Aquest hiver s´ha acabat el cap de setmana passat. És increible com pot canviar l´estat de la neu d´una setmana per un altre, vist des de els que només podem pujar els week-end´s.
El cap de setmana passat,la setmana de "la gran nevada", vaig estar amb els nebots a Arinsal i a´aquella neu semblava que no s´hagués d´acabar mai, freda, bona, pols.
I set dies després, pesada, tova, bassals d´aigua, etc, etc. QUE HA PASSAT? Només per pujar uns graus aquest estropici?
Que hi farem és així i ara toca BTT, corre per muntanya, bolets, escalar i sobretot gaudir de la millor època de tot l´any "LA PRIMAVERA" abans de que vinguin les calorades de l´estiu i el, no puc dormir, suar com un porc amb qualsevol moviment que fagis.
lunes, 22 de marzo de 2010
martes, 9 de marzo de 2010
NOMES QUEDA 1 ANY
Ja només queda 1 any per tornar a esquiar amb els companys.
Dolomites ja està al record de cada un de nosaltres i per la resta d´amics queden les fotos.
Només dir que és impresionant, tant pel domini esquiables com pel paisatge, tan és així que un estiu m´hi acostaré per passar-hi unes vacances.
Allò son ALPS ALPS amb tot el que comporta, grans dominis, pistes amb molt bon estat, desnivells, gent amable, etc, etc.
Ser que queden molts alps per veure peró crec que serà dificil de superar, sobretot a nivell visual.
Potser hi ha llocs amb pistes més dificils o més llargues peró de moment millor Dolomites que St.Anton.
viernes, 26 de febrero de 2010
1 DIA
Aixó és el que queda, 1 dia, per marxar-ne cinc a estripar la neu de Dolomites.
1 dia per poder fer la Sellaronda.
1 dia per poder esquiar per la Marmolada.
1 dia per menjar pizza i pasta ben feta, segons diuen, aixó ho confirmarem quan tornem.
1 dia per estar cinc amics, sense les dones, que també va bé de tant en tant.
1 dia per només pensar per quines pistes baixarem sense repetir-ne cap.
1 dia per veure uns dels paratges més espectaculars, declarats patrimoni de la humanitat, si no vaig errat.
En fi només queda 1 dia.
Salut.
1 dia per poder fer la Sellaronda.
1 dia per poder esquiar per la Marmolada.
1 dia per menjar pizza i pasta ben feta, segons diuen, aixó ho confirmarem quan tornem.
1 dia per estar cinc amics, sense les dones, que també va bé de tant en tant.
1 dia per només pensar per quines pistes baixarem sense repetir-ne cap.
1 dia per veure uns dels paratges més espectaculars, declarats patrimoni de la humanitat, si no vaig errat.
En fi només queda 1 dia.
Salut.
martes, 23 de febrero de 2010
4 DIES
Aquests son els que queden per marxar a Dolomites. A tres setmanes de la marxa va planajar sobre el grup que dos es quedessin a Sabadell, per dos motius ven diferents. Un amb problemes familiars amb el pare i l´altre per feina.
Amb la feina s´hi pot fer alguna coseta peró amb el tema familiar és el que és i les malelties i problemes no entenen de dates, ni festes, ni esquiades
Peró a quatre dies, en principi, tot està arreglat i els nervis i les ganes d´anar de viatge surten a flor de pell. Fins i tot n´hi ha que el dia abans ni dorm, com quan de petit esperes als reis.
Aquest cap de setmana passat tots vam anar a la neu i hem tornat sans, ni caigudes, ni problemes de material. Per tant només cal anar preparant tot el que foterem a la maleta, sense pasar-nos de pes i cap a Italia que hi falta gent
I dissabte només faltarà que els "senyors" de vueling no perdin ni trenquin cap esquí, ni cap maleta peró aixó, igual que el temps, ja no està en les nostres mans.
Salut.
Amb la feina s´hi pot fer alguna coseta peró amb el tema familiar és el que és i les malelties i problemes no entenen de dates, ni festes, ni esquiades
Peró a quatre dies, en principi, tot està arreglat i els nervis i les ganes d´anar de viatge surten a flor de pell. Fins i tot n´hi ha que el dia abans ni dorm, com quan de petit esperes als reis.
