UN DIUMENGE MÉS......

Diumenge 21/04 marxem ben dora amb l´idea de fer el Puigmal pel vessant francès.
Tot queda amb l´intent ja que just abans d´arribar a l´estació de Puigmal 1900 veiem que a dalt de tot s´ha fos la neu i creiem que no arribarem a fer cim amb els esquís calçats.

Que sí, que no, que què fem.....bé ja que hem matinat i  som allà dalt decidim pujar fins que no puguem més.
Tot i la fosa de neu, potser han sobrat un parell de dies de calor intensa, arribem fins a cota 2700 aproximadament, només quedàven uns 200 mts de desnivell per fer cim però s´havia de caminar massa pel pedregar.

Potser ara sí que és el final per aquest any.

PD. Encara hi ha la possibilitat de fer l´Aneto o el Pic d´Alba. Estem fent bullir l´olla.....

 

Tot començant........

 

Una tercera part del camí

A mig camí.....o no

                                                                                         

Quasi bé a dalt del cim

                                                               

AIXÒ S´ACABA

Diumenge 14 d´abril de 2013 aprofitem per fer una escapada a Andorra a gaudir de la quantitat de neu que queda abans de que començi a apretar de valent la calor.
Decidim anar a Arcalís i pujar fins a la Portella i després pujar fins el coll que queda per damunt del telecadira, ho sento però no sé el nom.
Baixada fins a la Coma i pells amunt fins a la Portella per acabar baixant cap el cotxe.

 

De pujada

Reposant.....

                                                                   
 

La "pose", queda clar....

ESQUI AL PALLARS

Teniem pendent de fer un cap de setmana pel Pallars i passar una nit a l´Hotel Poldo a la Guingeta d´Àneu.
Fallida la primera "intentona" l´1 de febrer decidim anar el passat cap de setmana 9-10 de març.
Nit del divendres 8 al parking de l´estació de Port Ainé. Al matí ens llevem amb quatre dits de neu nova molt humida per cert, ja fa dies que fa molta bonanssa i la neu ja no és la de febrer.

Després d´un café, i de consultar a un parell de randoneros, decidim seguir les seves explicacions i fer el Pic de l´Orri però enfilant-nos pel mig del bosc i evitar les pistes, ara que hi ha neu seria un crim anar esquivant esquiadors.

Degut al poc desnivell fet decidim fer una altra pujada després de pendre una infusió. Tot va bé fins que hi ha un canvi de temps, baixa la boira i comença a ploure aigua neu. Pells fora un parell de fora pista i cap el cotxe.

Com que no portàvem càmera i fer fotos amb el mòvil és un "conyàs" això és el que hi ha.

Salut.

 

 La sorpresa del matí amb la neu nova

 

  

Les primeres rampes dins del bosc. 

 

Arribant dalt del cim.

PRIMERA ESQUIADA

Els esquís motiu de la prova.

 

 

 

Segon cap de setmana d´esquí per terres Andorranes. El primer coincidint amb el pont i l´estrena d obertura de les pistes vaig probar els esquís nous de muntanya comprats sis mesos abans aprofitant les rebaixes. Un dia fent rando per pista, es clar, i el segon a Grandvalira fent pista i amb forfait.

Bon resultat i content amb la compra, que haig de dir un cop comprats oi?.

Però aquest cap de setmana serà per recordar, no pel molt bon estat de la neu, sinó per que a tots els bars es podia entrar i no sortir amb ganes de fer una dutxa i fotre la roba a la rentadora.
Aquest cap de setmana ja hi ha un altre motiu i, ben important, per anar a Andorra de turisme. Shoping, esquí i locals sense fum,  Andorra s´acaba de colocar en el món. Dirant que perdent calers, que en els bars cau la caixa, MENTIDA. El bar o restaurant que tanca és perquè no ho fan bé.
A més d´un local hi hauria de passar el Chicote de "Pesadilla en la cocina" o ni això, tancar-lo directament.


Bona salut a tots els Andorrans i a qui hi vagi.

CRÒNIQUES DEL MONTSEC (1ª part)

Les dues rutes que volia fer

L´objectiu del dia. Arribar al cap de munt del Montsec d´Ares

Una de les primeres "ungles" del dia

Vista de la Vall d´Ager des de Sant Alís 1600 mts d´alçada

La gentada esperant torn

Les "ungles" esperant a der desplegades.

