OBJECTIU FRONTO

Bé ja ha passat el tant ansiat retorn al mon del campionat i ens han aniquilat. I quan faig servir aquesta paraula és en tot el seu significat.
Han sigut autèntiques màquines de devorar punts, alguns o, molts facilitats per nosaltres mateixos i d´altres guanyats amb tota claredat.
A hores d´ara encara estem pensant en com ens han pogut colocar aquelles pilotes o bé aquelles deixades, ni sent l´AVE hi hauriem arribat.

Total: dels dos objectius un aconsseguit que era passar-ho bé i riure i l´altre , no quedar els últims i aquí senyors, ni en els millors del somnis ho hauriem aconsseguit.

Sense treure mèrit a qui ens ha guanyat i a nosaltres els nostres errors, val a dir que la parella ha vingut directament de la disco a jugar sense haver dormit ni deu minuts i aixó només ha fet que oposessim molt poca resistència i els punts ens caiguessin la pluja.

El seguent campionat serà qüestió de triar millor.

Salut

FRONTO

Després de 10 o 15 anys sense jugar a frontó, només esporadicament els estius, l´any passat em va tornar el cuquet.
Vaig deixar de jugar després d´un campionat amb pilota de tennis. De fet vaig dir que no jugaria cap campionat més amb aquest tipus de pilota. Els jugadors només picaven i picaven, cada vegada més fort. Si tú enviaves un "missil" ells dos.
Resultat mal a l´esquena.

Peró tal he dit m´han tornat les ganes de jugar i com que som així de "burros" i no aprenem mai, els que sempre hem fet esport, el diumenge jugaré un CAMPIONAT de dobles peró amb pilota mexicana, la que no té pèl.

Objectius: passar-ho bé i no quedar els últims. Dels dos un es molt fàcil d´aconsseguir i l´altre força més complicat. Us imagineu quins és cadasqun?

Tot i que la quantitat de gent que juga a frontó al CNS ha baixat molt d´uns anys cap aquí els que estan apuntats als campionats no ho han deixat mai. I s´han convertit en uns coleccionadors de trofeus.
Només hi ha dues o tres parelles que juguen esporadicament i aquest és l´objectiu, quedar davant d´elles.

Dilluns 19 el resultat.

UN ALTRE DUATLÓ.

Aquest cap de setmana la Rosa i jo decidim començar amb les curses de muntanya, ja n ´hi ha prou d´asfalt, carrers, semàfors i conductors emprenyats per que tenen ganes d´arribar a casa.
Escollim una cursa a Berga que té la sortida dins el Camping Berga-Resort, per cert, un camping de 5 estrelles.
De fet triem aquesta per que és de 13,5 quims i creiem que en una horata o bé hora i quinze ho tindrem pelat.
Peró res d´aixó, corriols i més corriols, alguns oberts només per la cursa, o aquesta és la sensació que ens dona. Com canvien les curses que estàn al Pre-pirineu de les que tenim a prop de casa. Qualsevol pujadeta es converteix en un mur i tot s´allarga fins no poder més.
Resum 1h 27´ pel menda i 1h 49´per la jefa, encara, avui dilluns té agulletes per tot arreu.
La cursa no està gens malament només hi va haver un aspecte a resoldre i es que, per estalviar-se colocar un avituallament més, vam passar dues vegades pel mateix i aixó va fer que ens el trobessim per primera vegada quan portàvem 4 kms i la segona vegada després de corre 8 kms aixó dona 12 kms i NOMËS en quedava 1.5 pel final. Quin sentit té posar un avituallament a 1.5 del final? Doncs cap.

Vaig fer el comentari directament al president de Mountain Runners i per la propera es resoldrà.


Diumenge la segona part de la Duatló. Finalització de la temporada d´esquí a pista, bua, bua¡¡¡¡¡¡¡.
Només queda el pont de l´u de maig anar a fer rando a la Coma d´Arcalís, per sobre dels 2500mts, i gaudir de l´abundancia de neu en silenci sense remuntadors engegats ni gent a pistes. Només el soroll de la lliscada dels esquís i el poquet que pots parlar amb el company/a d´ascenció.



A disfrutar

SETMANA SANTA.

Després de acabar la temporada d´esquí ve una bona època per fer coses a l´aire lliure. S´acosta setmana santa i si es té la possibilitat de marxar tota la setmana millor i així ha vam fer.

Aquest any, amb la Rosa, vam decidir anar a les Gorges du Tarn a França peró dos dies de pluja i neu van fer que marxessim abans d´hora.