Aquest cap de setmana passat tots vam anar a la neu i hem tornat sans, ni caigudes, ni problemes de material. Per tant només cal anar preparant tot el que foterem a la maleta, sense pasar-nos de pes i cap a Italia que hi falta gent
I dissabte només faltarà que els "senyors" de vueling no perdin ni trenquin cap esquí, ni cap maleta peró aixó, igual que el temps, ja no està en les nostres mans.
Salut.
lunes, 15 de febrero de 2010
UN ALTRE 10
De 10 és com es pot classificar aquest cap de setmana passat.
Tot va començar el divendres quan em truquem a casa per dir que els companys d´Andorra estaven a Sabadell i si volia anar a sopar.
Evidentment vaig dir que si i així va començar un cap de setmana de riures, escalades i esquiades.
Dissabte al sector Camp 300 a Àger, només 3 vies i en top rop, per començar a agafar, un altre cop, les ganes i la confiança en l´escalada.
Després, aprofitant que hi havia quatre companys escalant als Puntals d´Ager, ens vam trobar per anar a sopar a Fontllonga.
Diumenge, aprofitant el fred i el SOL, cap a tuixen a fer fons. Quasi bé tres hores d´intens esforç per amb un somriure d´orella a orella.
No hi ha res millor que compartir aquests moments amb aquest GRANS amics. I grans amb mayúscules ya que son insuperables.
Tot va començar el divendres quan em truquem a casa per dir que els companys d´Andorra estaven a Sabadell i si volia anar a sopar.
Evidentment vaig dir que si i així va començar un cap de setmana de riures, escalades i esquiades.
Dissabte al sector Camp 300 a Àger, només 3 vies i en top rop, per començar a agafar, un altre cop, les ganes i la confiança en l´escalada.
Després, aprofitant que hi havia quatre companys escalant als Puntals d´Ager, ens vam trobar per anar a sopar a Fontllonga.
Diumenge, aprofitant el fred i el SOL, cap a tuixen a fer fons. Quasi bé tres hores d´intens esforç per amb un somriure d´orella a orella.
No hi ha res millor que compartir aquests moments amb aquest GRANS amics. I grans amb mayúscules ya que son insuperables.
lunes, 8 de febrero de 2010
S´ACOSTA DOLOMITES.
Ja estem inmersos en el compte enrrera. Només queden tres setmanes per marxar a Selva de Valgardena.
Per aixó aquest cap de setmana vaig seguir la "preparació" de l´esquí, per poder estar a l´alçada dels meus companys de viatge. Ho haig de fer així per poder-los seguir, em porten masses anys d´esqui per endavant. "Pu lu tant" haig d´entrenar sol, cremar hores i hores a pistes, ara una blava ara una vermella, ara caig ara m´aixeco.
El que em pot salvar de no ser el primer a plegar és l´edat. Tot i tenir quaranta i llargs sóc el més jove jajaja. Ja poden anar tirant ja que a mida que passin les hores més bé estic jo.
En fi, aquests dies que queden ho aprofitaré per anar a correr i fer fons per no caure rendit als seus peus.
Tot aixó amenitzat amb un canvi de lloc de treball, que bonic és el mon laboral i tot el que l´en volta.
Salut
Per aixó aquest cap de setmana vaig seguir la "preparació" de l´esquí, per poder estar a l´alçada dels meus companys de viatge. Ho haig de fer així per poder-los seguir, em porten masses anys d´esqui per endavant. "Pu lu tant" haig d´entrenar sol, cremar hores i hores a pistes, ara una blava ara una vermella, ara caig ara m´aixeco.
El que em pot salvar de no ser el primer a plegar és l´edat. Tot i tenir quaranta i llargs sóc el més jove jajaja. Ja poden anar tirant ja que a mida que passin les hores més bé estic jo.
En fi, aquests dies que queden ho aprofitaré per anar a correr i fer fons per no caure rendit als seus peus.