Dia 1: Ruta 46 +46b, 40 kms, 1140 mts de desnivell, 3h 43´30´´.
Aquesta ruta forma part del centre BTT de la Noguera i que surt del centre, càmpin Vall d´Ager fins a Sant Alís el punt més alt del Montsec d´Ares. Sant Alís es troba un pel és amunt d´on surten els parapentistes.

Ruta difícil i de pujada cal baixar en algún tram, però surtosament no és gaire llarga, molta pedra suelta.
Atenció de pujada hi ha uns 14 kms aproximadament. La baixada és força ràpida fins arribar a Mare de Déu de Colobor on cal baixar de la BTT una bona estona ja que es devalla per un camí molt estret i sense possibilitat de pedalar, cal comptar una mitja hora ben bona.

No cal portar GPS ja que tota la ruta està molt ben senyalitzada.


Salut

UN ANY MÉS

Com cada més de Juliol toca anar amb els companys a fer un "CACO", pels no entesos és un caminar-correr.
Farts de voltar per Catalunya vam decidir anar a l´estranger i quin millor lloc que Andorra. Com que un dels integrants del grup ha fet la Ultra-trail se li va encomanar fer el recorregut, bé li vam dir perquè els altres no voliem fotre ni l´ou.

La veritat és que vam escollir Andorra per poder anar a un restaurant en concret, i no pas per les seves muntanyes jejeje,  però aquest any va agafar vacances en unes altres dates i ens va fotre enlaire els plans comensals però això té una ràpida solució.

El recorregut inicial era El Serrat-Serrera-Estanyó- El Serrat total 21kms i 1900  mts de desnivell, que vam fer però, vam afegir la Cabaneta un cop estàvem a la cresta que ens portava al cim de l´Estanyó.
Tot va anar rodat fins que va tocar baixar al poble del Serrat, sabiem on haviem d´anar però per quin camí i  com sempre que va el Xipi davant ens va trobar/portar a baixar per una tartera, fila india i avall, encara quedava l´últim tortallet.
Aquesta cirereta era la baixada des de el refugi de la Coma Obaga fins el poble del Serrat, pel dret, per camí però tallant les corbes de nivell per la via fàcil.

Sis hores i quaranta quatre minuts més tard tornàvem a ser al cotxe. Tots sans sense lesions i amb una gana ferotge i ja pensant on anirem el 2013.

Merci al Jordi Badia, Raúl Angulo, Jordi Rubió, Chipi, l´equip de maquinilles però amb moltes ganes de muntanya en qualsevol modalitat.

I per què ningú dubti unes fotos de la "hazaña", fotos fetes i de propietat del Chipi.

Al cim del  Serrera, quasi dues hores després de la sortida

 

Vistes des de el mateix pic

 

Una mica de "droga" per poder aguantar la tirada dels més forts.

Al cim de l´Estanyó, quedava la baixada però quina baixada més pu.....

MALDITA LLUVIA

                                                            Foto del cartell de la prova.

Després de mesos d´entrenament,després de 19000 mts de desnivell, després de 100 hores acumulades de pedaleig, després de 1600 kms, em llevo i està plovent. em venen tots el mals i per què collons ha de ploure.
I em cago a les "calces" dels mallot, recordo una pedalada al Cabrerès que va ser un infern i em dic que no vull tornar a passar per allò. No penso en tot el que he passat per arribar al dia en qüestió només penso que de 365 dies ha de ploure aquest, no pot ser abans o després.
Després resulta que no n´hi ha per tant però la decisió ja està presa.

Al cap d´uns dies ve el remordiment, collons s´havia d´estar a la linea de sortida i no fent el monyes per la Seu buscant en el llibre d´excuses. Tant és...ja hi ha un altre objectiu i aquest sí que sí. 

