viernes, 26 de febrero de 2010

1 DIA

Aixó és el que queda, 1 dia, per marxar-ne cinc a estripar la neu de Dolomites.

1 dia per poder fer la Sellaronda.
1 dia per poder esquiar per la Marmolada.
1 dia per menjar pizza i pasta ben feta, segons diuen, aixó ho confirmarem quan tornem.
1 dia per estar cinc amics, sense les dones, que també va bé de tant en tant.
1 dia per només pensar per quines pistes baixarem sense repetir-ne cap.
1 dia per veure uns dels paratges més espectaculars, declarats patrimoni de la humanitat, si no vaig errat.

En fi només queda 1 dia.

Salut.

martes, 23 de febrero de 2010

4 DIES

Aquests son els que queden per marxar a Dolomites. A tres setmanes de la marxa va planajar sobre el grup que dos es quedessin a Sabadell, per dos motius ven diferents. Un amb problemes familiars amb el pare i l´altre per feina.

Amb la feina s´hi pot fer alguna coseta peró amb el tema familiar és el que és i les malelties i problemes no entenen de dates, ni festes, ni esquiades


Peró a quatre dies, en principi, tot està arreglat i els nervis i les ganes d´anar de viatge surten a flor de pell. Fins i tot n´hi ha que el dia abans ni dorm, com quan de petit esperes als reis.

Aquest cap de setmana passat tots vam anar a la neu i hem tornat sans, ni caigudes, ni problemes de material. Per tant només cal anar preparant tot el que foterem a la maleta, sense pasar-nos de pes i cap a Italia que hi falta gent


I dissabte només faltarà que els "senyors" de vueling no perdin ni trenquin cap esquí, ni cap maleta peró aixó, igual que el temps, ja no està en les nostres mans.



Salut.

lunes, 15 de febrero de 2010

UN ALTRE 10

De 10 és com es pot classificar aquest cap de setmana passat.

Tot va començar el divendres quan em truquem a casa per dir que els companys d´Andorra estaven a Sabadell i si volia anar a sopar.

Evidentment vaig dir que si i així va començar un cap de setmana de riures, escalades i esquiades.

Dissabte al sector Camp 300 a Àger, només 3 vies i en top rop, per començar a agafar, un altre cop, les ganes i la confiança en l´escalada.

Després, aprofitant que hi havia quatre companys escalant als Puntals d´Ager, ens vam trobar per anar a sopar a Fontllonga.

Diumenge, aprofitant el fred i el SOL, cap a tuixen a fer fons. Quasi bé tres hores d´intens esforç per amb un somriure d´orella a orella.

No hi ha res millor que compartir aquests moments amb aquest GRANS amics. I grans amb mayúscules ya que son insuperables.

lunes, 8 de febrero de 2010

S´ACOSTA DOLOMITES.

Ja estem inmersos en el compte enrrera. Només queden tres setmanes per marxar a Selva de Valgardena.
Per aixó aquest cap de setmana vaig seguir la "preparació" de l´esquí, per poder estar a l´alçada dels meus companys de viatge. Ho haig de fer així per poder-los seguir, em porten masses anys d´esqui per endavant. "Pu lu tant" haig d´entrenar sol, cremar hores i hores a pistes, ara una blava ara una vermella, ara caig ara m´aixeco.
El que em pot salvar de no ser el primer a plegar és l´edat. Tot i tenir quaranta i llargs sóc el més jove jajaja. Ja poden anar tirant ja que a mida que passin les hores més bé estic jo.

En fi, aquests dies que queden ho aprofitaré per anar a correr i fer fons per no caure rendit als seus peus.

Tot aixó amenitzat amb un canvi de lloc de treball, que bonic és el mon laboral i tot el que l´en volta.

Salut