Tot aixó amenitzat amb un canvi de lloc de treball, que bonic és el mon laboral i tot el que l´en volta.
Salut
miércoles, 27 de enero de 2010
MASELLA, AMICS I NEU
Aquest any en farà dos que un bon grup d´amics anem a esquiar 4 dies fora de catalunya. L´any passat va ser a St. Anton (Austria) i aquest 2010 toca Dolomites concretament a Val Gardena.
Peró per anar fent boca vam preparar un cap de setmana a Masella i estada a Alp a casa d´un dels companys.
Aixó només pot tenir un resultat juerga i passar-ho de pu.... mare, i si es pot esquiar millor.
En un principi anavem sis peró problemes familiars varis fan que dos es despengin i no poguin venir.
De fet tot el cap de setmana estava condicionat al voltant del dinar del dissabte a un lloc impressionant, més per com és el local és pel lloc on està situat. De fet per fora no donaries un duro per aquella casa-restaurant.
Un cop arribes i tens taula, cosa no gaire fàcil, seus a taula i començen a desfilar plats per davant teu sense possibilitat de demanar res, és el que hi ha t´agradi o no. El personatge que t´aten és l´amo, cuiner, cambrer i relacions públiques.
Depenent de la feina pot ser que segui a la taula i t´expliqui mil històries varies, algunes fins i tot pots creure que s´ho està inventant.
A final de dinar o sopar ve l´hora de pagar 60 euros per cap i sense possibilitat de pagar amb tarja.
Aquest marevellós lloc és al Querforadat. IMPRESSIONANT el gin tònic que prepara al final, suau peró el més curiós és la manera de preparar-ho.
Si teniu ganes, possibilitat i curiositat aneu-hi.
Aixó sí, entres a les 15 de la tarda i pots sortir a les 18 o 19 hores, mamat i amb la panxa que vol sentir de menjar en dos dies.
A part d´aquest dinar dissabte i diumenge al matí esquiar a tope amb una molt bona neu. Per cert aixó que he explicat va passar el cap de setmana del 23-24 de gener.
El Josep Maria i el Jesus a l´enllaç de dues estacions
Tota la troupe i l´amo del restaurant
Entrant al restaurant
lunes, 18 de enero de 2010
TRIATLO
Cap de setmana de triatló, no entès com un triatló convencional sino per que he fet tres esports diferents.
Tots tenen un denominador comú i és que es practiquen a la muntanya i és precisament per aixó que els intento practicar.
Dissabte esquí de fons a Tuixen, dia esplèndit, bona neu,sol i tres grans amics per practicar aquesta modalitat d´esquí.
Diumenge al matí Cursa dels 2 Turons a Moià, 10,7 kms,bonic poble on vaig tenir la sort de viure- hi dos anys i retrobament amb companys corredors de Solsona.
Després de corre cotxe cap a Montserrat, sector Can Jorba, on m´esperaven els companys per fer escalada esportiva. Aquí és vaig fer menys pel temps, enboirat i amb mala adherència. Peró la companyia mereixia molt pena anar de Moià a Montserrat. Grans riures i sobretot no pensar en res, només en estar allà i gaudir de tot i tothom.
Entre mig, nit de dissabte, va caure un gran sopar amb els escaladors. Bon menjar i bon ví i el millor de tot BONA COMPANYIA.
Cap de setmana rodó, un 10, sóc afortunat per tenir aquests amics: Mar, Xai, Gat, Sueca i Bob, tots ja sabeu qui és cadasqu.
Pedraforca vist des de l´estació de Tuixen La Vansa
domingo, 10 de enero de 2010
Rigurós Hivern
S´ha fet esperar i que passessin les festes i acabés l´any 2009 peró l´hivern ja ha arribat. I per celebrar-ho el millor és esquiar.
Peró també hi ha l´altre inconvenient, EL FRED, peró com que és principi de temporada i tots estem amb ganes doncs ja se sap.
Aquest cap de setmana coincidint amb el fred i amb les ganes de neu freda i pols doncs he anat a Vallnord (Andorra).
