SENSE PARAULES

Gent fent el nivell "C" el dissabte passat, l´altres que faran el "D" el dia 02/06 i et trobes això;

No hi tindría que existi censura a la revista ni ha cap banda.Desnivel va com va el temps fatal.En cuan al material si que potser que aquestas marcas no son les millors pero hi ha per tots.El problema es mes enlla am la historia de la lligeresa cada vegada fant el materia mes poc durader hasta limits increibles,les interesa que duri poc per vendra mes.Y lo que es pitxo la majoria de la gent entra en aquet joc.Per posarte alguns exemples am noms y connoms.El material del nou gri-gri am 2 temporadas está desgastat que ti cages,arnesos ultratecnics que els tens que desetxa casi nous perque no portan proteccio per on pasa la corda,gats de Sportiva de mes de 100 pavos que es trencan els velcros com si resTinc colegas que han tingut que cambia jocs sences de expres de BD als 2 añys y la llista es llarga,en fin es la epoca que ens intentan fe viure.

Ja sé que sóc crític però fa mal als ulls.......

 

La "jefa" fent el darrer esforç

 

 

L´última de l´any.
 Després una temporada atípica, poques pujades a la neu i poca rando toca fer una última aproximació a la neu i amb les pells de foca toca tirar muntanya amunt.

 Potser queda una oportunitat de pujar a l´Aneto sí el temps ho permet, les ganes també i que no sortin inconvenients pel mig.

Salut

SETMANA SANTA

La pluja i el mal temps han fet canviar de plans aquesta setmana santa.
Idea primigenia, anar de sabadell a lleida seguint del cami de sant jaume però les previsions han portat a norris aquesta idea. Sort que hem pogut canviar la nit d'hotel a lleida.
Què farem? Doncs no ho tenim clar.
El que està clar és que la idea primera serà pel pont de maig.


Salut i btt

"MEN VOY"

Ja ha passat un any i aixó vol dir que s´acosta la sortida d´esquí.
Aquest any toca Austria concretament la estació de Ischgl, també anomenada "la ibiza de los alpes", per qué será?

Cinc dies a tope, cinc dies amb els col-legues, cinc dies "intentant" sortir una mica de festa, cinc dies per no pensar en la feina, cinc dies per no veure als politicots d´aquest país.

I a la tornada una miqueta d´esquí de fons que aquest any encara no n´he fet, per falta de neu no de ganes.

A10

ERROR

Aquesta també és bona. Comentari a una carta d´un diari


Collons, si beus cerveza mentres fas l'escudelle, ja anteng perque s'estima mes la de la seva mare. Es que per beure alcol as de sepiguer cuan i cuant.


I tant ample.
" No hase falta desir nada mas", señorita.

EL BUENO, EL FEO Y EL MALO

Dia espectacular a l´estació de Baqueira amb bona neu i millor companyia.
Aprofitat el dia al màxim de les 10 fins les 16. Alguns fora pistes controlats, senzills, ja que no entinc ni idea,i la neu tampoc estava en les millors condicions, però amb moltes ganes d´aprendren i anar agafant hores de vol per la neu verge.

Gràcies per les lliçons.

Per mostra un botó en forma de fotografia.

LA POCA NEU

Per fi ha arribat la neu i he pogut perdre la virginitat, parlant de l´esquí. S´ha fet esperar peró tot arriba. Aixó sí ara neva, ara plou, ara fa vent i així no hi ha manera de fer bé les coses. I per agafar els esquis de muntanya feina hi ha. Dins d´aquest mon hi ha coses incomprensibles, com pot ser que la gent pagui per esquiar sense estar tot el domini obert?. Ja sabem que el fanatisme pot amb tothom peró la veritat es que no esta per tirar cohets. Per exemple Pal i Arinsal sense comunicar i molt justet de neu, resultat tot deu a Arcalis i cues quilometriques a tots els remuntadors.
Mes neu ja que aixó no aguanta al mes de febrer.