SENSE PARAULES

Gent fent el nivell "C" el dissabte passat, l´altres que faran el "D" el dia 02/06 i et trobes això;

No hi tindría que existi censura a la revista ni ha cap banda.Desnivel va com va el temps fatal.En cuan al material si que potser que aquestas marcas no son les millors pero hi ha per tots.El problema es mes enlla am la historia de la lligeresa cada vegada fant el materia mes poc durader hasta limits increibles,les interesa que duri poc per vendra mes.Y lo que es pitxo la majoria de la gent entra en aquet joc.Per posarte alguns exemples am noms y connoms.El material del nou gri-gri am 2 temporadas está desgastat que ti cages,arnesos ultratecnics que els tens que desetxa casi nous perque no portan proteccio per on pasa la corda,gats de Sportiva de mes de 100 pavos que es trencan els velcros com si resTinc colegas que han tingut que cambia jocs sences de expres de BD als 2 añys y la llista es llarga,en fin es la epoca que ens intentan fe viure.

Ja sé que sóc crític però fa mal als ulls.......

 

La "jefa" fent el darrer esforç

 

 

L´última de l´any.
 Després una temporada atípica, poques pujades a la neu i poca rando toca fer una última aproximació a la neu i amb les pells de foca toca tirar muntanya amunt.

 Potser queda una oportunitat de pujar a l´Aneto sí el temps ho permet, les ganes també i que no sortin inconvenients pel mig.

Salut

SETMANA SANTA

La pluja i el mal temps han fet canviar de plans aquesta setmana santa.
Idea primigenia, anar de sabadell a lleida seguint del cami de sant jaume però les previsions han portat a norris aquesta idea. Sort que hem pogut canviar la nit d'hotel a lleida.
Què farem? Doncs no ho tenim clar.
El que està clar és que la idea primera serà pel pont de maig.


Salut i btt

"MEN VOY"

Ja ha passat un any i aixó vol dir que s´acosta la sortida d´esquí.
Aquest any toca Austria concretament la estació de Ischgl, també anomenada "la ibiza de los alpes", per qué será?

Cinc dies a tope, cinc dies amb els col-legues, cinc dies "intentant" sortir una mica de festa, cinc dies per no pensar en la feina, cinc dies per no veure als politicots d´aquest país.

I a la tornada una miqueta d´esquí de fons que aquest any encara no n´he fet, per falta de neu no de ganes.

A10

ERROR

Aquesta també és bona. Comentari a una carta d´un diari


Collons, si beus cerveza mentres fas l'escudelle, ja anteng perque s'estima mes la de la seva mare. Es que per beure alcol as de sepiguer cuan i cuant.


I tant ample.
" No hase falta desir nada mas", señorita.

EL BUENO, EL FEO Y EL MALO

Dia espectacular a l´estació de Baqueira amb bona neu i millor companyia.
Aprofitat el dia al màxim de les 10 fins les 16. Alguns fora pistes controlats, senzills, ja que no entinc ni idea,i la neu tampoc estava en les millors condicions, però amb moltes ganes d´aprendren i anar agafant hores de vol per la neu verge.

Gràcies per les lliçons.

Per mostra un botó en forma de fotografia.

LA POCA NEU

Per fi ha arribat la neu i he pogut perdre la virginitat, parlant de l´esquí. S´ha fet esperar peró tot arriba. Aixó sí ara neva, ara plou, ara fa vent i així no hi ha manera de fer bé les coses. I per agafar els esquis de muntanya feina hi ha. Dins d´aquest mon hi ha coses incomprensibles, com pot ser que la gent pagui per esquiar sense estar tot el domini obert?. Ja sabem que el fanatisme pot amb tothom peró la veritat es que no esta per tirar cohets. Per exemple Pal i Arinsal sense comunicar i molt justet de neu, resultat tot deu a Arcalis i cues quilometriques a tots els remuntadors.
Mes neu ja que aixó no aguanta al mes de febrer.

I mestrestant mirant de reull cap a Austria, ja que el viatge d´aquest any és a Ischgl. Falta molt poc per que estigui tot obert, 238 km i cinc dies per poder descobrir-ho tot.