Axí doncs camí cap a Olot a fer el carrilet, no és gaire cosa en questió de dificultat, peró per començar la temporada de BTT és suficient. Olot-Anglès i tornar 82 kms.

Dia següent cap a Rupit. Amb el cul adolorit només podem fer 20 kms anar i tonar Rupi-Tavertet, per damunt la cinglera de Collsacabra.

Resta de dies a Sabadell fugint de la massificació, correr i més BTT.
Una de les sortides amb BTT per Sabadell la vam fer seguint el Riu Ripoll en direcció a Barcelona, concretament fins els Besós. No sabria descriure si és bonic o no, més aviat no, trams amb podor d´altres massa a prop de polígons industrials.
La millor part de poder seguir el riu ripoll és de Castellar del Vallès cap a munt, remuntant el riu. I precisament és el millor per que no hi ets mai al costat tant sols el creues un parell de vegades.

Quin mal que va fer el tèxtil i deixar construir i abocar tota la merda al riu. D´aixó han passat 30 anys o més i encara no hem estat capaços de recuperar el riu, ni biologicament ni visualment.

Una llàstima.

S¨HA ACABAT!!!!!!!!!!!

Aquest hiver s´ha acabat el cap de setmana passat. És increible com pot canviar l´estat de la neu d´una setmana per un altre, vist des de els que només podem pujar els week-end´s.

El cap de setmana passat,la setmana de "la gran nevada", vaig estar amb els nebots a Arinsal i a´aquella neu semblava que no s´hagués d´acabar mai, freda, bona, pols.
I set dies després, pesada, tova, bassals d´aigua, etc, etc. QUE HA PASSAT? Només per pujar uns graus aquest estropici?

Que hi farem és així i ara toca BTT, corre per muntanya, bolets, escalar i sobretot gaudir de la millor època de tot l´any "LA PRIMAVERA" abans de que vinguin les calorades de l´estiu i el, no puc dormir, suar com un porc amb qualsevol moviment que fagis.

NOMES QUEDA 1 ANY

Ja només queda 1 any per tornar a esquiar amb els companys.

Dolomites ja està al record de cada un de nosaltres i per la resta d´amics queden les fotos.

Només dir que és impresionant, tant pel domini esquiables com pel paisatge, tan és així que un estiu m´hi acostaré per passar-hi unes vacances.

Allò son ALPS ALPS amb tot el que comporta, grans dominis, pistes amb molt bon estat, desnivells, gent amable, etc, etc.

Ser que queden molts alps per veure peró crec que serà dificil de superar, sobretot a nivell visual.

Potser hi ha llocs amb pistes més dificils o més llargues peró de moment millor Dolomites que St.Anton.

1 DIA

Aixó és el que queda, 1 dia, per marxar-ne cinc a estripar la neu de Dolomites.

1 dia per poder fer la Sellaronda.
1 dia per poder esquiar per la Marmolada.
1 dia per menjar pizza i pasta ben feta, segons diuen, aixó ho confirmarem quan tornem.
1 dia per estar cinc amics, sense les dones, que també va bé de tant en tant.
1 dia per només pensar per quines pistes baixarem sense repetir-ne cap.
1 dia per veure uns dels paratges més espectaculars, declarats patrimoni de la humanitat, si no vaig errat.

En fi només queda 1 dia.

Salut.

4 DIES

Aquests son els que queden per marxar a Dolomites. A tres setmanes de la marxa va planajar sobre el grup que dos es quedessin a Sabadell, per dos motius ven diferents. Un amb problemes familiars amb el pare i l´altre per feina.

Amb la feina s´hi pot fer alguna coseta peró amb el tema familiar és el que és i les malelties i problemes no entenen de dates, ni festes, ni esquiades


Peró a quatre dies, en principi, tot està arreglat i els nervis i les ganes d´anar de viatge surten a flor de pell. Fins i tot n´hi ha que el dia abans ni dorm, com quan de petit esperes als reis.

Aquest cap de setmana passat tots vam anar a la neu i hem tornat sans, ni caigudes, ni problemes de material. Per tant només cal anar preparant tot el que foterem a la maleta, sense pasar-nos de pes i cap a Italia que hi falta gent


I dissabte només faltarà que els "senyors" de vueling no perdin ni trenquin cap esquí, ni cap maleta peró aixó, igual que el temps, ja no està en les nostres mans.



Salut.

UN ALTRE 10

De 10 és com es pot classificar aquest cap de setmana passat.

Tot va començar el divendres quan em truquem a casa per dir que els companys d´Andorra estaven a Sabadell i si volia anar a sopar.

Evidentment vaig dir que si i així va començar un cap de setmana de riures, escalades i esquiades.

