Dilluns sense ordinador.

Sembla mentida el que podem arribar a estar d´enganxats a tots tipus d´aparells elctrònics. N´hi ha que sembla que son del tot imprescindibles peró comparats amb d´altres son prescindibles.

Un rentaplats ens pot semblar que sense ell estem perduts, peró només cal obrir l´aixeta i rentar a ma, o bé el microones deixes el paquet a la nevera o bé a sobre la cuina i es descongela.

Peró que fer quan el que falla és tot el sistema, xarxa al lloc on treballes? Doncs passa el que ha passat avui 30/11 que estem, des de les 8 del matí, les tres empreses del grup sense treballar.

La veritat és que no ho entenc, en 16 anys de treballar en un altre companyia no va fallar mai el sistema i aquí sembla que hi ha una mà endimoniada.

Potser és que s´ha fet el servidor a base de parxes, no posar la refrigeració adecuada o ves a saber què. Peró em costa d´entendre que en l´època que estem i de com van de ràpides les noves tecnologies, ens trobem que un dilluns no ens podem conectar a la xarxa i només fem que anar voltant per totes les webs que a un li passen pel cap.

No és que em queixi de no treballar peró collons que llarg s´està fent aquest dilluns.

Salut i qims

Un altre cap de setmana a AND

Aquest cap de setmana es presentava bo per poder fer un entrenillu en alçada, peró una mala passada va envoltar totes les meves cervicals. Es a dir, clavat, mal si girava a l´esquerra i exactament igual a la dreta.
Sort que les mans de la Rosa em vam deixar com nou, o quasibé, un cop vaig arribar a casa. Per aixó tot el que tenia pensat va anar a norris ni corre, ni ski rollers i el tema ski ni parlar-ne, al pas que anem ens hauren de tirar per la muntanya rodolant.

Per matar el cuquet van anar a fer el cami de pal a xixerella caminant diumenge al matí. No és gaire llarg paró a nivell visual val molt la pena i més ara amb la tardor tocant a la seva fi.

No cal dir que amb fred i les muntanyes blanques hauria sigut MOLT millor.
Us penjo unes fotos.

Caminant cap a Xixerella.

El meu amic trencat

Tinc un amic que, per molt que ho sap, quan es posa a entrenar seriosament té bastants números d´acabar trencat.
Tant és que sigui corrent que escalant que esquí de muntanya un cop per temporada acaba en ruptura.

Quan es té una edat, si no has estat élit, no val la pena forçar la màquina. No vull dir que amb 40-45 anys siguis vell només que no cal anar a tope i intentar posar marques que et poden passar factura. Millor agafar-ho amb calma que no pas el cabreig que et ve quan el trencament arriba a dues setmanes del "d".

Entenc perfectament el que li ha passat per que, tots em seguit entrenant quan em estat lesionats. El que passa que hi ha gent que en pren nota la primera vegada i d´altres que no i aquest company és dels segons.

Des de aquí només desitjar-li que es recuperi aviat i torni a fer de les seves PERÖ AMB CALMA.

Ja ha passat la mitja

Ara ja fa dies que vam fer la mitja de Sant Llorenç Savall. A comentar que van canviar el recorregut i aixó, dins el meu cap, va fer que anés tot el plantejament a norris. Aquest canvi vs provocar pujar a dos turons amb les seves respectives cordes per baixar i enlentir tot circuit.
Vaog passar de creure que estaria en dues hores a fer dues hores i vint-i-nou minuts.
Quina merda!!!!

Particularment insatisfacció amb aquest traçat i alguna que altre queixa que he vist per internet.
Peró aixó no fa que desistim de corre. Ara toca cursa nocturna a CErdanyola el 14 i cursa d´orientació el 15 potser El farell el dia 29 i a partir d´aquí, si tot va bé, A ESQUIAR.

Ja necessito fred i temperatures sota zero. Muntanyes nevades i esquí de fons, igual de dur que corre peró sense l´impacte que aixó suposa.
I el mes de març la escapada amb els companys a Dolomites.

Apa salut.