Dos dies de fred intens un, el dissabte, amb vent inclós feia que la sensació de fred fos molt intens, peró era questió d´esperar ja que el diumenge es preveia amb sol i fred.
lunes, 28 de diciembre de 2009
Un altre dilluns
Ja hi tormen a ser. Després dels dies de Nadal, àpats abundants, beguda abundant tornem a la feina.
Peró, sorpresa, com que l´últim dia (23-12) vam fer inventari i estem en plena fusió de dues empreses resulta que no puc fer feina fins que tot estigui enllestit.
I pregunto jo: No es pot fer d´un altre manera per que una persona no estigui perdent el temps tot el dia i acabi mossegant-se les ungles?
No em poden donar festa i no venir a escalfar la cadira?
En fí, amb la tonteria ja son les 12 i ´m´acaben de donar feina per no estar parat, tot i que és feina d´una companya peró com que té festa..... A PRINGAR.
Bon any 2010
Peró, sorpresa, com que l´últim dia (23-12) vam fer inventari i estem en plena fusió de dues empreses resulta que no puc fer feina fins que tot estigui enllestit.
I pregunto jo: No es pot fer d´un altre manera per que una persona no estigui perdent el temps tot el dia i acabi mossegant-se les ungles?
No em poden donar festa i no venir a escalfar la cadira?
En fí, amb la tonteria ja son les 12 i ´m´acaben de donar feina per no estar parat, tot i que és feina d´una companya peró com que té festa..... A PRINGAR.
Bon any 2010
martes, 8 de diciembre de 2009
1er contacte amb la neu 09/10
Aprofitant el pont de la purissima he pujat a Andorra, Pal concretament, a casa de la Rosa, per poder anar a fer el primer contacte, de la temporada, amb la neu.
La pena és que hi havia previsions de neu i s´ha quedat amb res, núvol un parell de dies i el dimarts sol, poca neu i, per sort, poca gent a pistes.
Després del dissabte, fent algunes compres el diumenge va ser el dia D, estació Arinsal, i primeres classes per aprendre a esquiar. Bé aixó no és cert del tot les classes son per corregir defectes adquirits d´esquiar sense monitor i autodidacte. Poca neu i poca gent.
Diluns va tocar portar a la Rosa al meu camp, l´esquí de fons, estació La Rabassa. Igual que a Arinsal, poca neu, bona tempertura i poca gent esquiant però molta al Camp de neu, Naturlandia és el nom de tot el complex. L´atracció tobotronc és la reina del complex. No hi estic d´acord amb tot el que van haver de rebentar, terreny arbrat, peró vist l´exit de la "tonteria" sembla que els hi ha valgut la pena.
Dimarts la Rosa em va portar al seu terreny, la randonee. Lloguem esquis i ens dirigim a Arcalis, per fer, en el meu cas, el primer contacte amb la Randonee, material i sensacions. Després de dues hores i de gaudir de la baixada l´experiència ha sigut positiva i amb ganes de repetir.
Pujant la primera rampa d´Arcalis
La Rosa i jo al cap de munt de la primera rampa direcció a la Coma
Ens acabem de preparar per fer la baixada cap el cotxeGràcies Rosa per portar-m´hi i fer-me passar una bona estona i un bon pont.
lunes, 30 de noviembre de 2009
Dilluns sense ordinador.
Sembla mentida el que podem arribar a estar d´enganxats a tots tipus d´aparells elctrònics. N´hi ha que sembla que son del tot imprescindibles peró comparats amb d´altres son prescindibles.
Un rentaplats ens pot semblar que sense ell estem perduts, peró només cal obrir l´aixeta i rentar a ma, o bé el microones deixes el paquet a la nevera o bé a sobre la cuina i es descongela.
Peró que fer quan el que falla és tot el sistema, xarxa al lloc on treballes? Doncs passa el que ha passat avui 30/11 que estem, des de les 8 del matí, les tres empreses del grup sense treballar.
La veritat és que no ho entenc, en 16 anys de treballar en un altre companyia no va fallar mai el sistema i aquí sembla que hi ha una mà endimoniada.
