Ultimament em trobo amb molts cotxes que em fan ràfegues amb les llums del cotxe.
Que no estava prohibit?
Que es pensen que sóc adiviní?
Que hi ha allà d´on venen policia, extraterrestres, assessins en serie, un gat, un gos, un accident potser res de res?
La majoria de vegades és aixó, després de deixar-te enlluernat, resulta que no veus res, que no passa res, que no hi ha res.
Senyors deixin de tocar els collons i condueixin no es preocupin de mí que ja sóc prou grandet.
I que sàpiguen que si em fan llums per que porto les meves obertes a les dotze del migdia és per que, encara que no és obligatori, és recomanació de la DGT i d´aquí a poc ho serà d´obligatori.
Que condueixin bé i sense molestar.
martes, 31 de agosto de 2010
JA HE COMENÇAT
Cap de setmana 28-29 d´agost de 2010.
Naltros fent una paradeta direcció Prat del Cadí
Pujant cap al Querforadat
Cara d´esforç, de tornada cap a Estana
Fugin de la calor del Vallès decidim anar a Martinet de Cerdanya per estar a la muntanya i aprofitar per fer alguna caminada, btt i agafar tota la fresca possible.
La caminada curteta Estana-Prat del Cadí, si no heu estat mai a cap dels dos llocs us el recomano molt. Que ben parit és el Cadí de tant a prop.
La caminada no és gens complicada i val molt la pena per la vista magestuosa del Cadí-Moixeró.
Naltros fent una paradeta direcció Prat del Cadí
Prat del Cadí. EL Cadí-Moixeró al fons.
Després tarda de piscina.
La btt, apart de que ens agrada, serviria per començar la posta apunt que m´ha de portar a aguantar tota una jornada d´esquí sense tenir les sensacions de que t´has de rebentar els lligaments, aquelles sensacions que surten després de dinar o de fer un "bocata".
Circuit btt Estana-Matinet-Querforadat-Estana. Val a dir que 30kms es fan per asfalt peró va anar força bé per poder posar els quadriceps a prova i pujar a ritme.
Pujant cap al Querforadat
Cara d´esforç, de tornada cap a Estana
Resultat: ahir dilluns, primer dia d´entrenament, semblava que els quadriceps havien de sortir rebentats de les meves cames.
En fí, que llargs seràn aquests mesos d´entrenament espero que al menys hi hagi una molt bona temporada de neu (poseu ciris, reseu i ajudeu- me jejeje).
viernes, 27 de agosto de 2010
PREPAREU-VOS
Aixó és un avís i no una amenaça. La setmana vinent comença la preparació que m´ha de portar a estar una miqueta en forma per la Mitja marató de Sant Llorenç Savall i més endavant a tenir un millor rendiment a la temporada d´esquí.
Aixó sobre el paper, la veritat pot ser i serà un altre.
Considerant que el meu nivell d´esquí és baixissim per poca millora que hi hagi serà un èxit rotund.
Tema corre, ja son figues d´un altre pané. Anys enrrera el nivell era acceptable, ara fa temps que no estic per corre per tant, igual que a l´esquí, per poc que millori "èxit assegurat". Ara, mirant els temps i rendiment d´anys anteriors em puc fotre una hostia que em tornarà a la realitat.
Ja ser que es diu que "quien tuvo, retuvo, peró la veritat és que retenir, retenir no gaire.
La cuestió és que, si no tingués aquest entrenament no em motivaria i aixó em portaria a una espiral de, no ganes d´entrenar, no ganes de fer la cursa, no ganes de patir en fi "no ganes"
Per tant PREPAREU-VOS que surto a entrenar.
Aixó sobre el paper, la veritat pot ser i serà un altre.
Considerant que el meu nivell d´esquí és baixissim per poca millora que hi hagi serà un èxit rotund.
Tema corre, ja son figues d´un altre pané. Anys enrrera el nivell era acceptable, ara fa temps que no estic per corre per tant, igual que a l´esquí, per poc que millori "èxit assegurat". Ara, mirant els temps i rendiment d´anys anteriors em puc fotre una hostia que em tornarà a la realitat.
Ja ser que es diu que "quien tuvo, retuvo, peró la veritat és que retenir, retenir no gaire.
La cuestió és que, si no tingués aquest entrenament no em motivaria i aixó em portaria a una espiral de, no ganes d´entrenar, no ganes de fer la cursa, no ganes de patir en fi "no ganes"
Per tant PREPAREU-VOS que surto a entrenar.
miércoles, 18 de agosto de 2010
BTT A TOPE (AIXO ESPERAVA)
EL cap de setmana passat 14 i 15 d´agost vam agafar els "trastos" i les btt´s i cap a Sant Joan de L´erm, que hi falta gent.
Dissabte 14, direcció Pic de l´Orri, anar i tornar 43 quims aproximadament. Tot anava bé, tot i anar per una pista dura, en el sentit de compacta amb molta pedra, fins arribar a l´estació d´esquí de Portainé. Allà un bon senyor estava arreglant la pista que ens havia de portar fins al cim. La veritat és que després del "turmento" que portaven de la pujada anterior ens va desmoralitzar bastant i vam decidir tirar enrrera, el nostre "goç en un poç".