I mestrestant mirant de reull cap a Austria, ja que el viatge d´aquest any és a Ischgl. Falta molt poc per que estigui tot obert, 238 km i cinc dies per poder descobrir-ho tot.


SALUT A TUTTI

I ENS QUEIXEM DELS ESCALADORS

Foto del tríptic de la prova

Fa uns dies llegia un post d´un amic sobre l´us del magnesi a l´escalada, la marca de senyals en una via, la brutícia, etc. Els comentaris posteriors van anar derivant cap a com som de bruts la gent, uns mes que d´altres.
Doncs be, ahir vaig poder "gaudir" de tot un espectacle "español" ,la Marxa D´or a Sant Llorenç Savall.
Quillos, pentinats estil Neymar, bruts (de tirar coses a terra), crits, maleducats i el més important el 90% castellanoparlants. Aixó sí aviam qui porta la BTT més cara.
Ens queixem dels escaladors peró el mon de la BTT és per flipar. Potser aquí et pots lliurar dels gossos i els nens que criden a peu de via i de les cagades al "monte", tothom té massa pressa per parar a fer necessitats fisiològiques.
Vaig estar flipant durant els 60 kms que era la llargada de la marxa. Crec que vaig acabar mes cansat de sentir a la fauna que no pas per la duresa del recorregut.
El millor és esperar a que algú d´aquests pengi els tracks en alguna web, els recuperis i vagis a fer la pedalada o trobada pel teu compte així t´estalviaràs la "fauna".

APOLLO

Tret d´un comentari d´un tio.
Jo per si de cas no "l´apollaria" gaire.


"GRACIES...... EL VOSTRE APOLLO ES NOTA.. UN COP MES GRACIES PER ACONSEGUIR....."

BTT I PUNT

S´ha acabat, aquest any res de còrrer ho he avorrit,potser és que no ha sigut l´afició de la meva vida. Veig algú i penso, quina mandra posar-te les sabatilles i anar a cremar asfalt o terra.
De fet ell també pot pensar per què ara vull agafar la BTT més que mai.
Una de les raons és que ho limitaré al cap de setmana. Entre setmana doncs.... ja veurem.

La raó del NO còrrer és que després d´un any intentant recuperar les sensacions antigues no hi ha hagut manera. Ara em trobo bé, ara estic tres dies que ni en trobo.
Agafo la BTT i em trobo, agafo les sabatilles i no em trobo. Mira que és fàcil la decisió oi?

Potser la mica que fagi sigui per poder anar amb els companys a la sortida anual peró com que es "caco" ho podré aguantar.

En fí, preparació amb la BTT per poder acabar una pedalada que en tres anys no he pogut ser, sempre retallant. Aquest any 2012 serà el bo.

Salu i molts quilòmetres tant en BTT com corrent.

VACANCES 2011 I TORNADA

Ja hi tornem a ser, de fet ja fa dies, concretament des de el vuit d´agost.
Tant esperar-les i d´un cop de pixa, hi tornes a ser. I no com abans, que deu dies després de estar treballant semblava que encara eres de vacances, poques trucades, comentar el que s´ha fet, etc. etc.

Ara entres a full, a tope, sense poder ni anar al WC, tothom ha fet vacances peró quan estan davant de l´ordinador volen fer com si no hagés pasat el temps.

En fí, ja s´ho faran o bé els hi petarà el cor.

Aquest any furgoneta pels alps francesos, no excents de perill. La idea principal era a anar a Dolomites peró un cop a un cotxe i perdre la matricula pel mig de l´autopista ens va fer quedar-nos a França.

Visita a Chamonix, ports mítics per on passa el tour, Albertville i algún lloc més.



Aguille Du Midi vista des de Brevent

Després d´una setmana llarga i havent ensenyat el parte i explicat el que ens havia passat,masses vegades pel meu gust, sort de la Rosa que parla Francés, tornem que a Sabadell falta gent.

I com que tot ha de tenir un final feliç marxem quatre dies a La Rioja ha menjar pintxos i beure vi, per cert moooolt millor de preu que a Catalunya. Mare meva que bé que viuen aquella gent.