Potser és que s´ha fet el servidor a base de parxes, no posar la refrigeració adecuada o ves a saber què. Peró em costa d´entendre que en l´època que estem i de com van de ràpides les noves tecnologies, ens trobem que un dilluns no ens podem conectar a la xarxa i només fem que anar voltant per totes les webs que a un li passen pel cap.
No és que em queixi de no treballar peró collons que llarg s´està fent aquest dilluns.
Salut i qims
lunes, 23 de noviembre de 2009
Un altre cap de setmana a AND
Aquest cap de setmana es presentava bo per poder fer un entrenillu en alçada, peró una mala passada va envoltar totes les meves cervicals. Es a dir, clavat, mal si girava a l´esquerra i exactament igual a la dreta.
Sort que les mans de la Rosa em vam deixar com nou, o quasibé, un cop vaig arribar a casa. Per aixó tot el que tenia pensat va anar a norris ni corre, ni ski rollers i el tema ski ni parlar-ne, al pas que anem ens hauren de tirar per la muntanya rodolant.
Per matar el cuquet van anar a fer el cami de pal a xixerella caminant diumenge al matí. No és gaire llarg paró a nivell visual val molt la pena i més ara amb la tardor tocant a la seva fi.
No cal dir que amb fred i les muntanyes blanques hauria sigut MOLT millor.
Us penjo unes fotos.
Sort que les mans de la Rosa em vam deixar com nou, o quasibé, un cop vaig arribar a casa. Per aixó tot el que tenia pensat va anar a norris ni corre, ni ski rollers i el tema ski ni parlar-ne, al pas que anem ens hauren de tirar per la muntanya rodolant.
Per matar el cuquet van anar a fer el cami de pal a xixerella caminant diumenge al matí. No és gaire llarg paró a nivell visual val molt la pena i més ara amb la tardor tocant a la seva fi.
No cal dir que amb fred i les muntanyes blanques hauria sigut MOLT millor.
Us penjo unes fotos.
Caminant cap a Xixerella.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
El meu amic trencat
Tinc un amic que, per molt que ho sap, quan es posa a entrenar seriosament té bastants números d´acabar trencat.
Tant és que sigui corrent que escalant que esquí de muntanya un cop per temporada acaba en ruptura.
Quan es té una edat, si no has estat élit, no val la pena forçar la màquina. No vull dir que amb 40-45 anys siguis vell només que no cal anar a tope i intentar posar marques que et poden passar factura. Millor agafar-ho amb calma que no pas el cabreig que et ve quan el trencament arriba a dues setmanes del "d".
Entenc perfectament el que li ha passat per que, tots em seguit entrenant quan em estat lesionats. El que passa que hi ha gent que en pren nota la primera vegada i d´altres que no i aquest company és dels segons.
Des de aquí només desitjar-li que es recuperi aviat i torni a fer de les seves PERÖ AMB CALMA.
Tant és que sigui corrent que escalant que esquí de muntanya un cop per temporada acaba en ruptura.
Quan es té una edat, si no has estat élit, no val la pena forçar la màquina. No vull dir que amb 40-45 anys siguis vell només que no cal anar a tope i intentar posar marques que et poden passar factura. Millor agafar-ho amb calma que no pas el cabreig que et ve quan el trencament arriba a dues setmanes del "d".
Entenc perfectament el que li ha passat per que, tots em seguit entrenant quan em estat lesionats. El que passa que hi ha gent que en pren nota la primera vegada i d´altres que no i aquest company és dels segons.
Des de aquí només desitjar-li que es recuperi aviat i torni a fer de les seves PERÖ AMB CALMA.
viernes, 6 de noviembre de 2009
Ja ha passat la mitja
Ara ja fa dies que vam fer la mitja de Sant Llorenç Savall. A comentar que van canviar el recorregut i aixó, dins el meu cap, va fer que anés tot el plantejament a norris. Aquest canvi vs provocar pujar a dos turons amb les seves respectives cordes per baixar i enlentir tot circuit.
Vaog passar de creure que estaria en dues hores a fer dues hores i vint-i-nou minuts.
Quina merda!!!!