Arribada al refugi de la Basseta i ha prendre un cafè.
Tarda plovent a bots i barrals.
Diumenge 15, s´aixeca núvol i decidim esperar. Passen les hores i res de res segueixen els núvols i el fred present.
Arribat el punt de que ja no podiem fer interesant, es a dir, una pedalada llarga per poder estar la major part del dia, decidim anar a la Seu a veure quin temps fa.
Per sort no hi ha núvols i la temperatura és millor, fem una volta de dues horetes i cap a Andorra a celebrar santa Maria.
En fí aixó vol dir que haurem de tornar Sant Joan de l ´Erm a fer el que ens queda.
La Btt que anirà "in crescendo" està pensat en la preparació de la temporada d´esquí tant de pista com de muntanya conjuntament amb correr i circuits de força-resistència.
Apa salut,
Dissabte 14, direcció Pic de l´Orri, anar i tornar 43 quims aproximadament. Tot anava bé, tot i anar per una pista dura, en el sentit de compacta amb molta pedra, fins arribar a l´estació d´esquí de Portainé. Allà un bon senyor estava arreglant la pista que ens havia de portar fins al cim. La veritat és que després del "turmento" que portaven de la pujada anterior ens va desmoralitzar bastant i vam decidir tirar enrrera, el nostre "goç en un poç".
Arribada al refugi de la Basseta i ha prendre un cafè.
Tarda plovent a bots i barrals.
Diumenge 15, s´aixeca núvol i decidim esperar. Passen les hores i res de res segueixen els núvols i el fred present.
Arribat el punt de que ja no podiem fer interesant, es a dir, una pedalada llarga per poder estar la major part del dia, decidim anar a la Seu a veure quin temps fa.
Per sort no hi ha núvols i la temperatura és millor, fem una volta de dues horetes i cap a Andorra a celebrar santa Maria.
En fí aixó vol dir que haurem de tornar Sant Joan de l ´Erm a fer el que ens queda.
La Btt que anirà "in crescendo" està pensat en la preparació de la temporada d´esquí tant de pista com de muntanya conjuntament amb correr i circuits de força-resistència.
Apa salut,
lunes, 9 de agosto de 2010
USA IMATGES
Tal com es diu en castellà "para muestra un botón". Aquí la prova del viatge pels incrèduls, jejejej
Excursió a Glacier point, darrere a la dreta el Capitàn i a l´esquerra el Sentinel
Yosemite National Park
La Rosa arrepenjada en un sequoia a Tolowme Grove
Prenent un refresc en un bar al Grand Canyon National Park
La Rosa en el Grand Canyon National Park, impresionant.
Como no un passeig per Las Vegas.
Una foto típica amb el Golden Gate al fons a San Francisco.
CAP DE SETMANA DE PLATJA
Feia molt emps que passava un cap de setmana a la platja i molt menys a la Costa Brava.
Si el que vols és la tranquilitat aquella de no fer res és el millor. Una estona al sol i una estona a l´aigua i així fins a l´avorriment.
Tot aixó amanit amb, ara un gelat ara una birreta i per acabar-ho de rematar un bon arrós.
Aquest cop va ser arrós negre (encara tinc les ungles negres).
El meu company Jordi Rubio i jo mateix quasibé gamba del tot.
La Rosa i el Jordi en un lloc excepcional per fer un bany.
martes, 3 de agosto de 2010
CRONICA AMERICANA
Una petita crónica del pas pels USA aquestes vacances.
Viatge BCN-NY i NY-SF. Després de perdre el compte d´hores, sort que vas enrrera, arribem a l´hotel tot i així son les 23h, menys mal que vam reservar per no haver d´estar buscant a les tantes de la nit. Passem bona nit.
Esmorzar i sortida cap a Yosemite National Park, meca dels escaladors. Pels que alguna vegada em escalat i no ens hem atrevit a fer grans parets és visita obligada si es viatge a aquest pais.
Aquí estarem un parell de dies per poder visitar el Village i poder fer alguna excursió.
Escollim anar a Glacier Point a peu, també s´hi pot anar amb cotxe. Després de "lluitar" dues hores i mitja contra la pujada arribem al cap de munt i hi ha dues vistes ben diferents. Una és la del Half Dome, tota la vall, Royal Arches, etc i l´altre tota la potulada de gent amb xancles, mudats com si anessin de boda, aixó és el que té que es pugui arribar a motor.
Allà dalt t´en adones de la immensitat del parc. El que aquí podria ser una excursió mitjana allà és de les petites, les grans rutes poden durar dies.
Després d´aquesta visita reprenem la marxa cap a Grand Canyon National Park, aquí és on tenim el dilema si fer una tirada o bé parar a mig camí.
Decidim que anem tirant i ja veurem. Sortida ben dora al matí i despres de 12h arribada a Tusayan, porta d´entrada a Grand Canyon, queden dues milles. Aquesta va ser la part mes dura del viatge i es que quan es va tant curt de temps i hi ha tant cosa a veure t´has de menjar aquestes barbaritats.