SALUT A TUTTI

I ENS QUEIXEM DELS ESCALADORS

Foto del tríptic de la prova

Fa uns dies llegia un post d´un amic sobre l´us del magnesi a l´escalada, la marca de senyals en una via, la brutícia, etc. Els comentaris posteriors van anar derivant cap a com som de bruts la gent, uns mes que d´altres.
Doncs be, ahir vaig poder "gaudir" de tot un espectacle "español" ,la Marxa D´or a Sant Llorenç Savall.
Quillos, pentinats estil Neymar, bruts (de tirar coses a terra), crits, maleducats i el més important el 90% castellanoparlants. Aixó sí aviam qui porta la BTT més cara.
Ens queixem dels escaladors peró el mon de la BTT és per flipar. Potser aquí et pots lliurar dels gossos i els nens que criden a peu de via i de les cagades al "monte", tothom té massa pressa per parar a fer necessitats fisiològiques.
Vaig estar flipant durant els 60 kms que era la llargada de la marxa. Crec que vaig acabar mes cansat de sentir a la fauna que no pas per la duresa del recorregut.
El millor és esperar a que algú d´aquests pengi els tracks en alguna web, els recuperis i vagis a fer la pedalada o trobada pel teu compte així t´estalviaràs la "fauna".

APOLLO

Tret d´un comentari d´un tio.
Jo per si de cas no "l´apollaria" gaire.


"GRACIES...... EL VOSTRE APOLLO ES NOTA.. UN COP MES GRACIES PER ACONSEGUIR....."

BTT I PUNT

S´ha acabat, aquest any res de còrrer ho he avorrit,potser és que no ha sigut l´afició de la meva vida. Veig algú i penso, quina mandra posar-te les sabatilles i anar a cremar asfalt o terra.
De fet ell també pot pensar per què ara vull agafar la BTT més que mai.
Una de les raons és que ho limitaré al cap de setmana. Entre setmana doncs.... ja veurem.

La raó del NO còrrer és que després d´un any intentant recuperar les sensacions antigues no hi ha hagut manera. Ara em trobo bé, ara estic tres dies que ni en trobo.
Agafo la BTT i em trobo, agafo les sabatilles i no em trobo. Mira que és fàcil la decisió oi?

Potser la mica que fagi sigui per poder anar amb els companys a la sortida anual peró com que es "caco" ho podré aguantar.

En fí, preparació amb la BTT per poder acabar una pedalada que en tres anys no he pogut ser, sempre retallant. Aquest any 2012 serà el bo.

Salu i molts quilòmetres tant en BTT com corrent.

VACANCES 2011 I TORNADA

Ja hi tornem a ser, de fet ja fa dies, concretament des de el vuit d´agost.
Tant esperar-les i d´un cop de pixa, hi tornes a ser. I no com abans, que deu dies després de estar treballant semblava que encara eres de vacances, poques trucades, comentar el que s´ha fet, etc. etc.

Ara entres a full, a tope, sense poder ni anar al WC, tothom ha fet vacances peró quan estan davant de l´ordinador volen fer com si no hagés pasat el temps.

En fí, ja s´ho faran o bé els hi petarà el cor.

Aquest any furgoneta pels alps francesos, no excents de perill. La idea principal era a anar a Dolomites peró un cop a un cotxe i perdre la matricula pel mig de l´autopista ens va fer quedar-nos a França.

Visita a Chamonix, ports mítics per on passa el tour, Albertville i algún lloc més.



Aguille Du Midi vista des de Brevent

Després d´una setmana llarga i havent ensenyat el parte i explicat el que ens havia passat,masses vegades pel meu gust, sort de la Rosa que parla Francés, tornem que a Sabadell falta gent.

I com que tot ha de tenir un final feliç marxem quatre dies a La Rioja ha menjar pintxos i beure vi, per cert moooolt millor de preu que a Catalunya. Mare meva que bé que viuen aquella gent.

Ara a esperar la tardor i la neu.

TROTADA VALL DE BOI

El dia 02 de juliol va ser el dia "D".
El dia de la sortida anual amb els companys del CNS a fer una trotatada per la muntanya.
El dia de veure qui es "rajava", qui podia i qui no venia.
El dia de comprovar que, o entrenes bé o acabes del revés, bé aixó ja se sap peró mai s´admet.
El dia de veure si els entrenaments de cadascu han funcionat.

Aquest any vam optar per no repetir trotada a la Pica d´Estats i anar cap a la Vall de Boí.
La idea és molt senzilla: sortida de la presa de Cavallers, Comalesbienes, Punta Alta de Comalesbienes, refugi Ventosa, Montardo i retorn a Cavallers.


