BTT PART DEL CAMI DE SANT JAUME

Aprofitant que avui tenia el dia de festa he agafat la BTT. Sense cap rumb vaig cap a Sant Quirze del Vallés. Un cop a dalt de la Serra de Galliners recordo que hi ha senyalitació per anar fins a Montserrat peró un cop en el camí.....SORPRESA...... està senyalitzat el Camí de Sant Jaume des de Barcelona.

Senyals oficials blaves amb la llegenda del camí, quilòmetres que falten etc i també uns pals de fusta amb el simbol de la vieria gravat en relleu, quina passada.

També se que des de Sabadell hi ha segetes grogues peró per seguir-les s´ha de ser enginyer per que o no hi son o es perden i amb prou feines arribes fins a Terrassa, és a dir, la marevellosa distància de uns 7 quilòmetres aprox. .....ACOLLONANT de perfecte¡¡¡¡¡¡¡.....per fer aixó millor quedar-se a casa i no embrutar res.

Seguint les que he trobat "oficials" he arribat fins a Ullastrell uns 25 abans de Montserrat sense cap problema. El proper dia carregaré la bici al cotxe i faré un altre tros potserfins al Monestir.

Tot aquest tram és ciclable menys un trosset on els matolls han crescut massa i quasi bé no es pot passar ni caminant. El millor seria fer una tirada en linea peró quan no pot ser, no pot ser.

Anar i tornar 40 kms

Apa salut a tutti.

Diumenge a per els deu quilòtres de Sant Jaume a Sant Llorenç Savall.

AIXO S´HA ACABAT

Pujant cap a Prat del Cadí, estiu 2010

Ho deixo, no vull patir més.
Quan no és una cama és l´altre, d´altres la motivació. Estic fart d´anar-me creien que és questió de posar-s´hi peró ni així trobo la manera de voler surtir a correr.
Ara és el tendó d´aquiles. A la que porto quinze minuts fot mal tota la cama.
Tampoc ajuda que ara tingui més motivació per anar amb bicicleta.
Ganes de caminar, ganes d´esqui de muntanya,ganes d´esquí de fons, és a dir, res que tingui impacte sobre les articulacions.

No creia alló que deien que si l´edat no perdona, que si ens fem grans, que si tomba que si gira i al final serà veritat. I aixó que no he competit, només a mí mateix i sempre quedava segon.
Costa una mica fer el canvi de només surtir a correr, a surtir per fer salut i veure que vas “arrosegant” els peus.
I tampoc serveix el que et diguin “el que tuvo retuvo”. Que no ho veieu que per sobre d´aixó hi ha les GANES de sortir.

En fí que sempre arriba un punt on treiem el famós llibre d´excuses, si home aquell que serveix per tot i en qualsevol ocasió, tant és quin esport es practica o la feina que es fa sempre hi ha un capitol dedicat.

Ahir mateix un company em va fer reflexionar sobre el sortir per sortir peró, tot i així, no em veig capaç fins que el mal desapareixi del tot la sensació del no poder tirar, la de aixecar polseguera per que estàs arrossegant els peus és fa realment feixuga.

Vinga a seguir entrenant i a fer el que ens vingui de gust.

MAS CADAFALCH

Des de l´últim post han passat coses. He passat de les bones sensacions a tenir-ne de dolentes. M´explico, no és que siguin dolentes de deixar de còrrer peró tot el que estava fent anava en contra de progressar i em vaig trobar que anava enrrera.

Cames pesades, bloqueix total a les pujades, sensació de no poder apretar al pla i baixada (mal de cap, cansament, malt als ossos, enfebrat)

Total que prenc la decisió de no seguir l´entrenament marcat haviam que passa i programar entrenaments que ajudin a agafar ritme de cursa i dues curses abans de la Mitja Marató de Sant Llorenç Savall (objectiu final).



1ª prova 26/09/2010 Pujada i baixada a Can Cadafalch 14,5 kms.

Sensacions en pujada molt bones peró en pla i baixada res de res. Fins als voltant de l´hora de cursa tot correcte a partir d´aquí caiguda en picat en el rendiment.

Falta ritme de cursa.


2ª prova serà el 17/10/2010 a Riudecanyes 17 kms. Es la primera edició i no en tinc referències de cap tipus.