Ens instalem en un camping.
Grand Canyon, aquest inmens forat a la terra juntament amb la llargada del riu Colorado és una de les millors visions per regalar als ulls. Terra vermella, troços verds, marrons tot plegat fa que el Canyon tingui tres o quatre tonalitats diferents depenen de l´hora del dia. I anar als dos punts on es veuen les millors postes de sol és una imatge que es queda clavada a la retina. (Hopi point i Mojave point)
Un petita excursió de 3-4 hores ens va portar a caminar per dins del forat i.... a més avall més calor, es poden assorlir 45º al fons de la vall, després de baixar entre 900 i 1300 mts de desnivell peró aixó ja son ganes de caminar, la nostra "excursioneta" ens va portar a fer 400 mts de desnivell (Kaibab trail south que enllaça amb la noth i que es pot fer tota).
També és recomenable la Raim trail que va vorejant el precipici.
Següent parada Las Vegas. Arribada i ens instalem en un Motel"ucho".
Aixó sí ja podeu anar preparats a l´estiu; mitjana de temperatura 40º fins i tot de nit.
Tram final, SF city quatre dies.
Ciutat molt mediterrània, encara que sembli un tòpic. Visites obligades Golden Gate, Chinatown, Financial District, Coit Tower, Fisherman´s Wharph, Museu del Cable Car i tot el que surt a qualsevol guia. Amb temps també molt recomenable Sausalito, on hi ha les cases vaixell, i voltants.
Tornada cap a casa SF-Toronto i Toronto-BCN. Unes bones vacancetes tot i sortir car el menjar, allotjament (campings a 25 usd la tenda,30 usd per pax a un Hostel, Motels a 50 usd la habitació) i gasolina (3,19 usd el galó), no entenc com sent productors està al mateix preu que aquí.
Ara mateix és un pais car de visitar peró be val una visiteta.
En quan tingui les fotos preparades les penjo.
Salut
Viatge BCN-NY i NY-SF. Després de perdre el compte d´hores, sort que vas enrrera, arribem a l´hotel tot i així son les 23h, menys mal que vam reservar per no haver d´estar buscant a les tantes de la nit. Passem bona nit.
Esmorzar i sortida cap a Yosemite National Park, meca dels escaladors. Pels que alguna vegada em escalat i no ens hem atrevit a fer grans parets és visita obligada si es viatge a aquest pais.
Aquí estarem un parell de dies per poder visitar el Village i poder fer alguna excursió.
Escollim anar a Glacier Point a peu, també s´hi pot anar amb cotxe. Després de "lluitar" dues hores i mitja contra la pujada arribem al cap de munt i hi ha dues vistes ben diferents. Una és la del Half Dome, tota la vall, Royal Arches, etc i l´altre tota la potulada de gent amb xancles, mudats com si anessin de boda, aixó és el que té que es pugui arribar a motor.
Allà dalt t´en adones de la immensitat del parc. El que aquí podria ser una excursió mitjana allà és de les petites, les grans rutes poden durar dies.
Després d´aquesta visita reprenem la marxa cap a Grand Canyon National Park, aquí és on tenim el dilema si fer una tirada o bé parar a mig camí.
Decidim que anem tirant i ja veurem. Sortida ben dora al matí i despres de 12h arribada a Tusayan, porta d´entrada a Grand Canyon, queden dues milles. Aquesta va ser la part mes dura del viatge i es que quan es va tant curt de temps i hi ha tant cosa a veure t´has de menjar aquestes barbaritats.
Ens instalem en un camping.
Grand Canyon, aquest inmens forat a la terra juntament amb la llargada del riu Colorado és una de les millors visions per regalar als ulls. Terra vermella, troços verds, marrons tot plegat fa que el Canyon tingui tres o quatre tonalitats diferents depenen de l´hora del dia. I anar als dos punts on es veuen les millors postes de sol és una imatge que es queda clavada a la retina. (Hopi point i Mojave point)
Un petita excursió de 3-4 hores ens va portar a caminar per dins del forat i.... a més avall més calor, es poden assorlir 45º al fons de la vall, després de baixar entre 900 i 1300 mts de desnivell peró aixó ja son ganes de caminar, la nostra "excursioneta" ens va portar a fer 400 mts de desnivell (Kaibab trail south que enllaça amb la noth i que es pot fer tota).
També és recomenable la Raim trail que va vorejant el precipici.
Següent parada Las Vegas. Arribada i ens instalem en un Motel"ucho".
Que dir d´aquest paradís de joc, sexe, alcohol i grans edificacions. Tot és tant exagerat que el que es veu a les pelicules i el que t´expliquen queda curt. Màquines grans, gent grossa, atraccions dins els casinos, espectacles al carrer, etc,etc.
Tant pots guanyar un cotxe com 30 milions de dollars o , el que és més problable, que surtis més escurat que una rata.Aixó sí ja podeu anar preparats a l´estiu; mitjana de temperatura 40º fins i tot de nit.