Dissabte al sector Camp 300 a Àger, només 3 vies i en top rop, per començar a agafar, un altre cop, les ganes i la confiança en l´escalada.

Després, aprofitant que hi havia quatre companys escalant als Puntals d´Ager, ens vam trobar per anar a sopar a Fontllonga.

Diumenge, aprofitant el fred i el SOL, cap a tuixen a fer fons. Quasi bé tres hores d´intens esforç per amb un somriure d´orella a orella.

No hi ha res millor que compartir aquests moments amb aquest GRANS amics. I grans amb mayúscules ya que son insuperables.

S´ACOSTA DOLOMITES.

Ja estem inmersos en el compte enrrera. Només queden tres setmanes per marxar a Selva de Valgardena.
Per aixó aquest cap de setmana vaig seguir la "preparació" de l´esquí, per poder estar a l´alçada dels meus companys de viatge. Ho haig de fer així per poder-los seguir, em porten masses anys d´esqui per endavant. "Pu lu tant" haig d´entrenar sol, cremar hores i hores a pistes, ara una blava ara una vermella, ara caig ara m´aixeco.
El que em pot salvar de no ser el primer a plegar és l´edat. Tot i tenir quaranta i llargs sóc el més jove jajaja. Ja poden anar tirant ja que a mida que passin les hores més bé estic jo.

En fi, aquests dies que queden ho aprofitaré per anar a correr i fer fons per no caure rendit als seus peus.

Tot aixó amenitzat amb un canvi de lloc de treball, que bonic és el mon laboral i tot el que l´en volta.

Salut

MASELLA, AMICS I NEU

Aquest any en farà dos que un bon grup d´amics anem a esquiar 4 dies fora de catalunya. L´any passat va ser a St. Anton (Austria) i aquest 2010 toca Dolomites concretament a Val Gardena.

Peró per anar fent boca vam preparar un cap de setmana a Masella i estada a Alp a casa d´un dels companys.

Aixó només pot tenir un resultat juerga i passar-ho de pu.... mare, i si es pot esquiar millor.

En un principi anavem sis peró problemes familiars varis fan que dos es despengin i no poguin venir.

De fet tot el cap de setmana estava condicionat al voltant del dinar del dissabte a un lloc impressionant, més per com és el local és pel lloc on està situat. De fet per fora no donaries un duro per aquella casa-restaurant.

Un cop arribes i tens taula, cosa no gaire fàcil, seus a taula i començen a desfilar plats per davant teu sense possibilitat de demanar res, és el que hi ha t´agradi o no. El personatge que t´aten és l´amo, cuiner, cambrer i relacions públiques.

Depenent de la feina pot ser que segui a la taula i t´expliqui mil històries varies, algunes fins i tot pots creure que s´ho està inventant.

A final de dinar o sopar ve l´hora de pagar 60 euros per cap i sense possibilitat de pagar amb tarja.

Aquest marevellós lloc és al Querforadat. IMPRESSIONANT el gin tònic que prepara al final, suau peró el més curiós és la manera de preparar-ho.

Si teniu ganes, possibilitat i curiositat aneu-hi.

Aixó sí, entres a les 15 de la tarda i pots sortir a les 18 o 19 hores, mamat i amb la panxa que vol sentir de menjar en dos dies.

A part d´aquest dinar dissabte i diumenge al matí esquiar a tope amb una molt bona neu. Per cert aixó que he explicat va passar el cap de setmana del 23-24 de gener.

El Josep Maria i el Jesus a l´enllaç de dues estacions

Tota la troupe i l´amo del restaurant

Entrant al restaurant

TRIATLO

Cap de setmana de triatló, no entès com un triatló convencional sino per que he fet tres esports diferents.

Tots tenen un denominador comú i és que es practiquen a la muntanya i és precisament per aixó que els intento practicar.

Dissabte esquí de fons a Tuixen, dia esplèndit, bona neu,sol i tres grans amics per practicar aquesta modalitat d´esquí.

Diumenge al matí Cursa dels 2 Turons a Moià, 10,7 kms,bonic poble on vaig tenir la sort de viure- hi dos anys i retrobament amb companys corredors de Solsona.

Després de corre cotxe cap a Montserrat, sector Can Jorba, on m´esperaven els companys per fer escalada esportiva. Aquí és vaig fer menys pel temps, enboirat i amb mala adherència. Peró la companyia mereixia molt pena anar de Moià a Montserrat. Grans riures i sobretot no pensar en res, només en estar allà i gaudir de tot i tothom.

Entre mig, nit de dissabte, va caure un gran sopar amb els escaladors. Bon menjar i bon ví i el millor de tot BONA COMPANYIA.