Salut,

BONES SENSACIONS

D´acord amb el planing de l´entrenadora aquest cap de setmana tocava descans el dissabte i 3h de BTT el diumenge.
Només fa una setmana que he començat la rutina i sembla que funciona, o serà la motivació?
Per que, es clar, només amb un setmana dubto que trobi millores en res. En tot cas les 3h van donar per fer 42 kms i aixó feia molt temps que no era capaç de fer-ho.

VISCA LA MOTIVACIO.

També ajuda les sessions de compex quan creus que no has assolit el treball suficient ens els tots poderosos quadriceps. Si el fan servir els cracks per que nosaltres no?
I aquesta setmana doncs més força/resistència i correr i el cap de setmana BTT a Besalú.


Salut

VEIG LLUMS

Ultimament em trobo amb molts cotxes que em fan ràfegues amb les llums del cotxe.
Que no estava prohibit?
Que es pensen que sóc adiviní?
Que hi ha allà d´on venen policia, extraterrestres, assessins en serie, un gat, un gos, un accident potser res de res?
La majoria de vegades és aixó, després de deixar-te enlluernat, resulta que no veus res, que no passa res, que no hi ha res.

Senyors deixin de tocar els collons i condueixin no es preocupin de mí que ja sóc prou grandet.
I que sàpiguen que si em fan llums per que porto les meves obertes a les dotze del migdia és per que, encara que no és obligatori, és recomanació de la DGT i d´aquí a poc ho serà d´obligatori.

Que condueixin bé i sense molestar.

JA HE COMENÇAT

Cap de setmana 28-29 d´agost de 2010.

Fugin de la calor del Vallès decidim anar a Martinet de Cerdanya per estar a la muntanya i aprofitar per fer alguna caminada, btt i agafar tota la fresca possible.

La caminada curteta Estana-Prat del Cadí, si no heu estat mai a cap dels dos llocs us el recomano molt. Que ben parit és el Cadí de tant a prop.

La caminada no és gens complicada i val molt la pena per la vista magestuosa del Cadí-Moixeró.

Naltros fent una paradeta direcció Prat del Cadí

Prat del Cadí. EL Cadí-Moixeró al fons.

Després tarda de piscina.

La btt, apart de que ens agrada, serviria per començar la posta apunt que m´ha de portar a aguantar tota una jornada d´esquí sense tenir les sensacions de que t´has de rebentar els lligaments, aquelles sensacions que surten després de dinar o de fer un "bocata".

Circuit btt Estana-Matinet-Querforadat-Estana. Val a dir que 30kms es fan per asfalt peró va anar força bé per poder posar els quadriceps a prova i pujar a ritme.

Pujant cap al Querforadat

Cara d´esforç, de tornada cap a Estana

Resultat: ahir dilluns, primer dia d´entrenament, semblava que els quadriceps havien de sortir rebentats de les meves cames.

En fí, que llargs seràn aquests mesos d´entrenament espero que al menys hi hagi una molt bona temporada de neu (poseu ciris, reseu i ajudeu- me jejeje).

PREPAREU-VOS

Aixó és un avís i no una amenaça. La setmana vinent comença la preparació que m´ha de portar a estar una miqueta en forma per la Mitja marató de Sant Llorenç Savall i més endavant a tenir un millor rendiment a la temporada d´esquí.
Aixó sobre el paper, la veritat pot ser i serà un altre.
Considerant que el meu nivell d´esquí és baixissim per poca millora que hi hagi serà un èxit rotund.
Tema corre, ja son figues d´un altre pané. Anys enrrera el nivell era acceptable, ara fa temps que no estic per corre per tant, igual que a l´esquí, per poc que millori "èxit assegurat". Ara, mirant els temps i rendiment d´anys anteriors em puc fotre una hostia que em tornarà a la realitat.
Ja ser que es diu que "quien tuvo, retuvo, peró la veritat és que retenir, retenir no gaire.

La cuestió és que, si no tingués aquest entrenament no em motivaria i aixó em portaria a una espiral de, no ganes d´entrenar, no ganes de fer la cursa, no ganes de patir en fi "no ganes"

Per tant PREPAREU-VOS que surto a entrenar.

BTT A TOPE (AIXO ESPERAVA)

EL cap de setmana passat 14 i 15 d´agost vam agafar els "trastos" i les btt´s i cap a Sant Joan de L´erm, que hi falta gent.