Tram final, SF city quatre dies.
Ciutat molt mediterrània, encara que sembli un tòpic. Visites obligades Golden Gate, Chinatown, Financial District, Coit Tower, Fisherman´s Wharph, Museu del Cable Car i tot el que surt a qualsevol guia. Amb temps també molt recomenable Sausalito, on hi ha les cases vaixell, i voltants.
Tornada cap a casa SF-Toronto i Toronto-BCN. Unes bones vacancetes tot i sortir car el menjar, allotjament (campings a 25 usd la tenda,30 usd per pax a un Hostel, Motels a 50 usd la habitació) i gasolina (3,19 usd el galó), no entenc com sent productors està al mateix preu que aquí.
Ara mateix és un pais car de visitar peró be val una visiteta.
En quan tingui les fotos preparades les penjo.
Salut
miércoles, 28 de julio de 2010
MES COMPTE ENRRERE
I és que el compte errere d´ara encara és més gran "1 any",el que queden per les següents vacances. Aixó ha sigut vist i no vist, ara estic volant i sense adonar-t´en tornes a estar a l´avió peró en sentit contrari, tornant cap a casa.
Peró per aixó son les vacances per anar a tope dormir poc i estar tot el dia caminant o fent aixó o alló.
Visitar els punts d´informació turistica i recollir una quantitat ingent de folletons, propagandes amb descomptes i punts d´on poder treure les millors fotos.
Aquest any volteta pels USA, San Francisco, Yosemite National Park, Grand Canyon National Park, Las Vegas i tornada a San Francisco. Tot aixó amanit amb unes 1800 milles de conducció a 70 mph (inacabable).
Pais de contrastos molta calor de dia, nits fresques (depenent del lloc) i al final bastant fred a SF.
Al Grand Canyon passes de estar fregit durant el dia a dormir bastant bé per les nits. El que no s´enten és com es pot estar per sobre dels 30º estan a 2300 mts sobre el nivell del mar.
La calor de Las Vegas ja és insoportable poden estar desde el mes de maig fins el setembre a 40º de mitjana i a les nits NO refresca. Aquest any vam "pillar" vent calent i la calor normal, el que tampoc s´enten és que a les dues de la matinada no afluixés ni mica. Així és molt dificil dormir.
Peró el que em va sobtar més és lo car que està tot. Sembla que hagin fet el mateix qie nosaltres amb l´euro, apujar-ho tot, dormir car (ja sigui en Motel que en camping), menjar car (tant comprar com anar al restaurant) i la gasolina igual que aquí, cosa imcomprensible ja que son productors de petroli.
Tot i amb aquestes "pegues" el pais és molt recomenable de fer una visita
Salut
Peró per aixó son les vacances per anar a tope dormir poc i estar tot el dia caminant o fent aixó o alló.
Visitar els punts d´informació turistica i recollir una quantitat ingent de folletons, propagandes amb descomptes i punts d´on poder treure les millors fotos.
Aquest any volteta pels USA, San Francisco, Yosemite National Park, Grand Canyon National Park, Las Vegas i tornada a San Francisco. Tot aixó amanit amb unes 1800 milles de conducció a 70 mph (inacabable).
Pais de contrastos molta calor de dia, nits fresques (depenent del lloc) i al final bastant fred a SF.
Al Grand Canyon passes de estar fregit durant el dia a dormir bastant bé per les nits. El que no s´enten és com es pot estar per sobre dels 30º estan a 2300 mts sobre el nivell del mar.
La calor de Las Vegas ja és insoportable poden estar desde el mes de maig fins el setembre a 40º de mitjana i a les nits NO refresca. Aquest any vam "pillar" vent calent i la calor normal, el que tampoc s´enten és que a les dues de la matinada no afluixés ni mica. Així és molt dificil dormir.
Peró el que em va sobtar més és lo car que està tot. Sembla que hagin fet el mateix qie nosaltres amb l´euro, apujar-ho tot, dormir car (ja sigui en Motel que en camping), menjar car (tant comprar com anar al restaurant) i la gasolina igual que aquí, cosa imcomprensible ja que son productors de petroli.
Tot i amb aquestes "pegues" el pais és molt recomenable de fer una visita
Salut
miércoles, 7 de julio de 2010
COMPTE ENRRERE II
Aixó està a punt d´explotar
Treien el dia d´avui ja només queden dos dies. D´aquests dos, un, el de divendres, haig d´aguantar 5 hores de formació d´un collons de programa.
No se si en treuré res quan un 1/3 de la meva persona està pensant en fer l´equipatge, un altre 1/3 amb ganes de plegar i últim 1/3 ja està als EEUU.
Mira que hi ha mesos durant l´any. En fí entre aixó, les vacances pel mig i que el "pograma" no està operatiu fins l´octubre el dia "D" ja no recordaré res de res i l´esforç haurà de ser titànic.
Apa bones vacances.
martes, 6 de julio de 2010
COMPTE ENRRERE
Yosemite National Park
Queden:
Tres dies per agafar vacances.