Cap de setmana rodó, un 10, sóc afortunat per tenir aquests amics: Mar, Xai, Gat, Sueca i Bob, tots ja sabeu qui és cadasqu.

Pedraforca vist des de l´estació de Tuixen La Vansa

Gent esquiant en una de les pistes.

Rigurós Hivern

S´ha fet esperar i que passessin les festes i acabés l´any 2009 peró l´hivern ja ha arribat. I per celebrar-ho el millor és esquiar.

Peró també hi ha l´altre inconvenient, EL FRED, peró com que és principi de temporada i tots estem amb ganes doncs ja se sap.

Aquest cap de setmana coincidint amb el fred i amb les ganes de neu freda i pols doncs he anat a Vallnord (Andorra).

Dos dies de fred intens un, el dissabte, amb vent inclós feia que la sensació de fred fos molt intens, peró era questió d´esperar ja que el diumenge es preveia amb sol i fred.

Un altre dilluns

Ja hi tormen a ser. Després dels dies de Nadal, àpats abundants, beguda abundant tornem a la feina.
Peró, sorpresa, com que l´últim dia (23-12) vam fer inventari i estem en plena fusió de dues empreses resulta que no puc fer feina fins que tot estigui enllestit.

I pregunto jo: No es pot fer d´un altre manera per que una persona no estigui perdent el temps tot el dia i acabi mossegant-se les ungles?
No em poden donar festa i no venir a escalfar la cadira?

En fí, amb la tonteria ja son les 12 i ´m´acaben de donar feina per no estar parat, tot i que és feina d´una companya peró com que té festa..... A PRINGAR.


Bon any 2010

1er contacte amb la neu 09/10

Aprofitant el pont de la purissima he pujat a Andorra, Pal concretament, a casa de la Rosa, per poder anar a fer el primer contacte, de la temporada, amb la neu.

La pena és que hi havia previsions de neu i s´ha quedat amb res, núvol un parell de dies i el dimarts sol, poca neu i, per sort, poca gent a pistes.

Després del dissabte, fent algunes compres el diumenge va ser el dia D, estació Arinsal, i primeres classes per aprendre a esquiar. Bé aixó no és cert del tot les classes son per corregir defectes adquirits d´esquiar sense monitor i autodidacte. Poca neu i poca gent.

Diluns va tocar portar a la Rosa al meu camp, l´esquí de fons, estació La Rabassa. Igual que a Arinsal, poca neu, bona tempertura i poca gent esquiant però molta al Camp de neu, Naturlandia és el nom de tot el complex. L´atracció tobotronc és la reina del complex. No hi estic d´acord amb tot el que van haver de rebentar, terreny arbrat, peró vist l´exit de la "tonteria" sembla que els hi ha valgut la pena.

Dimarts la Rosa em va portar al seu terreny, la randonee. Lloguem esquis i ens dirigim a Arcalis, per fer, en el meu cas, el primer contacte amb la Randonee, material i sensacions. Després de dues hores i de gaudir de la baixada l´experiència ha sigut positiva i amb ganes de repetir.

Pujant la primera rampa d´Arcalis

La Rosa i jo al cap de munt de la primera rampa direcció a la Coma

Ens acabem de preparar per fer la baixada cap el cotxe

Gràcies Rosa per portar-m´hi i fer-me passar una bona estona i un bon pont.

Dilluns sense ordinador.

Sembla mentida el que podem arribar a estar d´enganxats a tots tipus d´aparells elctrònics. N´hi ha que sembla que son del tot imprescindibles peró comparats amb d´altres son prescindibles.

Un rentaplats ens pot semblar que sense ell estem perduts, peró només cal obrir l´aixeta i rentar a ma, o bé el microones deixes el paquet a la nevera o bé a sobre la cuina i es descongela.

Peró que fer quan el que falla és tot el sistema, xarxa al lloc on treballes? Doncs passa el que ha passat avui 30/11 que estem, des de les 8 del matí, les tres empreses del grup sense treballar.

La veritat és que no ho entenc, en 16 anys de treballar en un altre companyia no va fallar mai el sistema i aquí sembla que hi ha una mà endimoniada.

Potser és que s´ha fet el servidor a base de parxes, no posar la refrigeració adecuada o ves a saber què. Peró em costa d´entendre que en l´època que estem i de com van de ràpides les noves tecnologies, ens trobem que un dilluns no ens podem conectar a la xarxa i només fem que anar voltant per totes les webs que a un li passen pel cap.

No és que em queixi de no treballar peró collons que llarg s´està fent aquest dilluns.