Dissabte 14, direcció Pic de l´Orri, anar i tornar 43 quims aproximadament. Tot anava bé, tot i anar per una pista dura, en el sentit de compacta amb molta pedra, fins arribar a l´estació d´esquí de Portainé. Allà un bon senyor estava arreglant la pista que ens havia de portar fins al cim. La veritat és que després del "turmento" que portaven de la pujada anterior ens va desmoralitzar bastant i vam decidir tirar enrrera, el nostre "goç en un poç".
Arribada al refugi de la Basseta i ha prendre un cafè.

Tarda plovent a bots i barrals.

Diumenge 15, s´aixeca núvol i decidim esperar. Passen les hores i res de res segueixen els núvols i el fred present.
Arribat el punt de que ja no podiem fer interesant, es a dir, una pedalada llarga per poder estar la major part del dia, decidim anar a la Seu a veure quin temps fa.
Per sort no hi ha núvols i la temperatura és millor, fem una volta de dues horetes i cap a Andorra a celebrar santa Maria.

En fí aixó vol dir que haurem de tornar Sant Joan de l ´Erm a fer el que ens queda.

La Btt que anirà "in crescendo" està pensat en la preparació de la temporada d´esquí tant de pista com de muntanya conjuntament amb correr i circuits de força-resistència.

Apa salut,

USA IMATGES

Tal com es diu en castellà "para muestra un botón". Aquí la prova del viatge pels incrèduls, jejejej

Excursió a Glacier point, darrere a la dreta el Capitàn i a l´esquerra el Sentinel

Yosemite National Park

La Rosa arrepenjada en un sequoia a Tolowme Grove

Prenent un refresc en un bar al Grand Canyon National Park

La Rosa en el Grand Canyon National Park, impresionant.

Como no un passeig per Las Vegas.

Una foto típica amb el Golden Gate al fons a San Francisco.

CAP DE SETMANA DE PLATJA

Feia molt emps que passava un cap de setmana a la platja i molt menys a la Costa Brava.

Si el que vols és la tranquilitat aquella de no fer res és el millor. Una estona al sol i una estona a l´aigua i així fins a l´avorriment.

Tot aixó amanit amb, ara un gelat ara una birreta i per acabar-ho de rematar un bon arrós.

Aquest cop va ser arrós negre (encara tinc les ungles negres).

El meu company Jordi Rubio i jo mateix quasibé gamba del tot.

La Rosa i el Jordi en un lloc excepcional per fer un bany.

CRONICA AMERICANA

Una petita crónica del pas pels USA aquestes vacances.

Viatge BCN-NY i NY-SF. Després de perdre el compte d´hores, sort que vas enrrera, arribem a l´hotel tot i així son les 23h, menys mal que vam reservar per no haver d´estar buscant a les tantes de la nit. Passem bona nit.


Esmorzar i sortida cap a Yosemite National Park, meca dels escaladors. Pels que alguna vegada em escalat i no ens hem atrevit a fer grans parets és visita obligada si es viatge a aquest pais.
Aquí estarem un parell de dies per poder visitar el Village i poder fer alguna excursió.
Escollim anar a Glacier Point a peu, també s´hi pot anar amb cotxe. Després de "lluitar" dues hores i mitja contra la pujada arribem al cap de munt i hi ha dues vistes ben diferents. Una és la del Half Dome, tota la vall, Royal Arches, etc i l´altre tota la potulada de gent amb xancles, mudats com si anessin de boda, aixó és el que té que es pugui arribar a motor.

Allà dalt t´en adones de la immensitat del parc. El que aquí podria ser una excursió mitjana allà és de les petites, les grans rutes poden durar dies.


Després d´aquesta visita reprenem la marxa cap a Grand Canyon National Park, aquí és on tenim el dilema si fer una tirada o bé parar a mig camí.

Decidim que anem tirant i ja veurem. Sortida ben dora al matí i despres de 12h arribada a Tusayan, porta d´entrada a Grand Canyon, queden dues milles. Aquesta va ser la part mes dura del viatge i es que quan es va tant curt de temps i hi ha tant cosa a veure t´has de menjar aquestes barbaritats.

Ens instalem en un camping.

Grand Canyon, aquest inmens forat a la terra juntament amb la llargada del riu Colorado és una de les millors visions per regalar als ulls. Terra vermella, troços verds, marrons tot plegat fa que el Canyon tingui tres o quatre tonalitats diferents depenen de l´hora del dia. I anar als dos punts on es veuen les millors postes de sol és una imatge que es queda clavada a la retina. (Hopi point i Mojave point)
Un petita excursió de 3-4 hores ens va portar a caminar per dins del forat i.... a més avall més calor, es poden assorlir 45º al fons de la vall, després de baixar entre 900 i 1300 mts de desnivell peró aixó ja son ganes de caminar, la nostra "excursioneta" ens va portar a fer 400 mts de desnivell (Kaibab trail south que enllaça amb la noth i que es pot fer tota).
També és recomenable la Raim trail que va vorejant el precipici.