Ara a esperar la tardor i la neu.

TROTADA VALL DE BOI

El dia 02 de juliol va ser el dia "D".
El dia de la sortida anual amb els companys del CNS a fer una trotatada per la muntanya.
El dia de veure qui es "rajava", qui podia i qui no venia.
El dia de comprovar que, o entrenes bé o acabes del revés, bé aixó ja se sap peró mai s´admet.
El dia de veure si els entrenaments de cadascu han funcionat.

Aquest any vam optar per no repetir trotada a la Pica d´Estats i anar cap a la Vall de Boí.
La idea és molt senzilla: sortida de la presa de Cavallers, Comalesbienes, Punta Alta de Comalesbienes, refugi Ventosa, Montardo i retorn a Cavallers.


La "volteta"


La idea era estar entre 6 o 7 hores, caminar a les pujades i trotar als "plans" i baixades. Peró algún que altre mal de genoll, el terreny que ens vam trobar, massa pedregós i l´estat de forma baixissim de més d´un, el meu el primer, va fer que sortissin 8 hores. Aixó també juga al teu favor per encarar el dinar amb més ganes.



Mooolt dora al matí preparant la bossa i recollint



Primeres rampes cap a Comalesbienes



Els quatre "jinetes"amb la Punta Alta al darrera. Fins i tot la càmera ja no sabia el que es feia jejeje.


Al cim de la Punta Alta



El seguent objectiu el Montardo


Al cim del Montardo

Arribat aquest punt, Montardo, queda una llarga baixada fins a Cavallers que sembla no tenir final. Rocs i mes rocs.

Com sempre passa penses que és l´última vegada que t´enrreden peró al dinar ja l´hi donavem voltes al cap d´on anar l´any vinent, molt probablement a Andorra.


Salut

PER LA RUTA DEL CISTER

Cap de setmana de tres dies 11,12 i 13 de juny, amb pluja tota la setmana peró amb un punt d´esperança pel "finde" llarg. Hi així ha sigut. Llavors.....carretera i manta a fer la Ruta del Cister (Vallbona de les Monges, Santes Creus i Poblet),un tortell de 114 kms, dic tortell per que, tot i saber que hi havia 1800 mts de desnivell, no pensava que dos trams fossin tant durs fins el punt de baixar de la BTT.

El perfil del "tortell"


Pensant que diumenge podia caure la de deu, a nivell solar, vam decidir fer al màxim de quilòmetres el dissabte, en van sortir quasi bé 70. Així que pedals i amunt.



Primeres rampes sortint de Vallbona de les Monges.

Els primers 30 quilòmetres van ser "tranquils" una pujada al Coll de Collvert entre Rocafort de Queralt i Montbrió de la Marca van marcar la dificultat.


Senyal a dalt de Collvert.


Una relativa baixada ens porta al següent monestir.
A Santes Creus era hora de trucar en els possibles afortunats de que ens tinguessin a dormir i sopar.
Penso..., és la Ruta del Cister segur que trobem lloc a més portava un llistat de tres fulls amb allotjaments adherits a la ruta. EM VA COSTAR CINC TRUCADES trobar lloc.
"Ho sento està tot ple", "Ui només fem reserves prèvies", "Pots trucar a un parell d´albergs".
Sort que hi ha crisi, em veia dormint al ras i tapant-me amb la BTT.
A la sisena trucada trobo lloc Hotel Els pins de Prenafeta a cinc quilòmetres de Montblanc.
Ara mateix no sabia com descriure aquell.....hotel?. Semblava un "balneari"anat a menys i deixadot. Peró després del 6 o 7 hores damunt la bici, si et pots dutxar, menjar el dormir és igual.
Aixó sí abans d´arribar t´has hagut de menjar el tortell mes gran de tota la ruta pujar i passar el Coll de Prenafeta, crec que nosaltres ens vam equivocar i no ens vam desviar per la ruta alternativa per BTT ja que els tros final era un pedregar infernal mes apte per anar a peu.
Al menys la recompensa a la vista és millor que no pas a Collvert.