La "volteta"


La idea era estar entre 6 o 7 hores, caminar a les pujades i trotar als "plans" i baixades. Peró algún que altre mal de genoll, el terreny que ens vam trobar, massa pedregós i l´estat de forma baixissim de més d´un, el meu el primer, va fer que sortissin 8 hores. Aixó també juga al teu favor per encarar el dinar amb més ganes.



Mooolt dora al matí preparant la bossa i recollint



Primeres rampes cap a Comalesbienes



Els quatre "jinetes"amb la Punta Alta al darrera. Fins i tot la càmera ja no sabia el que es feia jejeje.


Al cim de la Punta Alta



El seguent objectiu el Montardo


Al cim del Montardo

Arribat aquest punt, Montardo, queda una llarga baixada fins a Cavallers que sembla no tenir final. Rocs i mes rocs.

Com sempre passa penses que és l´última vegada que t´enrreden peró al dinar ja l´hi donavem voltes al cap d´on anar l´any vinent, molt probablement a Andorra.


Salut

PER LA RUTA DEL CISTER

Cap de setmana de tres dies 11,12 i 13 de juny, amb pluja tota la setmana peró amb un punt d´esperança pel "finde" llarg. Hi així ha sigut. Llavors.....carretera i manta a fer la Ruta del Cister (Vallbona de les Monges, Santes Creus i Poblet),un tortell de 114 kms, dic tortell per que, tot i saber que hi havia 1800 mts de desnivell, no pensava que dos trams fossin tant durs fins el punt de baixar de la BTT.

El perfil del "tortell"


Pensant que diumenge podia caure la de deu, a nivell solar, vam decidir fer al màxim de quilòmetres el dissabte, en van sortir quasi bé 70. Així que pedals i amunt.



Primeres rampes sortint de Vallbona de les Monges.

Els primers 30 quilòmetres van ser "tranquils" una pujada al Coll de Collvert entre Rocafort de Queralt i Montbrió de la Marca van marcar la dificultat.


Senyal a dalt de Collvert.


Una relativa baixada ens porta al següent monestir.
A Santes Creus era hora de trucar en els possibles afortunats de que ens tinguessin a dormir i sopar.
Penso..., és la Ruta del Cister segur que trobem lloc a més portava un llistat de tres fulls amb allotjaments adherits a la ruta. EM VA COSTAR CINC TRUCADES trobar lloc.
"Ho sento està tot ple", "Ui només fem reserves prèvies", "Pots trucar a un parell d´albergs".
Sort que hi ha crisi, em veia dormint al ras i tapant-me amb la BTT.
A la sisena trucada trobo lloc Hotel Els pins de Prenafeta a cinc quilòmetres de Montblanc.
Ara mateix no sabia com descriure aquell.....hotel?. Semblava un "balneari"anat a menys i deixadot. Peró després del 6 o 7 hores damunt la bici, si et pots dutxar, menjar el dormir és igual.
Aixó sí abans d´arribar t´has hagut de menjar el tortell mes gran de tota la ruta pujar i passar el Coll de Prenafeta, crec que nosaltres ens vam equivocar i no ens vam desviar per la ruta alternativa per BTT ja que els tros final era un pedregar infernal mes apte per anar a peu.
Al menys la recompensa a la vista és millor que no pas a Collvert.



A dalt del Coll de Prenafeta amb Montbrió de la Marca a baix.

Diumenge al matí un bon esmorzar a la plaça de Montblanc i direcció cap el tercer objectiu el Monestir de Poblet, aquí ja es comencen a veure mes "domingueros". El dia anterior no vam trobar ningú per les pistes plenes de pols.
La dificultat del dia està en pujar al Santuari del Tallat ja molt a prop de Santes Creus, a partir d´aquí ja és tot baixada.
Baixant del tallat ja tornem a trobar els típics camps de secà de Lleida.
Tota la ruta està molt ben senyalitzada, kms que portes els que et queden, sempre a trams.
De totes maneres al web de la ruta del cister hi ha els tracks per poder anar amb GPS i fins i tot per internet ens pot trobar un Road book.

Molt recomenable sobretot evitar l´època de més sol. Nosaltres vam acabar bastant cremats pel sol.



El "retonno"al punt d´origen.



La prova feafent del quilometratge.