Següent parada Las Vegas. Arribada i ens instalem en un Motel"ucho".

Que dir d´aquest paradís de joc, sexe, alcohol i grans edificacions. Tot és tant exagerat que el que es veu a les pelicules i el que t´expliquen queda curt. Màquines grans, gent grossa, atraccions dins els casinos, espectacles al carrer, etc,etc.

Tant pots guanyar un cotxe com 30 milions de dollars o , el que és més problable, que surtis més escurat que una rata.
Aixó sí ja podeu anar preparats a l´estiu; mitjana de temperatura 40º fins i tot de nit.


Tram final, SF city quatre dies.

Ciutat molt mediterrània, encara que sembli un tòpic. Visites obligades Golden Gate, Chinatown, Financial District, Coit Tower, Fisherman´s Wharph, Museu del Cable Car i tot el que surt a qualsevol guia. Amb temps també molt recomenable Sausalito, on hi ha les cases vaixell, i voltants.


Tornada cap a casa SF-Toronto i Toronto-BCN. Unes bones vacancetes tot i sortir car el menjar, allotjament (campings a 25 usd la tenda,30 usd per pax a un Hostel, Motels a 50 usd la habitació) i gasolina (3,19 usd el galó), no entenc com sent productors està al mateix preu que aquí.

Ara mateix és un pais car de visitar peró be val una visiteta.
En quan tingui les fotos preparades les penjo.

Salut

MES COMPTE ENRRERE

I és que el compte errere d´ara encara és més gran "1 any",el que queden per les següents vacances. Aixó ha sigut vist i no vist, ara estic volant i sense adonar-t´en tornes a estar a l´avió peró en sentit contrari, tornant cap a casa.

Peró per aixó son les vacances per anar a tope dormir poc i estar tot el dia caminant o fent aixó o alló.
Visitar els punts d´informació turistica i recollir una quantitat ingent de folletons, propagandes amb descomptes i punts d´on poder treure les millors fotos.

Aquest any volteta pels USA, San Francisco, Yosemite National Park, Grand Canyon National Park, Las Vegas i tornada a San Francisco. Tot aixó amanit amb unes 1800 milles de conducció a 70 mph (inacabable).

Pais de contrastos molta calor de dia, nits fresques (depenent del lloc) i al final bastant fred a SF.
Al Grand Canyon passes de estar fregit durant el dia a dormir bastant bé per les nits. El que no s´enten és com es pot estar per sobre dels 30º estan a 2300 mts sobre el nivell del mar.

La calor de Las Vegas ja és insoportable poden estar desde el mes de maig fins el setembre a 40º de mitjana i a les nits NO refresca. Aquest any vam "pillar" vent calent i la calor normal, el que tampoc s´enten és que a les dues de la matinada no afluixés ni mica. Així és molt dificil dormir.

Peró el que em va sobtar més és lo car que està tot. Sembla que hagin fet el mateix qie nosaltres amb l´euro, apujar-ho tot, dormir car (ja sigui en Motel que en camping), menjar car (tant comprar com anar al restaurant) i la gasolina igual que aquí, cosa imcomprensible ja que son productors de petroli.

Tot i amb aquestes "pegues" el pais és molt recomenable de fer una visita

Salut

COMPTE ENRRERE II

Aixó està a punt d´explotar

Treien el dia d´avui ja només queden dos dies. D´aquests dos, un, el de divendres, haig d´aguantar 5 hores de formació d´un collons de programa.

No se si en treuré res quan un 1/3 de la meva persona està pensant en fer l´equipatge, un altre 1/3 amb ganes de plegar i últim 1/3 ja està als EEUU.

Mira que hi ha mesos durant l´any. En fí entre aixó, les vacances pel mig i que el "pograma" no està operatiu fins l´octubre el dia "D" ja no recordaré res de res i l´esforç haurà de ser titànic.

Apa bones vacances.

COMPTE ENRRERE

Yosemite National Park

Queden:

Tres dies per agafar vacances.

Quatre per marxar cap a EEUU de vacances.