Quatre per marxar cap a EEUU de vacances.
Dinou per tornar a treballar
I després, tot l´agost fent el vint-i-nou amunt i avall (piscina. platja, etc, etc)
Un petita representació dels parcs que aniré a veure, la foto de dalt n´és un.
Bones vacances¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Bryce Canyon National Park
Grand Canyon National Park
martes, 29 de junio de 2010
UT AND
El cop final al llarg cap de setmana, aprofitant el pont de Sant Joan, va ser fer de control a la Ultra trail d´Andorra (112 km i 9700 mts de desnivell).
Quina passada veure la filera de frontals acostant-se al avituallament i un cop allà poder xerrar uns segons amb ells.
Tot s´ha de dir que venien "frescos" ja que estava al km 17. I tot seguit pujaven 900mts de desnivell en 3.5 kms fins coronar el Comapedrosa.
Si voleu llegir una bona crònica, tot i ser llarga, entreu al seguent blog un bon company i com podreu comprovar un crack.
http://raulangulo.wordpress.com/
Després de veure el que van fer tots els corredors els arribats i els que no, els que es van lesionar al km 17 i els que van abandonar al punt que fos és per treure´s el barret. I jo que em pensava que per anar a dormir a les 7 del matí havia fet una gran proesa jejeje.
Aixó si vaig trossejar 20 rajoles de xoco i tallar 25 quilos de taronges i a més, ells no es van mullar al començament peró jo vaig pillar tota l´aigua de mitja tarda fins arribar al refugi.
Apa salut
Quina passada veure la filera de frontals acostant-se al avituallament i un cop allà poder xerrar uns segons amb ells.
Tot s´ha de dir que venien "frescos" ja que estava al km 17. I tot seguit pujaven 900mts de desnivell en 3.5 kms fins coronar el Comapedrosa.
Si voleu llegir una bona crònica, tot i ser llarga, entreu al seguent blog un bon company i com podreu comprovar un crack.
http://raulangulo.wordpress.com/
Després de veure el que van fer tots els corredors els arribats i els que no, els que es van lesionar al km 17 i els que van abandonar al punt que fos és per treure´s el barret. I jo que em pensava que per anar a dormir a les 7 del matí havia fet una gran proesa jejeje.
Aixó si vaig trossejar 20 rajoles de xoco i tallar 25 quilos de taronges i a més, ells no es van mullar al començament peró jo vaig pillar tota l´aigua de mitja tarda fins arribar al refugi.
Apa salut
viernes, 25 de junio de 2010
QUATRE DIES A ANDORRA
Coincidint amb Sant Joan i que tinc divendres de pont fujo cap Andorra a passar la revetlla i per participar en un gran event esportiu la Ultra trial d´Andorra (112kms i 9000+o- mts de desnivell)
Participar ,aquest cop, vol dir fer de control, no us penseu que vaig TANT sobrat com per poder correr 112km
Peró abans de anar al control ahir faig fer un entrenament en alçada, que sempre va bé.
Ruta: coll de la botella, estació de pal, collada montaner i a partir d´aquí cresta cap al pic del cubil i seguir, mes o menys, crestejant cap al coll de la botella.
Temps: 53´73" i 354mts de desnivell positiu.
Avui divendres tarda-vespre cap al Pla de l´estany a muntar el control que estarà obert de les 01,30 fins a les 05,00.
La resta del cap de setmana FESTA MAJOR DE PAL.
YEHAAAAAAAAAAA, FESTAAAAAAAAA
Participar ,aquest cop, vol dir fer de control, no us penseu que vaig TANT sobrat com per poder correr 112km
Peró abans de anar al control ahir faig fer un entrenament en alçada, que sempre va bé.
Ruta: coll de la botella, estació de pal, collada montaner i a partir d´aquí cresta cap al pic del cubil i seguir, mes o menys, crestejant cap al coll de la botella.
Temps: 53´73" i 354mts de desnivell positiu.
Avui divendres tarda-vespre cap al Pla de l´estany a muntar el control que estarà obert de les 01,30 fins a les 05,00.
La resta del cap de setmana FESTA MAJOR DE PAL.
YEHAAAAAAAAAAA, FESTAAAAAAAAA
martes, 1 de junio de 2010
ALPENS´10
Aquest és el perfil de la "trotada" d´aquest diumenge 06 de Juny de 2010.
Cursa de les 3 Comarques d´Alpens, 26,5 kms i 1060 mts de desnivell.
Que deu tenir aquesta cursa que, cada vegada, que l´acabo dic que no tornaré peró a l´any següent allà estic a les 8,30 a la Plaça Major d´Alpens a punt per anar a correr.
Potser son els corriols, pistes amples, camins que no hi deu passar ningú, només el dia de la cursa, rierols per saltar, una mica de fang, calor, pluja etc. Tot aixó, amb la mida justa, fa que sigui una molt bona cursa a més a més de la bona organització i ganes de tot un poble que es volca en aquesta cursa.
Ja fa uns anys que, com no corris a inscriure´t et pots quedar a fora i és que limitar a 300 corredors és un encert.