A dalt del Coll de Prenafeta amb Montbrió de la Marca a baix.

Diumenge al matí un bon esmorzar a la plaça de Montblanc i direcció cap el tercer objectiu el Monestir de Poblet, aquí ja es comencen a veure mes "domingueros". El dia anterior no vam trobar ningú per les pistes plenes de pols.
La dificultat del dia està en pujar al Santuari del Tallat ja molt a prop de Santes Creus, a partir d´aquí ja és tot baixada.
Baixant del tallat ja tornem a trobar els típics camps de secà de Lleida.
Tota la ruta està molt ben senyalitzada, kms que portes els que et queden, sempre a trams.
De totes maneres al web de la ruta del cister hi ha els tracks per poder anar amb GPS i fins i tot per internet ens pot trobar un Road book.

Molt recomenable sobretot evitar l´època de més sol. Nosaltres vam acabar bastant cremats pel sol.



El "retonno"al punt d´origen.



La prova feafent del quilometratge.

JUANITUUUUUU

Ja hi tornem a ser a treure en Juanitu i a la seva troupe de l´himalaia. Aquest cop han fet un comunicat, suposo que per fer veure que els "españoles" estan tots junts i no abandonen a ningu com pretenia la Coreana.
Ja fa pudor aquest tio i els del filo i la Edurne i tota la colla passigolla. Que no ho veu que tambe era per alla un home de 72 anys i pim pam cap problema.

Juanituuuuu que et va gran tot aixo i quan es recuperi que l´hi facin l´entrevista al sherpa que el va baixar a llom.
Pobre gent, quins grans oblidats de tot aquest circ. Si amb aixó creuen que la gent que estima la muntanya s´hi poden enmirallar van arreglats un gran percentatge els té coms els pallassos de la tele.


A10

4ª MOLA DEL 2011

Divendres passat quedada a la torre de l´Angel amb quatre companys del CNS. La sortida prometia o aixó em pensava,
Primeres rampes, collons ja vaig l´últim. Als 20 minuts de còrrer seguia al darrera i les sensacions a cada passa que feia pitjor. Començo a pensar, aixó és que ahir (dijous) com que també vas sortir estàs cansat.
A dins el cap et flueixen tot tipus de pensament i quasibé tots negatius que si poc entrenament, de mala qualitat, mal fet,etc, etc. No em podia creure que estigés tant malament com per no poder seguir dignament.

Fins que un d´aquest et diu: "falta ritme de cursa", rememorant unes paraules d´un company corredor i escalador.
Va ser justament la paraula "ritme" la que em va fer pensar, arran d´un post que vaig llegir, molt bó per cert. No serà que aquest "ritme" està fora de lloc? Poser haig de buscar uns altres "ritmes" i aquest deixar-lo aparcat o no tornar a "ballar" més.

Al final 1h15´23" +549 mts positius i sensacions dolentes.

Dissabte descans i cap a la Seu d´Urgell amb les bicicletes per fer una pedalada el diumenge.

Tot comença bé. En la primera hora de BTT havia pedalat 15 kms. Arribo al primer avituallament aprox. quilòmetre 18. I a partir d´aquí l´infern, 6 kms de pujada 1h30´, segon avituallament km 27 aprox. Fent un senzill calcul per acabar els 48 kms hauria necessitat prop de les 5h.
Bastant cansat és en aquets segon avituallament on decideixo tirar pel recorregut curt ja que hi havia la possibilitat.
Acabant de menjar sindria em tornar venir al cap el "ritme". Potser ha arribat l´etapa de que ja no es poden "ballar" dos "ritmes". O un o l´altre.
Si no es va bé el "ball" es torna agònic, no es disfruta.

Salut

ABANDONAR????