Dinou per tornar a treballar

I després, tot l´agost fent el vint-i-nou amunt i avall (piscina. platja, etc, etc)

Un petita representació dels parcs que aniré a veure, la foto de dalt n´és un.

Bones vacances¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Bryce Canyon National Park

Grand Canyon National Park

UT AND

El cop final al llarg cap de setmana, aprofitant el pont de Sant Joan, va ser fer de control a la Ultra trail d´Andorra (112 km i 9700 mts de desnivell).
Quina passada veure la filera de frontals acostant-se al avituallament i un cop allà poder xerrar uns segons amb ells.
Tot s´ha de dir que venien "frescos" ja que estava al km 17. I tot seguit pujaven 900mts de desnivell en 3.5 kms fins coronar el Comapedrosa.

Si voleu llegir una bona crònica, tot i ser llarga, entreu al seguent blog un bon company i com podreu comprovar un crack.

http://raulangulo.wordpress.com/

Després de veure el que van fer tots els corredors els arribats i els que no, els que es van lesionar al km 17 i els que van abandonar al punt que fos és per treure´s el barret. I jo que em pensava que per anar a dormir a les 7 del matí havia fet una gran proesa jejeje.
Aixó si vaig trossejar 20 rajoles de xoco i tallar 25 quilos de taronges i a més, ells no es van mullar al començament peró jo vaig pillar tota l´aigua de mitja tarda fins arribar al refugi.

Apa salut

QUATRE DIES A ANDORRA

Coincidint amb Sant Joan i que tinc divendres de pont fujo cap Andorra a passar la revetlla i per participar en un gran event esportiu la Ultra trial d´Andorra (112kms i 9000+o- mts de desnivell)

Participar ,aquest cop, vol dir fer de control, no us penseu que vaig TANT sobrat com per poder correr 112km

Peró abans de anar al control ahir faig fer un entrenament en alçada, que sempre va bé.
Ruta: coll de la botella, estació de pal, collada montaner i a partir d´aquí cresta cap al pic del cubil i seguir, mes o menys, crestejant cap al coll de la botella.
Temps: 53´73" i 354mts de desnivell positiu.

Avui divendres tarda-vespre cap al Pla de l´estany a muntar el control que estarà obert de les 01,30 fins a les 05,00.

La resta del cap de setmana FESTA MAJOR DE PAL.


YEHAAAAAAAAAAA, FESTAAAAAAAAA

ALPENS´10

Aquest és el perfil de la "trotada" d´aquest diumenge 06 de Juny de 2010.








Cursa de les 3 Comarques d´Alpens, 26,5 kms i 1060 mts de desnivell.



Que deu tenir aquesta cursa que, cada vegada, que l´acabo dic que no tornaré peró a l´any següent allà estic a les 8,30 a la Plaça Major d´Alpens a punt per anar a correr.

Potser son els corriols, pistes amples, camins que no hi deu passar ningú, només el dia de la cursa, rierols per saltar, una mica de fang, calor, pluja etc. Tot aixó, amb la mida justa, fa que sigui una molt bona cursa a més a més de la bona organització i ganes de tot un poble que es volca en aquesta cursa.

Ja fa uns anys que, com no corris a inscriure´t et pots quedar a fora i és que limitar a 300 corredors és un encert.
Per tant us recomano, a qui no hi ha anat mai, corre-la al menys una vegada.

Aquest any només sortir van caure quatre gotes mal comptades peró sufucients per deixar-te moll i que la sensació d´humitat augmentés. Després d´aixó nuvols i sol.
Tot i que aquest any estava millor que l´any passat vaig fer més temps que en 09 i és que vaig cometre un error de càlcul, els 10 primers quilòmetres no hauria d´haver anat tant relaxat.

Tenia en el cap que en el 09 havia patit molt i no volia repetir l´experiència.
Total 2h 45´ i al final una bon entrepà de butifarra, una bona dutxa freda i a dinar.

Ara només cal esperar un any i veure en quines condicions hi arribo, per que de segur que hi acabaré anat.



No tenim cura.

ESCANYABOCS´10 (segona part)

Cap de setmana multidisciplinar peró moooooolt light,sobretot el dissabte la prova triraid, aixó és el que va ser l´Escanyabocs 2010. Amb aquesta afirmació no vol dir que sigui un crack peró si jo vaig tenir aquesta sensació ja us podeu imaginar un crack

Val que et donin una hora per fer la orientació a peu, si apretaves et donava temps de trobar totes les fites, peró que et donin 1 h per fer la btt i trobar les fites em sembla molt poc. Portàvem 15´i encara no haviem sortit de la seu. En 45´ només tres fites.