Per tant us recomano, a qui no hi ha anat mai, corre-la al menys una vegada.
Aquest any només sortir van caure quatre gotes mal comptades peró sufucients per deixar-te moll i que la sensació d´humitat augmentés. Després d´aixó nuvols i sol.
Tot i que aquest any estava millor que l´any passat vaig fer més temps que en 09 i és que vaig cometre un error de càlcul, els 10 primers quilòmetres no hauria d´haver anat tant relaxat.
Tenia en el cap que en el 09 havia patit molt i no volia repetir l´experiència.
Total 2h 45´ i al final una bon entrepà de butifarra, una bona dutxa freda i a dinar.
Ara només cal esperar un any i veure en quines condicions hi arribo, per que de segur que hi acabaré anat.
No tenim cura.
Cursa de les 3 Comarques d´Alpens, 26,5 kms i 1060 mts de desnivell.
Que deu tenir aquesta cursa que, cada vegada, que l´acabo dic que no tornaré peró a l´any següent allà estic a les 8,30 a la Plaça Major d´Alpens a punt per anar a correr.
Potser son els corriols, pistes amples, camins que no hi deu passar ningú, només el dia de la cursa, rierols per saltar, una mica de fang, calor, pluja etc. Tot aixó, amb la mida justa, fa que sigui una molt bona cursa a més a més de la bona organització i ganes de tot un poble que es volca en aquesta cursa.
Ja fa uns anys que, com no corris a inscriure´t et pots quedar a fora i és que limitar a 300 corredors és un encert.
Per tant us recomano, a qui no hi ha anat mai, corre-la al menys una vegada.
Aquest any només sortir van caure quatre gotes mal comptades peró sufucients per deixar-te moll i que la sensació d´humitat augmentés. Després d´aixó nuvols i sol.
Tot i que aquest any estava millor que l´any passat vaig fer més temps que en 09 i és que vaig cometre un error de càlcul, els 10 primers quilòmetres no hauria d´haver anat tant relaxat.
Tenia en el cap que en el 09 havia patit molt i no volia repetir l´experiència.
Total 2h 45´ i al final una bon entrepà de butifarra, una bona dutxa freda i a dinar.
Ara només cal esperar un any i veure en quines condicions hi arribo, per que de segur que hi acabaré anat.
No tenim cura.
lunes, 24 de mayo de 2010
ESCANYABOCS´10 (segona part)
Cap de setmana multidisciplinar peró moooooolt light,sobretot el dissabte la prova triraid, aixó és el que va ser l´Escanyabocs 2010. Amb aquesta afirmació no vol dir que sigui un crack peró si jo vaig tenir aquesta sensació ja us podeu imaginar un crack
Val que et donin una hora per fer la orientació a peu, si apretaves et donava temps de trobar totes les fites, peró que et donin 1 h per fer la btt i trobar les fites em sembla molt poc. Portàvem 15´i encara no haviem sortit de la seu. En 45´ només tres fites.
Aquí ni estrategia ni po.... falta temps, la prova una miqueta més llarga si us plau.
Massa moguda per tant poc plaer.
Val que sigui popular
Val que hi intentin
Val que vulguin acostar el raid al "populacho"
Peró ni poc ni massa.
Tema a part va ser la pedalada del diumenge, organitzada pel CC Tupedala. Dos circuits-dos desnivells.
Resumit queda així: curt aprox 27 kms 1050 mts de desnivell i el llarg 50 kms 1520 mts de desnivell.
Perfil cursa curta
Perfil cursa llarga
Veien com son aquests de Tupedala et pots esperar de tot en el recorregut, aixó si, no fallen mai en organització ni avituallaments ni en el traçat.
Molts corriols, baixades pedragoses, pistes en bon estat i amples, etc ,una mica de tot.
Es una molt bona pedalada. Tot i que està dins el programa escanyabocs es una prova a part. Pots fer tot l´escanyabocs o només les proves que vulguis.
Els que vulgueu ja sabeu on anar l ány vinent.
P.D.
Crec que vaig ser el que va protagonitzar l´anècdota del triraid. Arribo a la secció del caiac, em poso a dins agafo el rem i em dirigeixo a la linea de sortida.
Només creuar-la la corrent fa virar el caiac cap al marge i quan l´ intento adreçar vaig volcar.
No vaig ser l´únic peró segur que el menys metres vaig fer.
miércoles, 19 de mayo de 2010
ESCANYABOCS´ 10
Logo de la prova
Anem per parts. Aquest cap de setmana es fa a la Seu d´Urgell l´escanyabocs 2010. Que què és aixó?
Doncs una prova-cursa on es combinen varies proves, per entendre´ns, un raid peró per "matats" (matats=popular).
A més a més hi ha tres proves més opcionals que, aprofitant la organització del raid, pots fer o no. Dues son el dissabte i l´altre el diumenge.
El dissabte a la tarda hi ha la Cursa Vertical Quiri a Noves de Segre i a la nit una cursa d´orientació nocturna per dins la Seu. I el diumenge una pedalada popular que organitza el CC Tupedala.