Particularment insatisfacció amb aquest traçat i alguna que altre queixa que he vist per internet.
Peró aixó no fa que desistim de corre. Ara toca cursa nocturna a CErdanyola el 14 i cursa d´orientació el 15 potser El farell el dia 29 i a partir d´aquí, si tot va bé, A ESQUIAR.
Ja necessito fred i temperatures sota zero. Muntanyes nevades i esquí de fons, igual de dur que corre peró sense l´impacte que aixó suposa.
I el mes de març la escapada amb els companys a Dolomites.
Apa salut.
Vaog passar de creure que estaria en dues hores a fer dues hores i vint-i-nou minuts.
Quina merda!!!!
Particularment insatisfacció amb aquest traçat i alguna que altre queixa que he vist per internet.
Peró aixó no fa que desistim de corre. Ara toca cursa nocturna a CErdanyola el 14 i cursa d´orientació el 15 potser El farell el dia 29 i a partir d´aquí, si tot va bé, A ESQUIAR.
Ja necessito fred i temperatures sota zero. Muntanyes nevades i esquí de fons, igual de dur que corre peró sense l´impacte que aixó suposa.
I el mes de març la escapada amb els companys a Dolomites.
Apa salut.
miércoles, 21 de octubre de 2009
A PUNT PER LA MITJA
El títol d´aquesta entrada pot donar a entendre que tot està més que preparat per a una mitja marató. Peró no és així, mai s´està preparat del tot, pots tenir sensacions més o menys bones, peró estar tot a punt mai.
Diem aixó per que és la manera de automotivar-se i si el dia "d" a l´hora "h" no surt bé, doncs treiem el llibre d´excuses i avall que fa baixada. Que si he estat malalt, que si les series no han acabat de sortir, que si la última setmana estava massa carregat i així amb una infinitat de recurrents respostes.
Aquest mateix llibre serveix per qualsevol esport hi son tots sense excepció, fins i tot pel mes insignificant i que quasi bé només practica una sola persona o esportista.
El primer cap de setmana d´octubre vam aprofitar, la Rosa i jo, per anar a Sant Llorenç Savall a fer la marxa d´or en BTT, aixó si amb la calma per no interferir amb l´entrenament de la cursa a peu.
Tota la organització i els voluntaris va ser correcte fins que al arribar tornes el número assignat per poder pedalar i a canvi et donen una bossa amb el regal.
Aigua, bé, fruita, bé, informació d´altres pedalades, bé. Després de seguir remanat la bossa busques el que, en principi, has pagat EL REGAL i et trobes amb una mena de mocador pel cap.
Ser que és dificil buscar un detall que agradi a tothom peró és preferible fer cada any un mallot o un culot que no pas un mocador que el 90% dels ciclistes no es posaran mai. El que si seria bó és que la inscripció estigués amb concordancia amb el regal.
Si el preu d´aquest any era el mateix que l´any passat per que no ens han donat un maillot.
QUE NO CONTIN AMB MI L´ANY VINENT SI PUC I ANIRÉ PER LLIURE A PASSEJAR ENTRE MIG DE TOTS ELS BTT´S.
Salut
Diem aixó per que és la manera de automotivar-se i si el dia "d" a l´hora "h" no surt bé, doncs treiem el llibre d´excuses i avall que fa baixada. Que si he estat malalt, que si les series no han acabat de sortir, que si la última setmana estava massa carregat i així amb una infinitat de recurrents respostes.
Aquest mateix llibre serveix per qualsevol esport hi son tots sense excepció, fins i tot pel mes insignificant i que quasi bé només practica una sola persona o esportista.
El primer cap de setmana d´octubre vam aprofitar, la Rosa i jo, per anar a Sant Llorenç Savall a fer la marxa d´or en BTT, aixó si amb la calma per no interferir amb l´entrenament de la cursa a peu.
Tota la organització i els voluntaris va ser correcte fins que al arribar tornes el número assignat per poder pedalar i a canvi et donen una bossa amb el regal.
Aigua, bé, fruita, bé, informació d´altres pedalades, bé. Després de seguir remanat la bossa busques el que, en principi, has pagat EL REGAL i et trobes amb una mena de mocador pel cap.
