i regals encara més inutils.
Acabada la carrera viatge fins a Vilanova de la Barca (Lleida) per fer una d´aquelles curses amb poca participació de 10 quilòmetres. No gaire a comentar, cursa bastant planera, dues voltes a un circuit de 5 kms, uns 200 participants i una rasca important... a m´oblidava la boira també.

Després de la dutxa desplaçament fins a Àger per acabar de passar el diumenge i dilluns.


Part de la Vall d´Àger vista des de el Port d´Àger

Com que haviem corregut dos dies seguits ens vam recompensar amb un bon sopar a un bon lloc, bon tracte i bon menjar.... i al costat de la llar de foc..... i SOLS. El lloc és al poble de Fontllonga (Can Quel).
Vist el temps que feia abans de dormir decidir que fem el dilluns, si plou cap a casa i si no ski-rollers per la carretera d´Àger al mirador. s´ha d´aprofitar que no hi haurà transit.

Nit una mica plujosa peró al matí solet i ganes de calçar-nos els rollers. Així que, primer, carretera avall caminant per, després, pujar fins arribar al cotxe.
Per qui no ho sàpiga amb l´ski-roller la manera de progressar és igual que la tècnica d´esquí de fons, de fet porta la mateixa fixació, un troçet de fusta i dues rodetes. Una d´elles no gira enrrera i per tant que trabada i així permet progressar endavant.
Exercici cardiac i aeròbic a tope igual que el fons.


La Rosa en ple esforç en un tram sense gaire pendent.



Jo en el mateix tram


Paravent sobrevolant la vall el diumenge a la tarda on es començava a veure el canvi de temps.

Tot i ser un lloc on hi hem estat un munt de vegades, crec que no ens cansarem mai d´anar-hi...Àger i la seva vall i sobretot la vista que hi ha des del Camp 300.

Salut,

CONTRADICCIONS

En el post anterior vaig comentar que ens deixava el Haile i uns dies més tard diu que NO. Que passa? Que ja t´has recuperat de la "caiguda" de no acabar la Marató de NY?
En calent no es poden dir aquestes coses ja que després quedes com el cul quan et retractes, igualment segiex sent el més gran peró només com a esportista.

Igual ha passat amb ciclistes, tenistes, atletes, grups musicals i un sense fi de gent que estaven a dalt.
-Que necessiten diners?
-Que els presionen els managers per seguir exprement la mamella?
-Que han de seguir tenint protagonisme i si no és deprimeixen?

Ells han decidit aquesta manera de viure per tant no haurien de tenir problemes a l´hora de retirar-se i un cop ho dius no tornar enrrera i acabar sent tal com ets "el més gran".

Salut i que hi hagin pocs retractats i els poguem recordar tal com eren en actiu.
Que dificil ha de ser per un d´aquests passar a ser "normal". De la mateixa manera que els enssenyen a guanyar haurien de passar per mans especialistes que els anessin posant al dia de que pot passar quan es retirin i deixar d´arrossegar-se per l´esport que van dominar durant anys.

Repeteixo salut a tuti.

ENS HA DEIXAT

Amb aquest títol no dic que ens hagi deixat per que ha passat a millor vida sino per que no el tornarem a veure competir.

Algunes de les seves proves guanyades:

Campeón mundial de 1.500 en pista cubierta en Maebashi 1999.

Campeón mundial de 3.000 en sala en París'97, Maebashi'99 y Birmingham 2003.

Subcampeón mundial de 5.000 en Stuttgart'93.

Campeón mundial de 10.000 en Stuttgart'93, Gotemburgo'95, Atenas'97, Sevilla'99.

Subcampeón mundial de 10.000 en París 2003.

Campeón olímpico de 10.000 en Atlanta'96 y Sydney 2000.

Campeón mundial de medio maratón en Bristol 2001.

Actual recordman de Maratón 2h 03´59".

Total que ens ha deixat el més gran corredor de fons HAILE GEBRESELASSIE, després de corre 25 kms a la Marató de Nova York i acabar lesionat amb aigua al genoll i tendinitis al mateix genoll.