Si es fa tot s`opta a ser l´escanyaboc de ferro, amb aixó ja es veu la "popularitat" de tot l´event, gràcies per fer-ho possible i que tothom pugui experimentar el que és un Raid per paralles.
El Raid aquest any es composa de: caiac per relleus al parc del segre (a les aigues tranquiles, no fotem) a continuació orientació a peu, després orientació BTT i per acabar tir amb arc, sempre procurant no ferir a ningú.
Fins aquí un petit resum del que ens espera dissabte i diumenge.
Després de la tortura faré una petita crónica o un intent.
Apa a passar-ho bé
lunes, 17 de mayo de 2010
UNA ALTRE CURSA AL SAC
Cartell de la CursaDins de la pèsima preparació per la Cursa d´Alpens, del dia 6 de juny, aquest diumenge passat vaig anar a fer la Cursa del Corriol de Solsona.
La cursa té un bon recorregut, bon ambient, bona organització i el que és important no gaire participació. Si no recordo malament erem 250 corredors i crec que a la llargo ho volen limitar fins els 300.
Peró la qüestió no és aquesta sino per què, sense tenir el rodatge sufucient, ens entestem en anar a tope?
Si no entrenem el mateix que fa dos anys per que volem assolir el mateix temps?
Ens creiem que "com ja ho he fet" ara també ho puc aconsseguir i aixó fa que segui l´efecte contrari. Arribat a un punt on les cames i també el cap diuen, peró que estàs fent, els minuts passen de corre al teu favor a corre en contra i et cauen a una velocitat endimoniada.
I penses "res no he perdut tant temps", fins que veus la classificació i el temps promig i t´adones que si, que ho estaves fent malament. I tornes a tocar de peus a terra.
Jo pensava que un cop passes la fase competició aniria a les curses sense crono. Error, un altre vegada, el segueixo engegant a cada cursa, o millor dit, els seguim engegant TOTS. Per que en el fons ens agrada competir ni que sigui amb la nostra propia ombra i poder dir o pensar "mira he quedat per davant d´aquell o d´aquell altra.
Apa salut i fins la propera.
Moments previs
Ella, la Rosa
Jo mateix
Les dues últimes fotos son de la part final de la cursa.
martes, 11 de mayo de 2010
CAPS DE SETMANA PLENS
Aquest cap de setmana passat va ser light, una mica de correr, una mica de BTT i prou. Peró a partir d´aquest que estem 15-16 de Maig no hi ha temps per descansar i preparar vacances al Juliol.
15-16: preparació de vacances i Cursa "corriol de Solsona".
22-23: Escanyabocs a la Seu d´Urgell (triraid per aficionats) i pedalada popular.
29-30: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
05-06: preparar vacances i Cursa "Tres Comarques" a Alpens.
12-13: escalar i BTT.
19-20: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
26-27: Control a la Ultra-trail d´Andorra.
03-04: Ultims preparatius de les vacances.
10: Marxem de vacances.
Yehaaaaaa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ a tope.
15-16: preparació de vacances i Cursa "corriol de Solsona".
22-23: Escanyabocs a la Seu d´Urgell (triraid per aficionats) i pedalada popular.
29-30: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
05-06: preparar vacances i Cursa "Tres Comarques" a Alpens.
12-13: escalar i BTT.
19-20: Btt Collada verda o Via verda de la Terra Alta.
26-27: Control a la Ultra-trail d´Andorra.
03-04: Ultims preparatius de les vacances.
10: Marxem de vacances.
Yehaaaaaa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ a tope.
lunes, 3 de mayo de 2010
PASSAT PER AIGUA
Cap de setmana decidits a matar del tot l´esquí fent una pujadeta amb rando a la zona d´arcalís. Peró res a fer només va quedar en aixó, "decisió". Aigua a estones sol a unes altres i entre que et decideixes i no pluja un altre cop.
I entre ullada i ullada de sol un parell de sortides per anar a correr, que sempre van bé en époques d´entrenament.
Dissabte fins a coll Jovell i diumenge, més light, cami de les Pardines aprox. 10 qms plans.
I aquest matí quan m´he llevat, 03 de maig,neu a Pal (poble). No gaire peró no deixa de ser neu al mes de Maig.
Sempre ha passat el mateix final de temporada i encaraaaa....... s´hi veu neu acabada de caure.
Apa salut.
I entre ullada i ullada de sol un parell de sortides per anar a correr, que sempre van bé en époques d´entrenament.
Dissabte fins a coll Jovell i diumenge, més light, cami de les Pardines aprox. 10 qms plans.
I aquest matí quan m´he llevat, 03 de maig,neu a Pal (poble). No gaire peró no deixa de ser neu al mes de Maig.
Sempre ha passat el mateix final de temporada i encaraaaa....... s´hi veu neu acabada de caure.
Apa salut.
martes, 27 de abril de 2010
DOBLET
Cap de setmana de doblet de curses. Doblet en la distancia recorreguda, aprox 14 quims, distancies no homologades i també doblet en el temps 1h 04´.