Ser que és dificil buscar un detall que agradi a tothom peró és preferible fer cada any un mallot o un culot que no pas un mocador que el 90% dels ciclistes no es posaran mai. El que si seria bó és que la inscripció estigués amb concordancia amb el regal.
Si el preu d´aquest any era el mateix que l´any passat per que no ens han donat un maillot.
QUE NO CONTIN AMB MI L´ANY VINENT SI PUC I ANIRÉ PER LLIURE A PASSEJAR ENTRE MIG DE TOTS ELS BTT´S.
Salut
miércoles, 30 de septiembre de 2009
Corrent per Montserrat
Ahir, aprofitant que treballo, Tala, a Sant Vicenç de Castellet, molt a prop de Manresa i quasi bé als peus de Montserrat, vaig decidir anar a fer un rodatge per la "nostra muntanya". La llastima és que sigui més un negoci que no una muntanya i tot gràcies a la inestimable ajuda dels monjos i el patronat que la gestiona.
El recorregut que vaig fer no era de gran desnivell sino més haviat llarg.
Sortida del refugi de Santa Cecilia i pujar fins enllaçar amb el GR que ve de Can Maçana i va direcció al Monastir, és al que camí que fan servir els escaladors per anar a la pared de l´aeri, diables i el Cavall Bernat.
Mes endavant es passa molt a prop del refigi de Sant Benet i s´enllaça amb les escales de pugen s Sant Geroni. En aquest punt tirem avall, per les escales, fins al monastir.
A partir d´aqui tot asfalt fins al peatge i després carretera cap a Sant Cecilia.
Tot el recorregut té unes marevelloses vistes tant cap a la vall com a les parets, sobretot del Cavall Bernat.
Total del circuit entre 50´ i 1 hora.
Salut i quims
El recorregut que vaig fer no era de gran desnivell sino més haviat llarg.
Sortida del refugi de Santa Cecilia i pujar fins enllaçar amb el GR que ve de Can Maçana i va direcció al Monastir, és al que camí que fan servir els escaladors per anar a la pared de l´aeri, diables i el Cavall Bernat.
Mes endavant es passa molt a prop del refigi de Sant Benet i s´enllaça amb les escales de pugen s Sant Geroni. En aquest punt tirem avall, per les escales, fins al monastir.
A partir d´aqui tot asfalt fins al peatge i després carretera cap a Sant Cecilia.
Tot el recorregut té unes marevelloses vistes tant cap a la vall com a les parets, sobretot del Cavall Bernat.
Total del circuit entre 50´ i 1 hora.
Salut i quims
martes, 29 de septiembre de 2009
Uns dels objectius
Diumenge pasat aprofitant que teniem un dinar familiar la Rosa i jo vam anar a fer la Pujada i Baixada a Can Cadaflach.
La cursa la organitza el Club Atlètic de Castellar del Vallès i Can cadafalch és una masia que està, quasi bé a la meitat de cursa.
L´objectiu, meu, tala, era baixar de l´hora o bé quedar-me molt a prop. No ser si passar-se 4 minuts és molt lluny o no , peró a mi em va semblar que arribava tardissim. De fet quan et planteges objectius d´aquests i no s´assoleixen et dona aquesta sensació, peró quan després mires les classificacions et canvia la cara.
Veus que has arribat en la posició 37 de 200 i pocs corredors acabats i aixó et va sentir que el que estàs fent no és envà i penses que no tot està tant malament.
En fi un pas més en la preparació per anar a la Mitja de Sant Llorenç Savall.
Avui un altre entrenillu i aquest cap de setmana anem a la Marxa d´Or, pedalada popular a Sant Llorenç Savall. La Rosa farà la de 30 qms i jo la marxa de 66 qms, haviam si acabo.
Salut
La cursa la organitza el Club Atlètic de Castellar del Vallès i Can cadafalch és una masia que està, quasi bé a la meitat de cursa.