Sort que hi ha bona continuitat amb els Etiops.

Salut i kims.

GUANTA

Que dir d´aquesta cursa que ja és un clàssic al Vallès. 900 inscrits que després arribats sempre en son menys i, tal com diu el cartell, ja fa 25 edicions que s´arrossega.
El que si canvia, i aixó ho estic veient en les últimes curses, és la poca amabilitat de certs voluntaris sobretot pels qui arriben últims o ,diguem-ho així, els més populars sense crono, sense competir. Si no et queixes no passa res ara... com hi hagi algún motiu pel qual no estàs conforme llavors salta el que ja en té prou de sentir la mateixa queixa tot el dia.
Una miqueta més de sensibilitat que allà estem tots per passar-ho bé.
Dona la sensació que la cursa es fa per que ja fa "x" anys i no s´ha de perdre, entenc que és molt dificil organitzar i molt fàcil criticar peró s´han de buscar alternatives per que la cursa no caigui en un "sense pena ni gloria".

Salut

MES CURSES

Com que la del diumenge pasat no va anar malament del tot, tot i no entrenar, aquest cap de setmana m ´he inscrit a la Pujada i Baixada a Guanta. Aquest any celebren la 25 edició i el regal no està malament del tot una armilla.
Veieu com al final anem a correr per l´obsequi d´aquí venia el post anterior NO els hi deixaré passar que no hi hagi la talla que em correspon.
La cursa no té gaire a dir, tret de que és puja la meitat i la resta és pla o baixada, tal com diu el nom de la cursa. És de les velles del vallès qui més qui menys la fet un munt de vegades a part de que la podem qualsevol cap de setmana per entrenar ja que no han canviat el recorregut en els últims anys, que també és avorit de collons amb el que tenen pels voltants podrien tenir un parell o tres de rutes i anar-les intercalant, peró en fí aixó ja son ganes de fer les coses millor del que les fan.
Sembla que sigui molt critic amb totes les curses peró és el que veig i el que jo faria. Sempre ho miro amb el respecte del que costa muntar un tinglado així. que consti que he estat en els dos costats corredor i ajudant de control a una cursa.
Ja fa uns anys que a Vic es van començar a fer unes curses de muntanya, ara desaparegudes, que a la segona o tercera edició ja van canviar de recorregut i aixó dona un al-licient afegit a la cursa.

Apa a correr i entrenar.

EL NO REGAL

Fa un parell de posts vaig decidir que no tornava a correr si més no a entrenar ja que les curses sempre son especials, la multitud t´empeny a correr, l´ambient també i altres coses.

Unes d´aquestes "altres coses" pot ser el regal que et donen per acabar.

Ho comento per que ahir vaig correr la Cursa Popular de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.

El regal et pot fer decantar a anar a una cursa o altre de les moltes que coincideixen cada cap de setmana.

Per que paguem realment una cursa, que cada vegada son més cares?. Per tenir el regal, obsequi, entrepà ( en algunes), m´agradaria pensar que no és per fer-hi negoci.

I que passa quan vols canviar la talla de la samarreta i et diuen que no hi ha la teva?

Doncs t´has de fotre i emportar-te un llençol que no serveix per res. I aixó és el que va passar ahir.

Llavors si l´any vinent decideixo no pagar i em foto per allà el mig encara seré el dolent. Total per no tenir regal corro sense pitrall no bec aigua i quan acabi m´en vaig al bar i un entrepà i una beguda serà més econòmic que l´inscripció.

Com pot ser que després de 16 o 17 edicions pugui passar aixó? La meva indignació en acabar la cursa va anar en augment a mida que hi anava pensant.

La propera no deixaré que torni a passar i parlaré amb qui fagi falta, prou de "robar-me" els meus diners o serà la última vegada que pagui a cada cursa on hi hagi aquests tipus d´incidències.

En fi paciència i a un altre cursa la setmana vinent