Salut i qims

Un altre cap de setmana a AND

Aquest cap de setmana es presentava bo per poder fer un entrenillu en alçada, peró una mala passada va envoltar totes les meves cervicals. Es a dir, clavat, mal si girava a l´esquerra i exactament igual a la dreta.
Sort que les mans de la Rosa em vam deixar com nou, o quasibé, un cop vaig arribar a casa. Per aixó tot el que tenia pensat va anar a norris ni corre, ni ski rollers i el tema ski ni parlar-ne, al pas que anem ens hauren de tirar per la muntanya rodolant.

Per matar el cuquet van anar a fer el cami de pal a xixerella caminant diumenge al matí. No és gaire llarg paró a nivell visual val molt la pena i més ara amb la tardor tocant a la seva fi.

No cal dir que amb fred i les muntanyes blanques hauria sigut MOLT millor.
Us penjo unes fotos.

Caminant cap a Xixerella.

El meu amic trencat

Tinc un amic que, per molt que ho sap, quan es posa a entrenar seriosament té bastants números d´acabar trencat.
Tant és que sigui corrent que escalant que esquí de muntanya un cop per temporada acaba en ruptura.

Quan es té una edat, si no has estat élit, no val la pena forçar la màquina. No vull dir que amb 40-45 anys siguis vell només que no cal anar a tope i intentar posar marques que et poden passar factura. Millor agafar-ho amb calma que no pas el cabreig que et ve quan el trencament arriba a dues setmanes del "d".

Entenc perfectament el que li ha passat per que, tots em seguit entrenant quan em estat lesionats. El que passa que hi ha gent que en pren nota la primera vegada i d´altres que no i aquest company és dels segons.

Des de aquí només desitjar-li que es recuperi aviat i torni a fer de les seves PERÖ AMB CALMA.

Ja ha passat la mitja

Ara ja fa dies que vam fer la mitja de Sant Llorenç Savall. A comentar que van canviar el recorregut i aixó, dins el meu cap, va fer que anés tot el plantejament a norris. Aquest canvi vs provocar pujar a dos turons amb les seves respectives cordes per baixar i enlentir tot circuit.
Vaog passar de creure que estaria en dues hores a fer dues hores i vint-i-nou minuts.
Quina merda!!!!

Particularment insatisfacció amb aquest traçat i alguna que altre queixa que he vist per internet.
Peró aixó no fa que desistim de corre. Ara toca cursa nocturna a CErdanyola el 14 i cursa d´orientació el 15 potser El farell el dia 29 i a partir d´aquí, si tot va bé, A ESQUIAR.

Ja necessito fred i temperatures sota zero. Muntanyes nevades i esquí de fons, igual de dur que corre peró sense l´impacte que aixó suposa.
I el mes de març la escapada amb els companys a Dolomites.

Apa salut.

A PUNT PER LA MITJA

El títol d´aquesta entrada pot donar a entendre que tot està més que preparat per a una mitja marató. Peró no és així, mai s´està preparat del tot, pots tenir sensacions més o menys bones, peró estar tot a punt mai.

Diem aixó per que és la manera de automotivar-se i si el dia "d" a l´hora "h" no surt bé, doncs treiem el llibre d´excuses i avall que fa baixada. Que si he estat malalt, que si les series no han acabat de sortir, que si la última setmana estava massa carregat i així amb una infinitat de recurrents respostes.

Aquest mateix llibre serveix per qualsevol esport hi son tots sense excepció, fins i tot pel mes insignificant i que quasi bé només practica una sola persona o esportista.

El primer cap de setmana d´octubre vam aprofitar, la Rosa i jo, per anar a Sant Llorenç Savall a fer la marxa d´or en BTT, aixó si amb la calma per no interferir amb l´entrenament de la cursa a peu.
Tota la organització i els voluntaris va ser correcte fins que al arribar tornes el número assignat per poder pedalar i a canvi et donen una bossa amb el regal.
Aigua, bé, fruita, bé, informació d´altres pedalades, bé. Després de seguir remanat la bossa busques el que, en principi, has pagat EL REGAL i et trobes amb una mena de mocador pel cap.

Ser que és dificil buscar un detall que agradi a tothom peró és preferible fer cada any un mallot o un culot que no pas un mocador que el 90% dels ciclistes no es posaran mai. El que si seria bó és que la inscripció estigués amb concordancia amb el regal.
Si el preu d´aquest any era el mateix que l´any passat per que no ens han donat un maillot.
QUE NO CONTIN AMB MI L´ANY VINENT SI PUC I ANIRÉ PER LLIURE A PASSEJAR ENTRE MIG DE TOTS ELS BTT´S.

Salut