La del dissabte va ser a Olot la primera edició de la cursa de la Fageda. Bon ambient, organització correcte i paissatge fantàstic. La organització va tenir els seus errors peró lleus per ser la primera, que tiquis miquis que som els corredors, sempre volem el millor , el correcte, sense errors i moure tanta gent el més fàcil és que hi hagi errades.
Tot i ser la primera es van "atrevir" a posar control de chip, fins i tot a mitja cursa, fantàstic. Allà al mig d´un camí, NO ASFALTAT, hi javia l´estora de control.
Senyors de curses més consagrades PRENGUIN NOTA que no costa tant.
La del diumenge Pujada a Vallhonesta. Una clàssica ja que de les 6 edicions l´he fet quatre.
Dia un pelet massa calurós, peró no ens enganyem, vaig nota la falta de rodatge i entrenament i la cames de la cursa d´Olot del dia anterior. És a dir, no podia anar ràpid ni baixant.
En fi un bon cap de setmana de curses en dos llocs ben diferents d´una zona volcànica a una zona més industrial.
Salut
La del dissabte va ser a Olot la primera edició de la cursa de la Fageda. Bon ambient, organització correcte i paissatge fantàstic. La organització va tenir els seus errors peró lleus per ser la primera, que tiquis miquis que som els corredors, sempre volem el millor , el correcte, sense errors i moure tanta gent el més fàcil és que hi hagi errades.
Tot i ser la primera es van "atrevir" a posar control de chip, fins i tot a mitja cursa, fantàstic. Allà al mig d´un camí, NO ASFALTAT, hi javia l´estora de control.
Senyors de curses més consagrades PRENGUIN NOTA que no costa tant.
La del diumenge Pujada a Vallhonesta. Una clàssica ja que de les 6 edicions l´he fet quatre.
Dia un pelet massa calurós, peró no ens enganyem, vaig nota la falta de rodatge i entrenament i la cames de la cursa d´Olot del dia anterior. És a dir, no podia anar ràpid ni baixant.
En fi un bon cap de setmana de curses en dos llocs ben diferents d´una zona volcànica a una zona més industrial.
Salut
lunes, 19 de abril de 2010
SGAE+RFEA= ROBATORI
No seré el primer que parli ni de la SGAE ni de la RFEA. No entenc en quin collons de pais vivim, em refereixo a Espanya. Uns en claven amb un canon que, per desgràcia, no tenim més collons que pagar ja que quan compres qualsevol estri per escoltor música hi és inclòs en el preu.
Peró que vulguin controlar al corredor popular amb un carnet, aixó em sembla una barbaritat.
Qui em pot prohibir correr pels carrers de la meva ciutat?
Qui em pot dir que en una cursa no corri sense pitrall si no consumeixo res ni agafo l´obsequi?
Es que en una cursa de muntanya està tota vallada i hi ha l´accés restringit?
Doncs tal com diu la RFEA, no es podrà correr les curses del SEU calendari sense aquest carnet i la organització de la cursa estarà obligada a cobrar-te´l.
I quin problema hi ha? A Catalunya ens toca un percentatge molt petit de tot el pastís només cal que aquestes surtin del seu fantàstic calendari i es confitin un a un els carnets dels catalans.
Creieu que si la Cursa dels Bombers deixa a la RFEA la gent hi deixarà d´anar?
Potser si que notaran absència de gent si és queden amb ells i el seu calendariet.
NO A AQUESTA EXTORSIO. Com es nota que el Sr. Odriozola ni és corredor, ni ha pagat mai cap cursa. Els càrrecs els haurien d´ocupar gent que ha "patit" els inconvenients i les dificultats d´organitzar curses popular i estar més sensibilitzats amb tot el que envolta aquella federació de la qual és president.
NO, NO i NO.
Peró que vulguin controlar al corredor popular amb un carnet, aixó em sembla una barbaritat.
Qui em pot prohibir correr pels carrers de la meva ciutat?
Qui em pot dir que en una cursa no corri sense pitrall si no consumeixo res ni agafo l´obsequi?
Es que en una cursa de muntanya està tota vallada i hi ha l´accés restringit?
Doncs tal com diu la RFEA, no es podrà correr les curses del SEU calendari sense aquest carnet i la organització de la cursa estarà obligada a cobrar-te´l.
I quin problema hi ha? A Catalunya ens toca un percentatge molt petit de tot el pastís només cal que aquestes surtin del seu fantàstic calendari i es confitin un a un els carnets dels catalans.
Creieu que si la Cursa dels Bombers deixa a la RFEA la gent hi deixarà d´anar?
Potser si que notaran absència de gent si és queden amb ells i el seu calendariet.
NO A AQUESTA EXTORSIO. Com es nota que el Sr. Odriozola ni és corredor, ni ha pagat mai cap cursa. Els càrrecs els haurien d´ocupar gent que ha "patit" els inconvenients i les dificultats d´organitzar curses popular i estar més sensibilitzats amb tot el que envolta aquella federació de la qual és president.
NO, NO i NO.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)