Aquí ni estrategia ni po.... falta temps, la prova una miqueta més llarga si us plau.

Massa moguda per tant poc plaer.

Val que sigui popular

Val que hi intentin

Val que vulguin acostar el raid al "populacho"

Peró ni poc ni massa.

Tema a part va ser la pedalada del diumenge, organitzada pel CC Tupedala. Dos circuits-dos desnivells.

Resumit queda així: curt aprox 27 kms 1050 mts de desnivell i el llarg 50 kms 1520 mts de desnivell.

Perfil cursa curta

Perfil cursa llarga

Veien com son aquests de Tupedala et pots esperar de tot en el recorregut, aixó si, no fallen mai en organització ni avituallaments ni en el traçat.

Molts corriols, baixades pedragoses, pistes en bon estat i amples, etc ,una mica de tot.

Es una molt bona pedalada. Tot i que està dins el programa escanyabocs es una prova a part. Pots fer tot l´escanyabocs o només les proves que vulguis.

Els que vulgueu ja sabeu on anar l ány vinent.

P.D.

Crec que vaig ser el que va protagonitzar l´anècdota del triraid. Arribo a la secció del caiac, em poso a dins agafo el rem i em dirigeixo a la linea de sortida.

Només creuar-la la corrent fa virar el caiac cap al marge i quan l´ intento adreçar vaig volcar.

No vaig ser l´únic peró segur que el menys metres vaig fer.

ESCANYABOCS´ 10

Logo de la prova

Anem per parts. Aquest cap de setmana es fa a la Seu d´Urgell l´escanyabocs 2010. Que què és aixó?

Doncs una prova-cursa on es combinen varies proves, per entendre´ns, un raid peró per "matats" (matats=popular).

A més a més hi ha tres proves més opcionals que, aprofitant la organització del raid, pots fer o no. Dues son el dissabte i l´altre el diumenge.

El dissabte a la tarda hi ha la Cursa Vertical Quiri a Noves de Segre i a la nit una cursa d´orientació nocturna per dins la Seu. I el diumenge una pedalada popular que organitza el CC Tupedala.

Si es fa tot s`opta a ser l´escanyaboc de ferro, amb aixó ja es veu la "popularitat" de tot l´event, gràcies per fer-ho possible i que tothom pugui experimentar el que és un Raid per paralles.

El Raid aquest any es composa de: caiac per relleus al parc del segre (a les aigues tranquiles, no fotem) a continuació orientació a peu, després orientació BTT i per acabar tir amb arc, sempre procurant no ferir a ningú.

Fins aquí un petit resum del que ens espera dissabte i diumenge.

Després de la tortura faré una petita crónica o un intent.

Apa a passar-ho bé

UNA ALTRE CURSA AL SAC

Cartell de la Cursa

Dins de la pèsima preparació per la Cursa d´Alpens, del dia 6 de juny, aquest diumenge passat vaig anar a fer la Cursa del Corriol de Solsona.

La cursa té un bon recorregut, bon ambient, bona organització i el que és important no gaire participació. Si no recordo malament erem 250 corredors i crec que a la llargo ho volen limitar fins els 300.

Peró la qüestió no és aquesta sino per què, sense tenir el rodatge sufucient, ens entestem en anar a tope?

Si no entrenem el mateix que fa dos anys per que volem assolir el mateix temps?

Ens creiem que "com ja ho he fet" ara també ho puc aconsseguir i aixó fa que segui l´efecte contrari. Arribat a un punt on les cames i també el cap diuen, peró que estàs fent, els minuts passen de corre al teu favor a corre en contra i et cauen a una velocitat endimoniada.

I penses "res no he perdut tant temps", fins que veus la classificació i el temps promig i t´adones que si, que ho estaves fent malament. I tornes a tocar de peus a terra.

Jo pensava que un cop passes la fase competició aniria a les curses sense crono. Error, un altre vegada, el segueixo engegant a cada cursa, o millor dit, els seguim engegant TOTS. Per que en el fons ens agrada competir ni que sigui amb la nostra propia ombra i poder dir o pensar "mira he quedat per davant d´aquell o d´aquell altra.

Apa salut i fins la propera.

Moments previs

Ella, la Rosa

Jo mateix

Les dues últimes fotos son de la part final de la cursa.