Qué us pensaveu qu havia abandonat les moles o la preparació per las trotada del juliol?
Doncs no. Una petita lesió al turmell m´ha deixat fora del "circuit" un parell o tres de dies.
La sessio continua.........
Aquesta setmana dos dies de correr un per probar com estava de la lesio i ahir més candela.
Si tot va be la setmana vinent dos dies de mola el divendres segur i l´altre a triar, potser dilluns.
Ahir mentre sopavem els companys del CNS, de tant en tant toca,ja decidiem quina ruta farem el mes de juliol, potser ve mes gent peró, sense dret de vot sobre el recorregut jejejejejej.
No diré res, només que és a prop de Boí, la ruta? Doncs secret d´estat.
En. El mateix sopar també vam "comspirar" dos dels tres que estavem en anar a fer l´aneto un mes abans de la trobada caminant, sense correr, només per acumular desnivell ja que un del grup en una sola tacada en fará 6200 en una cursa trail i sobre aixó no s´hi pot competir collons.

ARA EN ALÇADA

Ara que la neu ja ha desaparegut, a la velocitat de la llum toca pode fer entrenaments en alçada. I quin millor lloc que Andorra.
Així doncs aprofitant les festes de Setmana Santa, que només tenen feina els capellans i cada cop menys, agafo tratos i cap al pais veí que hi falta gent.
La idea és alternar BTT i correr peró el mal temps ha fotut enlaire la BTT.
En una finestra de bon temps, com diuen els alpinistes, m´he enfilat cap el coll de la botella per poder una trotada integrament per sobre els 2000 mts d´alçada amb cota máxima 2358 mts, Pic del Cubil. Que bo seria poder estar 15 dies entrenant per aquestes alçades.
No s´enten com en un pais de muntanya no trobis mai ningú en rutes com aquestes, ben be que tot está enfocat a
L´esquí. Tot s´ha de dir que si que hi ha llocs on anar a correr és enmig de turistes. Aquestes son les valls mes conegudes.

Resum: 1h12`05¨ +381mts.

Aixó va "viento en popa"

3ª MOLA DEL2011

L´objecte de l´ascenció, llom sense cap mena de dificultat



Dissabte passat aprofitant que estava per el Vallès vaig decdir anar a corer per la Mola. La primera idea era fer el cim i després anar al Montcau peró la quantitat de gent que vaig trobar em va ratllar i.....canvi de plans.
Decideixo anar direcció Montcau i despreés cap a la Serra de l´Obac per anar fins a l´Alzina del Sal.lari,passant pel Coll de Box i Coll de Tres Creus, feia temps que no corria per allà i segurament, com així va ser, sense gent.
L´únic inconvenient, si no sap o no recordes mes camí,és que has de baixar a la carretera i anar a buscar la riera seca.
És com correr per la platja ara s´enfonsa un peu, ara es torça un turmell, etc.

Satisfet i amb la feina feta 2h 09´40" i +720 mts de desnivell.

Anem esmolant la forma,la capacitat de patiment i sobretot la ment que sempre et diu que pleguis.


Salut

ORDINADORETS

Aixó és un prova feta des de un ordinador d´aquests miniatures. A primer cop de vista sembla que no és pugui fer res, que pitjarás dues tecles amb un dit.
Peró encara és prou agil per escriure no un tractat de filologia peró si per sortir del pas quan estás de vacances i el temps és una merda.


A reveure

FEINA FETA

Sempre controlant el temps

Ahir tocava còrrer, és a dir, ritme "allegro" ja que les últimes sortides, les de la Mola, els ritmes son baixissims i és perd velocitat.
Doncs bé ni ritme, ni velocitat ni polles en vinagre. Que lluny estic, ara per ara, del ritme que havia portat anys enrera de fet no se ni si m´hi acostaré.
Val que he estat tot l´hivern sense còrrer, val que no entreno tant com abans peró no poder baixar dels 5min/km em sembla irreal.
Tot sigui per la sortida del Juliol, allà l´important serà el desnivell més que la velocitat peró s´ha de fer de tot i per tant patir els rigors del crono que , evidentment, sembla que vagi el doble de ràpid que tú.

En fi, 1h13´40", +226 mts, 14 kms.

PD. Dissabte un altre Mola, Montcau o Serra de l´Obac encara està per decidir.