L´objectiu, meu, tala, era baixar de l´hora o bé quedar-me molt a prop. No ser si passar-se 4 minuts és molt lluny o no , peró a mi em va semblar que arribava tardissim. De fet quan et planteges objectius d´aquests i no s´assoleixen et dona aquesta sensació, peró quan després mires les classificacions et canvia la cara.
Veus que has arribat en la posició 37 de 200 i pocs corredors acabats i aixó et va sentir que el que estàs fent no és envà i penses que no tot està tant malament.
En fi un pas més en la preparació per anar a la Mitja de Sant Llorenç Savall.
Avui un altre entrenillu i aquest cap de setmana anem a la Marxa d´Or, pedalada popular a Sant Llorenç Savall. La Rosa farà la de 30 qms i jo la marxa de 66 qms, haviam si acabo.
Salut
viernes, 25 de septiembre de 2009
Retrobament CNS
Ahir, després de quasi bé dos anys, per no dir tres, em vaig retrobar amb el grupet de corredors del Club natació sabadell.
Ens vam trobar com sempre a les 19,30. Creien que només seriem 2, a l´hora de la veritat ens vam ajuntar set runners.
Després de quatre salutacions decidim fer una volta pel camp a risc de que s´ens fes fosc. I així va ser peró ja erem a dins a Sabadell.
En total una horeta de riures, "piques", històries i plans per l´hivern (esqui alpí, de muntanya, curses, etc).
En fi un retrobament molt esperat i des de que he començat a correr ho esperava amb ganes.
Ens vam trobar com sempre a les 19,30. Creien que només seriem 2, a l´hora de la veritat ens vam ajuntar set runners.
Després de quatre salutacions decidim fer una volta pel camp a risc de que s´ens fes fosc. I així va ser peró ja erem a dins a Sabadell.
En total una horeta de riures, "piques", històries i plans per l´hivern (esqui alpí, de muntanya, curses, etc).
En fi un retrobament molt esperat i des de que he començat a correr ho esperava amb ganes.
miércoles, 23 de septiembre de 2009
Quilòmetres i més quilòmetres
Aquesta setmana dos dies d´entrenament un de llarg (1h 12´), per probar si estem en condicions de còrrer dues hores seguides i l´altre de rodatge, mes curt peró intens (50´).
Aquest segon dia no trobo les sensacions que crec que tinc, és a dir. penso que estic bé, i la realitat és que les cames no van ni a tiros. Pesat, lent, cames que pesen un munt, en fi un munt de sensacions que no entenc.
Evidenment estic entrenant malament peró d´aqui a notar aquelles sensacions es que , realment ho estic fent fatal.
El fet de tornar a còrrer és fer i acabar la mitja de sant llorenç savall el 25/10 peró a mig camí hi ha una altre cursa, la pujada a can cadafalc. Aqui hi ha el repte de baixar de l ´hora peró, vistes les sensacions del dimarts està mooooooooolt lluny.
En fi sortirem i a mida que vagin fent efecte les sensacions anirem més rapid o més lent.
Hi ha un company que està preparant la Marató de Donostia i envejo la capacitat que té de fer els entrenaments que li marca el preparador. De fet envejo a tots els que tenen aquesta fortalesa mental de fer-ho.
Aquest segon dia no trobo les sensacions que crec que tinc, és a dir. penso que estic bé, i la realitat és que les cames no van ni a tiros. Pesat, lent, cames que pesen un munt, en fi un munt de sensacions que no entenc.
Evidenment estic entrenant malament peró d´aqui a notar aquelles sensacions es que , realment ho estic fent fatal.
El fet de tornar a còrrer és fer i acabar la mitja de sant llorenç savall el 25/10 peró a mig camí hi ha una altre cursa, la pujada a can cadafalc. Aqui hi ha el repte de baixar de l ´hora peró, vistes les sensacions del dimarts està mooooooooolt lluny.
En fi sortirem i a mida que vagin fent efecte les sensacions anirem més rapid o més lent.
Hi ha un company que està preparant la Marató de Donostia i envejo la capacitat que té de fer els entrenaments que li marca el preparador. De fet envejo a tots els que tenen aquesta fortalesa mental de fer-ho.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)